El punt avui – 30-03-2016
Que el talent no té gènere és una veritat coneguda, i que el femení encara no és prou valorat en certs àmbits, on fins i tot pot ser discriminat descaradament, també és una realitat lamentable. Però el que fins ara no se sabia és que les empreses amb dones en llocs directius resulten més rendibles.
A Catalunya només hi ha un 17% de representació femenina en els consells d’administració. Concretament, que les companyies amb un 30% de dones en càrrecs d’alta responsabilitat poden incrementar fins a un punt percentual el seu marge net, i que la presència femenina en l’alta direcció dóna com a resultat un increment de fins a sis punts en el benefici net.
Tot plegat queda recollit en un estudi d’EY (sigla amb la qual es coneix actualment l’antiga Ernst & Young) que es titula Is gender diversity profitable? (És rendible la diversitat de gènere?), realitzat conjuntament amb el Peterson Institute for International Economics a partir d’una enquesta realitzada entre gairebé 22.000 empreses de 91 països.
Malgrat la confirmació de les dades que farien aconsellable la presència femenina amb responsabilitats de lideratge, un 60% de les firmes que hi han participat, és a dir, més de 13.000 companyies en termes absoluts, no tenen dones en els consells d’administració, aproximadament la meitat no tenen presència femenina en llocs executius i en menys del 5% de la mostra (945 empreses) una dona ha aconseguit ser-ne el que en termes anglosaxons es denomina CEO (chief executive officer), que seria equivalent a una consellera delegada o una presidenta executiva.
Eva Abans, sòcia directora d’EY a Catalunya i representant de la companyia en el Fòrum de Dones Conselleres, afirma que “un equip de lideratge més divers contribueix a fer que l’empresa obtingui millors resultats”. En aquest sentit, Eva Abans considera que Catalunya, i en general l’Estat espanyol, ha experimentat “avenços considerables” en els últims anys, però lamenta que la presència de la dona en els llocs directius de les empreses encara és “força residual”.
L’enquesta també revela que tan sols Noruega i Islàndia han fet realitat les quotes paritàries de forma correcta. Tots dos estats tenen la representació femenina més substancial de tots els països analitzats, que es concreta en un 40% i un 51%, respectivament, de dones en els consells d’administració.
Altres llocs on s’estan fent els deures, segons el treball d’EY, són Itàlia, Finlàndia i França, amb una representació femenina en els consells de les seves corporacions del 33%, el 40% i del 20%, respectivament. Per sectors, el financer, el sanitari, el dels serveis públics i el de les telecomunicacions ofereixen percentatges més significatius de dones als despatxos decisius, mentre que els de les primeres matèries, la tecnologia, l’energia i els serveis industrials estan més masculinitzats pel que fa als seus executius clau.
L’estudi parla de l’Estat espanyol en conjunt, sense desglossar per territoris, però en qualsevol cas la quota femenina és molt baixa, del 14% en els consells d’administració i només un 3% disposen d’una dona com a consellera delegada.
Pel que fa a Catalunya, no fa gaires setmanes la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un estudi que reflecteix que hi ha encara molt recorregut en aquest àmbit. Es tracta de l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya corresponent al 2015. Segons l’indicador, el món empresarial és un dels que més troben a faltar la presència femenina. L’estudi analitza la presència de les dones tant en els càrrecs directius com en els llocs de tècnics científics i intel·lectuals i en els consells d’administració. El 2015 el nombre de dones que ocupaven llocs de direcció era un 45% inferior al d’homes, i aquesta bretxa s’ha mantingut en els últims deu anys, corresponents gairebé totalment al període de crisi. Això vol dir que hi ha hagut una “dècada perduda” en el camí cap a l’equitat entre homes i dones en aquest sentit. En el cas dels consells d’administració, el percentatge de dones és baixíssim, un 17%, si bé, segons l’estudi de la Cambra, ha avançat un xic respecte al 2015, en què només era d’un 4%, i queda per sobre del 14% de mitjana estatal que aporta l’anàlisi d’EY.
Curiosament, el nombre de dones en els llocs científics i intel·lectuals queda un 29% per sobre del d’homes, i el percentatge va a l’alça. Els responsables del treball català van concloure que la maternitat és encara la “gran llosa” que pesa sobre l’acceptació de la presència femenina en el món del treball, i molt especialment en els càrrecs d’alta responsabilitat. Entre les propostes que aporten els defensors de la igualtat hi ha la baixa paternal obligatòria i l’aplicació estricta de la llei d’igualtat d’oportunitats aprovada pel Parlament català, que, en paraules d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, durant la presentació de l’estudi, serà clau per assolir les quotes paritàries ideals. “Tal com està plantejada la societat, cada hora que una dona dedica als fills, als avis, a la llar és una hora que està perdent en la seva carrera professional, i per tant, en la seva capacitat econòmica i potencial social”, va reblar Mercadé.
