2.1 Les empreses

Són les unitats de producció bàsiques.

Són organitzacions que obtenen recursos financers per dotar-se d’un capital (terreny, edificis, maquinària, …) i de matèries primeres o recursos, contractar treball (treballadors, directius, tècnics, etc.), que permetin iniciar una activitat productiva que generi (produeixi, elabori o distribueixi) uns béns i serveis els quals seran distribuïts (venuts) per al consum, cosa que generarà uns ingressos que permetran amortitzar el capital, fer front a les despeses de funcionament i pagar els salaris, i finalment prosseguir l’activitat productiva.

A més, les empreses aspiren a generar beneficis per tal de compensar el risc dels que han facilitat els recursos financers i per tal de poder millorar i ampliar l’activitat productiva.

A) Tipus d’empreses. Es distingeixen diversos tipus d’empreses segons a quin sector productiu predominant dediquin les seves activitats. Hi ha empreses agràries o agrícoles, ramaderes, industrials, constructoras, comercials i de serveis.

B) Categories d’empreses. Quan una empresa compra uns béns amb l’objectiu de posar-los a la venta som davant d’una empresa comercial; quan l’empresa adquireix matèries primeres o béns per tal de transformar-los som davant d’una empresa industrial; si el que ofereix l’empresa és un servei i no produeix ni distribueix un bé material som davant d’una empresa de serveis.

C) Tipologia jurídica de les empreses. Independentment de l’activitat que realitzi una empresa aquesta pot tenir diverses formes jurídiques segons qui en sigui el propietari, segons el tipus de risc que assumeixin els propietaris, i segons la relació de treball que els propietaris de l’empresa tinguin amb l’activitat.

a) Empreses individuals. Una persona és la propietària, dirigeix i treballa en l’empresa. Assumeix amb el seu patrimoni els riscos i ell personalment respon dels possibles deutes. No s’ha de confondre amb la figura del treballador autònom ja que aquest darrer treballa sol i l’empresari individual contracta treballadors. La majoria de comerços són empreses individuals que contracten venedors, o tallers mecànics i de manteniment, bars, restaurants, etc.

b) Societats anònimes laborals. Els propietaris són els treballadors i han aportat capital. Poden perdre el capital, però si hi ha beneficis poden decidir repartir-los entre ells.

c) Cooperatives. Són societats els membres de les quals hi pertanyen per beneficiar-se de la seva activitat, han d’aportar capital, hi poden treballar o no; a vegades la finalitat és facilitar el consum (més barat o exclusiu) dels socis (abacus, cooperativa de material escolar i d’oficina); d’altres vegades es tracta de compartir recursos (cooperativa agrària). Es comparteixen riscos i beneficis.

d) Societats limitades. Els propietaris o socis aporten capital. Cada propietari té subscrita una part del capital (per exemple, el 10% un, el 32% un altre, etc.). Aquesta part del capital no es pot vendre (com sí es pot fer amb les accions). Els socis decideixen amb el seu vot que val més o menys segons el percentatge de la part subscrita del capital. Naturalment, si decideixen repartir beneficis aquests repercuteixen també proporcionalment. En cap cas responen amb el seu patrimoni personal en cas de deutes de l’empresa. Poden perdre el capital o veure’n disminuït el seu valor.

e) Societats anònimes. El capital de l’empresa està dividit en parts petites però iguals anomenades accions. Els accionistes es poden vendre una part o la totalitat de les seves accions (d’acord amb les normes acordades entre els socis fundadors: drets preferent o no, etc.). En molts casos poden crear accions que cotitzin en borsa per tal de generar més recursos a l’empresa. Els accionistes només poden guanyar o perdre el valor de les seves accions, no responen personalment ni amb el seu patrimoni. Aquest tipus jurídic d’empresa sol ser la típica de les grans empreses i els accionistes poden ser centenars i milers i només es solen reunir una vegada a l’any per aprovar els comptes i el pressupost escollir o revocar els membres del consell d’administració. Voten les accions. Els que exerceixen la propietat quotidiana de la societat són els Consells d’Administració formats per representants dels accionistes o professionals de la seva confiança que vetllen pels seus interessos. Aquests Consells contracten executius (gerents o directors generals) que són els que realment porten l’empresa sota el control del Consell d’Administració o d’algun dels seus Consellers Delegats.

D) El financement de les empreses. Segons el seu origen (o procedència) pot ser de dos tipus:

a) Finançament propi. En primer lloc hi ha els diners aportats pels propietaris o socis i constitueixen el capital. En segon lloc hi ha els beneficis generats que els socis decideixen no repartir-se, es tracta de l’autofinançament. Finalment, les grans empreses poden emetre accions en els mercats o borses de valors; aquests nous accionistes esperen rebre una remuneració quan es reparteixin part dels beneficis generats o bé esperar que el prestigi de l’empresa promogui noves persones deleroses de convertir-se en accionistes i llavors es puguin vendre les accions per un preu més elevat del que van pagar quan les van adquirir, és a dir especulant.

b) Finançament aliè. Es tracta, en primer lloc, dels crèdits i préstecs de les entitats financeres (caixes i bancs) concedits a canvi del seu retorn en un termini pactat i amb uns interessos. En el préstec l’empresa rep la totalitat concedida i en el crèdit l’empresa disposa d’una quantitat i només ha de fer front als interessos de la part disposada. En segon lloc, les empreses també poden emetre bons o obligacions, es tracta de participacions en el capital de l’empresa que donen dret a beneficis (si n’hi ha) i tenen garantit el seu retorn en un període pactat; no són socis, i no tenen dret a decidir sobre la marxa de l’empresa. Finalment, les empreses obtenen finançament a través del crèdit comercial concedit pels proveïdors; les empreses no paguen al comptat sinó que endarrereixen els pagaments 30, 60 o 90 dies; les grans cadenes comercials basen el seu rendiment en comprar grans quantitats i pagar a 90 dies mentre ells venen i cobren cada dia i alcomptat als petits consumidors.

Deixa un comentari