Arxiu de la categoria: Articles digitals

Indignació entre els alumnes per la dificultat de l’examen de selectivitat d’economia

Impulsen una campanya a través de Change.org per fer arribar una carta de queixa al president de la Generalitat, Carles Puigdemont

Nervis i tensió en el primer dels tres dies d’ exàmens de selectivitat. I també indignació. Després de l’ examen d’economia d’empresa, el tercer d’avui –després dels de castellà i català–, els alumnes que s’hi han examinat han sortit de l’aula traient foc pels queixals, i  s’han llançat a les xarxes socials per mostrar la seva indignació.

Concretament, es queixen de la dificultat de l’examen, i asseguren que fins i tot els que han superat l’assignatura amb èxit a l’institut tenen dubtes que puguin aprovar aquest.

Quan veus l’examen d’economia i seguidament que el teu futur se va a la mierda

El que ha fet l’examen d’economia volia que ens recordessim d’ell tota la vida per arruïnar notes.

Un grup d’alumnes ha decidit anar més enllà de les queixes a través de les xarxes i  han engegat una campanya a través de la plataforma Change.org per fer arribar una carta al president de de la Generalitat, Carles Puigdemont, i mostrar-li la seva indignació:

“Avui, dia 14 de juny del 2016, s’han realitzat les proves d’accés a la universitat a Catalunya. La indignació ha sigut majúscula en l’examen d’economia de l’empresa, on tots o una gran majoria dels alumnes estem d’acord que ha sigut extremadament difícil”, subratllen els impulsors de la carta, que asseguren que molts alumnes “han sortit plorant” de l’examen.

Dona suport als teus companys i signa.

La realidad virtual despega con más dudas que expectativas

Una usuaria probando las gafas de realidad virtual de HTC durante una...

Una usuaria probando las gafas de realidad virtual de HTC durante una feria informática en AsiaRITCHIE B. TONGO EFE

A pesar del apoyo de gigantes como Facebook, Sony, HTC, Google o Samsung, aún es pronto para saber si los consumidores están interesados o no en esta tecnología.

Los expertos auguran que 2016 será el año de la realidad virtual. Aunque no es una tecnología nueva como concepto, sí lo es en la práctica, ya que los aparatos disponibles hace dos décadas no tenían nada que ver con lo desarrollado en el último año y medio.Desde que Facebook lanzara a la venta su dispositivo de realidad virtual Oculus Rift en abril, otras grandes marcas como Sony y HTC no han querido quedarse atrás. Aunque lideran el mercado actualmente, poco a poco comienza a surgir una constelación de compañías que venden dispositivos compatibles con los smartphones.

La realidad virtual está arrancando, pero podría generar un suculento negocio en la próxima década

Pero desde Unity, una plataforma para videojuegos que está apostando por la realidad virtual, aseguran que se está generando demasiada expectación ante esta tecnología, que está aún en sus albores. “Se está hablando tanto de la realidad virtual, lo que puede hacer y lo que hará, que esto va a generar en los próximos dos años cierta decepción,” opina el director de Márketing de Unity, Clive Downie, en las oficinas de la compañía en el distrito financiero de San Francisco. “Esto no quiere decir que la realidad virtual no sea una tecnología increíble, que lo es. Sin embargo, aún es muy nueva y estamos todavía explorando todo lo que se puede hacer con ella. Aún tardará unos años en madurar,” prosigue Downie.

Unity comenzó a apostar por la realidad virtual hace aproximadamente dos años, aprovechando la plataforma de creación de videojuegos que ya existía para los desarrolladores. “Nosotros proporcionamos la plataforma, pero casi todo el material que sale de Unity lo producen desarrolladores externos”, explica el responsable de márketing. Ahora, el 80% de los videojuegos para realidad virtual de los que se proveen Google, Play Station, Oculus Rift y otros líderes del sector son creados gracias a sus herramientas.

La realidad virtual podría llegar a millones de hogares en todo el mundo para el año 2020. “Es una industria que podría generar hasta 20.000 millones de dólares anualmente en 2025, a medida que se abaraten los dispositivos más sofisticados,” aseguran desde App Annie, una empresa especializada en analizar el sector de las aplicaciones móviles.

“Desde que Google lanzó sus gafas de realidad virtual de cartón hace más de un año y medio, ha habido casi veinticinco millones de descargas de aplicaciones para usar con el teléfono y el visor de cartón,” explican en App Annie. Precisamente ha sido el precio de estas gafas de cartón (en torno a los 14 euros), lo que ha popularizado su uso, catapultando la creación de cientos de aplicaciones para la realidad virtual.

Futuro

Puede ser que la industria de la realidad virtual esté en su primera fase, pero según los expertos, podría ser un suculento negocio en la próxima década, y no sólo para las grandes empresas. “Vamos a ver todo un mercado en torno a esta tecnología, como por ejemplo la producción de vídeos para realidad virtual. De hecho, las aplicaciones más descargadas para ver con las gafas de Google son películas en realidad virtual,” afirma Dioselin Gonzáles, ingeniera a cargo de la realidad virtual en Unity.

No se pueden olvidar fracasos recientes de la industria, como la televisión en tres dimensiones

Para Gonzáles, la mejor aplicación de esta tecnología, aunque posiblemente no llegue a generar grandes sumas de dinero, es el arte. “Me emociona pensar en crear una obra de arte virtual en la que la gente pueda jugar con las nuevas perspectivas que ofrece este medio. Las aplicaciones son casi ilimitadas, tantas como se puedan llegar a imaginar.”

También hay que recordar la realidad aumentada, que está comenzando a despegar, aunque más discretamente. “La realidad aumentada potencia elementos de la realidad normal. Por ejemplo, si estoy cocinando y llevo puestas las gafas de realidad aumentada, se desplegaría una ventana diciendo qué ingredientes faltan y si deseo pedirlos,” explica.

¿Hay demanda suficiente?

En estos momentos las grandes empresas tecnológicas luchan en un entorno en el que los consumidores no parecen motivados. Según una encuesta realizada por Greenlight VR y Touchstone Research a finales de 2015, un 35% de los consumidores aseguró haber probado la realidad virtual y un 55% dijo que tenía previsto comprar algún dispositivo. Pero eso fue el año pasado y, en seis meses, ha habido un importante empuje por parte de las grandes marcas.

“Aún es pronto para ver si los consumidores están realmente interesados en la realidad virtual,” comentan desde App Annie. “Por mucho que se empeñen los gigantes tecnológicos, si los consumidores no creen que les merezca la pena gastarse el dinero la tecnología podría fracasar como pasó con la televisión en 3D.”

Edxpansión

Las nuevas fronteras del ‘retail”

Expansión 07-07-2016
 

La omnicanalidad, la inteligencia artificial o la mensajería instantánea llegan al mundo del comercio. El secreto para optimizar procesos y generar ‘engagement’ reside en la correcta interpretación de los datos de los usuarios.

El modo en que compramos ya no es el mismo que hace diez años. La Web 2.0 trajo lo que se conoce como social shopping: las opiniones de amigos, familiares y otros usuarios en Internet juegan un peso fundamental en la decisión de compra. Es más, según Nielsen, los internautas confían más en los comentarios que vierten en foros y redes sociales personas desconocidas que en un spot de televisión, por ejemplo.

En la actualidad, el 65% de los ciudadanos realiza una búsqueda online del producto que quiere comprar antes de adquirirlo físicamente, según se desprende del último estudio realizado por el Observatorio eCommerce y Transformación Digital. En paralelo, el comercio electrónico crece del orden del 30% anual, a pesar de que sólo un 19% de las pymes españolas venden por Internet, según eBay.

Munich

La marca barcelonesa de zapatillas deportivas lanzó en 2010 el servicio online ‘Munich my way’, que permite personalizar los modelos. Esa información resultó ser muy valiosa también para identificar tendencias y ajustar la producción de las siguientes temporadas.

Hacia la omnicanalidad

La simbiosis entre el mundo físico y el online está dando lugar a situaciones impensables hace una década. Algunas personas acuden a una tienda pero después comparan precios online y acaban comprando el producto por Internet. Otras encargan su pedido en la Red pero prefieren recogerlo en la tienda más cercana a su casa. El mundo del retail se ha vuelto tan complejo que resulta difícil establecer el peso que juega cada canal (tienda física, web, web móvil, app, redes sociales, etcétera) en una decisión de compra.

La clave de todo está en los datos. Cuanta más información conozca de los clientes, más fácil le será establecer patrones y ajustar sus procesos operativos (gestión de stocks) y comerciales. El problema es que pocas veces una empresa sabe identificar si un usuario online y un cliente de la tienda son en realidad una misma persona.

Adolfo Domínguez

Fue la primera marca en España en probar la comunicación con clientes a través de WhatsApp, a principios de 2015. La firma de moda gallega emplea este canal para resolver dudas, como alternativa a otras formas de contacto directo como el ‘email’, el teléfono o las redes Twitter y Facebook.

Por otra parte, el contenido y el tono de las comunicaciones deben no sólo ajustarse al tipo de cliente, sino además ser enviadas en el momento adecuado. En este sentido, compañías como Neinver ponen en práctica lo que Google conoce como “micro-momentos”. Por ejemplo, enviar notificaciones de tipo comercial a los clientes en el instante en el que entran en un centro comercial, y contenido de carácter más informativo en otros momentos del día, a través del correo electrónico. Si la segmentación de clientes se hace de forma correcta, para lo cual se requiere de una gran cantidad de muestras de información y de una adecuada interpretación, la tasa de conversión [en ventas] de esas comunicaciones será altísima.

Al contrario, una notificación enviada en un momento inoportuno puede generar emociones indeseadas en el cliente -especialmente si se envían al móvil- y además se corre el riesgo de que el usuario decida darse de baja de su base de datos.

Otras tendencias que están aterrizando en el mundo del retail son la inteligencia artificial y la tecnología cognitiva. Ambas tienen su base en la explotación de información. Pero van un paso más allá del business intelligence pues se trata no sólo de buscar patrones y segmentar la base de clientes, sino de buscar modos novedosos de atraerlos, conectar con ellos y, en definitiva, generar un mayor engagement.

Por su parte, Facebook trata de imponer el uso de su app Messenger (en lugar de WhatsApp, más popular en países como España) como una herramienta a través de la que las empresas se pueden comunicar con los consumidores, de forma individual.

Coca-Cola European Partners debuta en la Bolsa española con 16.900 millones de capitalización

Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, en el estreno...

Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, en el estreno de la empresa en la Bolsa españolaJMCadenas

Expansión – 02/06/2016

La embotelladora de Coca-Cola, que debutó el martes en Nueva York, Londres y Amsterdam, se ha estrenado hoy en la Bolsa española a 35,58 euros, el precio del cierre de ayer en Amsterdam.

Coca-Cola European Partners partía de cara a su estreno en la Bolsa española con los precedentes positivos de su debut en las plazas de Amsterdam, Londres y Nueva York.

Sus acciones mantuvieron ayer el pulso alcista en Wall Street, donde se anotó una ganancia del 1,16% (aunque llegó a subir más de un 2% en el transcurso de la sesión), hasta los 39,26 dólares por acción.

En Europa, los títulos de la mayor embotelladora independiente de Coca-Cola subieron en Amsterdam con algo más de fuerza, en concreto un 1,66%, hasta los 35,58 euros.

En su primer cruce en la Bolsa de Madrid, las acciones de Coca-Cola European Partners se han estrenado en 35,58 euros. El precio es idéntico al que registró al cierre de ayer en la Bolsa de Amsterdam.

Con este precio, la embotelladora de Coca-Cola alcanza una capitalización bursátil próxima a los 16.900 millones de euros, a un paso de situarse entre las diez mayores compañías del Ibex por valor en Bolsa.

Su estreno ha sido mediante el sistema de listing , un procedimiento de entrada directa en el mercado, sin recurrir a la venta previa de acciones (OPV) ni a la emisión de nuevos títulos (OPS), las fórmulas habitualmente más utilizadas.

La compañía es fruto de la fusión de tres embotelladoras europeas: Coca-Cola Iberian Partners, Coca-Cola Enterprise, que ya cotizaba en Nueva York, y la embotelladora alemana. Los anteriores accionistas de Coca-Cola Enterprise recibirán una acción de la nueva compañía más una prima en efectivo de 14,50 dólares por acción.

En su estreno en Wall Street y Europa, Coca-Cola European Partners descontó esa prima al inicio de cotización, lo que situó su precio en unos 38 dólares, frente a los 51,55 dólares con que cerró Coca-Cola Enterprise el viernes 20 de mayo, precio utilizado como referencia. Eso sitúa su capitalización bursátil en unos 16.000 millones de dólares.

La nueva embotelladora ha nacido con unos ingresos anuales proforma en 2015 de alrededor de 11.000 millones de euros y un ebitda (resultado bruto de explotación) de unos 1.800 millones.

La nueva embotelladora dará servicio a un mercado de más de 300 millones de personas de Europa Occidental, en países como España, Andorra, Portugal, Alemania, Bélgica, Francia, Reino Unido, Holanda, Luxemburgo, Mónaco, Noruega y Suecia.

Coca-Cola Enterprises controlará el 48% de la firma fusionada, que preside Sol Daurella; Coca-Cola Iberian Partners, el 34%, y The Coca-Cola Company, un 18%. La nueva sociedad, con 17 fábricas en Europa, cuenta con una plantilla de 27.000 empleados.

L’australià Craig Wright es proclama l’inventor del ‘bitcoin

L’empresari assegura a la BBC que és ell qui està darrere del pseudònim Satoshi Nakamoto, pare d’aquesta moneda virtual

A l'interior de les mines de 'bitcoins' / JIM URQUHART / REUTERS

L’empresari australià Craig Wright ho ha dit públicament per primer cop: ell és l’inventor del ‘bitcoin’, una moneda virtual revolucionària que va aparèixer el 2008 i que avui ja mou milions de dòlars.

Wright ha parlat amb la BBC en exclusiva per proclamar que darrere el pseudònim Satoshi Nakamoto, amb el qual s’identificava fins ara el pare del ‘bitcoin’, hi era bàsicament ell. “Jo n’era la major part, però altres m’ajudaven”, ha sentenciat.

L’empresari australià ha decidit fer aquest pas per blindar la resta del seu equip que vol restar, ha insistit, en l’anonimat.

A finals de l’any passat, les sospites que Wright podia ser l’inventor de la moneda virtual van sortir a la llum i diversos mitjans van informar d’una inspecció d’agents de l’agència tributària australiana al seu domicili. El mateix empresari els hauria confirmat la seva identitat en interrogatoris successius.

La Reserva Federal dels EUA feia anys que el buscava per considerar el ‘bitcoin’ unaamenaça contra el dòlar. Wright ha lamentat que se’ls està fent la vida impossible no només a ell, sinó als seus familiars, amics i als seus treballadors.

“Alguns em creuran i d’altres, no, però no m’importa”, ha dit a la cadena britànica. Ha subratllat que no vol fama ni diners, sinó que el deixin estar.

Primer de Maig en clau de precampanya electoral

Els sindicats amenacen amb una vaga general si no es deroga la reforma laboral aprovada pel PP

Ara.cat 1/05/2016

Milers de persones -50.000 segons l’organització, 9.000 segons la Guàrdia Urbana- van recórrer ahir al migdia el centre de Barcelona i també de les capitals de demarcació catalanes més Tortosa, en la jornada reivindicativa del Primer de Maig, el Dia Internacional dels Treballadors. Aquest any, la mobilització estava plantejada pels sindicats en termes d’ofensiva contra les retallades, la precarització i els sous baixos, i sobretot en contra de la reforma laboral del govern del PP. Un argument que, a hores d’una possible nova convocatòria d’eleccions generals, va atraure polítics significats a les manifestacions.

Un cop superada en part la debilitat econòmica, frenada l’escalada de l’atur i revertida la caiguda del consum intern -que torna a créixer-, els sindicats catalans van reivindicar que la millora ha de ser una realitat per als treballadors que han patit més els efectes de la crisi, i que el canvi de rumb de l’economia ha d’arribar a totes les capes de la societat i no només als empresaris. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, llançava l’avís: “Farem una ofensiva perquè l’augment de la riquesa no està arribant als treballadors i serem forts i conflictius en la negociació col·lectiva i amb el govern”. Una ofensiva centrada en la derogació de la reforma laboral i en la instauració d’un salari mínim i renda garantida dignes.

Les eleccions generals al juny van estar ben presents durant tota la manifestació de Barcelona, amb crides dels líders sindicals a la participació. La reforma laboral, assenyalada per les organitzacions de treballadors com la font de la precarietat creixent en el món del treball, és l’enemic a vèncer. “Mobilitzarem els treballadors perquè vagin a votar opcions contra la reforma de cara al pròxim govern i li exigirem que la derogui”, va dir el secretari de la UGT de Catalunya, Camil Ros. “Si no, farem mobilitzacions i fins i tot arribarem a una vaga general a finals d’any o principis del vinent”, va advertir. Gallego, per la seva banda, va animar al vot el 26 de juny -dia probable de la cita electoral-. “El pitjor que podem fer és quedar-nos a casa. Hem de ser conscients que hem d’anar a votar per forçar un canvi de polítiques i un gir a l’esquerra”.

Defensar els ciutadans

La cita electoral va fer augmentar la presència de polítics. A la marxa convocada per CCOO i la UGT s’hi van sumar membres d’ERC que ara són al Govern, com el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa. Junqueras va expressar el rebuig a la impugnació al Constitucional del govern espanyol de la llei d’emergència social. “L’obligació del Govern és defensar els ciutadans més enllà del que digui el Constitucional”, va dir, i es va mostrar d’acord amb els sindicats que cal derogar la reforma laboral.

La consellera Bassa també va coincidir amb els sindicats que la reforma laboral ha fet “molt de mal” en alguns aspectes als treballadors. La consellera va reivindicar que la Generalitat tingui plenes competències de treball per poder decidir en aquesta matèria. També van acompanyar la marxa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres d’altres formacions polítiques com Jaume Collboni, Miquel Iceta i Eva Granados, del PSC; Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, i Antonio Espinosa, de C’s.

El repartiment de la riquesa que comença a generar-se a Catalunya (i al conjunt de l’economia espanyola) amb la sortida de la crisi es va situar al centre de les reivindicacions dels parlaments finals dels líders sindicals. Aquest repartiment s’ha de visualitzar en forma de cobertura i ajuts a les persones que pateixen encara “la crisi social”, segons el manifest conjunt. També hi va haver referències a la precarietat laboral, especialment entre alguns col·lectius com les cambreres de pis dels hotels. Segons Camil Ros, cal derogar la reforma laboral perquè sense “no hi podria haver l’explotació laboral legal que hi ha ara”.

Per als que estan treballant, les organitzacions sindicals van demanar que es posi fi a les retallades i la congelació salarial i que comencin a millorar els ingressos dels treballadors. Tampoc van faltar fortes crítiques al TTIP -el tractat de lliure comerç que estan negociant la Unió Europea i els Estats Units-, que va ser qualificat d’obscurantista per Joan Carles Gallego, mentre que Camil Ros va dir que provocarà deslocalització d’empreses.

Aldarulls a la tarda

Al vespre unes 800 persones van participar en la manifestació alternativa, convocada per formacions com la CUP, Arran, Endavant o la COS, i es van produir alguns incidents, sobretot al Portal de l’Àngel, on alguns dels participants van fer pintades i van trencar aparadors. La manifestació es va fer sota un important desplegament policial. Segons fonts dels Mossos no es van produir incidents remarcables.

Reinventant la mort

Retransmissions de funerals en ‘streaming’ i llançament de cendres amb dron: el sector  funerari es renova.
Ara.cat –

Hi ha qui creu que cada instant de la vida és un pas més que fem cap a la mort. Però també hi ha qui és més optimista i intenta fer-ho tot per allunyar-se’n. Al sector dels serveis funeraris hi passa més o menys el mateix. Malgrat que és un sector tradicional amb una demanda molt estable, l’arribada de la crisi i l’increment de l’ IVA del 8% al 21% ha fet que la facturació baixi prop d’un 15%, segons la patronal del sector, Panasef. “Cada vegada més, la gent opta per productes d’una gamma més baixa i per fer cerimònies més senzilles”, explica Josep Maria Mons, portaveu de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, que aglutina prop del 70% de les companyies del sector. És per això que, aprofitant la implantació generalitzada de les noves tecnologies, els serveis funeraris han decidit començar a fer el pas cap a innovacions que convencin els clients de la necessitat de gastar una mica més. A més de pal·liar els efectes de la crisi, l’objectiu també és “esprémer al màxim les facilitats i comoditats que poden oferir les noves tecnologies aplicades als serveis funeraris”, assegura Mons.

“La personalització de les cerimònies és una tendència creixent: cada vegada més els clients demanen serveis exclusius, diferents i originals”

Fernando Sánchez Director de màrqueting de Mémora

Si bé des del sector afirmen que aquests nous serveis encara no han arrelat amb força, cada vegada més empreses intenten abanderar la modernització. És el cas del grup català Mémora, un dels gegants del sector. “La personalització de les cerimònies és una tendència creixent a tot arreu, però també al sector funerari: cada vegada més els clients demanen serveis exclusius, diferents i originals”, explica Fernando Sánchez, director de màrqueting de Mémora. Des de l’empresa ho van detectar i van decidir incloure al seu catàleg serveis fins aleshores inèdits al sector.

Va ser així com Mémora es va convertir ara fa dos anys en una de les primeres empreses a Europa que oferia la possibilitat de retransmetre les cerimònies via streaming. “Cada vegada hi ha més gent que viu a l’estranger i que, per diferents motius, li és impossible assistir al funeral”, apunta Sánchez. L’emissió es realitza amb un sistema d’entre quatre i cinc càmeres automàtiques, que detecten els moviments de les persones i que permeten fer editar la imatge al moment. “És un sistema que hem desenvolupat conjuntament amb professionals del món de la televisió i que mai ningú havia aplicat al sector funerari”, recalca el directiu. El seguiment, que té un cost de 180 euros, permet visualitzar el funeral a través de qualsevol dispositiu mòbil connectat a internet i recuperar-ne el resultat a través d’un sistema de vídeo a la carta.

Tanmateix, aquest no és ni de bon tros el projecte innovador més ambiciós que ha assumit la companyia en els últims anys: l’any 2014 Mémora va anunciar la intenció d’incloure al seu catàleg la possibilitat de llançar les cendres del difunt des de l’estratosfera, a més de 30.000 metres. El servei, que va entrar en ple funcionament ara fa un any, és rocambolesc: es dipositen les cendres en un globus, que s’enlaira equipat amb una càmera que enregistra tant l’ascensió com el moment en què el mecanisme expulsa les cendres a l’estratosfera. Quan el globus finalment esclata, la càmera -que duu incorporat un sistema de geolocalització- es precipita al buit i l’equip de Mémora l’ha de d’anar a buscar per recuperar-ne les imatges. “En un 5% dels casos cau en llocs inaccessibles: no és un mètode infal·lible”, reconeix Sánchez. Amb un preu que ronda els 2.500 euros, el directiu reconeix que encara és un “servei minoritari”, malgrat que cada vegada més gent s’hi atreveix: durant el primer any de funcionament ja l’han contractat prop de 30 famílies.

A més d’aquests dos serveis, l’empresa funerària catalana també elabora informes sobre el rastre digital que ha deixat el difunt a la xarxa. “Proporcionem als familiars una relació de les pàgines web, documents i comptes en xarxes socials que duen el nom del difunt perquè la família pugui decidir si vol esborrar-ne algun”, detalla l’executiu de Mémora. Amb una facturació anual de prop de 175 milions d’euros, l’empresa també comercialitza penjolls d’or i de plata amb l’estampació de l’empremta del difunt o la possibilitat de llogar cotxes fúnebres de color blanc. “És un sector tradicional, però això no vol dir que no calgui explorar nous camins”, conclou Sánchez.

En aquest context, les grans companyies del sector no han sigut les úniques que han detectat aquesta tendència creixent cap a la personalització: cada vegada són més els emprenedors i petites empreses que han vist en aquest camp un nínxol de mercat per poder fer negoci. És el cas de Ramón Arasanz, director general de Gala Azul, que opera al Masnou i és l’única empresa a Espanya que té autorització del ministeri de Foment per llançar les cendres al mar Mediterrani. Fins al 2009, Arasanz es dedicava a llogar iots per a ús recreatiu i sovint es trobava amb amics i coneguts que li demanaven si podia fer-los aquest favor. “Vam adonar-nos que hi havia una alta demanda i que ningú oferia res semblant”, explica. Ara, amb un preu de 650 euros, l’empresa ofereix cerimònies legals a bord d’un vaixell i respectuoses amb el medi ambient. “Utilitzem urnes biodegradables”, diu Arasanz.

“Convertim la mort en vida i els cementiris en boscos”

Gerard Moliné Fundador de Bios Urn

Aquestes urnes biodegradables són semblants a les que utilitza un altre emprenedor, Gerard Moliné. En aquest cas va ser ell mateix qui les va dissenyar i patentar el 1997 quan era alumne de l’escola Elisava. Les de Moliné, però, tenen una particularitat: incorporen una llavor d’un arbre a l’interior, que creix quan s’enterra l’urna. “Convertim la mort en vida i els cementiris en boscos”, explica. Actualment la seva empresa, Bios Urn, exporta a prop d’una quinzena de països i concentra el 80% de les seves vendes als Estats Units i al Canadà. Ara, però, Moliné ha decidit fer un pas més i crear Bios Incube, un recipient on es pot enterrar l’urna i que permet monitoritzar el creixement de l’arbre a través d’una apli. El projecte ha assolit en pocs dies més de 73.000 euros a la plataforma de micromecenatge Kickstarter i començarà a comercialitzar-se aquesta tardor. “Ens dirigim tant al client particular com als cementiris”, diu Moliné. De fet, el cementiri de la Seu d’Urgell ja ha posat en marxa una prova pilot amb deu de les noves incubadores.

Si aquests projectes se centren a abocar les cendres al mar o a la terra, hi ha un altre emprenedor, Jordi Francos, que va decidir fer-ho des de l’aire. Va ser així com el 2014 va crear Camino al Cielo: un servei per llançar les cendres des d’un dron. “Sempre m’ha entusiasmat l’aeromodelisme”, explica Francos. Arran de la mort de la seva mare, va pensar com podia fer-ho per complir la seva voluntat, que tiressin les cendres al mar. És així com va dissenyar un sistema per fer-ho des de l’aire. De moment Francos no en fa negoci: el projecte està en fase d’expansió comercial i negocia amb empreses del sector i, segons Francos, amb un exjugador del Barça, com a possibles finançadors del projecte.

Però no totes les innovacions estan dirigides a tirar les cendres. Fa poc han aparegut diverses start-ups destinades a facilitar altres aspectes, com la gestió de tràmits legals. És el cas de la catalana Testamenta, la primera empresa de l’Estat que permet elaborar un testament amb validesa legal a través d’internet. “És com dur un advocat a la butxaca”, simplifica Carles Argemí, director general de l’empresa. L’any 2014 van ser premiats al saló de start-ups BizBarcelona i, des de llavors, han teixit contactes amb 28 companyies d’assegurances. L’empresa no vol revelar quant va facturar el 2015 (el 2014 va ingressar 46.000 euros) però assegura que ara es planteja fer el salt al mercat internacional. Precisament, Testamenta va comprar l’any 2014 el portal d’esqueles Rememori, que n’aglutina més de 800.000 i que té un trànsit mensual de prop de mig milió de visites.

Un projecte molt semblant és el que ha nascut fa tan sols dues setmanes al Vendrell (Baix Penedès) sota el nom de RipWall. Es tracta d’una aplicació per a telèfons mòbils que permet crear làpides de celebrities de tots els àmbits: des de cantants i polítics, fins a científics. “Funciona com un cementiri virtual en què els seus seguidors poden posar-los espelmes o adreçar-los missatges”, explica Jordi Constantí, un dels seus fundadors.

El filòsof Blaise Pascal creia que per estar viu calia moure’s i que reposar conduïa a la mort. Ha sigut potser seguint aquesta lliçó que el sector funerari ha començat a adaptar-se a les noves tecnologies.

CaixaBank se surt amb la seva i tindrà un banc a Portugal

L’entitat catalana resol per fi el conflicte amb la magnat de BPI, quart banc del país

Tothom al sector donava per fet fa un any que CaixaBank i Isabel dos Santos acabarien arribant a un acord: tenien interessos complementaris i era qüestió de temps que es posessin d’acord. Però el fet és que la fumata blanca ha acabat arribant ‘in extremis’.

Aquest diumenge a la matinada es va arribar a un principi d’acord entre el primer banc català i la multimilionària angolesa. Dos Santos era la segona màxima accionista de BPI, l’entitat portuguesa on CaixaBank era el màxim propietari (amb un 44% del capital) però on no podia exercir el lideratge precisament per l’obstrucció de Dos Santos. I BPI tenia un problema: el Banc Central Europeu (BCE) havia avisat que prendria mesures contra els bancs europeus amb interessos a l’Àfrica.

L’entitat portuguesa era la primera accionista de BFA, un banc angolès on tenia el 50,01% de les accions i on Dos Santos era la segona màxima accionista amb un 49% dels títols. Des de l’inici, la jugada semblava clara: CaixaBank comprava a la multimilionària (i filla del petrodictador del país, José Eduardo dos Santos) la seva participació a BPI a canvi de BFA. El que sobre el paper era clar s’ha convertit en realitat en   un malson negociador.

Les dues parts implicades (CaixaBank i Santoro, societat financera de Dos Santos) van arribar a un principi d’acord que BPI anunciava ahir al matí. “S’han tancat amb èxit les negociacions que han mantingut per trobar una solució per a la situació d’incompliment de BPI del límit de grans riscos”, deia la nota. Malgrat això, els detalls de l’acord no són encara coneguts a l’espera que els òrgans dels diferents implicats facin l’aprovació definitiva. Fonts del mercat indicaven ahir que caldrà esperar dos o tres dies i que és la part angolesa de la negociació la que ha ajornat l’anunci definitiu de l’acord.

Un triomf de Fainé

Però sense saber els detalls, el que ja és segur és que CaixaBank, primera entitat a Espanya en banca minorista, manarà, finalment, en un banc portuguès, on va entrar l’any 1995. Fins ara no era així perquè CaixaBank tenia limitat el vot al consell al 20%. A més, el nou acord no només passa perquè l’entitat catalana obtingui el 18,6% de Dos Santos (amb la qual cosa ja sumaria prop del 63% del capital) sinó que a més llançarà una opa per la totalitat del banc. L’acord també segella la sortida de BPI del capital de l’angolès BFA.

CaixaBank ja va llançar una opa ara fa un any. Però en aquell moment supeditava l’oferta a l’anul·lació de la norma que li impedia votar pel 44% de les seves accions.

En un ambient d’exaltació nacional (que va portar els mitjans del país a publicar en portada títols com “Isabel de Portugal”) l’oposició de Santoro va fer que CaixaBank tirés la tovallola. Les negociacions les va portar a terme personalment el president de l’entitat catalana, Isidre Fainé, amb l’empresària africana, que amb 3.000 milions de dòlars apareix al rànquing Forbes com la dona més rica de l’Àfrica amb una fortuna que ha aixecat acusacions del Fons Monetari Internacional i Forbes per ser fruit de la corrupció.

Tal com va avançar l’ARA, aquestes negociacions s’han portat a terme en diferents escenaris. Tots dos s’han trobat a Barcelona i Madrid, però també a Londres i recentment als Alps francesos. Ara fa dues setmanes CaixaBank havia donat per acabades les negociacions, però l’entitat catalana avisava que mai trenca una negociació.

La resistència de Dos Santos s’explicava pel fet que amb un 18% li sortia molt barat controlar la quarta entitat bancària d’un país de la zona euro, amb el que això suposa en termes de prestigi per a una empresària sovint qüestionada per l’origen tèrbol de la seva fortuna.

A la fi, el deadline del BCE ha desllorigat la situació, i CaixaBank ja té via lliure per intentar ser el primer banc de la península Ibèrica.

Megacamiones que siembran dudas

Los vehículos de 25 metros desatan una controversia económica, ambiental y vial

Megacamiones que siembran dudas
, Barcelona 

La polémica está servida ante la irrupción de un nuevo vehículo de grandes dimensiones que está a la vuelta de la esquina. Si los actuales planes gubernamentales siguen adelante, los megacamiones ( megatrucks , en inglés) serán una realidad en la red viaria española en pocos meses, quizás en tan sólo unas semanas. La novedad ha desatado un debate sobre el impacto económico, medioambiental y en la seguridad vial que tendrán estos trenes de carretera que ha desbordado el sector del transporte.

El pasado diciembre, Presidencia aprobó una orden ministerial que autoriza la circulación de estos vehículos de 25,25 metros de longitud y 60 toneladas de carga y suponen un incremento significativo frente al anterior límite, fijado en 18,75 metros y 40 toneladas. Sólo falta que la dirección general de Tráfico (DGT) apruebe la instrucción técnica definitiva que fijará todos los detalles para que comiencen a operar (véase información inferior).

La Generalitat de Catalunya ve con buenos ojos la introducción de estos vehículos. “Son un paso adelante en innovación, productividad y competitividad”, destaca Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat. Con todo, insiste en que los megatrucks deben llegar en un marco de mayor intermodalidad en la que cada medio de transporte –los diferentes tipos de camión, los trenes, el barco y el avión –tenga su espacio y todos ellos actúen de manera complementaria.

Las opiniones sobre los megacamiones están fuertemente polarizadas, tanto dentro del sector del transporte, que mayoritariamente apoya su introducción, como fuera de él, donde existe una potente campaña opositora, organizada en la plataforma No megatrucks in Europe!la que participan organizaciones como la Unión Internacional de Ferrocarriles (UIC), las federaciones de asociaciones de pea-tones y también de ciclistas, o la ambientalista World Wildlife Fund (WWF). También están representadas las españolas Ecologistas en Acción, la Organización de Consumidores y Usuarios de Catalunya (OCUC) o la asociación para la Promoción del Transporte Público (PTP).

Los principales defensores del megacamión son los cargadores, las empresas que suministran mercancías, que necesitan mover en importantes cantidades y en rutas fijas. Aecoc, asociación que agrupa compañías del gran consumo, es una de ellas. Según sus cálculos, los megatrucks permitirán reducir costes de transporte por valor de 3.800 millones de euros al año gracias a un aumento de la productividad en la logística del 38%. También estima posible dejar de emitir 305.000 toneladas de C02a la atmósfera. Para esta entidad, las composiciones de 60 toneladas se quedan cortas, por lo que ha propuesto llegar a 70. Y critica que el Gobierno haya aparcado la autorización de las 44 toneladas con los vehículos actuales, un cambio que supondría un ahorro mucho mayor, y que, sin embargo, cuenta con un rechazo total por parte de las empresas de transporte.

También aplaude la medida Anfac, la patronal de los fabricantes de automóviles, que ve en los megacamiones una oportunidad para esta industria, que produce tractoras, remolques o otros elementos necesarios para estos nuevos camiones. Asimismo, la entidad cree que los megatrucks serán útiles para el suministro de componentes a las plantas de montaje de coches y calcula que, sólo en este ámbito, podrán ahorrarse 110 millones al año.

Seat sirve de ejemplo. Ha encabezado el grupo de trabajo coordinado por el Clúster de la Indústria de l’Automòbil de Catalunya (CIAC), que hizo una prueba el lunes pasado transportando piezas desde Palau-Solità i Plegamans a la planta de Martorell con un megacamión del aragonés Grupo Sesé. El responsable de planificación logística de la firma automovilística, Manel Servent, estima que pueden reducirse los costes de transporte de la compañía en un 22%, reducir las emisiones contaminantes en un 14% y también un 30% el número de camiones en ruta. Actualmente, la filial española de Volkswagen pone 8.500 camiones en circulación al año.

El empresariado del transporte apoya la introducción de los megacamiones de manera mayoritaria aunque con limitaciones. Así se ha constatado en el seno del Comité Nacional del Transporte por Carretera (CNTC), el máximo órgano de representación del sector ante la Administración. Sin embargo, hay fuertes disensos en el sector. “No rechazamos la medida porque, como requerirá inversiones por parte de los transportistas, ya que los actuales camiones no sirven, tendrá sentido que haya compensaciones económicas, estará justificado que se cobren precios más altos a los clientes”, argumenta Juan José Gil, secretario general de Fenadismer.

De modo diametralmente distinto lo ve Fetransa, federación que agrupa a autónomos y pequeños y medianos empresarios. Su secretario técnico, Jorge Somoza, recuerda que “en las condiciones actuales del mercado del transporte en España hay un exceso de oferta, que sirve para cubrir con creces la demanda”. A su juicio, “con el incremento de los pesos y dimensiones de los megacamiones, habrá un mayor exceso de oferta y ello redundará en una bajada de precios, cuando actualmente las empresas ya están al límite”. En cambio, Fenadismer no cree que la irrupción de estos vehículos vaya a distorsionar el mercado. “En Portugal los tienen desde hace un año y medio y no llegan al 1%”, explica Gil. Además, añade, “la legislación europea no permite el uso de estos vehículos para transporte internacional, cuando en España el 30% del tráfico de camiones sale fuera de nuestras fronteras, de modo que su penetración está muy limitada”. Por último, recuerda que los megatrucks sólo podrán circular en rutas previamente autorizadas, que deberán ser básicamente autopistas y autovías, por lo que su impacto será, repite, “pequeño”.

La afectación que estos grandes camiones tendrá sobre las carreteras y la seguridad vial también están en el debate. En Fetransa se teme que la regulación española acabe permitiendo su uso genera-lizado , cuando la red viaria no está suficientemente preparada. Somoza destaca que “al final, los perjudicados podemos ser todos, ya que la implantación de los megacamiones exigirá una importante inversión y un elevado coste en infraestructuras, no sólo porque con vehículos más grandes y más pesados se deteriora más el firme de la carretera, sino porque habría que habilitar rotondas, puentes y accesos para permitir la circulación de estos vehículos, y sobre esto la Administración no ha dicho nada”. A su entender, “el patrimonio viario se ha deteriorado en los últimos años a un ritmo del 5% anual, debido a que las inversiones en conservación han decrecido notablemente”. El director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Pere Padrosa, discrepa. “El reparto de las cargas por eje –argumenta– es el mismo que hasta ahora, incluso algo mejor, más ligero”.

Más riesgo de accidentes. Eso creen que pasará muchos de los que se oponen a los megatrucks. “Resulta obvio, ya que vehículos más largos y más pesados provocan mayor riesgo en las carreteras, tanto en los adelantamientos, como en la estabilidad y distancia de frenado del propio vehículo”, explica el secretario técnico de Fetransa, para quien “resulta sorprendente que no se exija ningún tipo de formación o cualificación adicional a los conductores para conducir este tipo de vehículos”.

Circulación restringida y con limitaciones

Para que los megatrucks puedan circular falta que la DGT publique la instrucción técnica que detalle todas las condiciones de uso. La orden ministerial publicada el pasado 23 de diciembre que abre las puertas a la introducción de estos vehículos en España sólo fija disposiciones generales, como las medidas de los vehículos, que siempre que sea posible deberán ir por autopistas y autovías o que deberán obtener autorizaciones de las respectivas autoridades de tráfico (la propia DGT en el conjunto del país, o de los servicios vasco y catalán).

Para poder prestar servicio, el transportista deberá contar con una autorización que tendrá validez por un año y, también, comunicar previamente todos los trayectos que realizará. En los borradores distribuidos al sector figura que la velocidad máxima será de 80 km/h, aunque algunas fuentes aseguran que podría ampliarse, como ocurre en el resto de camiones, a 90 km/h en vías de alta capacidad con los sentidos segregados. Los megacamiones podrán adelantar en estas últimas, pero, por razones de seguridad, en carreteras convencionales de un único carril por sentido no podrán avanzar a otros vehículos que vayan a más de 45 km/h. Los megatrucks deberán llevar señales en la parte trasera que indiquen que son de medidas extragrandes y otros elementos reflectantes que alerten de su presencia.

Senyal europeu de qualitat per a la vedella del Pirineu

La Comissió Europea la inclou en l’exclusiu registre de productes amb indicació geogràfica protegida (IGP)

Punt Avui – Redacció Lleida

El nom registrat és en català (Vedella dels Pirineus Catalans), castellà (Ternera de los Pirineos Catalanes) i francès (Rosée des Pyrénées Catalanes), ja que es tracta de la primera indicació geogràfica que inclou territori d’una banda i de l’altra dels Pirineus. És, a més, el quart producte transfronterer protegit arreu de la UE. Les característiques d’aquesta carn, tal com les descriu el Diari Oficial de la Unió Europea, inclouen, a més de la raça, l’alimentació dels vedells “segons el mètode de producció tradicional a la zona”. Això vol dir que neixen a l’aire lliure als mateixos prats on pasturen les seves mares, que són criades en règim extensiu. Així, en el plec de característiques s’específica que “els vedells es crien amb la seva mare com a mínim durant els primers quatre mesos de vida” i s’alimenten “a base de llet materna i de pastures fresques”.

La vedella dels Pirineus catalans és el segon producte de carn fresca de Catalunya que entra al registre, després del capó del Prat. Juntament amb la llonganissa de Vic, constitueixen els tres productes carnis catalans que hi ha al registre europeu. La IGP és una de les figures de protecció atorgades per la UE als productes alimentaris de qualitat.