10.2.- Bancs i caixes

Un banc és una entitat financera, els serveis del qual tenen a veure amb l’assumpte de préstecs, crèdits, canvis, etc.

Història de la banca

A l’edat mitjana, els canvistes (avui diem banquers), tenien la seva oficina en els llocs que se’ls atorgava en les fires de torn, a l’aire lliure o sota porxades. Aquesta oficina era molt senzilla doncs es tractava d’un banc i un tauló a manera de taula d’operacions; aquest tauló és el que es cridava la banca. En ella es contava els diners, es feien els pagaments i els cobraments i tot tipus d’operacions bancàries.

A cada ciutat, els canvistes, ajudats per les autoritats, organitzaven el pla d’operacions per al seu treball de cada dia. A Espanya, en la ciutat de Medina del Campo (Valladolid), on les fires anuals eren alguna cosa molt seriosa i realment important, aquest embull estava delimitat i protegit per cadenes que es lligaven a uns pilars de granit, per a defensar-se de la circulació i dels transeünts. Els canvistes, així protegits, feien el seu treball, amb serietat i amb honradesa, complint amb les normes establertes. Si algú pretenia actuar de manera deshonesta, abusar i saltar-se les regles per a guanyar diners fàcils, allí mateix i públicament acabaven amb la seva professió i amb la seva banca, que es trencava a força de cops. És la famosa banca trencada que avui coneixem com fallida, encara que en l’actualitat no existeix l’acte físic de trencar l’oficina.

La banca o el sistema bancari, és el conjunt d’entitats o institucions que, dins d’una economia determinada, presten el servei de banc. El primer caixer automàtic es va posar en marxa al Regne Unit el 1967

Hi ha diferents classes de bancs segons l’origen del capital o segons el tipus d’operacions que desenvolupen:

Bancs segons l’origen del capital

  • Bancs públics: El capital és aportat per l’estat.
  • Bancs privats: El capital és aportat per accionistes particulars.
  • Bancs mixtes: El capital es forma amb aportes privades i oficials.

Bancs segons el tipus d’operació

  • Bancs corrents: són els més comuns amb els que opera la gent. Les seves operacions habituals inclouen dipòsits en cta. cte, caixa d’estalvi, préstecs, “cobranzas”, custodia de títols i valors, lloguers de caixes de seguretat, finançament, etc.
  • Bancs especialitzats: Tenen una finalitat crediticia específica.
  • Bancs de emissió: Actualment es preserven com bancs oficials.
  • Bancs centrals: Són les cases bancàries de categoria superior que autoritzen el funcionament d’entitats de crèdits, les revisen i les controlen.
  • Bancs de segon pis: Són aquells que canalitzen els recursos financers al mercat a través d’altres institucions financeres que actuen com intermediaris. S’utilitzen fundamentalment per canalitzar recursos cap a sectors productius.

Una caixa d’estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d’estalvis i en l’atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l’ús dels seus excedents, ja que tenen l’obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d’estalvis. És a dir, no reparteixen dividends entre uns accionistes que, d’altra banda, no tenen.

Una part important dels beneficis obtinguts, doncs, torna a la societat a través de l’anomenada obra social, que pretén atendre les demandes de la societat, en aspectes tan diversos com la integració dels col·lectius més desafavorits, activitats culturals, restauració i conservació del patrimoni històric i artístic, conservació del medi, etc.

En general, i malgrat la llibertat que tenen per realitzar qualsevol mena d’operacions financeres, estan especialitzades en la canalització de l’estalvi popular i en el finançament de les famílies i de les petites i mitjanes empreses. Tenen un fort arrelament local, amb una densa xarxa d’oficines d’implantació fonamentalment regional.

 

El diner bancari, l’efecte multiplicador, el risc, la necessitat de recapitalització bancària:

(per simplificar hem suposat un coeficient de caixa del 20%, quan, de fet, és, globalment, a la zona Euro del 2% i, a més, el % varia en funció del tipus de dipòsits, i es mou entre el 2% i el 0% També hem suposat que els bancs al prestar diners ho fan cobrant un 10% d’interessos. Suposem també que el banc bonifica els dipòsits amb un 1%; el capital inicial, en principi, no està remunerat.) En aquest cas, el banc és SOLVENT, ja que la diferència entre el que li deuen i el que ell deu és positiva, és 35, i per llei hem suposat que havia de ser com a mínim 20; la seva solvència és de 15 punts. Quan passaria a ser insolvent? Doncs quan estigués per sota de 20, i en fallida si fos negatiu; insolvència o fallida requereixen re-capitalitzar, afegir al capital que era 100 el que faci falta per sortir de la fallida i passar a ser solvent.


Dipòsits Préstecs Ens deuen Debem
Capital 100,00 80,00 88,00 100,00



80,00 64,00 70,40 80,08



64,00 51,20 56,32 64,064



51,20 40,96 45,06 51,251



40,96 32,77 36,04 41,00



32,77 26,21 28,84 33,00



26,21 20,97 23,07 26,236



20,97 16,78 18,45 21,00



16,78 13,42 14,76 16,80



13,42 10,74 11,81 13,44



10,74 8,59 9,45 10,75



8,59 6,87 7,56 8,67



6,87 5,50 6,05 6,94



5,50 4,40 4,84 5,55



4,40 3,52 3,87 4,44



3,52 2,81 3,10 3,55



2,81 2,25 2,48 2,30



2,25 1,80 1,98 2,27



1,80 1,44 1,59 1,81



1,44 1,15 1,27 1,45



1,15 0,92 1,01 1,16



0,92 0,74 0,81 0,93



0,74 0,59 0,65 0,75



0,59 0,47 0,52 0,60



0,47 0,38 0,42 0,49



0,38 0,30 0,33 0,41



0,30 0,24 0,27 0,30



0,24 0,19 0,21 0,24



0,19 0,15 0,17 0,19



0,15 0,12 0,14 0,15



0,12 0,10 0,11 0,12



0,10 0,08 0,09 0,10



0,08 0,06 0,07 0,08



0,06 0,05 0,06 0,06



0,05 0,04 0,04 0,05



0,04 0,03 0,04 0,04



0,03 0,03 0,03 0,03



0,03 0,02 0,02 0,03



0,02 0,02 0,02 0,02



0,02 0,01 0,01 0,02



0,01 0,01 0,01 0,01



0,01 0,01 0,01 0,01



0,01 0,01 0,01 0,01



0,01 0,01 0,01 0,01



0,01 0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00 0,00

499,98 399,99 439,98 404,00

Deixa un comentari