10.5.- La política monetària

Els diners són una mercaderia que com totes està sotmesa a la llei de l’oferta i la demanda. Persones físiques i empreses “demanen” diners i aquests estan en mans dels Bancs Centrals que són els que en fan l'”oferta”.

Serem davant d’una política monetària expansiva quan es prenen mesures que tenen com a conseqüència augmentar la quantitat de diners en circulació.

Això pot aconseguir-se de diverses maneres:

– emetent més diners i prestant-los als bancs

– comprant títols o deute (aportant diners, per tant)

A l’augmentar l’oferta baixa el tipus d’interès (el preu del diner) i, per tant, adquirir diners (préstecs) serà més barat, i, per tant, es facilitaran els crèdits. (Recordeu, quan baixa el preu d’una mercaderia n’augmenta la seva demanda).

Els possibles efectes d’una política monetària expansiva són:

– augmenten les inversions

– per tant, augmenta la producció

– per tant, augmenta l’oferta, baixen els preus, i pujarà en conseqüència la demanda, cosa que pot provocar augment de producció, pot provocar augment de llocs de treball i disminució de l’atur, etc. És a dir: creixement econòmic.

En canvi, es farà una política monetària restrictiva quan disminueeixi la quantitat de diners. Els intstruments per fer-ho són vendre els actius financers (al cobrar el BC retira diners de la circulació) i augmentar el preu del diner. Els efectes seran:

– disminueeixen els crèdits (preu elevat del diner fa baixar-ne la seva demanda)

– disminueeixen les inversions

– baixa la producció o s’estanca, no es creen nous llocs de treball, se’n destrueeixen, creix l’atur, etc.

ATENCIÓ! Si estem atents a aquesta explicació i no analitzem més aspectes, hom podria pensar que practicant una política monetària expansiva aconseguiríem una clara millora econòmica. Tanmateix, recordeu alguns elements més, transcendentals, que ens poden permetre entendre com és que no n’hi ha prou amb mesures de política monetària expansiva per créixer i disminuir l’atur. La clau és que han d’augmentar les inversions i augmentar la producció. Però per augmentar les inversions cal confiança dels inversors en la rendibilitat d’aquest esforç. Aquesta confiança ha de ser a mitjà i llarg termini (recordeu el curt i llarg termini?).

Posem exemples. Tenim un Restaurant, que pot servir 120 àpats amb una cuina, uns cuiners i uns cambrers. Hi ha uns costos de producció i uns ingressos, i el resultat són uns beneficis. En el supòsit que els crèdits baixin de preus, el propietari del restaurant pot invertir per augmentar beneficis en tecnologia per millorar la productivitat sense augmentar la producció. En aquest cas, segueix servint 120 àpats a un cost més petit ja que pot prescindir d’un cuiner o pot aprofitar millos el mejar per un sistema de refrigeració etc. També pot invertir per passar a servir 140 àpats si confia que podrà tenir clients suficients i en aquest cas contractarà un cambrer més i comprarà un local, o farà obres i comprarà taules i cadires, etc. Si resulta que la possible demanda que ell confia tenir és 130 podria ser molt bé que no fes aquesta inversió, ja que els ingressos marginals (i beneficis) no ho justificarien.

En conclusió, les mesures purament monetàries no garanteixen per si soles el creixement i lincrement d’ocupació. Què passa aleshores? Què passa quan augmenta els diners sense que augmenti la producció? Doncs que hi ha inflació. Aquest és doncs el problema: tècnicament les mateixes mesures que fan falta per créixer són mesures que provoquen inflació.

Donat que el BCE té per finalitat controlar els preus (evitar l’inflació) pot tenir tendència a practicar una política monetària restrictiva.

Per comprendre bé totes les implicacions d’aquest tema ens fa falta incorporar aquí les exportacions i les importacions. En un sistema tancat (sense contacte amb l’exterior) el problema del creixement vindria determinat només per la política monetària per un costat i per les polítiques que puguin generar (o estimular) la confiança dels inversors (amb política fiscal: impostos, subvencions, etc.). Fins el proper tema doncs no podrem comprendre bé el fenomen de la política econòmica.

Deixa un comentari