10.4.- Els Bancs Centrals i el Banc Central Europeu

Als països integrats en la Unió Monetària Europea les tasques del Banc Central són condicionades pel Sistema Europeu de Bancs Centrals i pel Banc Central Europeu.

A Espanya, el Banc Central és el Banc d’Espanya. És l’autoritat monetària. És el Delegat del Sistema Europeu i del Banc Central Europeu.

Els Bancs Centrals són els encarregats de supervisar el sistema bancari i de regular la quantitat de diners que hi ha a l’economia.

Les funcions específiques més importants del Banc d’Espanya són:

– Guardar i gestionar les divises i metalls preciosos

– Supervisar el funcionament de les entitats financeres: bancs, caixes, etc.

– Supervisar els mercats financers: borses, etc.

– Promoure el bon funcionament del sistema financer

– Posar en circulació la moneda

– Elaborar informes i estadístiques

– És el Banc de l’Estat, porta la tresoreria, el deute públic, etc.

– Assessora el govern

El Sistema Europeu té funcions que afecten a tots els països de l’Unió Monetària i que executa també el Banc d’Espanya en nom seu, l’entitat dedicada a aquesta tasca és el BCE, Banc Central Europeu i les seves funcions són:

– Definir i executar la política monetària que es concreta en controlar l’oferta monetària i vetllar per l’estabilitat dels preus.

– Efectuar el canvi de divises: Euro-Dòlar, etc.

– Emetre bitlles i monedes.

– Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.

El Banc d’Espanya no obeeix el govern espanyol sinó que segueix les directrius del Banc Central Europeu.

Les funcions del SEBC són:

– Definir i executar la política monetària a la zona euro.

– Gestionar les reserves de divises i efectuar les operacions de canvi.

– Supervisar les entitats de crèdit per tal d’afavorir els pagaments i l’estabilitat del sistema.

– Autoritzar l’emissió de bitllets i monedes. Els bitlles els emet el BCE i les monedes cada BC sota la supervisió del SEBC

L’Eurosistema és l’autoritat monetària comuna a la zona euro. El composen els BC de cada país que té l’euro i el BCE.

El Banc Central Europeu és el nucli del SEBC i de l’Eurosistema. És el braç executor del SEBC i de l’Eurosistema.

Funcionament general dels Bancs Centrals:

– Els seus actius són: or, divises, crèdits als bancs i caixes del país, actius financers, etc.

– El seu passiu està format per: la base monetària (diners que té la gent en mà o dipòsits més les reserves bancàries) més el passiu no monetari, és a dir, els dipòsits del sector públic i les reserves pròpies com a BC.

La base monetària és el conjunt de passius monetaris del Banc Central de cada país.

A nivell mundial, hi ha el FMI Fons Monetari Internacional.

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l’organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d’observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d’oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Cal destacar, a més de les diferents polítiques reguladores i conciliadores a nivell internacional, l’establiment del patró or/dolar. Aquest patró equiparava el valor de les divises a una certa quantitat de dòlars (tal com es fa en l’actualitat) però sempre a un tipus fix (és a dir, en aquells anys no hi havia variacions en aquest aspecte entre els països regulats pel Fons Monetari Internacional) Aquesta mesura, que és una de les causes primeres de la creació del Fons Monetari Internacional, es mantindria en vigor fins a la crisi de 1973; quan va ser derogada la clàusula que regia les regulacions monetàries en aquest aspecte.

El Fons Monetari Internacional forma part dels organismes especialitzats de les Nacions Unides, essent una organització intergovernamental que compta amb 187 membres. Actualment té la seva seu a Washington DC i la seva directora gerent és la francesa Christine Lagarde, des del 28 de juny de 2011, any en què va substituir el també francès Dominique Strauss-Kahn, el qual va renunciar després d’haver estat acusat d’agressió sexual.

Aquesta institució i el Banc Mundial es coneixen com les Institucions de Bretton Woods, que es van crear a partir dels Acords de Bretton Woods.

Hi ha molta confusió sobre la diferència entre el FMI i el Banc Mundial, la seva organització germana. El FMI està encarregat dels balanços comercials dels estats membres com auditor independent, a més de les funcions esmentades anteriorment. El Banc Mundial, d’altra banda, dóna préstecs a llarg termini per a certs propòsits generals. Com banc d’inversió és un intermediari entre els creditors (governs o països) i els prestadors (corporacions o individus). El FMI només dóna préstecs quan els seus països membres necessiten estabilitzar les seves economies o les taxes de canvi ràpidament, i aquests préstecs han de ser pagats en un lapse de 5 anys.

El Grup Banc Mundial (World Bank Group) és un grup de cinc organitzacions internacionals que són responsables de proveir finançament a estats per a projectes de desenvolupament, reducció de la pobresa i per a promoure i salvaguardar la inversió internacional. Aquest grup, amb els seus afiliats, tenen llur seu aWashington DC.

El Banc Mundial treballa amb altra entitat separada, el Fons Monetari Internacional (FMI), el qual dóna finançament per a alleugerir els problemes en la balança dels pagaments del deute. Ambdós són coneguts com a “Institucions de Bretton Woods”, ja que la conferència internacional que va dur a la creació d’aquestes institucions i on es van signar els Acords de Bretton Woods es va portar a terme al poble homònim, Bretton Woods, part del municipi de Carroll, a l’estat de Nou Hampshire (Estats Units d’Amèrica), de l’1 al 22 de juliol de1944.

Tècnicament el Banc Mundial és part de l’Organització de les Nacions Unides, però la seva estructura de govern és molt diferent: cada institució del Banc Mundial és propietat dels governs membres. El fet de pertànyer al Banc Mundial dóna a tots els països els mateixos drets de vot, però els països amb més contribucions financeres tenen més poder de vot. Per això, el Banc Mundial està controlat principalment pels països desenvolupats, i els clients són principalment països en vies de desenvolupament. Per exemple, l’1 de novembre2004, els Estats Units tenien el 16,4% de tots els vots, Japó el 7,9%,Alemanya el 4,5%, i el Regne Unit i França el 4,3%. Ja que totes les decisions importants requereixen del 85% dels vots (una super-majoria), els Estats Units tenen la capacitat de bloquejar qualsevol canvi o proposta.

ELS ACORDS DE BRETTON WOODS

Els Acords de Bretton Woods foren uns acords econòmics que van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra mundial. L’objectiu principal que es perseguia era crear una organització monetària mundial i afavorir la reconstrucció i el desenvolupament econòmic dels països afectats per la guerra.

Encara en plena guerra, foren signats el 22 de juliol de 1944 al poble de Bretton Woods, part del municipi de Carroll (Nou Hampshire) als Estats Units, després de tres setmanes de debats entre 730 delegats que representaven un conjunt de 44 estats aliats.[1] Hi havia també un observador de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Els dos protagonistes principals d’aquesta conferència foren John Maynard Keynes, que dirigia la delegació britànica, i Harry Dexter White, assistent del Secretari del Tresor dels Estats Units, que havien preparat tots dos un pla de conjunt.

El pla Keynes fou esbossat des del 1941 i preparava un sistema monetari mundial basat en una unitat de reserva no estatal, el bancor. La part americana preferia donar un paper de puntal al dòlar americà i proposava més aviat crear un fons d’estabilització construït sobre els dipòsits dels estats membres i una banca de reconstrucció per la postguerra.

El principal objectiu del sistema de Bretton Woods va ser posar en marxa un Nou Ordre Econòmic Internacional i donar estabilitat a les transaccions comercials a través d’un sistema monetari internacional, amb tipus de canvi sòlid i estable fundat en el domini del dòlar. Per a això es va adoptar un patró or-divises, en què EUA havia de mantenir el preu de l’or en $35,00 per unça i se li va concedir la facultat de canviar dòlars per or a aquest preu sense restriccions ni limitacions. En mantenir fix el preu d’una moneda (el dòlar), els altres països haurien de fixar el preu de les seves monedes amb relació a aquella, i si cal, intervenir dins dels mercats canviaris per tal de mantenir els tipus de canvi dins de una banda de fluctuació de l’1%.

A partir de Bretton Woods, quan els països tenen dèficit en la seva balança de pagaments, han de finançar-ho a través de les reserves internacionals o mitjançant l’atorgament de préstecs que concedeix el Fons Monetari Internacional. Per això va ser creat. Per tenir accés a aquests préstecs als països han d’acordar les seves polítiques econòmiques amb l’FMI.

Amb el lideratge dels EUA, presidits encara per Franklin Delano Roosevelt, la cita va ser un èxit, sobretot per als nord-americans. Les tesis de l’economista dels EUA Harry Dexter es van imposar a les iniciatives britàniques, liderades per l’antic referent rooseveltià John M. Keynes. Els Fons Monetari Internacional va ser idea del mateix Dexter. I de Bretton Woods en van sorgir també la substitució del patró or pel patró dòlar

 


Deixa un comentari