Arxiu de la categoria: Articles digitals

Sabadell, BBVA i Santander haurien ajudat als clients a crear firmes ‘offshore’ a Panamà, segons ‘El Confidencial’

Més de 500 bancs de tot el món van registrar més de 15.000 societats a través de Mossack Fonseca

Els bancs més grans del món haurien ajudat als seus clients a crear societats ‘offshore’ a Panamà, segons l’operativa descoberta en els denominats ‘papers de Panamà’, la filtració de documents del despatx d’advocats panameny Mossack Fonseca, segons informa aquest dimarts ‘El Confidencial’, que forma part del consorci mundial de mitjans que analitzen els documents de la filtració.

Aquest diari digital assenyala a tres entitats de l’Estat, el Sabadell, el BBVA i el Santander. D’aquest dos últims diu que van facilitar aquesta activitat per a clients dels diferents països en els que operen. Segons ‘El Confidencial’ el Santander hauria creat 118 societats a Panamà i el BBVA 19.

El diari digital afegeix que en el cas del Santader, la majoria d’aquestes societats es van fer des del negoci que tenia a Suïssa, i que el banc que llavors presidia Emilio Botín es va vendre a UBP el 2012. En el cas del BBVA, també s’haurien creat des de Suïssa -filial que va tancar fa cinc anys-, Jersey, i la unitat de banca privada de Miami que el banc blau va vendre al Sabadell el 2007.

EL Santander ha dit que els espanyols que surten al llistat que els hi ha facilitat ‘El Confidencial’ no són clients de la seva banca privada internacional ni del Banc Santander a Espanya, i assegura que tots els seus clients han acceptat contractes amb clàusules sobre la seva responsabilitat fiscal.

El el cas del BBVA, el banc assegura que totes les societats es van cancel·lar fa temps, les últimes el 2009. I el Sabadell assegura que mai ha creat, adquirit ni recomanat als seus clients l’operativa a través d’aquest tipus de societats.

Segons ‘El Confidencial’, en els papers d’aquesta filtració surten més de 500 bancs de tot el món que van registrar gairebé 15.600 societats pantalla a través del despatx Mossack Fonseca. L’ HSBC n’hi hauria registrat 2.300 i UBS unes 1.100. Altres bancs que apareixen amb volums importants de societats són Société Générale (979), Royal Bank of Canada (378), Commerzbank (92) i Credit Suisse (1.105).

1 d’abril dia de la diversió al treball

¡Avisa a tus jefes! ¡Desenfunda tu agenda electrónica! ¡Convoca una reunión urgente de equipo! El 1 de abril (o, si cae en festivo, el primer jueves de Abril) es, desde 1996, el Día Internacional de la Diversión en el Trabajo (Fun at Work Day), reconocido en importantes almanaques como el Chase’s Official Calendar of Events norteamericano y celebrado por trabajadores y empresas de todo el mundo.

El Día de la Diversión en el Trabajo se trata una ocasión especial para recordar que el trabajo no tiene por qué ser gris, que la seriedad no requiere solemnidad, y que el humor ofrece importantes beneficios para cualquier organización y para su equipo humano. Incluso en momentos de crisis.

Queremos aclarar que esta efeméride no nos la inventamos nosotros (los iniciadores fueron Playfair, en Estados Unidos). Nuestro granito de arena ha sido impulsarla en España, tarea que realizamos con gran empeño y abnegación desde hace ya unos cuantos años…

 

Feminització rendible

Una enquesta d’EY revela que les companyies amb dones en l’alta direcció incrementen fins a sis punts el benefici net

Malgrat els avenços en l’equiparació en els llocs de decisió, només hi ha una paritat real en les empreses noruegues i islandeses

Catalunya, i encara més l’Estat, queda lluny dels territoris líders en aquest àmbit

El punt avui – 30-03-2016

Que el talent no té gènere és una veritat coneguda, i que el femení encara no és prou valorat en certs àmbits, on fins i tot pot ser discriminat descaradament, també és una realitat lamentable. Però el que fins ara no se sabia és que les empreses amb dones en llocs directius resulten més rendibles.

A Catalunya només hi ha un 17% de representació femenina en els consells d’administració. Concretament, que les companyies amb un 30% de dones en càrrecs d’alta responsabilitat poden incrementar fins a un punt percentual el seu marge net, i que la presència femenina en l’alta direcció dóna com a resultat un increment de fins a sis punts en el benefici net.

Tot plegat queda recollit en un estudi d’EY (sigla amb la qual es coneix actualment l’antiga Ernst & Young) que es titula Is gender diversity profitable? (És rendible la diversitat de gènere?), realitzat conjuntament amb el Peterson Institute for International Economics a partir d’una enquesta realitzada entre gairebé 22.000 empreses de 91 països.

Malgrat la confirmació de les dades que farien aconsellable la presència femenina amb responsabilitats de lideratge, un 60% de les firmes que hi han participat, és a dir, més de 13.000 companyies en termes absoluts, no tenen dones en els consells d’administració, aproximadament la meitat no tenen presència femenina en llocs executius i en menys del 5% de la mostra (945 empreses) una dona ha aconseguit ser-ne el que en termes anglosaxons es denomina CEO (chief executive officer), que seria equivalent a una consellera delegada o una presidenta executiva.

Eva Abans, sòcia directora d’EY a Catalunya i representant de la companyia en el Fòrum de Dones Conselleres, afirma que “un equip de lideratge més divers contribueix a fer que l’empresa obtingui millors resultats”. En aquest sentit, Eva Abans considera que Catalunya, i en general l’Estat espanyol, ha experimentat “avenços considerables” en els últims anys, però lamenta que la presència de la dona en els llocs directius de les empreses encara és “força residual”.

L’enquesta també revela que tan sols Noruega i Islàndia han fet realitat les quotes paritàries de forma correcta. Tots dos estats tenen la representació femenina més substancial de tots els països analitzats, que es concreta en un 40% i un 51%, respectivament, de dones en els consells d’administració.

Feina per fer

Altres llocs on s’estan fent els deures, segons el treball d’EY, són Itàlia, Finlàndia i França, amb una representació femenina en els consells de les seves corporacions del 33%, el 40% i del 20%, respectivament. Per sectors, el financer, el sanitari, el dels serveis públics i el de les telecomunicacions ofereixen percentatges més significatius de dones als despatxos decisius, mentre que els de les primeres matèries, la tecnologia, l’energia i els serveis industrials estan més masculinitzats pel que fa als seus executius clau.

L’estudi parla de l’Estat espanyol en conjunt, sense desglossar per territoris, però en qualsevol cas la quota femenina és molt baixa, del 14% en els consells d’administració i només un 3% disposen d’una dona com a consellera delegada.

Pel que fa a Catalunya, no fa gaires setmanes la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un estudi que reflecteix que hi ha encara molt recorregut en aquest àmbit. Es tracta de l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya corresponent al 2015. Segons l’indicador, el món empresarial és un dels que més troben a faltar la presència femenina. L’estudi analitza la presència de les dones tant en els càrrecs directius com en els llocs de tècnics científics i intel·lectuals i en els consells d’administració. El 2015 el nombre de dones que ocupaven llocs de direcció era un 45% inferior al d’homes, i aquesta bretxa s’ha mantingut en els últims deu anys, corresponents gairebé totalment al període de crisi. Això vol dir que hi ha hagut una “dècada perduda” en el camí cap a l’equitat entre homes i dones en aquest sentit. En el cas dels consells d’administració, el percentatge de dones és baixíssim, un 17%, si bé, segons l’estudi de la Cambra, ha avançat un xic respecte al 2015, en què només era d’un 4%, i queda per sobre del 14% de mitjana estatal que aporta l’anàlisi d’EY.

Curiosament, el nombre de dones en els llocs científics i intel·lectuals queda un 29% per sobre del d’homes, i el percentatge va a l’alça. Els responsables del treball català van concloure que la maternitat és encara la “gran llosa” que pesa sobre l’acceptació de la presència femenina en el món del treball, i molt especialment en els càrrecs d’alta responsabilitat. Entre les propostes que aporten els defensors de la igualtat hi ha la baixa paternal obligatòria i l’aplicació estricta de la llei d’igualtat d’oportunitats aprovada pel Parlament català, que, en paraules d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, durant la presentació de l’estudi, serà clau per assolir les quotes paritàries ideals. “Tal com està plantejada la societat, cada hora que una dona dedica als fills, als avis, a la llar és una hora que està perdent en la seva carrera professional, i per tant, en la seva capacitat econòmica i potencial social”, va reblar Mercadé.

37per cent és l’avantatge que les dones tenen respecte als homes en titulacions universitàries, tot i que aquest èxit no es reflecteix en el mercat laboral, i menys en els càrrecs directius.

La farmacèutica B. Braun invertirà 30 M€ per ampliar producció

La multinacional farmacèutica B. Braun, de capital familiar alemany, està a punt d’estrenar una planta de producció a Rubí, que ha costat 80 milions d’euros, i ja ha decidit una segona fase d’inversió per ampliar encara més la capacitat de producció de les noves instal·lacions abans fins i tot que s’hagin posat en marxa. La multinacional destinarà a partir d’aquest any 30 milions més a construir una segona línia de fabricació que funcionarà el 2018, segons ha avançat en una entrevista a l’ARA Jesús Donado, conseller delegat de B. Braun a Espanya.

La nova planta es dedicarà a la fabricació sobretot de sèrums i altres solucions que s’apliquen als pacients hospitalitzats per via intravenosa. Ja aquest any, l’entrada en funcionament augmentarà un 30% la producció actual i amb la segona línia anunciada hi haurà un increment addicional que convertirà la planta en la més gran d’Europa en aquest negoci, amb una capacitat per produir cada any 290 milions d’unitats, va afegir Donado. Actualment més del 60% de la fabricació s’exporta a altres països.

B. Braun té, en paral·lel, un segon projecte en marxa a Rubí. Es tracta d’un nou centre automatitzat de sutures quirúrgiques, que s’ubicarà a la nau que va comprar a l’empresa de material elèctric BJC, filial de Siemens, a finals de l’any passat. La nova planta de sutures està ubicada molt a prop de les instal·lacions de B. Braun, just a l’altra banda de la riera.

La companyia ja va triar Rubí per ubicar-hi el centre d’excel·lència mundial en sutures i tancament de ferides. Les instal·lacions concentren no només l’R+D, sinó tot el suport a les filials de B. Braun al món en tot el que té a veure amb aquesta branca de negoci.

Les antigues ‘tripes’ de Rubí

La història de B. Braun i de la seva família fundadora -els Knut- a Rubí es remunta a fa 60 anys amb la creació de l’empresa Material Clínico, que es dedicava a fer fil de sutura de ferides. Aquest tipus de fil absorbible s’elaborava amb tripa d’origen animal seca i per això, popularment, la gent anomenava la fàbrica les tripes. Avui té 2.500 treballadors a Catalunya (principalment a Rubí, però també al centre logístic de Santa Oliva) i suma quasi 3.000 empleats a tot l’Estat. La filial de la península Ibèrica confia a créixer un 5% aquest any i arribar a la facturació rècord de 500 milions. A més, la filial espanyola és hòlding de tot el negoci de B. Braun a l’Amèrica Llatina.

El reto de convertir a los usuarios en clientes

La página web debe guiar a la persona hasta la conversión

El reto de convertir a los usuarios en clientes

Una buena página web tiene que ser atractiva, accesible e intuitiva sea cual sea su finalidad. Cuando hablamos de plataformas de venta on line, hay que sumar un atributo imprescindible a estas características: nuestra página tiene que ser capaz de convertir a los usuarios en clientes, ya que el objetivo último es vender.

“Nos hemos centrado durante demasiado tiempo en atraer usuarios y muy poco en convencerlos de que se conviertan en nuestros clientes. Atraer sin convertir sirve de poco”, avisa David Boronat, profesor del Postgrado Online en Usabilidad, Diseño de Interacción y Experiencia de Usuario de la UPF Barcelona School of Management.

Boronat sostiene que la capacidad de conversión vendrá determinada por la seducción que se haga del usuario durante todo el proceso de navegación. “A una presencia online se le debe ya suponer a estas alturas que sea fácil de usar y navegar. Estamos en otro momento. No podemos conformarnos con tener una web usable. Ahora es el momento de convencer, persuadir y vender”, continúa.

En este sentido, considera superado el reto de la usabilidad e insiste en que no será ya suficiente con eliminar las barreras de navegación, dado que esta acción por si misma no garantiza la conversión.

“La persuabilidad es, por tanto, el siguiente paso en ese proceso de conversión. Debemos ser capaces de que nuestra página web sea capaz de guiar al usuario hacia el objetivo marcado: convertirlo en suscriptor, lead o cliente, basándonos para ello en argumentos racionales y factores emocionales. El acrónimo persuabilidad se compone de los términos persuasión y usabilidad”, afirma.

Boronat precisa que se debe entender dicha persuasión como “el proceso mediante el cual se guía a las personas a la adopción de una idea, actitud o acción a través de argumentos racionales y factores emocionales”. Se trata de una disciplina, pues, que “interioriza en uno todo los deseos y necesidades del internauta, el momentum en que se encuentra, la propuesta de valor de una web y la estrategia de marketing óptima que deberemos usar”. .

Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan

Las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana
Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan
Una empleada de una panadería (Lynne Sladky – AP)
 La Vanguardia

El sindicato CC.OO. ha denunciado este martes que debido a la recesión económica, unida a la destrucción de empleo y una mayor tasa de paro, se ha dado un “acusado descenso” de las horas extras que se han trabajado entre los años 2008 y 2015, sobre todo en las horas extraordinarias pagadas, que han caído a la mitad, mientras que las no pagadas ya suponen el 56% del total.

Las horas extraordinarias se han reducido durante la crisis más que el empleo y la mayor parte de ellas han pasado de estar pagadas a dejar de estarlo. Este análisis parte de una nueva interpretación del desglose de las horas extras entre pagadas y no pagadas que ofrece la Encuesta de Población Activa (EPA), siendo las horas extras pagadas aquellas en las que existe una compensación por su realización, ya sea en tiempo o en dinero, mientras que en las horas extras no pagadas el trabajador no recibe contraprestación por realizarlas.

Horas no pagadas
El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral”

El descenso detectado se concentra en las horas extras pagadas, que se han reducido a la mitad durante la recesión, mientras que las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana. Las horas extras pagadas han mostrado una evolución coyuntural, ligada al ciclo económico, mientras que las horas extras no pagadas mostraban un comportamiento más estructural y permanente, con un menor grado de fluctuación por la recesión económica. Durante el cuarto trimestre de 2015, hubo 728.000 asalariados que trabajaron horas extras (el 5% de la población asalariada), de los que la mitad (366.000 personas) realizaron 3,5 millones de horas extras no pagadas a la semana.

Explotación laboral

El estudio evidencia que apenas hay coincidencia de trabajadores asalariados que simultaneen horas extras pagadas y no pagadas: hay asalariados que trabajan horas extras pagadas y hay otros asalariados que además de su jornada se ven en la obligación de realizar horas extras no pagadas.

El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral, que sin embargo se aleja del perfil habitual de precariedad vinculado a una inserción laboral en peores condiciones”, y denuncia que “se han precarizado las condiciones de trabajo”.

Precariedad
El sector privado es el que principalmente abusa de las horas extraordinarias no pagadas, según CCOO, lo que fomenta una mayor precariedad

Según el estudio, el abuso de las horas extraordinarias no pagadas es una práctica que se concentra muy mayoritariamente en el sector privado y en las ramas de actividad de los servicios, entre asalariados masculinos, con contrato de trabajo indefinido y con jornada a tiempo completo, que desempeñan ocupaciones técnicas, profesionales y directivas.

Un terç dels empleats de la llar estan desprotegits a Espanya

La regularització impulsada el 2012 s’ha quedat a mig camí i perjudica especialment les dones

Un de cada tres empleats de la llar a Espanya està relegat a l’economia submergida i treballa sense cap mena de cobertura social, segons l’informe que l’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar ahir. El procés de regularització del treball domèstic que va emprendre el govern espanyol el 2012 va servir perquè creixés el nombre de persones cotitzants a la Seguretat Social. Si llavors només un 42% d’aquests treballadors estaven coberts, l’any passat ho estaven el 70%. I si el 2011 hi havia 250.000 afiliats a la Seguretat Social d’un total de quasi 700.000 persones ocupades a Espanya en aquestes feines, l’any passat la xifra era de quasi 425.000 cotitzants d’un total de 614.000 ocupats.

Veient l’informe, però, encara hi ha un 30% d’empleats de la llar que estan exclosos de cobertura i això fa que continuï sent una de les activitats econòmiques en què més impera la desprotecció, lamenten els sindicats. “Després d’un primer pic de nous afiliats, la xifra de regularitzacions s’ha estancat”, explica a l’ARA Antonia Ortega, que és la secretària del sector de la neteja i els serveis a les persones de la UGT de Catalunya. Encara hi ha molts treballadors, i especialment treballadores (que són majoria al sector), que treballen en negre o cotitzen per moltes menys hores de les que fan, assegura Ortega.

Tot i que l’informe no separa per comunitats autònomes, les dades oficials indiquen que el nombre d’empleats de la llar no ha augmentat de la mateixa manera a Catalunya que a la resta de l’Estat. En concret, les estadístiques de la Seguretat Social apunten que el creixement de regularitzats al Principat ha sigut de només el 22%, en passar de 56.700 persones ocupades en aquest sector a poc menys de 70.000. En canvi, l’increment a Espanya ha sigut del 50%, per sota de les estimacions de l’OIT, tot i que hi ha diferències metodològiques que ho expliquen.

Sense dret a l’atur

L’OIT critica que Espanya hagi deixat la feina a mitges i no hagi reconegut el dret dels treballadors de la llar a cobrar l’atur. La regularització del col·lectiu fa quatre anys va consistir a crear un sistema especial dins del règim general de la Seguretat Social com passa a la majoria de països de l’Europa Occidental. En el cas d’Espanya, el sistema especial els garanteix quasi totes les prestacions, però amb excepcions com la del dret a l’atur. Un empleat de la llar pot cobrar invalidesa i genera dret a prestació per jubilació, però està desprotegit davant la desocupació. Espanya encara ha de ratificar el conveni de l’OIT que estableix que s’han d’ampliar els drets dels treballadors fins a equiparar-los amb la resta.

La llei diu que és obligatori donar-se d’alta a la Seguretat Social quan es treballen, com a mínim, 60 hores al mes amb un mateix client. El problema és que molts cops aquests treballadors fan feina per a múltiples llars que, en teoria, s’haurien de coordinar perquè el treballador pogués regularitzar la feina i sortir de l’economia submergida. Això, i el fet que recaigui sota la responsabilitat de l’empleat i no de qui el contracta fer tots els tràmits amb la Seguretat Social, són esculls que, segons l’OIT, expliquen que tot i la regularització encara persisteixi un gruix important de desprotegits.

Amb aquest canvi de normativa, Espanya va aconseguir posar-se al nivell dels països del seu entorn en protecció dels empleats domèstics, com França. Un esglaó per sota se situen altres països desenvolupats però, amb diferència, el nombre de treballadors de la llar desprotegits més gran són a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. En molts països d’aquestes regions ni tan sols existeix la protecció als empleats de la llar.

I és precisament a l’Àsia on es concentra la part més important dels 67 milions d’empleats de la llar que hi ha a tot el món. D’aquests, 60 milions no tenen cap tipus de protecció, fet que eleva la precarietat al 90% d’aquests empleats a tot el món. I tot plegat genera una desigualtat de gènere, perquè el 80% de les persones que treballen en aquest sector -al voltant de 54 milions- són dones.

Israel se abre a los emprendedores españoles

 

Durante la primera jornada de la “Misión digital” del ICEX, Adigital y Red.es a Tel Aviv visitamos The Library, uno de los espacios de ‘coworking’ más emblemáticos de la capital de Israel.

En la biblioteca más conocida de Tel Aviv no hay estanterías repletas de libros ni estudiantes en silencio. De hecho, apenas hay libros… al menos de papel. Este lugar, situado en la que un día fuera la torre más alta de todo Oriente Medio, es desde 2011 un próspero espacio de coworking promovido por Global Tel Aviv, una unidad dependiente del Ayuntamiento de la ciudad.

En la actualidad, más de 100 emprendedores de 45 start up pueden pasar en The Library hasta seis meses. El coste: unos 70 euros por persona al mes (unos 300 ó 400 euros por empresa), un precio tres o cuatro veces inferior al de un alquiler rutinario en la capital israelí. Y una vez que abandonan este lugar, se benefician de un descuento de hasta el 50% en el IVA de su siguiente alquiler.

Hasta ahora, la estricta política de inmigración provocaba que la mayoría de incubadoras, aceleradoras y espacios de coworking fueran coto casi exclusivo de los emprendedores israelíes, pero esto podría cambiar próximamente, después de que el Gobierno aprobara hace pocos meses el llamado “Startup Visa”: un permiso de residencia de hasta un año para emprendedores de otros países. Por ahora, apenas se han expedido una veintena de estos nuevos visados, pero está previsto que un fuerte despliegue se produzca a lo largo de este año y el que viene.

“En las incubadoras de Silicon Valley, el 50% de la gente es extranjera. En las de Tel Aviv, el 90% es israelí. Eso va a cambiar”, opina Neta Gurber, head of Reseach and Rankings de Global Tel Aviv. “Todo el que traiga una buena idea, un proyecto tecnológico de ambición internacional, podrá encontrar oportunidades aquí”, asegura.

La asociación Adigital, junto con el ICEX y Red.es, han organizado esta semana en Tel Aviv una “Misión digital” con el objetivo de que una docena de emprendedores españoles conozcan y encuentren oportunidades de negocio en este país. Les informaremos de quiénes son esos emprendedores en un próximo artículo.

La cara B del ‘milagro israelí’

Israel es un oasis de innovación único en el mundo. En esta pequeña nación de 8 millones de habitantes se crean cada año más de 1.000 start up, la mayoría de ellas de alta tecnología, y de las que sobrevive aproximadamente la mitad (un ratio muy superior al de España, donde más de dos tercios de los negocios fracasan en su primer año de vida). Todas las grandes compañías tecnológicas del mundo, casi sin excepción, tienen en este país un centro de investigación y desarrollo. Por todo ello, el sector high-tech representa hoy el 40% de las exportaciones y emplea al 24% de la población activa.

Esta producción tecnológica atrae a su vez a inversores y fondos de capital riesgo, que sólo el año pasado invirtieron en start up israelíes más de 3.400 millones de euros.

Pero este boom de la tecnología y del capital riesgo ha traído consigo un aumento generalizado de los precios de la vivienda, en especial en la ciudad de Tel Aviv, que se sitúa ya en niveles muy similares a los de Silicon Valley… y subiendo. De ahí el atractivo de opciones low cost como la que ofrece The Library.

¿Qué puede ofrecer Israel a los emprendedores españoles?

Fundamentalmente, un ecosistema muy arraigado y con capacidades muy complementarias a las del emprendedor español medio.

“Levantar financiación o vender una compañía es bastante difícil en este país, pero no lo es tanto cerrar una alianza con una start up israelí”, especialmente para aquellas firmas españolas con tecnologías patentadas y/o con lazos en otros países europeos o de Latinoamérica, asegura José María Blasco, consejero económico de la Oficina Comercial de España en Israel.

La austera vida de Ingvar Kamprad, dueño de Ikea: yogures caducados y ropa de segunda mano

Este sueco de 90 años tiene 64.000 millones de euros en su cuenta corriente, pero asegura que su forma de actuar no tiene nada que ver con la tacañería sino con una filosofía de vida ecológica y sostenible

La austera vida de Ingvar Kamprad, dueño de Ikea: yogures caducados y ropa de segunda mano
Ingvar Kamprad, durante una conferencia en Lausanne en el 2013 (© Denis Balibouse / Reuters – Reuters)
 La Vanguardia

Ingvar Kamprad viste ropa de segunda mano adquirida en mercadillos, conduce un Volvo de 1993 y cuando entra en un supermercado compra la leche y los yogures que están a punto de ir a la basura porque van a caducar. Nadie diría sin embargo que este sueco, que el próximo 30 de marzo cumplirá 90 años, tiene en su cuenta corriente unos 64.000 millones de euros, gracias a la empresa que fundó en 1943, Ikea. Su forma de actuar no tiene nada que ver con la tacañería sino con una filosofía de vida ecológica y sostenible. Estos detalles y muchos más se desvelan en un documental sobre el empresario que pronto se estrenará en la televisión sueca.

Se trata de ser conscientes de los costes. Somos gente generosa, pero no queremos pagar más de lo necesario
Marcus Engman

Director global de diseño de Ikea

Marcus Engman. director global de diseño de Ikea, explica que el fundador de la empresa lleva años transmitiendo a sus empleados esta manera de actuar: “No creo que Kamprad actúe de esta manera por tacañería. Se trata de ser conscientes de los costes. Somos gente generosa, pero no queremos pagar más de lo necesario”.

Hasta hace dos años el multimillonario vivía en Lausanne, pero regresó a su Smalad natal, al sur de Suecia, porque en el 2011 enviudó. Muy cerca de allí está Älmhult, la localidad en la que Ikea tiene la sede central. Aunque hace años que la empresa la llevan sus cuatro hijos, Kamprad suele ir a pasear por el pueblo y los alrededores, donde es conocido por los 9.000 habitantes, ya que la mitad trabajan directa o indirectamente para él. A todos se les pide que sigan la máxima de su empresa: “malgastar recursos en un pecado mortal” y “uno de los mayores males de la humanidad”.

Fachada de un centro de Ikea
Fachada de un centro de Ikea (Llibert Teixidó)

Uno de los dependientes del supermercado donde Kamprad suele hacer la compra, buscando los productos que están a punto de caducar, explica: “Le parece intolerable que se tiren los alimentos y las cosas que todavía pueden tener un uso”. Por eso adquiere la ropa de segunda mano, conduce –aunque ya no suele hacerlo por su edad– un coche de más de 20 años, se lleva de los restaurantes los sobres de sal, pimienta y y azúcar y se hace él mismo los cuadernos reciclando folios escritos en una cara.

Además, viaja en clase turista y suele utilizar el transporte público. El documental explica también que un día unos guardias de seguridad le vetaron la entrada a una importante entrega de premios al verlo bajar de un autobús. Ya se sabe que las apariencias engañan.

8 març dia de la dona treballadora

El rosa i el blau

Estimada filla (i, per extensió, estimades totes), aquest dimarts és el nostre dia, que és un dia dedicat a les causes que podrien anar millor. Per entendre’ns: no hi ha Dia Mundial de la Pizza, però sí que hi ha Dia Mundial de la Salut. Nosaltres som més com la salut. Se’ns troba a faltar quan no hi som, però quan hi som no sempre se’ns tracta bé.

Un any més, doncs, parlarem d’estereotips i repetirem que aquests estereotips es fomenten des del bressol, quan vestim les nenes de rosa i els nens de blau. A tu, filla, als vuit anys, no t’agrada gens el rosa. L’associes a la cursileria i la pelleringa. Però va haver-hi un temps, quan en tenies entre tres i cinc, que el rosa et tornava boja. Ton pare i jo mai vam influir en aquest sentit. Quan tenies mesos, et posàvem roba moderna que ens havien regalat; bodis on hi deia “ Rock and roll star” i tot això. Però quan vas aprendre a parlar demanaves vestits amb llacets i collarets. La roba més brillant i amb més farbalans de les botigues xineses era la que volies. Odiaves els pantalons, perquè deies que eren “de nen”. I tinc una teoria, sobre això: diria que dels tres als cinc anys els nens i les nenes físicament s’assemblen molt. Les tietes els confonen. “Què ets? Un nen o una nena, tu?” Potser en aquesta etapa les criatures demanen una distinció física acceptada per tothom. Ara, als vuit anys, ja fan cara de nens o de nenes, però, a més a més, com als grans, en general els ajuden els cabells. Les nenes, com les dones, solen dur cabells llargs. I aquesta distinció, per cert, s’accepta sense problemes. Sé que quan siguis gran no seràs cursi, però també espero que un dia, si vols, donis una nova oportunitat al rosa i al princesisme. Salta d’un cantó a l’altre si et ve de gust. Mira’m. Jo faig maratons amb samarreta, però també em poso talonarros i em pinto els llavis. Es tracta, filla, de voler-ho tot.