Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!
Arxiu de la categoria: General
Dedícate a lo que te gusta
Heygo, plataforma que comenzó a operar en enero y se consolida como proveedora de servicios aprovechando las habilidades que cada uno tiene, prevé entrar en otros dos países a finales del 2016
El Periodico – MARTES, 19 DE JULIO DEL 2016
RICARD FADRIQUE
OPTIMISMO. Espinosa posa en Esade Creápolis, donde tiene las oficinas Heygo.
A muchas personas les sucede que tienen un trabajo que está alejado de sus aficiones o habilidades, de lo que de verdad les gusta o a lo que en realidad les hubiera gustado dedicarse y ganarse la vida. De aprovechar ese potencial va Heygo (https://www.heygo.com/es), una plataforma proveedora de servicios de toda índole próximos al usuario.
Es una especie de quid pro quo de la era digital de la que puedan sacar partido quienes buscan un servicio, a través de obtener lo que más se ajusta a lo que persiguen; y quienes tienen la capacidad o habilidad de ofrecerlo a cambio de una determinada remuneración. También podría compararse con una versión moderna y con mayor capacidad de difusión gracias a las nuevas tecnologías del tradicional anuncio pegado en las paredes o en las farolas.
El lema de la compañía podría ser «dedícate a lo que te gusta y sácale partido», explica Nicolás Espinosa, el creador de la empresa y consejero delegado, junto con Airà Prat (director de producto) y Claudio Umaña (director ténico). Tienen su sede en Esade Creápolis, donde trabajan una quincena de personas con perspectivas de crecer más. El proyecto funciona y el objetivo es empezar a hacer pruebas en Italia y Alemania después del verano, este otoño; con la vista puesta en Francia como próximo paso, asegura el fundador de la empresa.
Espinosa lleva lo de emprender en las venas. Recuerda que destinaron unos 80.000 euros a un proyecto que podría compararse con lo que hoy es Periscope, la app que permite retransmitir vídeo en directo. Quizás no era el momento o se avanzaron demasiado ala demanda, pero lo cierto es que tuvieron que dejarlo y perdieron el dinero, pero no las ganas de emprender.
Y Heygo es un ejemplo de ello, con la idea de «monetizar el conocimiento y las habilidades que tiene cada uno», explica Espinosa. Cuenta con un algoritmo, asegura, que sitúa por encima los servicios que más se ajustan a quien los busca.
La apuesta es la innovación, y por ello revisan de forma constante la app «para aportar valor al usuario, tanto al que ofrece un servicio como al que lo busca». En la actualidad ya cuenta con más de 400.000 usuarios registrados y se realizan entre 1.500 y 2.000 transacciones a la semana y se unas 22.000 visitas diarias a la app. En el periodo que lleva de vida se han incorporado un total de 120.000 servicios. Pero son cifras que día tras día quedan obsoletas porque no paran de crecer.
También categorizan y hacen listados de los servicios más demandados, como es el caso de cuidador en Madrid y Barcelona o profesores en ambas ciudades. Heygo agrupa la oferta en reparaciones, profesores, transportes, bienestar y salud, entretenimiento, hogar, mascotas, cuidadores, deporte y un cajón de sastre bajo el epígrafe «otros».
El objetivo de Heygo es «dar salida al valor intangible» que hay en cada persona. «Todo el mundo tiene una habilidad a la que puede dedicarle tiempo y sacarle partido», insisten.
DE LOS ERIZOS A LA ‘COSQUILLOTERAPIA’
Algunos de los servicios que se ofertan han sorprendido incluso a los promotores de la plataforma. Es el caso de las personas que dicen ser capaces de domesticar erizos, quienes escriben una canción para una persona en concreto o para un momento clave de la vida de un individuo, o quienes prestan servicios de entrenamiento de la voz para liberar tensiones o relajan a las personas con sesiones de cosquilloterapia.
También resaltan el talento que se ha sumado a Heygo. Desde Cristina, especialista en natación sincronizada, miembro de la selección absoluta durante ocho años, tres veces medallista mundial y cuatro europea; Gemma, profesora de música formada en la Royal Academy of Music de Londres; Gustavo, un entrenador personal que ha sido cuatro veces olímpico o Jorge, un piloto de avionetas, que ofrece la posibilidad de tomar imágenes aéreas, tanto de vídeo como de fotografía.
El principio básico es que la app sea gratuita, es decir, Heygo no se queda una parte de lo que se negocia entre particulares como precio de la prestación del servicio. El objetivo es recurrir más adelante a los anuncios patrocinados, al estilo de Google.
Uno de los aspectos a tener en cuenta por parte de quienes ofrecen los servicios son las valoraciones y opiniones de los usuarios, que ayudan a tener una mejor posición y visibilidad.
Bon Estiu !!!!!
Per aquells que heu superat el curs, aquí us deixo unes recomanacions – repàs per l’estiu
Per aquells que no heu superat el curs, al setembre ens veurem. Teniu una nova oportunitat aprofiteu-la. Aquí us deixo les tasques que heu de fer i heu de portar el dia de l’examen de recuperació – tasques estiu suspesos
Les comissions disparen la targeta
Els cobraments per retirar efectiu impulsen el pagament amb plàstic, que per primer cop supera el metàl·lic
Ara.cat – ALBERT VIDAL Barcelona 
Ara fa 16 mesos CaixaBank obria una crisi en l’ statu quo dels caixers automàtics després d’anunciar comissions per als clients d’altres entitats. El sector va seguir majoritàriament aquesta tendència i el govern central va acabar refent la normativa sobre les comissions als caixers. En els seus primers balanços les entitats compartien diagnòstic sobre aquesta decisió: que als caixers hi havia menys clients aliens (i, per tant, millorava el servei als propis) i afirmaven que la xifra cobrada en comissions era petita.
Aquell moviment, que el sector veu força irrellevant, sí que ha tingut un efecte important en les tendències dels consumidors: les operacions als caixers han caigut significativament i, per primer cop d’ençà que el Banc d’Espanya ho mesura, els pagaments amb targeta superen la quantitat que es retira d’efectiu. Aquest sorpasso històric (vegeu gràfic) reforça, a més, una tendència que el sector dóna per feta: la reducció del nombre d’oficines.
En efecte, la situació actual no té precedents. L’any 2002, quan s’inicia la sèrie estadística, a Espanya es van fer pagaments amb targeta per valor de 46.828 milions d’euros. Aquell any es retirava dels caixers prop del doble de diners, fins als 82.024 milions. La situació s’ha anat invertint al llarg dels anys fins que en aquest primer trimestre s’han tret dels caixers 26.603 milions mentre que s’han pagat amb targeta 27.816 milions. Mai fins ara el pagament amb plàstic havia superat l’efectiu i les raons són dues: d’una banda una tendència estructural que supera el tradicional pagament en efectiu i de l’altra les comissions que carreguen els caixers, que han arrossegat molts clients a apostar més pel plàstic.
Sempre els tipus
“Estem davant un canvi estructural”, explica José-Luis Peydró, professor de la Universitat Pompeu Fabra. “Hi ha països, com Suècia, on la societat cashless s’està imposant molt fortament”. Peydró defensa que l’efectiu no desapareixerà a Espanya i assenyala com a impulsor del seu declivi precisament la disminució d’oficines: “És més complicat que abans treure diners als caixers i això afavoreix el pagament amb targetes i altres mitjans”.
Aquest expert recorda que, malgrat el fort procés de tancament d’oficines que s’ha produït a Espanya, “hi ha més pressió per als bancs per reduir costos i per continuar tancant oficines”. Els causants d’aquesta situació són els baixos tipus d’interès que fixa el Banc Central Europeu, que porten “a més consolidació i poder oligopolístic i a mesures com cobrar a usuaris de targetes d’altres bancs”, afegeix Peydró.
Sigui causa o sigui conseqüència, el repunt dels pagaments amb targeta reforça la tendència del sector a continuar tancant caixers. Fonts del sector expliquen que si una imatge posa els nervis de punta als directius del sector és la dels clients més veterans que van a les oficines a actualitzar les llibretes. “Consumeixen molt de temps i no generen ingressos”, expliquen. Són precisament aquests clients més tradicionals els que estan quedant en minoria des de l’adveniment de les comissions als caixers, cosa que dóna encara més arguments als que creuen que cal tancar més oficines.
Però la impressió és que el sector ho té força clar. Ara fa deu dies algunes de les figures clau de les finances espanyoles coincidien en unes jornades a Santander per avisar que els tancaments d’oficines aniran a més. El subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, recordava que “diverses entitats han implementat i d’altres han anunciat plans ambiciosos de reestructuració” amb la intenció d’“aproximar-se a la mitjana dels competidors europeus”. Restoy afegia que “encara hi ha un excés de capacitat en la indústria europea”.
En la mateixa línia Goirigolzarri admetia que “el procés continuarà, però el gruix ja s’ha produït” i recordava que en els últims quatre anys el sector ha tancat en total 14.000 oficines i ha acomiadat 80.000 treballadors.
Les noves oficines
En els últims mesos la tendència del sector passa per obrir unes oficines més grans, amb més personal i pensades per atendre clients de més valor afegit, com els que tenen assegurances o fons de pensions. Així ho va confirmar José María Roldán, president de la patronal del sector, a les mateixes jornades de Santander i així s’ha pogut veure en les obertures que han fet últimament les dues grans entitats catalanes, CaixaBank i el Sabadell.
L’altra tendència passa per oferir un tracte personalitzat per via telemàtica. A més de la web, el sector està millorant els serveis telefònics i l’atenció via xarxes socials.
Les pimes espanyoles, les que paguen la llum més cara a la UE
Les grans indústries, en canvi, paguen un preu inferior a la mitjana europea
Ara.cat –
Que els consumidors espanyols són dels que paguen més cara la llum d’Europa és sabut i així ho reflecteixen les estadístiques d’ Eurostat. Dels estats de la Unió Europea, Espanya és el cinquè amb el rebut elèctric més car per als clients particulars. Però el repartiment no és igual. Així, les petites i mitjanes empreses (pimes) espanyoles són les que paguen la llum més cara d’Europa, mentre que no passa el mateix amb les grans indústries.
Les dades d’Eurostat, referides al primer semestre de l’any passat, situen Espanya com el cinquè país amb la llum més cara per als consumidors domèstics, amb un consum anual d’entre 2,5 i 5 megawatts hora (MWh), per sobre de la mitjana dels estats de la UE i de l’eurozona.
No passa el mateix per als clients comercials, amb un consum anual per sota dels 15 MWh, on Espanya ocupa el lloc numero 11 i el preu se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l’eurozona.
Però on s’enfilen els preus és a les tarifes industrials de menor consum, les que normalment corresponen a les pimes. En la tarifa per a consumidors industrials IA, de menys de 20 MWh, Espanya ocupa el primer lloc, per sobre dels 250 euros el MWh, molt per sobre de la mitjana de la UE, que està per sota dels 180 euros el MWh, i també molt per sobre de la mitjana de l’eurozona, lleugerament per sobre dels 180 euros.
De fet, segons dades analitzades per l’Institut Català de l’Energia (Icaen), entre el 2008 i el 2015 aquesta tarifa a Espanya pràcticament s’ha doblat (ha crescut el 99%), mentre que a la Unió Europea ha augmentat el 29% en el mateix període i a l’eurozona el 32%. L’any 2008 el preu a Espanya estava per sota de la mitjana Europea, mentre que ara està molt per sobre.
Una cosa semblant passa amb la tarifa IB, per a un consum anual d’entre 20 i 500 MWh, en què Espanya també se situa per sobre de la mitjana de la UE i de l’eurozona. Espanya és en aquest cas el vuitè estat més car dels 28.
Però per a la resta de tarifes industrials, que són per a consums més elevats i, per tant, per a indústries més grans, les tarifes espanyoles se situen per sota de la mitjana de la UE i de l’eurozona. Així, a la tarifa IC, de 500 a 2.000 MWh, Espanya ja ocupa el novè lloc i està per sota de les dues mitjanes; a la ID, de 2.000 a 20.000 MWh, ja ocupa l’onzè lloc; i a la IE, de 20.000 a 70.000 MW, cau al dotzè lloc. A la IF, de 70.000 a 150.000 MWh, Espanya ja ocupa el lloc catorzè.
Preus mitjans a la UE, eurozona i Espanya per tarifes
Font: Icaen
Els guanys de Mango cauen un 96% tot i vendre més
L’empresa atribueix la reducció del 96% dels beneficis el 2015 a les fluctuacions del dòlar i a la inversió recent en el nou centre logístic
Ara.cat
Mango va ingressar un 15% més l’any passat, però la rendibilitat del grup de moda català va caure en picat fins a uns guanys nets de només 4 milions d’euros –un 96% menys–, tot i facturar més de 2.300 milions. El retrocés dels beneficis s’explica, segons Mango, pel cost de les amortitzacions lligades a inversions recents i també per l’impacte de la fluctuació de divises com el dòlar.
L’empresa ha explicat que l’increment de les amortitzacions i l’impacte de les divises han penalitzat el resultat final en 100 milions d’euros. L’ebitda –benefici abans d’interessos, impostos i amortitzacions– va ser de 170 milions, enfront dels 223 milions del 2014.
La companyia que presideix Isak Andic va accelerar el ritme de vendes fins als 2.317 milions i va consolidar l’any passat el gir comercial cap a les ‘megabotigues’. En va inaugurar 63 el 2015, de les quals 25 van obrir-se a Espanya, on l’augment del negoci va superar el 20% respecte a un any abans.
Una de les grans fites del 2015 va ser la culminació del centre logístic faraònic a Lliçà d’Amunt. L’espai ja està en marxa i crearà, quan es posi a ple rendiment, 400 llocs de treball. La plantilla de Mango supera les 16.600 persones a tot el món, després d’un increment de més de 830 nous empleats. Una de cada tres noves contractacions va ser a Espanya.
El 10% dels ingressos de Mango ja provenen del comerç electrònic, que va créixer un 27% en un any i va sumar més de 237 milions d’euros. Les exportacions van explicar el 81% de la facturació del grup.
Sis de cada deu catalans cobren menys de 21.000 euros a l’any
Només un 4% de la població a Catalunya té una renda superior a 60.000 euros, segons el departament d’Economia
ARA Barcelona 
El gruix de la població a Catalunya té rendes baixes i mitjanes. Vuit de cada deu contribuents cobren menys de 30.000 euros anuals, segons dades del 2013 facilitades a l’ACN pel departament d’Economia. Sis de cada deu tenen una renda inferior a 21.000 euros i tres de cada deu ingressen menys de 12.000 euros a l’any.
En canvi, només un 4% de la població té uns rendiments superiors a 60.000 euros. Els qui ingressen més de 100.000 euros a l’any són un escàs 2% dels contribuents, mentre que un 0,45% percep anualment més de 150.000 euros.
Recordeu qui són els més ben pagats a Catalunya?
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proposar aquest dijous rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, donant a entendre que intentaran introduir-ho durant la tramitació dels pressupostos. Concretament, un 34,58% de la població cobra menys de 12.000 euros; un 27,06% està en el tram d’entre 12.000 i 21.000 euros; un 17,69%, entre 21.000 i 30.000; un 16,61%, entre 30.000 i 60.000; només un 3,61% cobra entre 60.000 i 150.000, i un 0,45% percep més de 150.000 euros anuals.
Tot i que la llei de mesures fiscals i financeres no inclou modificacions substancials en l’IRPF, previsiblement aquest tema es debatrà durant el debat parlamentari dels pressupostos. Tant dirigents d’ERC com de CDC s’han mostrat a favor d’una rebaixa del tram autonòmic de l’impost a les rendes més baixes, una opció que la CUP també veu amb bons ulls. Caldrà veure si finalment això també implica apujar l’IRPF als que cobren més, com inicialment havien defensat públicament els republicans i com també ha reclamat la CUP.
Com afectaria canviar el tipus autonòmic d’IRPF?
D’acord amb la resolució acordada en el ple de la pobresa, el departament d’Economia ha realitzat un estudi en què s’inclouen 36 escenaris sobre com afectaria en la recaptació canviar el tipus autonòmic de l’IRPF en diferents trams de renda, un informe que es debatrà al Parlament.
Entre aquests 36 models, el que no produeix cap variació en la recaptació final implica reduir els tipus de l’IRPF als que tenen un tipus efectiu mitjà inferior a 17.707 euros i apujar-los als que el tenen superior a 90.000. El tipus efectiu mitjà –l’utilitzat per fer l’estudi– és l’import sobre el qual es tributa un cop aplicades les deduccions sobre la renda total d’una persona.
L’estudi revela que actualment les rendes amb una base liquidable inferior als 17.707 euros actualment paguen en el tram autonòmic un IRPF del 12%, mentre que la mitjana espanyola és del 10,06% i a autonomies com Madrid, Canàries, Castella-Lleó, Cantàbria, la Rioja, Galícia i Castella-La Manxa, el tram autonòmic per a aquestes rendes és del 9,5%.
A l’altra banda del ventall, el tipus efectiu dels que tenen una base liquidable superior als 175.000 euros a Catalunya és del 20,16%, mentre que la mitjana estatal és de 20,55%. Per als que tenen una base de 100.000 euros, el tipus a Catalunya és del 18,03%, davant una mitjana espanyola del 18,27%.
Abril-Martorell: Indra mejorará los márgenes en 2016 aunque reduzca los ingresos
Fernando Abril-Martorell, presidente de IndraEXPANSIÓN
Abril-Martorell explicó que durante el año largo que lleva al frente de la compañía -fue nombrado en enero de 2015- su prioridad ha sido mejorar la posición de caja de la firma, en la que se había acumulado una deuda de mil millones de euros en los últimos cinco años. Ahora, según el presidente de Indra, el grupo ya está más volcado en vender más -ya está aumentando la cartera de pedidos- aunque con un criterio más restrictivo en cuanto a rentabilidad, ya que solo se abordan proyectos que tengan un determinado nivel de rentabilidad. Eso ha permitido que en el primer trimestre del año el margen recurrente se haya elevado al 4,6% de los ingresos frente a menos de un 1% en el mismo periodo del año anterior.
Abril-Martorell ha cuestionado la política de regulación de la competencia de España y Europa y ha señalado que se ha permitido la creación de unos gigantes mundiales que están succionando el valor de los negocios. “De las diez primeras empresas del mundo, siete son tecnológicas y proceden de Estados Unidos. En ese sentido, EEUU ha ganado la guerra tecnológica y Europa la ha perdido” señaló el directivo. Además, “por cada 10.000 millones de dolares de capitalización que crecen estas compañías, destruyen 50.000 millones en otras partes del mundo y están jibarizando todos los negocios. España y Europa deben espabilar”
Bruselas acusa a Google de abusar del monopolio de facto de Android
Sede de Google en Mountain View, California.DREAMSTIME EXPANSION
La Comisión Europea acusara hoy a Alphabet, la empresa propiedad del buscador online Google, de prácticas abusivas en el mercado de sistemas operativos móviles.
El proceso podría concluir con multas de centenares de millones de euros. Se trata del segundo pliego de cargos que la empresa tecnológica estadounidense recibe de Bruselas en el último año. El primero fue por presuntas prácticas anticompetitivas en ciertos resultados de búsquedas.
Según avanzaron ayer la agencia Reuters y el diario Financial Times, la comisaria de Competencia, Margrethe Vestager, desvelará hoy los detalles de sus acusaciones contra Android, el sistema operativo móvil de Alphabet que está presente en cuatro de cada cinco teléfonos inteligentes. La investigación formal se abrió en abril de 2015. Con la apertura de las pesquisas oficiales, la comisaria evidenció sus sospechas de que Google podría estar abusando de su posición dominante en ese mercado para promocionar ilegítimamente el uso de sus aplicaciones, como el servicio de e-mail (Gmail), las búsquedas online (el buscador Google), los mapas (Google Maps) o la propia tienda de aplicaciones (Google Play).
Según la argumentación de Bruselas, si alguien compra un teléfono inteligente, lo más probable es que este cuente con el sistema operativo Android, que en la mayoría de versiones llevan incorporadas las aplicaciones de serie de Google. Esto desincentivaría al resto de actores del mercado a desarrollar aplicaciones que compitan con las de Google, ya que estas contarían con una gran ventaja inicial.
Concretamente, la Comisión lleva un año investigando tres cargos contra Google:
- Si Google ha requerido o incentivado a los fabricantes de teléfonos inteligentes y tabletas a preinstalar exclusivamente las aplicaciones y servicios de Google.
- Si Google ha impedido que los fabricantes de teléfonos inteligentes y tabletas que deseen instalar las aplicaciones y servicios de Google en sus dispositivos Android, desarrollen y comercialicen también versiones modificadas de Android en otros dispositivos.
- Si Google ha ensamblado algunos de sus servicios y aplicaciones distribuidos con Android con otras aplicaciones de Google, servicios y/o interfaces de aplicación.
Hoy se conocerá el veredicto de la Comisión en cada una de estas tres cuestiones.
La cuestión de la innovación
Vestager lo explicaba así el lunes pasado en una conferencia celebrada en Ámsterdam: “Nuestra preocupación es que, al requerir a los fabricantes de móvil y operadores que pre-carguen una serie de aplicaciones, en lugar de dejar que ellos decidan qué aplicaciones cargar, Google podría estar cortando una de las principales vías por las que nuevas aplicaciones pueden llegar a los consumidores“.
Se trata de un caso bastante similar a los que hace una década enfrentaron a la Comisión Europea con Microsoft, el fabricante de software estadounidense. Entonces, Bruselas acusó a la compañía presidida por Bill Gates de aprovechar su posición de dominio en los sistemas operativos para promocionar productos propios, como el navegador Internet Explorer o el reproductor multimedia Windows Media.
Una vez lanzado el pliego de cargos, Alphabet tendrá la oportunidad de hacer alegaciones. De momento, la compañía ha negado cualquier tipo de mala práctica y esgrime dos argumentos: que las aplicaciones de sus competidores pueden encontrarse también en el sistema operativo Android con facilidad y que no todos los fabricantes de móviles que usan Android llevan aplicaciones de Google preinstaladas.
Pero si su tesis no convence a Vestager, la Comisión podrá imponer sanciones de hasta un 10% de la facturación global de toda la compañía. Sin embargo, eso es lo que dice la teoría. En la práctica, las multas suelen ser bastante inferiores y circunscritas al área de negocio donde se ha producido el abuso. Según unas estimaciones citadas ayer por Reuters, los ingresos publicitarios vía Android por aplicaciones como Google Maps, Google Search o Gmail ascienden a 11.000 millones de dólares (9.700 millones de euros). El 10% de esa cifra equivaldría a 970 millones de euros.
El deute espanyol supera el 100% del PIB per primer cop des del 1909
Cada espanyol deu avui 13.000 euros més que abans de l’inici de la crisi, fa cinc anys
Ara.cat
Feia més de 100 anys que l’estat espanyol no arribava al punt crític de tenir ‘hipotecat’ el 100% del seu producte interior brut (PIB, la riquesa que es produeix en un any al país). Va passar, per última vegada al 1909, segons les dades històriques del Fons Monetari Internacional i, al febrer del 2016 es va repetir. Segons les dades que ha publicat aquest divendres el Banc d’Espanya, el passiu de les administracions públiques va créixer en 9.732 milions d’euros al febrer i va dur el passiu total als 1,081 bilions d’euros, equivalent al 100,1% del PIB.
Des de l’inici de la crisi econòmica, el deute espanyol es va disparar, com a conseqüència de la caiguda d’ingressos públics per la frenada de l’activitat, però també per l’increment d’algunes despeses com les prestacions d’atur. A més, el govern de Mariano Rajoy es va dedicar a convertir deute privat en públic, a través d’accions com el rescat a la banca. El 2007, l’últim any precrisi, el passiu públic a Espanya era del 35,5%, segons l’FMI.
Això vol dir que, en aquest temps, poc més de vuit anys, el passiu ha pujat gairebé 65 punts del PIB, o el que és el mateix, uns 650.000 milions d’euros. I què vol dir això? Doncs que cada espanyol, incloent nens i ancians, deu 13.000 euros més, a través de l’Estat que el 2007. Això puja la factura total del deute per habitant a 22.500 euros, la més alta de tota la sèrie històrica.