10.1.- Els diners: origen i tipus de diners. L’Euro.

A) Dels diners mercaderia al diner paper

– Diners fiduciaris

– Diner metàl·lic i diner paper. Els orfebres.

– Els diners paper i la seva convertibilitat en or

B) Els diners en el sistema financer actual

– Diners bancaris

– Xecs, targetes de crèdit

C) Els diners en l’economia moderna. La quantitat total de diners o massa monetària.

– Diners legals i diners bancaris

– Els dipòsits

L’euro. Moneda única o comú.

Enllaç amb informació actualitzada és a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eurozona

L’EurozonaZona Euro és el conjunt d’estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l’euro i han creat, així, una unió monetària.

Taula de continguts

Estats que utilitzen l’euro

Membres oficials

En blau clar, els estats de l’Eurozona. En verd, els estats de la UE que han d’entrar més endavant a l’Eurozona. En vermell, estat de la UE que decidirà l’adopció o no de l’euro mitjançant referèndum (Dinamarca). En marró, estat de la UE que de moment ha optat per no adoptar l’euro (Regne Unit). En groc, els territoris no pertanyents a la UE que usen l’euro mitjançant un acord (MònacoSan Marino i elVaticà). En lila, els territoris no pertanyents a la UE que usen l’euro sense haver-se adoptat cap acord (Akrotiri i DekèliaAndorraKosovo iMontenegro)

Hi ha 19 membres que formen l’Eurozona: AlemanyaÀustriaBèlgicaEslovèniaEslovàquiaEspanyaEstònia, Letònia, FinlàndiaFrança (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), GrèciaIrlandaItàlia (exepte l’enclavament de Campione d’Italia on circula el franc suís), LuxemburgMalta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses i d’Aruba amb el florí d’Aruba), PortugalXipre i Lituània.

D’aquests 19 membres actuals, el 1998 n’hi havia 11 que complien elscriteris de convergència, cosa que va permetre la creació de l’Eurozona amb el llançament oficial de l’euro l’1 de gener del 1999. Grècia va assolir els criteris de convergència l’any 2000 i fou admesa a l’Eurozona l’1 de gener del 2001. Les monedes i els bitllets d’euro van començar a circular l’1 de gener del 2002. Posteriorment, van adoptar l’euro Eslovènia l’1 de gener del 2007, Malta i Xipre la mateixa data del 2008, Eslovàquia l’1 de gener del 2009, i Estònia l’1 de gener del 2011, i Letònia l’1 de gener de 2014 i Lituània l’1 de gener de 2015.

El Banc Central Europeu és l’entitat responsable de la política monetària dels 19 estats.

Estats i territoris amb acords amb la UE

La Ciutat del VaticàMònacoSan Marino també utilitzen l’euro malgrat que no són membres de la UE (anteriorment usaven monedes que van ser reemplaçades per l’euro). Tots tres estats emeten monedes amb els símbols nacionals propis al revers. Utilitzen l’euro d’acord amb els acords establerts amb alguns estats membres de la UE (Itàlia en el cas de la Ciutat del Vaticà i San Marino, i França en el cas de Mònaco) en nom d’aquesta. També usen l’euro, fora d’Europa, segons aquest mateix acord, els territoris d’ultramar francesos de MayotteSaint-Pierre i Miquelon. aproximadament tots els paisos en van acordar per acceptar l’euro entre l’any 1999 i 2001

Estats i territoris sense acords amb la UE

Andorra no té una moneda oficial i, per tant, no emet monedes d’euro. Abans de l’entrada en vigor de l’euro s’hi utilitzaven la pesseta i elfranc francès com a unitats monetàries legals de facto. Com que mai no hi va haver acords ni amb Espanya ni amb França, actualment Andorra està negociant amb la UE l’estatus de l’euro com a moneda oficial del Principat; les negociacions, però, estan aturades des del desembre del 2005.

De la mateixa manera, KosovoMontenegro, que utilitzaven el marc alemany com a moneda, també han adoptat l’euro sense cap acord formal i explícit amb la UE. Kosovo, abans de la seva independència de Sèrbia, utilitzava el marc i l’euro en comptes del dinar serbi per motius polítics.

El territori britànic d’ultramar d’Akrotiri i Dekèlia, a l’illa de Xipre, tenia com a moneda oficial la lliura xipriota i va adoptar l’euro quan Xipre entrà a l’eurozona el gener de 2008.

Des de l’1 de desembre del 2002Corea del Nord ha substituït el dòlar dels Estats Units per l’euro com a moneda per als seus intercanvis internacionals, ja que la seva pròpia moneda, el won, no és convertible i no es pot usar per adquirir béns forans. Igualment l’euro rep una certa popularitat interna, especialment per part dels residents estrangers.

Abans de la invasió de l’Iraq del 2003, el president Saddam Hussein va dir que vendria el petroli en euros en comptes de dòlars nord-americans, ja que la major part dels compradors eren la Unió Europea, la Xina i l’Índia.

Altres estats

Estats de la UE que no pertanyen a l’Eurozona

Els altres 10 estats de la UE que no utilitzen l’euro són Dinamarca, el Regne UnitSuècia, la majoria dels nous membres incorporats l’1 de maig del 2004 (HongriaLituàniaPolònia i la República Txeca), i BulgàriaRomania, incorporats l’1 de gener del 2007, Croàcia des de 2013.

Estats amb monedes lligades a l’euro

L’escut de Cap Verd (abans lligat a l’escut portuguès), el marc convertible de Bòsnia i Hercegovina (abans lligat al marc alemany) i els francs CFACFP i el de les Comores (abans lligats al franc francès) tenen una taxa de canvi fixa respecte a l’euro.


Deixa un comentari