2.3 El sector públic

En els estats moderns, a més de les institucions i òrgans de poder polític (legislatiu, executiu i judicial) hi ha un ampli conjunt d’institucions i organismes que intervenen decisivament en l’economia.

A Espanya, actualment, cal distingir tres nivells, segons l’àmbit territorial en que exerceixen les seves funcions:

A) Les Administracions locals. Ajuntaments intervenen en els municipis, Consells Comarcals, intervenen a les comarques, i Diputacions que intervenen a les províncies.

B) Les Administracions regionals o autonòmiques. La Generalitat de Catalunya, per exemple, que actúa dins el territori català.

C) L’Administració central de l’estat format pel govern central, els ministeris i tots els organismes estatals. Un dels organismes fonamentals és, per exemple la Seguretat Social.

Totes aquestes institucions i òrgans, quan intervenen en economia reben el nom general de sector públic.

2.3.1.- Les funcions que les diverses administracions i òrgans desenvolupen oferint serveis i intervenint en l’economia són moltes:

a) Ofereix serveis: sanitat, educació, etc que poden entrar en competència amb els que també pot oferir el sector privat.

b) Procura alguns béns anomenats públics: defensa, medi ambient, etc. que no competeixen amb el sector privat.

c) Regula la macroeconomia del país. La política econòmica fixa uns objectius, com per exemple: contenir els preus, disminuir l’atur, afavorir exportacions, incentivar el sector terciari, etc. També fixa el marc jurídic dins del qual tots els agents econòmics actuen. Per exemplen: legisla sobre els contractes laborals, estableix salari mínim, controla el mercat de valors, etc.

2.3.2.- Les eines que el sector públic utilitza són tres:

a) Els Impostos: recapta forçosa que grava els béns i els serveis, de manera que els particulars veuen disminuïda la seva renda i, per tant, poden gastar menys. És a dir, els impostos serveixen per dues coses: per recaptar diners i per controlar la demanda (els diners que volen anar dirigits al consum). El contnrol de la demanda pot tenir motivacions socials i no només econòmiques; per exemple, si el govern vol que la gent s’animi a comprar cotxes pot baixar els impostos de matriculació; si el govern vol que la gent fumi menys, pot pujar els impostos sobre el tabac; si vol que la població llegeixei grava poc els llibres; si vol que la gent vagi menys al bingo, puja els impostos sobre el joc. Tot el conjunt d’impostos, taxes, etc. formen un conglomerat que s’anomena sistema tributari.

b) Les despeses: el sector públic gasta, paga funcionaris, inverteix en carreteres o contruint escoles i hospitals, paga pensions i aturats, subvenciona amb beques els estudiants, etc. Intervé directament en l’economia també quan compra, per exemple pollastres a un preu i els posa a la venda a un preu més baix que el que ha pagat amb la finalitat d’impedir la ruïna d’uns ramaders sense posar dificultats a les famílies per comprar pollastre.

c) La regulació  a través de lleis del comportament dels agents econòmics. Exemples: prohibir la venda de begudes alcohòliques a menors, prohibir la venda d’òrgans o sang, organitzant la recollida selectiva d’escombraries, etc.

Deixa un comentari