La data del 5 d’octubre del 2017 tindrà entrada pròpia en la història de les finances catalanes. CaixaBank i el Banc Sabadell van decidir ahir portar el seu domicili social fora de Catalunya en plena crisi institucional pel procés sobiranista. Aquesta decisió té escasses conseqüències en termes de negoci i personal, però sí que té una fortíssima càrrega simbòlica. CaixaBank (i les caixes que la van precedir) sempre ha tingut la seva seu a Barcelona, i el mateix passa amb el Banc Sabadell i la ciutat vallesana. Les dues ciutats seran rellevades per Palma i Alacant, respectivament.
Les entitats van intentar restar transcendència a un canvi que consisteix en un tràmit notarial. El cert és que les dues entitats mantindran a Barcelona les seves seus centrals i no es plantegen cap canvi en la seva distribució de personal ni d’oficines. “El moviment de treballadors serà zero”, asseguraven des del Sabadell. D’aquesta manera, tindran en territoris diferents la seva seu formal (el domicili social, que és el que canvien ara) i la seva seu central real (a Barcelona la de CaixaBank i a Barcelona i Sant Cugat la del Sabadell). La situació és habitual: el Santander (seu social a Santander, seu operativa a Boadilla del Monte), BBVA (Bilbao-Madrid) i Bankia (València-Madrid) ja practiquen aquestacocapitalitat.
Les dues grans entitats catalanes (segona i quarta empresa del país en facturació) han pres la decisió de manera coordinada i per motius similars. Tot i que la qüestió incomoda els bancs, el 2015, quan la banca espanyola va publicar el controvertit comunicat antisobiranista en plena campanya electoral catalana, ja deixaven clars els seus arguments: consideraven que una independència unilateral de Catalunya “comportaria automàticament la seva exclusió de la Unió Europea i de l’euro”. Això, segons la seva anàlisi, implicaria “que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d’inseguretat jurídica” que en última instància “obligarien les entitats a reconsiderar la seva estratègia d’implantació”.
Component polític
Cal recordar que el supervisor de la banca espanyola és el Banc Central Europeu i que, si un banc té la seva seu fora de l’eurozona, queda fora del seu paraigua. Això implica que no té accés a la liquiditat del BCE, clau per al funcionament de les entitats. No obstant això, i com va explicar l’ARA, aquell comunicat de la banca es va elaborar per mandat explícit de la Moncloa i tenia components polítics i ideològics evidents. Diferents fonts qüestionen que hi hagi una necessitat real de moure la seu; de fet, els bancs anglesos segueixen a la Unió Europea un any i mig després del Brexit, ja que la sortida no és automàtica sinó que requereix una llarga negociació.
Per què es va adoptar ahir la decisió? L’explicació cal trobar-la en el costum de Josep Oliu de començar el seu dia mirant com avança la cotització del banc. I la jornada d’ahir arrencava amb el Sabadell liderant de nou les caigudes, amb descensos de més del 3%. La situació va convèncer Oliu de donar l’ordre de filtrar el canvi de seu i capgirar la situació. També hi ha tingut un pes molt important el moviment de dipòsits.
Els dos bancs catalans havien pactat fer un anunci coordinat durant tota la setmana, però ahir Oliu va decidir no esperar més i va ordenar que s’informés que la decisió es prendria a la tarda. Això deixava CaixaBank en fora de joc, perquè la primera entitat catalana no tenia l’automatisme per fer el canvi de domicili sense passar per la junta d’accionistes.
CaixaBank, a la Moncloa
Fonts financeres van explicar que una delegació del banc català (Gonzalo Gortázar era dimecres a Madrid i possiblement s’hi va implicar personalment) va treballar amb la Moncloa per gestar un decret llei que permetés a les empreses fer un canvi de seu sense passar per la junta d’accionistes. Aquest òrgan té dos inconvenients per al banc català: és més lent i obre la porta a una jornada de retrets i queixes dels accionistes descontents.
Fonts financeres explicaven que CaixaBank adoptarà la decisió d’una manera o d’una altra per garantir-se l’aixopluc del BCE. I durant la tarda d’ahir fonts del mercat afirmaven que CaixaBank formalitzarà la decisió d’anar a Palma en un consell d’administració avui a la tarda, després del consell de ministres.
Després de prendre aquesta transcendent decisió, les dues entitats van començar la cursa de la imatge. Segons va poder confirmar aquest diari, ahir mateix el president del Sabadell, Josep Oliu, es va reunir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el vicepresident, Oriol Junqueras. Els va traslladar un missatge: “Si algun dia hem de fer banca de país, més val que estiguem vius”.
