Exportacions i importacions d’Espanya per Arnau Subirà i Xavi Munner

Exportaciones

Francia 15,83%
Alemania 10,42%
Portugal 7,30%
Italia 7,14%
Reino Unido 6,95%
Estados Unidos 4,36%
Yemen 3,71%
Holanda 3,16%
Bélgica 2,55%
Marruecos 2,38%
Polonia 1,67%
China 1,66%
Argelia 1,51%
Suiza 1,46%
México 1,42%
Timor Oriental 1,31%
Brasil 1,31%
Japón 1,07%
Rusia 1,06%
Arabia Saudita 0,93%

Els principals tipus de productes exportats són agrícoles però també hi ha una quantitat important de roba .

 

Países Importaciones

Alemania 12,94%
Francia 11,54%
Italia 6,00%
China 5,98%
Holanda 4,67%
Reino Unido 4,30%
Portugal 3,78%
Argelia 3,28%
Bélgica 3,13%
Estados Unidos 3,12%
Nigeria 2,35%
Rusia 2,15%
Arabia Saudita 1,87%
México 1,70%
Polonia 1,57%
Marruecos 1,45%
Turquía 1,38%
Suiza 1,28%
San Vicente y las Granadinas 1,28%
República Checa 1,16%

Hi ha dèficit en la balança comercial.

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

Exercici 16 (Joshua i Nil)

El mes rècord de les exportacions espanyoles de mercaderies -aquest març es va superar per primera vegada els 23.000 milions d’euros, segons va detallar el Ministeri d’Economia, es va sustentar en la bona evolució dels sectors econòmics tradicionalment més actius al mercat exterior , que van treure partit així a la debilitat de l’euro, i també en algun aportació extraordinària, com el de la venda d’aeronaus.1432157097_603986_1432160612_sumario_normal

  •  Què mercaderies exporta Espanya?
    Un 30% de les exportacions espanyoles corresponen a les vendes de l’automòbil (vehicles i components sumen el 17% del total), al sector de fruites i hortalisses, i al tèxtil. El podi de les mercaderies que Espanya ven a l’exterior es va comportar de forma excel·lent al març. L’automòbil va rondar una facturació de 4.000 milions, de manera que creix un 21% respecte a març de 2004. L’exportació de fruites i hortalisses (1.622.000) va augmentar un 22,7%, amb el que compensa en part la mala arrencada de l’any . I el tèxtil (1.303 milions) també va experimentar un avanç anual del 21%, amb un increment encara més gran de la seva principal partida, la confecció (un 25% més).  -Els aparells elèctrics i els medicaments, amb exportacions valorades en més de 900 milions d’euros al març, completen la curta llista de sectors que concentren gairebé el 40% de les vendes a l’exterior. En general, les exportacions espanyoles de mercaderies són bàsicament manufactures (automòbil, béns d’equip o béns de consum), que suposen la meitat de la facturació mensual. Destaca després l’agroindústria (fruites i verdures, però també productes carnis i oli), els productes químics (medicaments i plàstics) o semimanufactures, com els productes siderúrgics i altres metalls.                     -Entre els béns d’equip, una categoria molt àmplia que inclou maquinària industrial, material de transport, equips de telecomunicacions o aparells elèctrics, va destacar l’extraordinari creixement de les vendes d’avions. La concentració de comandes des d’Aràbia Saudita, Malàisia o França al març va elevar el valor de les vendes en aquest subsector a 877 milions, el triple que al març de 2014, el que el va portar a encapçalar l’aportació al creixement total de les exportacions en el mes, per sobre fins i tot de l’automòbil.
  • Els països a on es dirigeixen aquests i altres productes varien, encara que la llista de destinacions més importants l’encapçalen, atenent a la informació que publica Dades Macro a la seva web:

    17,12% França.
    10,72% Alemanya.
    7,95% Portugal.
    7,47% Itàlia.
    7,17% Regne Unit.

    1432157097_603986_1432160723_sumario_normal

A l’altra banda del mirall, les importacions, que també se situen en nivells alts (més de 24.000 milions), tot i que allunyats encara del rècord de 2008, reflecteixen la importància de les compres del petroli i derivats (un 11% del total), tot i al fet que el notable descens del preu en l’últim any fa que s’hagi deixat un 38% del valor en l’últim any.

Amb les dades d’importacions es comprova a més que alguns dels béns més comprats (components d’automòbil, tèxtils, automòbils, plàstics, medicaments o maquinària) estan també entre els més venuts, el que reflecteix que un mateix sector pot estar en diferents fases de la cadena global de valor afegit segons quin sigui el producte.

  • Productes que Espanya importa, el que dóna també una idea de l’heterogeneïtat de les seves compres. Els cinc llocs que encapçalen la llista d’exportadors són, segons Dades Macro:

12,22% Alemanya.
11,78% França.
6,29% Itàlia.
5,71% Xina.
5,03% Holanda.

  • CONCLUSIÓ SI LA BALANÇA ES FAVORABLE O NO:

A Espanya, hi ha dèficit comercial (exportacions menys importacions) és una característica estructural de l’economia. Per sort, aquesta és compensada en bona part pel superàvit de la balança de serveis, gràcies a la partida de turisme. D’aquesta manera, segons el Banc d’Espanya, el turisme, per tant, té una importància estratègica com a factor re-equilibrador dels comptes exteriors de l’economia espanyola.

Publicat dins de General | 2 comentaris

exercici 14 per xavi munner i arnau subirà

# Estat Adhesió Territoris especials
6 Bèlgica Bèlgica 23 de juliol de 1952 (CECA)

1 de gener de 1958 (CEE)

França França incloses:

excloses:

Itàlia Itàlia excloses:

Luxemburg Luxemburg
Països Baixos Països Baixos excloses:

Flag of Sint Maarten.svg Sint Maarten
Flag of the Netherlands.svg Illes BES(provisionalment)
Alemanya Alemanya
9 Dinamarca Dinamarca 1 de gener de 1973 (CE) excloses:

Irlanda Irlanda
Regne Unit Regne Unit inclosa:

excloses:

10 Grècia Grècia 1 de gener de 1981 (CE)
12 Espanya Espanya 1 de gener 1986 (CE) incloses:

Portugal Portugal incloses:

15 Àustria Àustria 1 de gener de 1995 (UE)
Finlàndia Finlàndia incloses:

Suècia Suècia
25 Xipre Xipre 1 de maig de 2004 (UE) excloses:

República Txeca República Txeca
Estònia Estònia
Hongria Hongria
Letònia Letònia
Lituània Lituània
Malta Malta
Polònia Polònia
Flag of Slovakia.svg Eslovàquia
Eslovènia Eslovènia
27 Bulgària Bulgària 1 de gener de 2007 (UE)
Romania Romania
28 Croàcia Croàcia 1 de juliol de 2013 (UE)
Estats
candidats
Flag of Albania.svg Albània negociacions
en curs
Flag of Bosnia and Herzegovina.svg Bòsnia i Hercegovina
Flag of Macedonia.svg Macedònia
Flag of Montenegro.svg Montenegro
Flag of Serbia.svg Sèrbia
Turquia Turquia

Bandera Nom Escut Codi[2] Capital Data d’adhesió[3] Població[4] Superfície[4]
(en km²)
Moneda PIB per
càpita[4] ($)
Escons
Flag of Germany.svg Alemanya Alemanya DE Berlín 25 de març de 1957 81 305 856 357 022 Euro 38 400 96
Flag of Austria.svg Àustria Àustria AT Viena 1 de gener de 1995 8 219 743 83 871 Euro 42 400 19
Flag of Belgium.svg Bèlgica Bèlgica BE Brussel·les 25 de març de 1957 10 438 353 30 528 Euro 38 200 22
Flag of Bulgaria.svg Bulgària Bulgària BG Sofia 1 de gener de 2007 7 037 935 110 879 Lev 13 800 18
Flag of Croatia.svg Croàcia Croàcia HR Zagreb 1 de juliol de 2013 4 290 612 56 542 Kuna 18 100 12
Flag of Denmark.svg Dinamarca Dinamarca DK Copenhaguen 1 de gener de 1973 5 543 453 43 094 Corona danesa 37 600 13
Flag of Slovakia.svg Eslovàquia Eslovàquia SK Bratislava 1 de maig de 2004 5 483 088 49 035 Euro 23 600 13
Flag of Slovenia.svg Eslovènia Eslovènia SI Ljubljana 1 de maig de 2004 1 996 617 20 273 Euro 29 000 8
Flag of Spain.svg Espanya Espanya ES Madrid 1 de gener de 1986 47 042 984 505 370 Euro 31 000 54
Flag of Estonia.svg Estònia Estònia EE Tallin 1 de maig de 2004 1 274 709 45 228 Euro 20 600 6
Flag of Finland.svg Finlàndia Finlàndia FI Helsinki 1 de gener de 1995 5 262 930 338 145 Euro 36 700 13
Flag of France.svg França França FR París 25 de març de 1957 65 630 692 643 801 Euro 35 600 74
Flag of Greece.svg Grècia Grècia EL Atenes 1 de gener de 1981 10 767 827 131 957 Euro 26 600 22
Flag of Hungary.svg Hongria Hongria HU Budapest 1 de maig de 2004 9 958 453 93 028 Fòrint 19 800 22
Flag of Ireland.svg Irlanda Irlanda IE Dublín 1 de gener de 1973 4 722 028 70 273 Euro 40 100 12
Flag of Italy.svg Itàlia Itàlia IT Roma 25 de març de 1957 61 261 254 301 340 Euro 30 900 73
Flag of Latvia.svg Letònia Letònia LV Riga 1 de maig de 2004 2 191 580 64 589 Euro 15 900 9
Flag of Lithuania.svg Lituània Lituània LT Vílnius 1 de maig de 2004 3 525 761 65 300 Euro 19 100 12
Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Luxemburg LU Luxemburg 25 de març de 1957 509 074 2 586 Euro 81 100 6
Flag of Malta.svg República de Malta República de Malta MT La Valletta 1 de maig de 2004 409 836 316 Euro 25 800 6
Flag of the Netherlands.svg Països Baixos Països Baixos NL Amsterdam 25 de març de 1957 16 730 632 41 543 Euro 42 700 26
Flag of Poland.svg Polònia Polònia PL Varsòvia 1 de maig de 2004 38 415 284 312 685 Zloty 20 600 51
Flag of Portugal.svg Portugal Portugal PT Lisboa 1 de gener de 1986 10 781 459 92 090 Euro 23 700 22
Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit Regne Unit UK Londres 1 de gener de 1973 63 047 162 243 610 Lliura esterlina 36 600 73
Flag of the Czech Republic.svg República Txeca República Txeca CZ Praga 1 de maig de 2004 10 177 300 78 867 Corona txeca 27 400 22
Flag of Romania.svg Romania Romania RO Bucarest 1 de gener de 2007 21 848 504 238 391 Leu romanès 12 600 33
Flag of Sweden.svg Suècia Suècia SE Estocolm 1 de gener de 1995 9 103 788 450 295 Corona sueca 40 900 20
Flag of Cyprus.svg Xipre Xipre CY Nicosia 1 de maig de 2004 1 138 071 9 251 Euro 29 400 6
Publicat dins de General | 2 comentaris

Exercici 17 fet per Nil i Joshua

IMPORTACIONS (FEBRER, 2016)

Variació interanual
        
        Valor         absoluta         % mes         % acumulat
Total importacions    6.448,3    166,1    2,6 2,5
Béns de consum    2.265,0    260,6    13,0 9,8
     aliments, begudes i tabac    363,0    50,6    16,2 12,1
     altres béns de consum    1.902,0    210,0    12,4 9,3
Béns de capital    413,0    -38,3    -8,5 -4,1
     maquinària i altres béns d’equipament    276,9    -49,5    -15,2 -8,6
     material de transport i altres béns de capital    136,2    11,2    9,0 7,2
Béns intermedis    3.770,2    -56,2    -1,5 -0,4
     prod.agricultura, silvicultura i pesca    185,0    10,1    5,8 -6,6
     prod.energètics i industrials    3.585,2    -66,3    -1,8 -0,1

EXPORTACIONS

Variació interanual
        
        Valor         absoluta         % mes         % acumulat
Total exportacions    5.232,9    240,5    4,8 1,0
Béns de consum    1.964,3    -23,5    -1,2 -5,5
     aliments, begudes i tabac    560,8    53,8    10,6 7,0
     altres béns de consum    1.403,6    -77,3    -5,2 -9,7
Béns de capital    331,6    18,9    6,0 13,1
     maquinària i altres béns d’equipament    210,4    -22,0    -9,5 -2,9
     material de transport i altres béns de capital    121,2    40,8    50,8 56,6
Béns intermedis    2.936,9    245,1    9,1 4,5
     prod.agricultura, silvicultura i pesca    29,8    4,9    19,6 2,2
     prod.energètics i industrials    2.907,1    240,2    9,0 4,5
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Exercici 14 ( Joshua i Nil)

1-PAISOS DE L’UNIÓ EUROPEA

Els membres de la Unió han crescut des dels sis Estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) fins ara que són 28:

Captura

 

2-PAISOS QUE NO SÓN DE L’UNIÓ EUROPEA

País que no forma part de l’unió europea, i que té la seva moneda pròpia, és el Regne Unit 

Hi ha altres països i estats que están a Europa però no formen part de l’unió europea però de igual manera utilitzen l’euro són:

  • Mónaco
  • San Marino
  • El Vaticano
  • Andorra

Dades recents especulen que si Catalunya s’independitza, seguirà utilitzant l’euro.

3-QUÈ ÉS L’TTIP?

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) és un acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units que pretén equiparar les normatives a banda i banda de l’oceà.

  • Què implica?
    Una rebaixa encara més gran de drets i més privatitzacions per a la ciutadania europea. Volen eliminar les barreres al comerç per crear un gran mercat que beneficiï les grans empreses. Però aquestes barreres regulen i protegeixen els nostres drets socials i ambientals.
  • Com s’està negociant?
    En complet secret. Des de juny de 2013, la Comissió Europea, el Govern nord-americà i els grans lobbies empresarials es reuneixen a esquena de la societat per negociar les condicions del tractat.
  • Com t’afectarà?
    -Augmentaran les retallades en drets laborals. Als EUA els convenis de l’Organització Internacional del Treball ni tan sols estan reconeguts.
    -La privatització dels serveis públics anirà a més i comptarà amb moltíssimes més facilitats: sanitat, educació, aigua …
    -Les grans empreses comptaran amb més privilegis. Si en algun moment operen a la UE i consideren que la seva rendibilitat no era l’esperada, tindran la capacitat de demanar als Estats exigint indemnitzacions milionàries, per descomptat, han de procedir de diners públics.
    -Aliments, medicaments i altres productes no s’han de sotmetre als controls actuals. -Dinarem aliments amb transgènics, hormones, clor i un llarg etcètera sense saber-ho.
    -El fracking tindrà via lliure. Aquesta tècnica per extreure gas, tan nociva per a la salut i el medi ambient, s’implantarà amb gran facilitat. A més importarem aquest gas des dels EUA, el que posarà en risc els objectius de la UE per frenar el canvi climàtic.
  • Podem aturar-lo? Sobren els arguments per dir NO a l’TTIP. Depenem del nostre medi ambient, de l’aire net que respirem, de la biodiversitat que ens alimenta i depura la nostra aigua. No podem alimentar-nos de petroli, d’aigües contaminades, ni de CO2. Tampoc dels diners que pasten les grans empreses que en ambdós continents estan pressionant perquè els governs destrueixin els mitjans de vida dels ciutadans.

Per una banda hi ha gent que està d’acord ja que diuen que l’economia europea podria beneficiar-se de 119,000 milions d’euros a l’any . Una mitjana de 500 euros per llar, una injecció de 0,5% del PIB europeu i la creació en el mitjà o a llarg termini de centenars de milers de llocs de treball.

Però també hi ha gent en contra que diu que els Acards comercials no només implica una reducció de les barreres burocràtiques i tarifes. Seva entrada en vigor es produirà un miniseismo econòmic de la UE de conseqüències incertes.

Informació extreta de: “https://ttipsecret.wordpress.com/acerca-de/”

4-EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS EURO DÒLAR (USA)

Captura

 

Informació extreta de: “http://www.finanzas.com/divisas/eur-usd/”

Publicat dins de General | 2 comentaris

Exercisi 12 per Arnau Subirà i Xavi Munner

L’ empresa escollida ha estat ABERTIS.

Des del seu naixement, el 2003, Abertis ha seguit una estratègia basada en el creixement i la rendibilitat que ha situat la companyia en la primera línia de la gestió de projectes d’infraestructures. Així ho demostra:

  • El 2006, la incorporació al grup de la concessionària Sanef.
  • El 2009, el reforç del negoci d’autopistes a Espanya i Xile, amb el control d’Avasa i les concessionàries xilenes Elqui i Gesa, a més d’una participació majoritària a Rutas del Pacífico.
  • El 2011, la concessió de les autopistes PR-22 i PR-5, a Puerto Rico, al consorci Metropistas, liderat per Abertis.
  • El 2012, el lideratge mundial en el sector de les autopistes després de la integració de les autopistes del grup Arteris a Brasil, així com d’altres tres concessions a Xile.
  • El 2015 i 2016, la presa de control del 100% de les xilenes Autopista del Sol, Autopista Los Libertadores i Autopista Central, la qual cosa atorga Abertis el control de totes les seves concessions a Xile.

 

Principals inversors:

-Fundación Bancaria Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona (“la Caixa”) controla a Criteria Caixa, S.A.U, la cual tiene un 15,02% de los derechos de voto en Abertis. Criteria Caixa, S.A.U, controla a la sociedad Inversiones Autopistas, S.L. la cual tiene un 7,65% de los derechos de voto en Abertis.

– Inmobiliaria Espacio, SA. posee esta participación a través de la siguiente estructura: 1,74% directamente y 13,93% a través de OHL Emisiones SAU.

– El Free-float incluye la participación de Capital Research and Management Company (5,11%) y autocartera del 8,25% del capital social.

Publicat dins de borsa, General | 2 comentaris

EXERCICI 13 per Ivan Soler i David Martín

L’acció de la CNMV com a òrgan de control se centra principalment sobre:

  • Les societats que emeten valors per a ser col·locats de forma pública
  • Els mercats secundaris de valors
  • Les empreses que presten serveis d’inversió i les institucions d’inversió col·lectiva

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és un organisme dependent del Minesteri d’Economia i Hisenda, fundat l’any 1988, encarregat de la supervisió dels mercats de valors a Espanya.

El seu objectiu és vetlar per la transparència d’aquests mercats i la correcta formació de preus en els mateixos, així com la protecció dels inversors. En l’exercici d’aquestes competències rep un important volum d’informació, gran part de la qual està continguda en els seus registres oficials i és de caràcter públic.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Exercici 14 per David Martín i Ivan Soler

EXERCICI 14.

Alemanya(1958): membre de l’eurozona i utilitza l’euro des de l’1 de gener de 1999.

Austria (1995): membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Bèlgica (1958): membre de l’eurozona i utilitza l’euro des de 1999.

Bulgaria(2007): no és membre de l’eurozona i la seva moneda es la leva.

Chipre (2004): membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Croacia(2013): no és membre de l’eurozona i la seva moneda és la kuna.

Dinamarca (1973): no és membre de l’eurozona i la seva moneda és la corona danesa.

Eslovaquia (2004): és membre de l’eurozona i la seva moneda és l’euro des del 1 de gener de 1999.

Eslovenia (2004): és membre de l’eurozona des del 1 de maig de 2004.

Espanya (1986): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Estònia (2004): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener del 2011.

Finlandia (1995): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Francia(1958):és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Grècia:(1981): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 2001.

Hongria (2004): no és membre de l’eurozona i utilitza el forinto.

Irlanda (1973): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Italia (1958): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Letònia (2004): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 2014.

Lituania (2004): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 2015.

Luxemburgo (1958): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Malta (2004): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 2008.

Països Baixos (1958): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Polònia (2004): no és membre de l’eurozona i utilitza l’esloti.

Portugal (1986): és membre de l’eurozona i utilitza l’euro des del 1 de gener de 1999.

Regne Unit (1973): no és membre de l’eurozona i utilitza la lliura esterlina.

República Txeca(2004): no és membre de l’eurozona i utilitza la corona txeca.

Rumania(2007): no és mebre de l’eurozona i utilitza el leu.

Suècia (1995): no és membre de l’eurozoan i utilitza la corona txeca.

Els països que es poden destacar per la seva col·laboració amb l’unió europea són:

Xipre, Malta i Turquia estan vinculats a la Unió els acords d’Associació, encaminades a establir progressivament una Unió Duanera amb ell. Tots ells han estat presentat oficialment la seva candidatura per a l’adhesió (Turquia el 1987, Xipre i Malta el 1990), però només l’oferta xipriota ha obtingut l’opinió favorable de la Comissió.

Els països del Magrib (Algèria, el Marroc i Tunísia), el Machrek (Egipte, Jordània, Líban, Síria i els territoris palestins) com Israel, estan vinculats a la Unió mitjançant convenis de cooperació que cobreix el comerç, l’industrial cooperació i assistència tècnica i financera.

Els països que están fora de la UE i utilitzen l’euro son la Ciutat del Vaticano, San Marino i Monaco

TTIP significa en anglès Transatlantic Trade and Investment Parthership,  que es pot traduir com a una col·laboració transatlàntica en comerç i inversió. És un acord que va tenir lloc el 2013 i per que els Estats Units i la Unió Europea va iniciar un període de negociacions per crear un nou marc de relacions de comerç, serveis i inversions.

Per una part hi ha gent que està d’acord ja que diuen que l’economia europea podria beneficiar-se de 119,000 milions d’euros a l’any i els Estats Units dolares uns 95.000 milions “.” Una mitjana de 500 euros per llar, una injecció de 0,5% del PIB europeu i la creació en el mitjà o a llarg termini de centenars de milers de llocs de treball.

Però també hi ha gent en contra que diu que els Acards comercials no només implica una reducció de les barreres burocràtiques i tarifes. Ells mateixos són una expressió de la diplomàcia, van promoure la competència, trasllats de productes o l’aparició i la disminució dels sectors. Seva entrada en vigor es produirà un miniseismo econòmic de la UE de conseqüències incertes.

En el següent gràfic es pot veure l’evolucio EURO DOLAR:

gráfico
Periodo Variac. % Máximo Mínimo
Setmana -0,89 1,1317 1,1179
Aquest any 2,80 1,1376 1,0710
Últims 12 mesos 2,02 1,1623 1,0523

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | 4 comentaris

“Diners” EXERCICI 14 per Laura Pino i Anna López

Llistat d’Estats membres actuals (28) amb la data d’entrada i quina moneda fan servir i des de quan o quan la faran servir.

Alemanya (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Bèlgica (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

França (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Itàlia (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Luxemburg (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Països Baixos (1958): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Dinamarca (1973): corona (danesa)

Irlanda (1973): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Regne Unit (1973): lliura esterlina

Grècia (1981): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2001.

Espanya (1986): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Portugal (1986): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Àustria (1995): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Finlàndia (1995): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 1999.

Suècia (1995): corona (sueca)

Xipre (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2008.

Eslovàquia (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2009.

Eslovènia (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2007.

Estònia (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2011.

Hongria (2004): fòrint

Letònia (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2014.

Lituània (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2015.

Malta (2004): Euro. Membre de la Zona Euro des de l’1 de gener 2008.

Polònia (2004): esloti

República Txeca (2004): corona (txeca)

Bulgària (2007): leva

Romania (2007): leu

Croàcia (2013): kuna

TTIP: Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions és un acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units que pretén equiparar les normatives als dos costats de l’oceà. Actualment, es critica aquesta proposta perquè molts sectors de la població ho veuen com si ens estiguessin venent l’antídot definitiu contra la crisi. Molts apunten que en aquests acords s’estan perdent drets.

https://www.youtube.com/watch?v=hU8SsEtFvds#action=share

Implica una rebaixa dels drets i moltes més privatitzacions per a la ciutadania europea. Volen eliminar les barreres en el comerç per crear un gran mercat que beneficiï a les grans empreses. Però aquestes barreres regulen i protegeixen els nostres drets socials i ambientals. S’estan negociant de manera secreta entre la Comissió Europea, el govern d’Estats Units i els grans lobbies empresarials.

Molts apunten que ens afectarà de la següent manera:

  • Augmentaran les retallades en drets laborals.
  • La privatització dels serveis públics anirà a més i comptarà amb moltes més facilitats.
  • Les grans empreses tindran majors privilegis.
  • Molts aliments, medicines i altres productes no es sotmetran als controls actuals
  • El fracking tindrà via lliure.

El TTIP es defensa perquè tindrà per objectiu augmentar el comerç i la inversió entre la Unió Europea i els Estats Units fent realitat el potencial sense explorar d’un autèntic mercat transatlàntic que generi noves oportunitats econòmiques de creació de llocs de treball i creixement a través d’un millor accés al mercat i una millor compatibilitat reglamentària i marcant una pauta en matèria de normes mundials.

Per aconseguir-ho, l’acord estarà format per tres components clau: 1. Accés al mercat 2. Qüestions reglamentàries i barreres sense aranzels 3. Normes. Aquests tres components es negociaran de forma paral·lela i formaran part d’un document únic que garanteixi un resultat equilibrat entre l’eliminació de drets, obstacles reglamentaris al comerç i innecessaris, i la millora de les normes que doni lloc a resultats importants en cadascun d’aquests components, i una obertura efectiva i recíproca dels respectius mercats.

Evolució de les relacions EURO / DÒLAR

Actualment, a dia 24/05/2016, l’euro ha baixat a 1,1183 dòlars.

eurosdolar

Publicat dins de General | 2 comentaris

Pressupostos de l’Estat i la Seguretat Social a Espanya i Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per Arnau Subirà i xavi Munner

Pressupostos de la Generalitat 2015

 

Impostos indirectes…………………………………………………………………………………… 8.765.567,7

Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos…………………………………………..9.382.205,0

Transferències corrents……………………………………………………………………………..2.555.440,9

Ingressos patrimonials ………………………………………………………………………………5.474.060,3

Operacions Corrents …………………………………………………………………………………….709.922,2

Alienació d’inversions reals………………………………………………………………………26.887.196,1

Transferències de capital………………………………………………………………………………251.430,2

Operacions de Capital……………………………………………………………………………………821.782,7

Operacions no financeres…………………………………………………………………………….1.073.212,9

Variació d’actius financers……………………………………………………………………….27.960.409,0

Variació de passius financers…………………………………………………………………………927.897,6

Operacions financeres………………………………………………………………………………..8.054.613,4

TOTAL……………………………………………………………………………………………………36.942.920,0

Pressupostos Espanya 2015

Gastos de personal …………………………………………………………………………………………..22.434

Gastos corrientes en bienes y servicios……………………………………………………………….. 7.807

Gastos financieros ……………………………………………………………………………………………33.555

Transferencias corrientes ………………………………………………………………………………..233.681

Operaciones corrientes  ………………………………………………………………………………….297.476

Fondo de Contingencia…………………………………………………………………………………….. 2.468

Inversiones reales………………………………………………………………………………………………..5.178

Transferencias de capital …………………………………………………………………………………… 9.362

Operaciones de capital……………………………………………………………………………………… 14.540

OPERACIONES NO FINANCIERAS………………………………………………………………… 314.484

Activos financieros ……………………………………………………………………………………………37.372

Pasivos financieros………………………………………………………………………………………  …..84.514

Operaciones financieras……………………………………………………………………………… ….121.886

TOTAL PRESUPUESTO ………………………………………………………………………………….436.370

Publicat dins de General | 2 comentaris