1.2 La satisfacció de les necessitats

Les necessitats humanes en economia s’expressen en els desigs de béns i serveis per a satisfer-les. Els desigs són relatius a les persones, els grups d’edat, a l’època, el moment de l’any, etc. És per Nadal que “necessitem” comprar turrons, per exemple, a Catalunya, des de fa unes dècades. Les persones quan es casen solen necessitar un nou habitatge. De cop, entre els joves apareix el desig de tenir un iPhone.

Necessitats bàsiques o primàries són aquelles que cal satisfer indispensablement per viure, com per exemple alimentar-se, vestir-se, rebre atenció mèdica.

Necessitats secundàries són aquelles que augmenten el benestar dels individus però que no són indispensables per sobreviure i depenen de l’època, el lloc, les persones etc. Viatjar per vacances en podria ser un exemple; un altre tenir una TV de plasma o unes ulleres de sol Raiban.

Les necessitats dels individus (tant primàries com secundàries) poden ser naturals com menjar i socials com per exemple celebrar un casament.

Les necessitats de la societat poden ser col·lectives quan són de molts individus, com per exemple el transport, i públiques que no són d‘individus sinó del conjunt de la vida social, com per exemple la seguretat ciutadana, la neteja dels carrers i la recollida de la brossa.

Els béns i serveis per satisfer les necessitats són de diversos tipus:

Segons el seu caràcter els béns i serveis seran lliures quan són molt abundants o gairebé il·limitats i no són propietat de ningú, i no cal treball per obtenir-los, com per exemple l’aire; o bé són econòmics quan són escassos en quantitat i són apropiables, com els aliments i l’habitatge.

Segons la seva materialitat poden ser béns materials com un ordinador o serveis com l’activitat d’ensenyar dels mestres o de curar dels metges.

Segons la seva naturalesa poden ser de capital que no satisfan directament cap necessitat humana, com per exemple una excavadora, o bé de consum que directament satisfan necessitats humanes durables (una rentadora) o no durables (l’arròs que em menjo).

Deixa un comentari