Arxiu d'etiquetes: contractes treball

Iris San Martín:“A Silicon Valley s’escolta més els joves, aquí encara costa”

Articles diaris,

Directora executiva de FormalDocs, empresa de contractes ‘online’

FormalDocs és una plataforma web que permet fer contractes senzills per internet i estalviar-te pagar un advocat. Els voleu prendre la feina? Això mai! No ho hem enfocat com una extinció dels advocats, sinó que servim propòsits diferents. Un advocat sempre serà útil per a situacions més complexes en què es requereixi assessorament. No ens podem considerar competència, som sistemes coexistents. De fet, al Col·legi d’Advocats de Madrid ens van reconèixer com una de les iniciatives més innovadores en un fòrum sobre dret i tecnologia. La resposta que rebem del sector també ha sigut positiva.

De fet, tu vas estudiar dret i ADE. Després d’acabar la carrera vaig començar a treballar en un despatx d’advocats i va ser allà on vaig veure que es cobrava un preu molt alt per serveis que ens costaven molt poc de fer. Em vaig adonar que això es podia automatitzar i que el que fèiem al despatx de manera interna ho podíem oferir al públic a través d’un software senzill. La idea és donar una eina perquè qualsevol persona sense formació jurídica pugui crear un contracte de manera econòmica. Vam començar amb els que són més comuns, com el de lloguer, el de venda de cotxes de segona mà o el de prestació de serveis. Moltes vegades es busquen models de contracte per internet, per estalviar diners, i no saps mai si estan actualitzats segons la legislació vigent. Al principi era un servei més enfocat a particulars, però molt aviat traurem un servei de subscripció exclusivament per a empreses, i que estarà dirigit a immobiliàries, gestories i, fins i tot, despatxos d’advocats.

¿Un producte així es pot internacionalitzar fàcilment? Nosaltres creiem que sí, però de moment ens volem centrar a consolidar la nostra posició a Espanya i convertir-nos en referent. De moment hem facturat la quantitat suficient per validar el negoci a petita escala i volem anar creixent. Als Estats Units ja hi ha dues empreses molt importants que exploten aquest model, que són LegalZoom i RocketLawyer, i creiem que hi ha molt de mercat a la Unió Europea. Cada vegada hi ha més relacions comercials entre països, o sigui que fan falta eines que les facilitin.

L’any 2013 vas guanyar el programa Yuzz del Santander amb aquesta idea i vas poder fer un viatge a Silicon Valley per explorar oportunitats de negoci. Et va fer canviar el teu plantejament? Més aviat em va servir per acabar de decidir-me a llançar el negoci de manera professional. Allà, si tens un idea, al cap d’una setmana ja tens inversors i tot va molt de pressa. Em vaig adonar que no m’havia d’esperar a tenir molta experiència, sinó que havia fer-ho de seguida i veure fins on podia arribar.

Tens 27 anys, ¿creus que això t’ha tancat algunes portes a l’hora de trobar inversors? D’entrada crida l’atenció que siguis jove, però un cop comences a raonar la teva idea i argumentar el que vols fer, la gent acostuma a fer-te cas. En aquest sentit, a Silicon Valley s’escolta més els joves, mentre que aquí encara costa. Per això també és important rodejar-te de gent amb experiència que et complementi. A l’empresa hem incorporat un director financer amb molta experiència, que ha atret altres inversors, com un directiu de Hewlett-Packard que treballa a Califòrnia i un soci de Cuatrecasas. Ells han finançat la primera ronda per consolidar a Espanya.

La temporalitat en el turisme és un 50% més alta que a la UE

Articles digitals, , ,
Un de cada tres empleats en el sector a Espanya té contracte eventual i un 60% dels  ocupats són dones

Ara. cat  ELENA FREIXA

L’activitat turística es mou al ritme que marquen les estacions de l’any, amb forts pics de negoci i altres èpoques més fluixes. La demanda de treballadors en els sectors directament lligats a aquests negocis és de les que pateixen més aquests alts i baixos: Espanya és un dels països on els empleats noten més les fluctuacions en forma de precarietat laboral. Al mercat espanyol un de cada tres treballadors de les branques més lligades al turisme treballa amb un contracte temporal, un percentatge molt per sobre del 21% que pateixen aquesta situació en el conjunt de la UE, segons l’estadística de l’Eurostat amb dades del 2014.

Les xifres constaten que les activitats directament lligades al turisme -hostaleria, agències de viatges i turoperadors i línies aèries- no només concentren més índex d’eventualitat, sinó que també aglutinen més percentatge de feines a temps parcial que la mitjana de sectors de l’economia productiva.

Les comparacions amb la resta d’activitats (excloent-ne les financeres) ho diuen clar: la taxa de temporalitat a Espanya és del 24%, però puja al 31% si només s’agafen les feines en el sector turístic. Les diferències també es veuen en el conjunt de la UE, tot i que es mouen en xifres més baixes: un 14% de temporalitat global enfront del 21% que pateixen perfils com els de cambrer, agent de viatges o personal d’hotel.

Bretxa salarial femenina

Les dones són un blanc recurrent de la precarietat. Tant a Espanya com en el conjunt de la UE tenen una presència majoritària en aquests sectors. En el cas d’Espanya, el seu pes frega el 60%, pràcticament la mateixa dada que a la mitjana europea. La feminització del sector turístic contrasta amb la resta de sectors de l’economia, en què la presència de treballadores no arriba al 40% ni al mercat espanyol ni a la UE.

Justament que el pes de la dona sigui més important en sectors més precaritzats ajuda a explicar el perquè de les diferències salarials que persisteixen entre homes i dones al mercat de treball. La bretxa salarial és un fet global que recollia, aquesta mateixa setmana, un informe de les Nacions Unides que certifica que les treballadores no només fan més feines no remunerades (com les d’atenció a la llar), sinó que són majoria en feines remunerades de qualificació mitjana com els serveis i les tasques administratives d’oficina, mentre que els homes tenen més pes en arts, oficis, operacions de maquinària i càrrecs directius.

Les feines del sector turístic, en el cas d’Espanya però també en molts altres països, acostumen a concentrar-se a l’estiu i són una oportunitat per donar entrada al mercat laboral als treballadors més joves. En el conjunt de la UE, el percentatge de persones més joves de 25 anys ocupades en activitats turístiques és del 13%, molt per sobre del pes que tenen en el conjunt del mercat laboral, en què representen el 9%.

A Espanya, però, les oportunitats que ofereix el mercat laboral a aquests treballadors són força més baixes. Els treballadors joves representaven un 6% del total en el sector turístic el 2014 a Espanya, només un punt per sobre del seu pes en el total d’activitats productives, que era del 5%, de les més baixes dels països de la UE. A Alemanya, per exemple, els més joves de 25 anys ocupen el 10% de llocs de treball en el mercat laboral global (excloent-ne les finances) i són el 15% a les feines turístiques, segons l’Eurostat.

La precarietat juvenil i la falta d’expectatives laborals és un dels principals problemes que arrossega Espanya tot i enfilar la recuperació de l’ocupació. De moment, aquesta millora ha passat de llarg de les franges d’edat més joves. Un estudi de Manpower ho certificava fa dues setmanes: la creació de llocs de treball dels últims dos anys no s’ha notat encara en els més joves de 35 anys, un col·lectiu en què no ha crescut el nombre d’ocupats.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més precarietat a les feines lligades al turisme?

Els contractes temporals són majoria en els nous llocs de treball que es creen tant a Catalunya -on 9 de cada 10 dels signats al novembre eren eventuals- com a Espanya (8%). Els serveis, i dins d’aquests l’hostaleria i el comerç, són els principals aportadors a la nova contractació, i per això s’entén que concentrin bona part d’aquesta precarietat. L’economia terciaritzada tant espanyola com catalana comporta feines menys estables i amb sous més baixos i lligades a l’estacionalitat del turisme, mentre que la indústria té unes ràtios més baixes de temporalitat i uns sous mitjans més alts.

2. Quina temporalitat arrossega el sector en comparació amb els països de l’entorn?

Espanya té un mercat de treball més precaritzat en general. La taxa de temporalitat en el mercat laboral és del 24%, deu punts per sobre de la mitjana europea, però s’enfila encara més, fins al 31%, quan es tracta dels serveis que mou el turisme, com ara l’hostaleria, les agències de viatges i les aerolínies. Segons l’Eurostat, la temporalitat en aquestes activitats a Espanya és d’un 50% per sobre de la mitjana de la UE.

3. Qui pateix més aquesta precarietat laboral?

Les dones ocupen sis de cada deu llocs de treball en el sector serveis, tant a Espanya com en el conjunt de la UE. Aquesta feminització de les activitats lligades als serveis fa que les treballadores pateixin més casos de precarietat laboral, i això explica, en part, la bretxa salarial al mercat de treball perquè, normalment, són feines que estan més mal remunerades que les d’altres sectors en què els homes són majoria. Al mercat laboral espanyol un 60% dels llocs de treball dels serveis turístics els cobreixen dones, però el percentatge cau a només un 38% si s’amplia el radi a tots els sectors productius de l’economia. També s’ha de tenir en compte la baixa presència de dones en càrrecs directius, no només en els serveis sinó en el conjunt dels sectors. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, la bretxa salarial catalana és del 24%, però en la restauració i venda és la més alta de totes, per sobre del 36%.

La nova normalitat laboral

Articles digitals
El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l’article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d’ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d’alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d’abans. Què ha succeït? Què està succeint?

Penso que s’han donat/s’estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D’una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l’existència d’una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d’utilització més simple, la necessitat de factor treball és decreixent, puntual, fragmentable i flexible. D’una altra, en part com a conseqüència de l’anterior, en part per la major qualificació mitjana del factor treball, l’oferta de temps de treball oferta pels treballadors ha crescut, per la qual cosa el seu preu, la seva remuneració, el salari, ha caigut i continuarà caient.

Abans, als anys seixanta i setanta, l’accent estava posat en la producció: fabricar el màxim possible, i per això calia una quantitat creixent de factors productius. Als vuitanta i noranta l’objectiu era fer més amb menys: produir molt utilitzant el menor nombre de factors productius necessaris, entre ells el treball, posant èmfasi que el que s’utilitzava fos barat: per això hi va haver les deslocalitzacions. El 2000 es va seguir l’anterior, però incorporant cada vegada més tecnologia a fi d’augmentar la productivitat (a Espanya menys: es fabricaven habitatges); es van contreure salaris, però es va concedir crèdit a mansalva: el deute privat va finançar el creixement. Avui, en plena crisi, l’objectiu està mutant. La internet de les coses, la impressió en 3D, la millora espectacular de la comunicació mòbil i en temps real, el Big Data, està permetent abordar els processos productius d’una altra manera: sèries curtes, producció a mida i personalitzada, descentralització de processos, flexibilització de rutines… I tot això té múltiples conseqüències, en múltiples aspectes i a múltiples nivells; i el mercat de treball n’és un.

D’aquesta crisi en sortirà un nou model econòmic i social amb un nou marc de relacions laborals i un nou mercat de treball. Seran necessaris menys treballadors dels que han estat necessaris; la majoria seran a temps parcial, puntualment; un nombre elevadíssim realitzarà tasques de relativament sota valor en un procés productiu d’alguna cosa el valor del qual dependrà, en la majoria dels casos, molt més del capital que del treball, raó per la qual la majoria de les remuneracions seran reduïdes, variables, no periòdiques, i la majoria dels contractes ho seran per obra i servei. Quedin-se amb tres dades: a 31 de desembre, a Espanya, la taxa de temporalitat aconseguia el 24% i la de treball a temps parcial pujava al 16%. Als EUA, en termes reals, els salaris tenen avui un nivell molt semblant al de mitjan anys setanta.

La Nova Normalitat cap a la qual ens estem dirigint també té el seu reflex en el món laboral i en el mercat de treball, i serà molt diferent del que ja és vella normalitat. Molt diferent i, penso, pitjor: molt pocs treballadors viuran bé en aquesta nova normalitat laboral.

L’Economic de Punt Avui – 31/01/2015