Tot el material que trobareu en aquest web està actualitzat en data d’avui,
octubre de 2018.
Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO
Bon estiu!!!
Per aquells que podeu descansar, no cal que us avorriu, us adjunto alguns deures, per anar repassant.
1er Batx – Economia de l’Empresa. – Activitats estiu
Pels que heu de recuperar alguna cosa, feu el dossier que us ha entregat el vostre tutor.
Bon estiu!!!
Cooltra crea un hòlding i espera duplicar la facturació aquest any
ara.cat
L’alemany Timo Buetefisch és el fundador de Cooltra. / FRANCESC MELCION
El negoci de la mobilitat al voltant de Timo Buetefisch, empresari alemany instal·lat a Barcelona, continua creixent. El grup de lloguer de motocicletes Cooltra ha refet la seva estructura societària per convertir-se en un hòlding, del qual a partir d’ara penjarà una empresa per a cada branca de la seva activitat. Amb aquest canvi, Cooltra vol endreçar les diferents societats que tenia fins ara i simplificar-les a tres participades per una matriu: una primera per al lloguer de motocicletes per a turistes i flotes d’empreses -el seu negoci original-, una altra per a la plataforma de motosharing eCooltra i una tercera per a ecoScooting, el servei de missatgeria per a empreses amb motos elèctriques, la seva última incursió.
“Som una pime en tots els aspectes i volíem una mica més de governança corporativa”, explica Buetefisch a l’ARA. En aquest sentit, assegura que els canvis no implicaran modificacions en les participacions dels socis o en la distribució dels més de 500 treballadors del grup. La companyia va rebre una injecció de cinc milions d’euros del fons Suma Capital al mes de març per ampliar la seva flota de motos a Espanya.
L’any passat Cooltra va facturar prop de 17 milions i Buetefisch preveu gairebé duplicar la xifra aquest any fins als 31 milions. El negoci original de lloguer de motos és l’únic que ha abandonat les pèrdues (està just en el punt d’equilibri), mentre que la resta segueixen en números vermells, segons explica Buetefisch.
L’empresari afirma que eCooltra ha arribat als 300.000 usuaris entre les cinc ciutats on opera: Barcelona, Madrid, Lisboa, Roma i Milà. A més, apunta que el negoci d’ecoScooting ha enlairat la facturació durant el 2017 i ha augmentat d’1,7 milions d’euros a 4,3 l’any passat. El servei de missatgeria per a empreses dona feina a uns 200 repartidors contractats a Madrid, Barcelona, València i Lisboa.
Dependència dels socis
Buetefisch reconeix que el model de motosharing encara dependrà del finançament dels socis durant el 2018 per començar a ser rendible. Actualment la companyia té una flota de 14.000 motos, 4.000 de les quals elèctriques. En aquest sentit, espera incorporar un miler de vehicles més a eCooltra durant aquest any, la majoria a la xarxa de Barcelona.
Creant Oportunitats
“Hem obert al mercat un nínxol fins ara inexistent però, en pocs anys, productes com el nostre seran imprescindibles”
Entrevista a Víctor Sánchez, director de producte de Sorbos
Ara.cat
Víctor Sánchez és el director de producte de Sorbos / CRISTINA CALDERER“Que la inspiració t’agafi treballant”, deia Picasso. A Víctor Sánchez la feina de bàrman li va inspirar una idea revolucionària: canyes comestibles. Amb Enric Juviña i Javier Hernández l’ha materialitzat en Sorbos, l’empresa que va haver d’inventar també les màquines per crear el producte.
La primera empresa de canyetes comestibles. Com sorgeix la idea?
Fa uns anys anys treballava per a una empresa de distribució de licors com a ambaixador de marca. Feia còctels molt elaborats i no veia adequada la canya de plàstic, així que vaig decidir fer una primera canya d’aranja, que era un dels ingredients de la ginebra que promocionava llavors. I aquella nit la gent només parlava de la palla. Ni del còctel, ni de la marca. Vaig veure que tenia una cosa important entre mans per començar a desenvolupar. Tot just arribar a casa, de matinada, vaig remenar: ni existia ni hi havia res patentat en aquesta direcció.
¿De què estan fetes per poder tenir les mateixes característiques que les de plàstic?
Estan fetes de sucre, gelatina, glicerina… Elements que ni són nocius ni tenen al·lèrgens. Per entendre’ns, com si fos un caramel més treballat per aconseguir la rigidesa que cal, però amb el valor afegit que pot ser de qualsevol gust. Avui tenim vuit sabors desenvolupats: maduixa, llima, llimona, gingebre, canyella, xocolata, poma i neutre, però si tractem amb alguna marca important li podem desenvolupar un gust i una experiència únics. I ara estem en el procés final de desenvolupar canyes comestibles també sense sucre.
És un producte atractiu però que a la vegada consciencia de la necessitat de cuidar el medi ambient…
Amb Sorbos ens vam adonar del potencial d’unir els conceptes consciència i experiència. Acabem d’obrir un nínxol al mercat fins ara inexistent però, en pocs anys, productes com el nostre seran imprescindibles i necessaris per a la sostenibilitat. De fet, grans marques com Bacardí o Pernaud Ricard han fet comunicats per anunciar que deixaran de treballar amb palles de plàstic a tot el món. Llavors, això ens beneficiarà, però ara, en ser els primers, estem obrint mercat i és dur.
Tot i això, ja us heu convertit en exportadors del producte…
La repercussió mediàtica d’un premi com Calidad Pascual, que vam guanyar en la categoria de medi ambient en la primera edició, va ser molt important. Vam passar de ser tres amics amb un projecte sense res tangible a rebre trucades de tot el món que volien l’exclusivitat del producte, del qual produïm gairebé un milió d’unitats al mes. Ara som quasi a tots els continents amb empreses que volen distribuir les canyes comestibles als seus països.
¿Quin paper ha jugat el BBVA en el desenvolupament empresarial?
Fonamental. Pensa que som una ‘start-up’. Hem de fer petits moviments de risc en temes d’innovació amb tot el que comporta el cost i l’estabilitat d’una empresa com la nostra. Tenir el suport i les facilitats que ens aporta el BBVA és vital. Sense aquest tipus de finançament seria molt complicat. Ens passaria el que els passa a la majoria d’empreses, que quan comencen als dos dies se l’han de vendre perquè no la poden mantenir. Per això, per a joves emprenedors com nosaltres, el BBVA és una eina vital per prosperar.
Toys “R” Us cerrará sus tiendas en EEUU y estudia la venta de su negocio en España
Expansión 
Toys “R” Us ha anunciado este jueves oficialmente su intención de comenzar a liquidar todo su negocio en EEUU y Puerto Rico, un movimiento que previsiblemente llevará al cierre de las 735 tiendas que tiene en esos países y que deja en el aire el futuro de cientos de establecimientos en otras naciones.
La compañía, que el pasado septiembre se acogió a un proceso de bancarrota, ha presentado hoy el plan ante un tribunal de quiebras estadounidense.
La decisión, según explica en esos documentos, llega después de que sus principales acreedores hayan determinado que la mejor forma de recuperar lo que se les debe es liquidar el inventario de las 735 tiendas que quedan en EEUU y proceder a un cierre ordenado de las operaciones en el país.
En un comunicado, Toys “R” Us dice que dará más detalles de sus planes de liquidación a corto plazo. Además, ha confirmado que está llevando a cabo un proceso de “reorganización y venta” de sus operaciones en Canadá, Asia y Europa Central, incluidas Alemania, Austria y Suiza.
Mientras tanto, los negocios en España, Portugal, Francia, Polonia y Australia “están considerando sus opciones a la luz de este anuncio, incluyendo posibles procesos de venta en sus respectivos mercados”, señala la compañía.
Hoy, la empresa ha dicho que está estudiando su viabilidad en España, así como la posibilidad de vender el negocio en el país, donde cuenta con 53 tiendas y 1.600 empleados.
Ayer, la compañía anunció que cerrará todas sus tiendas en Reino Unido durante las próximas seis semanas, una decisión que dejará a más de 3.000 personas sin trabajo.
Por otro lado, Toys “R” Us ha apuntado que, como parte de sus negociaciones para vender su negocio en Canadá, está discutiendo la posibilidad de traspasar 200 establecimientos en EEUU junto a las tiendas del país vecino.
Mientras las conversaciones continúan, sin embargo, la empresa ha solicitado permiso al tribunal de quiebras para liquidar el inventario de todas sus tiendas estadounidenses, con la posibilidad de dar marcha atrás en el caso de aquellas incluidas en la operación canadiense.
Caixa d’Enginyers, sobre la decisió de mantenir la seu a Catalunya: “La pregunta és per què van marxar els altres”
L’entitat de crèdit explica els motius pels quals no va canviar el domicili social després de l’1-O
ara.cat – ALBERT MARTÍN Barcelona
La seu central de la Caixa d’Enginyers a Via Laietana, a Barcelona.Josep-Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, ha presentat aquest dijous els resultats del 2017 i va abordar les raons que van portar la cooperativa de crèdit a mantenir la seu social a Catalunya després de l’1-O, quan CaixaBank i el Sabadell van canviar de domicili en un moviment que va arrossegar centenars d’empreses.
Aquests són els arguments de Sala, president d’una entitat que ha arribat als 160.000 socis.
- “A aquestes altures, la pregunta seria per què han marxat els altres, però no em correspon a mi dir-ho”
- “Mai vam entrar en crèdit promotor, ni en clàusules terra, ni en preferents, fa 50 anys que obrim matí i tarda: som diferents”
- “La Caixa d’Enginyers està arrelada al seu territori, vam néixer a Catalunya fa 50 anys i hem mantingut la seu: ni marxem, ni ens quedem, estem”
- “No prenem decisions precipitades, no entrem en política, la nostra prioritat és estar a prop dels socis”
- “Amb l’1-O vam viure un major creixement, però nosaltres no vam canviar, es va produir perquè altres van prendre altres decisions”
- “D’entitats amb seu a Catalunya hi ha les que hi ha. Ni ho afirmem, ni ho neguem: és el que hi ha. I l’etiqueta de ser una entitat catalana no és incòmoda”
- “Aquest any pràcticament no hem tingut baixes de socis”
- “No hem rebut cap pressió. De política no ens agrada parlar-ne, però només ens devem als nostres socis. No tenim cap deute ni cap reconeixement esperat per part de l’Estat; som absolutament independents”
Amazon ensenya els budells del seu laberint al Prat
El magatzem més gran a Catalunya arribarà als 700 treballadors al juny
Ara.cat – PAULA SOLANAS El Prat 
Amazon ensenya els budells del seu laberint al Prat / FRANCESC MELCION
El magatzem d’Amazon al Prat de Llobregat va començar a fer les seves primeres entregues a l’octubre, però no va ser fins ahir que el gegant del comerç electrònic va presentar en societat el seu centre logístic més important a Catalunya, de 63.000 metres quadrats. L’empresa assegura que el juny vinent ja hi haurà 700 empleats fixos treballant-hi dels 1.500 que preveu incorporar en els pròxims dos anys. El centre logístic també incorpora l’operativa robotitzada que la companyia ja fa servir a Martorelles, però a gran escala. El Prat compta amb 6.000 drives, els robots plataforma que es dediquen a moure pel centre les seves 50.000 prestatgeries mòbils. El director d’operacions d’Amazon Espanya i Itàlia, Fred Pattje, va assegurar que l’empresa manté el “diàleg obert” amb els empleats del centre de San Fernando de Henares (Madrid), que han convocat vaga per protestar per les condicions laborals.
Augmenta el liderat en innovació: el 38% de les patents espanyoles es registren a Catalunya
Durant el 2017 el nombre de patents va créixer a Catalunya, mentre que va caure a Madrid i Euskadi
Ara.cat – ANNA SOLÉ Barcelona 
Imatge d’arxiu d’un laboratori català / TJERK VAN DER MEULEN
L’Oficina Europea de Patents (OEP) va registrar durant el 2017 l’increment més gran dels últims cinc anys en el nombre de patents, un 7,4% més respecte a l’any anterior. Les sol·licituds que procedeixen principalment de centres d’investigació, tant públics com privats, i institucions científiques. Tot i així, segueix molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, darrere de països com Suècia, Bèlgica o Dinamarca.
L’augment s’explica en bona part per l’ascens de Catalunya, que tradicionalment ha sigut la comunitat pionera i que durant l’any passat va incrementar el seu liderat. En concret, el 37,6% del total de les sol·licituds de patents es van fer a Catalunya, en comparació amb el 35,1% de l’any anterior. En nombres absoluts, de les 1.676 patents espanyoles, 633 van ser catalanes.
La segona comunitat més innovadora és Madrid, amb una quota del 19,3% (inferior al 20,6% de l’any anterior). En tercer lloc, el País Basc va registrar una quota del 12,6% (també per sota del 13,4% de l’any anterior).
Pel que fa al rànquing per ciutats, el liderat és per a Barcelona, que registra 565 sol·licituds de patents davant de les 326 de Madrid.
La OEP ha rebut prop de 166.000 sol·licituds del conjunt de la Unió Europea aquest 2017, xifra que suposa un increment del 3,9% comparat amb el 2016 i una nova xifra rècord. La Xina ha registrat un fort creixement, d’un 16,6%, i se situa per primer cop entre els cinc països amb més sol·licituds juntament amb els Estats Units, Alemanya, el Japó i França.
On són les dones, al Mobile? Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents
Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere de la indústria tecnològica
Ara.cat – PAULA SOLANAS L’Hospitalet de Llobregat
La GSMA va estrenar l’any passat un programa paral·lel per debatre sobre la desigualtat de gènere al sector. / FRANCESC MELCION
L’últim dia del Mobile World Congress és, precisament, el que més visibilitat dona a un dels problemes urgents de la indústria tecnològica. La bretxa de gènere és molt evident en aquest esdeveniment, on el percentatge de dones congressistes ni tan sols arriba al 25% del total d’assistents. Aquesta xifra és l’objectiu que la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés- fa dos anys que es marca, però en l’edició del 2017 la representació femenina encara era del 23%.
Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. “Aquest és un debat que hauria de començar als consells d’administració”, ha demanat Mary Clark, vicepresidenta executiva i directora de màrqueting de la companyia nord-americana de serveis digitals per al núvol Synchronoss Technologies.
En aquest sentit, l’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa dràsticament quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Emma McGuigan -la directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit- també lamentava que el gruix de les activitats del Women4Tech no es facin fins dijous, quan la majoria de congressistes ja són en direcció a l’aeroport i l’auditori principal no omple ni una quarta part dels seients.
No obstant, Julie Woods-Moss, la presidenta del grup de telecomunicacions indi Tata Communications, ha apuntat que la desigualtat de gènere no només vindrà de les organitzacions. “Hem de procurar que no creem una intel·ligència artificial amb els mateixos prejudicis”, ha afirmat. Amb aquestes paraules, la directiva s’ha referit als estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat McGuigan.
Directives i tècniques sobre l’escenari
El director general de la GSMA, Matts Granryd, ha celebrat que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment. De fet, en tres d’aquestes conferències no hi ha participat ni una sola dona.
Per això, esdeveniments com WomenInMobile -l’esdeveniment professional que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada aquest 2018- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. La cita proposa que siguin les dones les que pugin a l’escenari a parlar sobre innovació, en lloc de posar el focus del debat només en la bretxa de gènere. Així doncs, aquest any les sessions es van centrar en la intel·ligència artificial amb xerrades de directives d’empreses com Google, BlaBlaCar o Booking.com.
Com entrar al Mobile per la cara
L’entrada més barata del Mobile costa 799 euros, però jo he entrat cada dia al recinte per la cara. Literalment
Arta.cat – ALBERT CUESTA
L’empresa canadenca Mexia Interactive està provant un sistema que es podria generalitzar en el Mobile del futur. / PERE VIRGILI
L’ENTRADA MÉS barata del Mobile costa 799 euros, però jo he entrat cada dia al recinte per la cara. Literalment. Soc un dels participants en l’experiment de reconeixement facial que l’organització del saló ha fet en quatre dels accessos menys concorreguts al recinte de la Fira. L’empresa Mexia Interactive hi ha instal·lat càmeres de vídeo per on els 3.000 voluntaris preinscrits podem passar sense haver d’ensenyar la credencial, sempre que el sistema ens reconegui i encengui el semàfor verd. Si la prova pilot acaba amb èxit, és probable que la seva aplicació es generalitzi en edicions futures.
PER MOLTES aplicacions, serveis multimèdia i objectes connectats que surtin, l’ús fonamental d’un telèfon mòbil és parlar i escoltar. Per això s’agraeixen iniciatives que facin més agradables les converses, i no em refereixo al que s’hi diu, sinó a la qualitat de so. El centre de recerca alemany Fraunhofer està demostrant al Mobile el codificador d’àudio EVS, que aporta a les comunicacions telefòniques en les xarxes 4G la mateixa qualitat d’audició que ja ofereixen els serveis de xat de veu de tercers. La millora respecte a una trucada convencional és espectacular. Això sí, cal que el telèfon sigui compatible -molts models recents ho són- i, sobretot, que l’operadora activi el servei, com ja han fet companyies asiàtiques i dels EUA. Tant de bo tingui més èxit que la veu en HD nascuda per a les trucades 3G, que ni tan sols permet gaudir de millor so en les comunicacions entre clients de companyies diferents.
COM SABEN molt bé les companyies d’assegurances, la por és un gran negoci. En el món tecnològic això es tradueix en ciberseguretat, i la proliferació de dispositius connectats pot obrir molts forats als intrusos. L’empresa russa Kaspersky ha presentat al MWC una apli gratuïta per comprovar si les bombetes, els panys, els electrodomèstics i altres andròmines domèstiques connectades estan prou protegides. I diversos fabricants de routers han tret models que aturen els intrusos a la porta digital de casa: la connexió d’internet. És el cas de BitDefender, D-Link i fins tot Telefónica, que equiparà aviat tots els seus aparells a Espanya i l’Amèrica Llatina amb el programari de seguretat de McAfee.
AL MOBILE és d’allò més normal veure cotxes i altres vehicles als estands d’empreses de tecnologia. El que ja no ho és tant és veure una marca d’automoció que no exposa cap cotxe al seu. Doncs això és el que fa Ford, que ha vingut per atreure desenvolupadors d’aplicacions per a la seva plataforma AppLink d’informació i entreteniment sobre rodes. Don Butler, vicepresident de l’empresa, m’assegura que volen evitar que els conductors dels seus cotxes siguin captius d’Apple o de Google. Rivals com Toyota i el grup PSA han adoptat també SDO, la versió de codi obert d’AppLink.