El comerç català sucumbeix al Black Friday per esgarrapar vendes

Articles digitals
La pressió dels gegants del ‘retail’ i un mal novembre impulsen els botiguers a avançar els descomptes

Ara. cat 27/11/2015    –      JÚLIA MANRESA 

El Halloween de les compres ha entrat a les botigues catalanes amb més força que mai aquest 2015. El primer dia de grans rebaixes nadalenques als Estats Units, l’anomenat Black Friday, ha travessat les portes de les grans cadenes de distribució multinacionals i els comerciants catalans s’hi han aferrat com una oportunitat més per acabar d’esperonar les vendes després d’un novembre decebedor.

Black Friday 2015: Guia per aprofitar les millors ofertes El cert és que el Black Friday ha sigut un tsunami difícil d’esquivar per als comerços locals. “Era o pujar al carro o quedar fora de la cursa”, diu Teresa Llordés, presidenta de l’entitat que aplega els comerciants del Barri Gòtic, Barcelona Oberta. Aquesta és una de les diverses associacions de botiguers que han sucumbit a l’onada de rebaixes que han anunciat grans cadenes i marques com El Corte Inglés, Decathlon, Ikea, Carrefour o Media Markt. Però és que aquest any el Black Friday s’ha estès a tots els sectors i fins i tot el Futbol Club Barcelona, Iberia i alguns bancs s’han apuntat a la jornada de descomptes.

Tot i que ja fa uns quatre anys que les principals cadenes, com Zara o grups de distribució tecnològics com Amazon o eBay, han exportat fora dels Estats Units aquesta jornada històrica de descomptes, aquest any fins i tot els més petits i menys urbans han decidit apuntar-s’hi. Fora de Sèrie és una botiga de roba i complements de Palafolls, un petit poble del Maresme on hi ha tres establiments outlet de la cadena Inditex: Bershka, Oysho i Massimo Dutti. La pressió d’aquestes botigues sobre el comerç local ha forçat els més petits, com Fora de Sèrie, a sumar-se al Black Friday. “No sabia que aquestes rebaixes vénen dels Estats Units, però les dependentes del poble van dir que aquest cap de setmana farien descomptes”, diu la Maria Teresa, una veïna de Palafolls de 70 anys que aquest any també ha conegut el Black Friday.

“A contracor”

Els comerciants catalans confessen que el mateix que ha passat a Palafolls a petita escala és el que ha passat arreu. “És un corrent imparable i ens hi hem de suar, encara que sigui a contracor. A més, tot el que sigui animar les vendes va bé”, afirma el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile. Una posició similar mostra Joan Carles Calbet, president de l’associació d’empreses familiars del retail Comertia. Segons afirma, “tot i que a primera vista sembla una tradició americana que no hauria d’encaixar amb el model comercial català, el petit comerç no podia quedar enrere”.

El bombardeig publicitari ha sigut una altra de les característiques del Black Friday català d’aquest 2015. “Les expectatives aquesta vegada són molt més altes perquè s’hi ha sumat molta més gent, hi ha hagut molta més implicació”, aclareix el professor d’economia de la UOC Josep Lladós. De fet, les cadenes de moda, però també les d’electrodomèstics, aerolínies i fins i tot altres empreses que ja viuen dels descomptes -com ara Atrápalo, TicketToday o Privalia-, han fet arribar als consumidors les seves ofertes per correu electrònic.

Amb la mateixa intenció de no quedar enrere, uns 2.000 comerços de Barcelona s’han sumat a la iniciativa Black Friday Barcelona, que ha rebut l’adhesió de la Confederació de Comerç de Catalunya, de Pimec Comerç, de Comertia i del Gremi de Restauració, entre d’altres, i també han impulsat una forta campanya publicitària. Per contra, la Fundació Barcelona Comerç no s’hi ha adherit de manera explícita però ha deixat llibertat als seus membres per oferir descomptes i promocions. Per a Vicenç Gasca, el president de la Fundació Barcelona Comerç, la pressió de les grans cadenes ha empès els comerciants a sumar-se a una iniciativa “menys nostra”, però reconeix que després d’un mal novembre en vendes un incentiu com aquest “és benvingut”.

Un nou consumidor

Un altre dels elements clau és el factor online. “El model actual de rebaixes ha tocat sostre i aquesta adhesió massiva demostra les ganes de canvi”, diu Lladós. A més, el professor assenyala que, en tot cas, si acaba sent un èxit de vendes, el que es donarà de ben segur “no s’ha de qualificar d’americanització de la societat”, sinó que és un “canvi positiu en la manera de consumir”.

Per a Lladós, aquesta jornada s’enfoca principalment a un tipus d’usuari format, que consulta a internet les ofertes abans d’anar a les botigues, que compara i que busca una cosa molt concreta. Lladós afirma que, “com a mínim, aquesta nova data al calendari suposarà que els comerços catalans arribin a un sector pendent: els joves amb més formació però menys poder adquisitiu, que han crescut sota la crisi i que coneixen un model de consum menys impulsiu i més sostenible”.

Les agències privades troben feina a 2.500 aturats del SOC

Articles digitals

La prova pilot de col·laboració amb el sector públic voreja l’objectiu d’inserir el 25% dels candidats, segons la patronal Acacer

La segona convocatòria ja està oberta

  • Ofertes de feina a les oficines del SOC de Barcelona Foto: QUIM PUIG / ARXIU.
Punt Avui – 26/11/2015 LAIA BRUGUERA – Barcelona

Uns 2.500 aturats han treballat durant més de sis mesos gràcies a la intermediació de les agències de col·locació, que des de l’any passat col·laboren amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquestes entitats –empreses, però també centres de formació i entitats del tercer sector– ajuden el SOC a inserir laboralment col·lectius especialment vulnerables com ara les persones de més de 45 anys que fa més d’un i de dos anys que no tenen feina i també aturats en risc d’exclusió social i discapacitats. La prova pilot, que es va iniciar amb la convocatòria del setembre de l’any passat, va atreure un centenar de les 180 agències acreditades llavors, que es van repartir al voltant de 10.000 candidats, explica Àngel Buxó, president de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (Acacer).

Acacer està ara elaborant la memòria que inclou totes les dades referents als aturats als quals han trobat feina i la durada d’aquesta, però el president de la patronal avança que s’ha estat “molt a prop” d’aconseguir l’objectiu que es proposava aquesta experiència pilot, que era inserir el 25% dels desocupats que van ser derivats a les agències de col·locació. Com recorda Buxó, es tracta de col·lectius als quals costa molt trobar feina, i és per això que, fins i tot en països on fa anys que la inserció laboral té la col·laboració entre el sector públic i el privat, es considera que arribar a aquest 25% és “tot un èxit”.

Nova convocatòria

A més, la patronal explica que són moltes més les persones a qui s’ha ajudat a trobar feina, però no estan comptabilitzades com a inserides laboralment perquè cal que treballin durant sis mesos o més “en el temps que tingui vigència el pla”.

La prova pilot va néixer amb un pressupost de 2,9 milions d’euros que s’amplien a 9 milions d’euros en la segona convocatòria, que ja està oberta. D’aquí a poques setmanes se sabrà quines agències de col·locació hi participaran. El SOC està ara analitzant les peticions rebudes.

 LA XIFRA

10.000 desocupats de difícil inserció van ser derivats del SOC cap a les agències de col·locació en la prova pilot.

LA FRASE

On hi ha tradició de col·laboració pública i privada, inserir el 25% és tot un èxit
Àngel Buxó
PRESIDENT PATRONAL ACACER

Les compensacions, pendents de cobrament

Com a compensació, les agències de col·locació reben una quantitat variable en funció de quin és el perfil de la persona que insereixen (més alta en funció de l’edat i el temps que fa que està a l’atur, fins a 1.600 euros en el cas de discapacitats) i una quantitat fixa per la feina d’entrevistar el candidat i saber quines són les seves actituds i aptituds. En la primera convocatòria, segons la base publicada al DOGC, es pagaven per persona i entrevista 50 o 100 euros, una quantitat que el sector va trobar insuficient. “Si ho vols fer bé i enviar a l’empresa un candidat que s’adigui al que necessita, cal molta feina prèvia”, explica el president d’Acacer, Àngel Buxó.

Buxó està satisfet perquè les compensacions que reben les agències s’han apujat en aquesta segona convocatòria. Cal recordar que aquestes retribucions no les determina la Generalitat, sinó el govern estatal.

De tota manera, la patronal Acacer lamenta que cap agència hagi rebut encara “ni un euro”. El govern, relata, justifica que Madrid no ha pagat. “Es parla molt dels deutes amb les farmàcies, però darrere d’elles hi ha moltes més empreses i sectors que treballen per a l’administració i que també pateixen.”

¿Le conviene a España un tipo único de IVA?

Articles digitals
Mercado madrileño.

La recaudación de este gravamen está punto y medio por debajo de la media europea, algo que los expertos achacan a que solo el 42% de los productos y servicios se ven afectados por el nivel general.

A las puertas de unas elecciones generales decisivas para el futuro económico de España, la política fiscal será uno de los temas que ocupe la agenda de los partidos políticos que aspiran a ocupar La Moncloa. En este sentido, las propuestas para reformar el Impuesto sobre el Valor Añadido, también conocido como IVA, ya han sido objeto de debate entre los diferentes candidatos.

La forma en que se estructura esta tasa actualmente se divide en tres niveles: el general (21%), el reducido (10%) y el superreducido (4%).

Hasta el momento, solo Ciudadanos y Podemos han presentado opciones que se salen de la tónica general. El partido de Albert Rivera pretende simplificar los tipos de dicho gravamen bajo dos grados del 18% y el 7%.

Por el contrario, la formación de Pablo Iglesias quiere sumar un nuevo escalón del 25% para artículos de lujo. Además, planea gravar con el mínimo del 4% más alimentos y bebidas y pasar al tipo reducido los servicios básicos de luz, gas y calefacción, ahora encajados en el tipo general.

Bajo el sistema vigente, la recaudación que el Estado obtiene a través de este impuesto indirecto es del 5,5% del PIB, una cifra inferior a la media de los países de la Unión Europea, que alcanza el 7%.

Este déficit recaudatorio en relación al resto de los países de la UE hace que los expertos reclamen una reforma en la estructura del IVA, algo que la Comisión Europea ya ha pedido a España en el pasado. En particular porque esta falta de ingresos se debe especialmente al número de productos y servicios que se encuentran gravados por el tipo reducido o superreducido, más que al fraude.

“Solo el 42% de los productos de la cesta está con el tipo general. La mayoría está en el reducido o superreducido, y eso es algo que no ocurre en ningún países de la Unión Europea”, apunta José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de FEDEA.

Medida impopular

La supresión de los niveles “reducido” y “superreducido” del IVA permitiría al Estado aumentar sus recursos, pero traería consigo una serie de inconvenientes. Un sector tan importante para la economía nacional como es el turismo se vería penalizado al aplicarse esta medida, ya que dejaría de estar exento de gravar sus operaciones con el tipo máximo.

“La elevación del actual tipo reducido del 10% que se aplica a los principales servicios turísticos (hostelería y transporte), hasta los niveles que alcanzaría dicho tipo único, haría que España perdiese competitividad en la actividad turística, que es la que genera la mayor entrada de fondos procedentes del exterior en nuestra economía”, recuerda José Manuel de Bunes Ibarra, socio de Deloitte Abogados y coordinador de la Sección de Impuestos Indirectos de la AEDAF.

La eliminación de los tipos inferiores también sería percibida como un paso atrás en la progresividad del sistema, ya que bienes de primera necesidad, como el pan o la carne, pasarían a tener el mismo IVA que otros elementos más exclusivos.

En contra de esta posición, Conde-Ruiz asegura que este retroceso en la progresividad no sería tan notable como en un principio se cree. Y es que, mediante la inclusión de algunos productos o servicios en tramos de IVA superiores se ganaría en progresividad, al no estar estos al alcance de todos los ciudadanos de forma regular.

“El problema de unificar el IVA es que se piensa que dicha medida iría contra la progresividad del sistema, pero no es cierto. De hecho, cuando se pone el IVA reducido a productos como las flores o en los restaurantes, se va contra la progresividad del sistema. ¿No van Messi o Ronaldo más a los restaurantes que la gente pobre?”, explica este experto.

Por su parte, Alain Cuenca, profesor de Economía Aplicada de la Universidad de Zaragoza, si bien se muestra más partidario de mantener un tipo de IVA reducido, ya que “por supuesto que suprimir los tipos reducidos perjudicaría a los hogares con menos renta, porque consumen bienes de primera necesidad”, coincide en apuntar la necesaria revisión que debe hacerse de ciertos productos y su correspondiente carga indirecta, ya que existen algunos que claramente están fuera del alcance de las rentas más bajas. “Por ejemplo, algunos quesos se han convertido en productos de lujo y todavía tributan al 4%”, recuerda.

Aumento de la renta disponible

De hacerse efectiva la unificación de tipos, Conde- Ruiz defiende una trasferencia directa a las rentas menos pudientes, imitando de este modo el modelo existente en países como Dinamarca. Allí, una elevada fiscalidad en la que solo existe un IVA único del 25% se compensa mediante una efectiva política del gasto, dirigida a proteger a las clases menos pudientes.

“Hay que entender que la redistribución también debe venir por la parte del gasto, que es más efectiva”, señala el experto.

Este aumento de renta disponible para las familias con menores ingresos, unido a la bajada que experimentarían los productos gravados con el actual tipo general, hace pensar a los expertos que el consumo no tendría por qué resentirse.

No obstante, a pesar de que el repunte de la demanda interna es una de las bases de la recuperación económica, los analistas coinciden en advertir que la prioridad actual, por encima del resto de variables, debe ser aumentar los ingresos del Estado para así cuadrar las cuentas públicas.

“No se trata de determinar el nivel de gasto público que debe tener un país, eso es una discusión entre ideologías. Pero una vez se establece un nivel determinado, es necesario una forma para financiarlo”, defiende Conde-Ruiz.

Expansión – 15/11/2015

L’autoritat fiscal espanyola porta Hisenda als tribunals

Articles digitals
  • L’AIReF interposa un recurs davant l’Audiència Nacional contra una norma del ministeri regit per Montoro que centralitza la informació

  • Considera que obstaculitza la transparència del dèficit

 L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) impugnarà una ordre del ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per haver considerat que posa traves a l’accés a la informació per part d’aquest organisme i que constitueix una “vulneració de la seva autonomia i la seva independència”. Per aquest motiu ha decidit interposar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiencia Nacional per preservar la transparència dels comptes públics. Fins ara, l’AIReF podia sol·licitar directament informació a ajuntaments i governs autonòmics, però la nova ordre ministerial obliga l’autoritat fiscal a haver de passar el filtre d’Hisenda per obtenir aquesta informació. És per això que l’AIReF denuncia l’afany “recentralitzador” de la mesura i lamenta que el departament de Montoro hagi passat a “regular” el flux d’informació.

Segons l’AIReF, els obstacles que hi posa Hisenda impedeixen que l’organisme obtingui dades de forma àgil sobre l’evolució del dèficit públic, especialment pel que fa a les comunitats autònomes i els ajuntaments. Convé recordar que els informes de l’AIReF són els que utilitza la Comissió Europea per avaluar el compliment de l’estabilitat pressupostària de l’Estat.

Reunions prèvies

L’acta de l’AIReF indica que en el procés d’elaboració de l’ordre ministerial hi va haver reunions amb representants d’Hisenda en les quals es van debatre els principals aspectes de la norma. Amb tot, assegura, el text final no va recollir la major part de les seves al·legacions i que per aquest motiu el 29 de setembre passat va trametre una carta a Montoro en la qual demanava la derogació o la modificació de l’ordre. El 28 d’octubre Hisenda responia amb la no admissió del requeriment.

L’autoritat fiscal també ha demanat a Montoro una gratificació extraordinària per al seu personal, “en atenció a la sobrecàrrega excepcional de feina que ha hagut d’assumir des de la creació de la institució”. En la mateixa nota, també demana l’autorització per modificar el pressupost de l’AIReF per comptar amb serveis que permetin desenvolupar “amb normalitat” les seves funcions, com ara sistemes informàtics, bases de dades especialitzades i procediments d’anàlisi.

Montoro va respondre a l’autoritat fiscal instant-la a “no crear problemes allà on no n’hi ha”, ja que, va argüir el ministre, l’ordre ministerial que qüestiona l’AIReF “no col·lideix amb les seves competències” i Hisenda fa un seguiment “complet i estricte” del dèficit i de l’execució pressupostària de totes les administracions. Segons Montoro, l’objectiu de centralitzar la informació és evitar duplicitats i “simplificar” els procediments.

 LA FRASE
“Centralitzem la informació per evitar duplicitats i per simplificar els procediments”
Cristóbal Montoro -Ministre espanyol d’hisenda i administracions públiques

Retallades, no; “reajustaments”

Montoro va assegurar ahir que no demanarà més retallades a Catalunya, sinó un “reajustament” en el seu pla econòmic i financer per complir els objectius de dèficit pactats amb Brussel·les.

“Que s’entengui clarament –va insistir a la premsa– que es tracta d’una actualització del pla econòmic de Catalunya”. El ministre va explicar que l’ajust addicional de més de 1.300 milions que ha de fer el Principat és per la imputació, l’any 2015, d’uns contractes públics i privats del 2013 que van ser, segons va dir, ocultats a la Intervenció General de l’Estat. Aquesta situació, que també s’ha produït en altres administracions, com ara a l’Ajuntament de Saragossa, obliga Hisenda a demanar una actualització del pla econòmic i financer perquè tingui en compte les noves circumstàncies. No obstant això, “no es demanen més retallades ni a Saragossa ni a Catalunya”, va postil·lar Montoro.

El Punt Avui – 13/11/20105

Los jóvenes ‘ninis’ ya triplican a los ‘sisis’

Articles digitals

La última Encuesta de Población Activa (EPA) muestra que en España hay 1.549.300 personas de 16 a 29 años que son ninis, una situación a la que se han incorporado 244.200 personas en el tercer trimestre.

El número de jóvenes ninis, aquellos de entre 16 y 29 años que no estudian ni trabajan, ha repuntado en el tercer trimestre del año y triplica ya al de sisis, los que, por el contrario, compatibilizan un empleo con sus estudios.

La última Encuesta de Población Activa (EPA) muestra que en España hay 1.549.300 personas de 16 a 29 años que son ninis, una situación a la que se han incorporado 244.200 personas en el tercer trimestre.

Por su parte, entre julio y septiembre había 511.100 jóvenes sisis, 66.200 menos que en los tres meses anteriores, una caída que se produce de manera habitual cada año, entre otros motivos, por el fin del curso escolar al llegar las vacaciones de verano.

Ambos colectivos se han reducido durante la crisis, en línea también con los descensos que ha experimentado la población juvenil residente en España, que ha menguado en más de un millón y medio de personas desde 2008, principalmente por un descenso demográfico y por la emigración de muchos de ellos al extranjero.

Así, en la actualidad el número de ninis se ha reducido un 20% respecto a los 1.942.400 que había en el tercer trimestre de 2009, momento en el que alcanzó su máximo y desde el cual su número se ha ido reduciendo año tras año, aunque recuperándose siempre durante el periodo estival.

Del total de 1.549.300 ninis que había en el tercer trimestre del año, dos de cada tres estaban en situación de desempleo (994.800) mientras que el resto eran inactivos (554.600), es decir, que ni siquiera estaban buscando un trabajo.

El número de ninis aumenta en función de su edad, de forma que casi la mitad de ellos (705.200) tenían entre 25 y 29 años.

En cuanto a los sisis, habría que remontarse al año 2005 (el primero que proporciona el histórico del Instituto Nacional de Estadística) para encontrar su número máximo, con 1.133.700 jóvenes que estudiaban al mismo tiempo que trabajaban.

Esta cifra apenas menguó hasta el segundo trimestre de 2008, cuando había 1.055.300 sisis, el doble que en la actualidad, y desde entonces se ha ido reduciendo año tras año y con mayor intensidad a partir de 2011.

Según el último informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) sobre Tendencias globales del empleo juvenil 2015, la proporción de jóvenes europeos que no trabajan ni estudian (que en este caso incluye a los de 15-24 años) aumentó drásticamente en 2010 en el contexto de la gran recesión en la mayoría de las economías desarrolladas.

No obstante, las proporciones de ninis en la UE empezaron a reducirse desde el punto máximo (13,1%) registrado en 2012 al 12,4% en 2014, advierte el informe.

En el caso de España y teniendo en cuenta los datos que proporciona el INE, la proporción de ninis asciende en la actualidad al 23,23% de la población juvenil de entre 16 y 29 años, aunque, al igual que la europea, la tasa también se ha reducido desde el máximo de 2012 (25,62%).

En el caso de los sisis, su porcentaje se ha situado este año en el 7,6% de la población juvenil y se ha visto muy perjudicado en el transcurso de la crisis económica, desde que alcanzó su máximo en el año 2007 (10,7%).

Expansión – 10 novembre 2015

Bomba en el sector dels videojocs: ‘Candy Crush’ es ven per 5.300 M€

Articles digitals

Tenim uns 150 milions de jugadors actius cada dia”, afirmava ahir a Barcelona Mikael Journo, vicepresident de King Digital Entretainment, l’empresa productora de l’exitós joc de mòbil Candy Crush. Per això, aquesta companyia amb seu a Dublín ha cridat l’atenció d’un gegant dels videojocs mundial, Activision Blizzard, propietari de Call of Duty, que ahir va anunciar la compra de King Digital per 5.

Deutsche Bank eliminarà 15.000 llocs de treball

General
Unes pèrdues rècord de 6.024 milions acceleren un dràstic sanejament.  Abandonarà l’activitat en deu països
M. Sardà – El Punt Avui – 30 octubre 2015

L’entitat bancària més gran d’Alemanya, Deutsche Bank, va presentar ahir els pitjors resultats trimestrals de la seva història, amb una pèrdua de 6.024 milions d’euros de juliol a setembre i una provisió pels riscos jurídics de 1.200 milions, alhora que va avançar un dràstic pla de sanejament que inclou 15.000 acomiadaments, la sortida de deu països, el tancament de centenars de filials i la cancel·lació dels dividends aquest any i el vinent. L’objectiu: retallar 3.800 milions d’euros en costos fins al 2018.

El nou copresident del Deutsche Bank, John Cryan, que va qualificar els resultats del tercer trimestre d’“absolutament decebedors”, va accedir l’agost passat al càrrec amb la missió de provocar un canvi de rumb a l’entitat. Cryan va revelar en la seva primera compareixença pública les “dures” mesures que ha dissenyat per tornar a ser un banc “íntegre i fiable”, més segur i eficient en la seva activitat i més senzill estructuralment. En el pla laboral, el banc preveu acomiadar, amb l’horitzó del 2018, 9.000 empleats a temps complet i 6.000 treballadors de serveis subcontractats. També va concretar que el país més afectat per aquests acomiadaments serà Alemanya, on l’entitat prescindirà de 4.000 llocs de treball.

Fi d’operacions

L’entitat alemanya tancarà les seves operacions a l’Argentina, Xile, Mèxic, el Perú, l’Uruguai, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Malta i Nova Zelanda, i transferirà el seu negoci de trading al Brasil, a centres regionals i globals. A més, també reduirà el nombre de filials, i eliminarà principalment unes 200 oficines a Alemanya i la resta a Europa Occidental.

L’entitat alemanya vol arribar al 2018 amb 77.000 empleats a temps complet, des dels 103.000 actuals, ja que als 9.000 acomiadaments nets s’hi ha de sumar la pèrdua de personal derivada de la venda, ja acordada, de la filial Postbank. Aquesta reducció de personal suposarà un cost extra de 3.500 milions.

Reguitzell d’escàndols i corrupció

Els escàndols de corrupció i financers, com ara el de la manipulació del Libor i l’Euribor, colpegen des de fa mesos el Deutsche Bank, tant pel que fa a les repercussions com per les multes importants que han danyat considerablement els seus comptes. La situació es va fer insostenible aquest any, i al juny el consell de vigilància de l’entitat va anunciar la destitució dels copresidents Jürgen Fitschen i Anshu Jain. Des que aquests van arribar a la direcció de l’entitat, el 2012, els títols del Deutsche Bank cotitzaven plans i el banc havia hagut de desemborsar al voltant de 9.000 milions en multes.

L’FP Dual busca seduir la pime per créixer

Articles digitals

Ampliar la xarxa de mil empreses que avui tenen conveni per fer aquesta formació, clau per a l’objectiu d’assolir els 40.000 alumnes.

  L’econòmic – 25/10/15

Radiografia de la FP Dual a Catalunya

L‘evolució del context econòmic pot accelerar o frenar la captació

La indústria és un dels sectors més sensibilitzats amb el nou model

Aquest curs la formació professional dual aplega a Catalunya 5.075 alumnes. Són encara pocs perquè aquest tipus de formació que combina les classes als centres i a les empreses fa tot just quatre anys que va començar a impartir-se aquí, però l’objectiu del govern és que un 30% dels estudiants d’FP optin per aquesta modalitat, tal com passa a la majoria dels països europeus.

Això vol dir situar-se al voltant dels 40.000 alumnes d’FP dual. I per això calen moltes empreses disposades a fer aquest paper (actualment n’hi ha 1.015 amb conveni signat). És, admeten els experts, un canvi cultural important “perquè vol dir que les empreses accepten aquesta responsabilitat formativa”, destaca Xavier Casares, president del Consell Català de la Formació Professional, òrgan consultiu del govern on participen els agents socials.

I és que no és el mateix, recorda Casares, “gestionar uns alumnes en pràctiques que gestionar uns alumnes en processos formatius, on l’avaluació corre a càrrec de l’empresa i no del centre”. Per això tant des del govern com des de les patronals i cambres de comerç s’està posant l’accent ara a explicar el model a les empreses. “Cal educar-les primer, a Alemanya un carnisser sap fer formació dual i per a això ens falta encara molt”, explica el director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch.

En aquest procés ha estat molt important l’aprovació el passat mes de juny de la primera llei d’FP de Catalunya, amb els vots a favor de pràcticament totes les formacions polítiques (només hi va votar en contra ICV-EUiA i la CUP s’hi va abstenir). Aquesta quasi unanimitat ajuda, explica el director general d’FP Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Melcior Arcarons, “a donar credibilitat i confiança al model”.

Ja no es tracta, com podia semblar en aquests primers anys d’implantació, d’un projecte pilot, “sinó que es dibuixa un marc de garanties per a la qualitat de l’FP dual”, afegeix.

Llei oberta.

En tot cas la llei deixa molts punts oberts, “massa” en opinió de Bosch, que s’hauran de tancar a partir d’ara en les negociacions de la futura comissió rectora, on han de participar també els agents socials.

I un dels aspectes clau serà definir com es formalitza la relació entre l’estudiant i l’empresa. Per a CCOO, és imprescindible que aquesta vagi associada a un contracte laboral. “La llei deixa obert el model però sense contracte laboral no podem parlar d’FP dual”, destaca la responsable de formació del sindicat a Catalunya, Antònia Pasqual.

Amb la llei a la mà es pot optar tant per la via del contracte laboral com de la beca formativa, una dualitat que per a Arcarons no ha de ser excloent “perquè ja hem acordat que en tots dos casos hi ha d’haver retribució i alta a la Seguretat Social”.

El govern veu a més que aquesta flexibilitat pot ser clau a l’hora de sumar més empreses perquè el context macroeconòmic encara no és per llançar coets i perquè el teixit empresarial català està format bàsicament per petites empreses.

I aquest és un dels reptes més evidents en el desplegament de l’FP dual a Catalunya. Fins a quin punt la dimensió de les empreses pot ser un fre en la seva implantació? Per a Bosch la resposta no està clara, “perquè a Alemanya la majoria de les empreses que fan formació dual són pimes i pimes petites”.

A Catalunya el 74% de les empreses que van participar en la segona promoció d’FP dual -que va finalitzar els estudis el juny passat- eren pimes i un 22%, microempreses (menys de 10 treballadors). Però a pesar d’aquestes dades són les grans, i en molts casos multinacionals originals de països avançats en la dual (com per exemple Basf o Nestlé), les que fan de tractores.

Les pimes estan menys acostumades a la rotació dels seus treballadors i per tant poden estar menys interessades d’entrada a aplicar aquesta formació professional dual. I a més hi ha el cost que moltes empreses encara detecten en l’aplicació d’aquest model. En aquest sentit la responsable de CCOO admet que “un model que té molt bons resultats per a les grans empreses però potser d’entrada no tants per a les pimes, no es pot traslladar aquí sense revisar”.

La clau, destaca Casares, “és que les empreses entenguin que tenir una persona en formació no és un cost sinó una inversió de futur”. Però cal un esforç pedagògic perquè ara encara, afegeix Casares, “la percepció de moltes empreses és que els demanarà una dedicació extra”.

La millor porta d’entrada poden ser aquells sectors més sensibles, com ara determinades activitats industrials on les empreses tenen ara dificultats importants per trobar treballadors correctament formats. Un exemple evident és l’escola d’aprenents de Seat, que aplica l’FP dual des del 2012.

En països amb una formació professional dual consolidada com Alemanya i Suïssa les empreses veuen aquest sistema com una via ideal per seleccionar els seus treballadors futurs. I aquest és el missatge que es vol traslladar ara a les empreses: “En general, per la reacció que veiem després de les xerrades que organitzem, crec que ho estan entenent”, destaca Bosch.

El govern, en tot cas, es mostra optimista amb els objectius marcats. Ara ja hi ha unes 60.000 empreses homologades per a la realització de pràctiques de la formació professional ordinària i aquestes, diu Arcarons, “són empreses que ja han fet un cert pas i que poden entendre els avantatges de la dual més ràpidament”.

En tot cas el primer pas en el calendari per al desplegament serà constituir la futura agència pública i la comissió rectora que hauran de definir el model final i on sindicats i empreses s’hauran de posar d’acord en els detalls. No hi ha data i les dificultats per formar nou govern després de les eleccions del 27 de setembre no hi ajuden, però Pasqual creu que ha de ser una prioritat evident per al nou govern. “La formació professional dual és clau per millorar la situació de desocupació que viuen molts joves, és una actuació estratègica de país.”