Arxiu mensual: maig de 2016

Els guanys de Mango cauen un 96% tot i vendre més

L’empresa atribueix la reducció del 96% dels beneficis el 2015 a les fluctuacions del dòlar i a la inversió recent en el nou centre logístic

Mango va ingressar un 15% més l’any passat, però la rendibilitat del grup de moda català va caure en picat fins a uns guanys nets de només 4 milions d’euros –un 96% menys–, tot i facturar més de 2.300 milions. El retrocés dels beneficis s’explica, segons Mango, pel  cost de les amortitzacions lligades a inversions recents i també per l’impacte de la fluctuació de divises com el dòlar.

L’empresa ha explicat que l’increment de les amortitzacions i l’impacte de les divises han penalitzat el resultat final en 100 milions d’euros. L’ebitda –benefici abans d’interessos, impostos i amortitzacions– va ser de 170 milions, enfront dels 223 milions del 2014.

La companyia que presideix Isak Andic va accelerar el ritme de vendes fins als 2.317 milions i va consolidar l’any passat el gir comercial cap a les ‘megabotigues’. En va inaugurar 63 el 2015, de les quals 25 van obrir-se a Espanya, on l’augment del negoci va superar el 20% respecte a un any abans.

Una de les grans fites del 2015 va ser la culminació del centre logístic faraònic a Lliçà d’Amunt. L’espai ja està en marxa i crearà, quan es posi a ple rendiment, 400 llocs de treball. La plantilla de Mango supera les 16.600 persones a tot el món, després d’un increment de més de 830 nous empleats. Una de cada tres noves contractacions va ser a Espanya.

El 10% dels ingressos de Mango ja provenen del comerç electrònic, que va créixer un 27% en un any i va sumar més de 237 milions d’euros. Les exportacions van explicar el 81% de la facturació del grup.

Sis de cada deu catalans cobren menys de 21.000 euros a l’any

Només un 4% de la població a Catalunya té una renda superior a 60.000 euros, segons el departament d’Economia

El gruix de la població a Catalunya té rendes baixes i mitjanes. Vuit de cada deu contribuents cobren menys de 30.000 euros anuals, segons dades del 2013 facilitades a l’ACN pel departament d’Economia. Sis de cada deu tenen una renda inferior a 21.000 euros i tres de cada deu ingressen menys de 12.000 euros a l’any.

En canvi, només un 4% de la població té uns rendiments superiors a 60.000 euros. Els qui ingressen més de 100.000 euros a l’any són un escàs 2% dels contribuents, mentre que un 0,45% percep anualment més de 150.000 euros.

Recordeu qui són els més ben pagats a Catalunya?

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proposar aquest dijous rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, donant a entendre que intentaran introduir-ho durant la tramitació dels pressupostos. Concretament, un 34,58% de la població cobra menys de 12.000 euros; un 27,06% està en el tram d’entre 12.000 i 21.000 euros; un 17,69%, entre 21.000 i 30.000; un 16,61%, entre 30.000 i 60.000; només un 3,61% cobra entre 60.000 i 150.000, i un 0,45% percep més de 150.000 euros anuals.

Tot i que la llei de mesures fiscals i financeres no inclou modificacions substancials en l’IRPF, previsiblement aquest tema es debatrà durant el debat parlamentari dels pressupostos. Tant dirigents d’ERC com de CDC s’han mostrat a favor d’una rebaixa del tram autonòmic de l’impost a les rendes més baixes, una opció que la CUP també veu amb bons ulls. Caldrà veure si finalment això també implica apujar l’IRPF als que cobren més, com inicialment havien defensat públicament els republicans i com també ha reclamat la CUP.

Com afectaria canviar el tipus autonòmic d’IRPF?

D’acord amb la resolució acordada en el ple de la pobresa, el departament d’Economia ha realitzat un estudi en què s’inclouen 36 escenaris sobre com afectaria en la recaptació canviar el tipus autonòmic de l’IRPF en diferents trams de renda, un informe que es debatrà al Parlament.

Entre aquests 36 models, el que no produeix cap variació en la recaptació final implica reduir els tipus de l’IRPF als que tenen un tipus efectiu mitjà inferior a 17.707 euros i apujar-los als que el tenen superior a 90.000. El tipus efectiu mitjà –l’utilitzat per fer l’estudi– és l’import sobre el qual es tributa un cop aplicades les deduccions sobre la renda total d’una persona.

L’estudi revela que actualment les rendes amb una base liquidable inferior als 17.707 euros actualment paguen en el tram autonòmic un IRPF del 12%, mentre que la mitjana espanyola és del 10,06% i a autonomies com Madrid, Canàries, Castella-Lleó, Cantàbria, la Rioja, Galícia i Castella-La Manxa, el tram autonòmic per a aquestes rendes és del 9,5%.

A l’altra banda del ventall, el tipus efectiu dels que tenen una base liquidable superior als 175.000 euros a Catalunya és del 20,16%, mentre que la mitjana estatal és de 20,55%. Per als que tenen una base de 100.000 euros, el tipus a Catalunya és del 18,03%, davant una mitjana espanyola del 18,27%.

Abril-Martorell: Indra mejorará los márgenes en 2016 aunque reduzca los ingresos

Fernando Abril-Martorell, presidente de Indra

Fernando Abril-Martorell, presidente de IndraEXPANSIÓN

Expansión – 11-05-2016

Indra prevé mejorar sus resultados durante este ejercicio, con un aumento de los márgenes aunque se produzca una caída de los ingresos según ha señalado esta mañana el presidente ejecutivo de Indra, Fernando Abril-Martorell, durante su intervención en los encuentros empresariales organizados por CEOE y Cepyme.

Abril-Martorell explicó que durante el año largo que lleva al frente de la compañía -fue nombrado en enero de 2015- su prioridad ha sido mejorar la posición de caja de la firma, en la que se había acumulado una deuda de mil millones de euros en los últimos cinco años. Ahora, según el presidente de Indra, el grupo ya está más volcado en vender más -ya está aumentando la cartera de pedidos- aunque con un criterio más restrictivo en cuanto a rentabilidad, ya que solo se abordan proyectos que tengan un determinado nivel de rentabilidad. Eso ha permitido que en el primer trimestre del año el margen recurrente se haya elevado al 4,6% de los ingresos frente a menos de un 1% en el mismo periodo del año anterior.

Abril-Martorell ha cuestionado la política de regulación de la competencia de España y Europa y ha señalado que se ha permitido la creación de unos gigantes mundiales que están succionando el valor de los negocios. “De las diez primeras empresas del mundo, siete son tecnológicas y proceden de Estados Unidos. En ese sentido, EEUU ha ganado la guerra tecnológica y Europa la ha perdido” señaló el directivo. Además, “por cada 10.000 millones de dolares de capitalización que crecen estas compañías, destruyen 50.000 millones en otras partes del mundo y están jibarizando todos los negocios. España y Europa deben espabilar”

L’australià Craig Wright es proclama l’inventor del ‘bitcoin

L’empresari assegura a la BBC que és ell qui està darrere del pseudònim Satoshi Nakamoto, pare d’aquesta moneda virtual

A l'interior de les mines de 'bitcoins' / JIM URQUHART / REUTERS

L’empresari australià Craig Wright ho ha dit públicament per primer cop: ell és l’inventor del ‘bitcoin’, una moneda virtual revolucionària que va aparèixer el 2008 i que avui ja mou milions de dòlars.

Wright ha parlat amb la BBC en exclusiva per proclamar que darrere el pseudònim Satoshi Nakamoto, amb el qual s’identificava fins ara el pare del ‘bitcoin’, hi era bàsicament ell. “Jo n’era la major part, però altres m’ajudaven”, ha sentenciat.

L’empresari australià ha decidit fer aquest pas per blindar la resta del seu equip que vol restar, ha insistit, en l’anonimat.

A finals de l’any passat, les sospites que Wright podia ser l’inventor de la moneda virtual van sortir a la llum i diversos mitjans van informar d’una inspecció d’agents de l’agència tributària australiana al seu domicili. El mateix empresari els hauria confirmat la seva identitat en interrogatoris successius.

La Reserva Federal dels EUA feia anys que el buscava per considerar el ‘bitcoin’ unaamenaça contra el dòlar. Wright ha lamentat que se’ls està fent la vida impossible no només a ell, sinó als seus familiars, amics i als seus treballadors.

“Alguns em creuran i d’altres, no, però no m’importa”, ha dit a la cadena britànica. Ha subratllat que no vol fama ni diners, sinó que el deixin estar.

Primer de Maig en clau de precampanya electoral

Els sindicats amenacen amb una vaga general si no es deroga la reforma laboral aprovada pel PP

Ara.cat 1/05/2016

Milers de persones -50.000 segons l’organització, 9.000 segons la Guàrdia Urbana- van recórrer ahir al migdia el centre de Barcelona i també de les capitals de demarcació catalanes més Tortosa, en la jornada reivindicativa del Primer de Maig, el Dia Internacional dels Treballadors. Aquest any, la mobilització estava plantejada pels sindicats en termes d’ofensiva contra les retallades, la precarització i els sous baixos, i sobretot en contra de la reforma laboral del govern del PP. Un argument que, a hores d’una possible nova convocatòria d’eleccions generals, va atraure polítics significats a les manifestacions.

Un cop superada en part la debilitat econòmica, frenada l’escalada de l’atur i revertida la caiguda del consum intern -que torna a créixer-, els sindicats catalans van reivindicar que la millora ha de ser una realitat per als treballadors que han patit més els efectes de la crisi, i que el canvi de rumb de l’economia ha d’arribar a totes les capes de la societat i no només als empresaris. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, llançava l’avís: “Farem una ofensiva perquè l’augment de la riquesa no està arribant als treballadors i serem forts i conflictius en la negociació col·lectiva i amb el govern”. Una ofensiva centrada en la derogació de la reforma laboral i en la instauració d’un salari mínim i renda garantida dignes.

Les eleccions generals al juny van estar ben presents durant tota la manifestació de Barcelona, amb crides dels líders sindicals a la participació. La reforma laboral, assenyalada per les organitzacions de treballadors com la font de la precarietat creixent en el món del treball, és l’enemic a vèncer. “Mobilitzarem els treballadors perquè vagin a votar opcions contra la reforma de cara al pròxim govern i li exigirem que la derogui”, va dir el secretari de la UGT de Catalunya, Camil Ros. “Si no, farem mobilitzacions i fins i tot arribarem a una vaga general a finals d’any o principis del vinent”, va advertir. Gallego, per la seva banda, va animar al vot el 26 de juny -dia probable de la cita electoral-. “El pitjor que podem fer és quedar-nos a casa. Hem de ser conscients que hem d’anar a votar per forçar un canvi de polítiques i un gir a l’esquerra”.

Defensar els ciutadans

La cita electoral va fer augmentar la presència de polítics. A la marxa convocada per CCOO i la UGT s’hi van sumar membres d’ERC que ara són al Govern, com el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa. Junqueras va expressar el rebuig a la impugnació al Constitucional del govern espanyol de la llei d’emergència social. “L’obligació del Govern és defensar els ciutadans més enllà del que digui el Constitucional”, va dir, i es va mostrar d’acord amb els sindicats que cal derogar la reforma laboral.

La consellera Bassa també va coincidir amb els sindicats que la reforma laboral ha fet “molt de mal” en alguns aspectes als treballadors. La consellera va reivindicar que la Generalitat tingui plenes competències de treball per poder decidir en aquesta matèria. També van acompanyar la marxa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres d’altres formacions polítiques com Jaume Collboni, Miquel Iceta i Eva Granados, del PSC; Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, i Antonio Espinosa, de C’s.

El repartiment de la riquesa que comença a generar-se a Catalunya (i al conjunt de l’economia espanyola) amb la sortida de la crisi es va situar al centre de les reivindicacions dels parlaments finals dels líders sindicals. Aquest repartiment s’ha de visualitzar en forma de cobertura i ajuts a les persones que pateixen encara “la crisi social”, segons el manifest conjunt. També hi va haver referències a la precarietat laboral, especialment entre alguns col·lectius com les cambreres de pis dels hotels. Segons Camil Ros, cal derogar la reforma laboral perquè sense “no hi podria haver l’explotació laboral legal que hi ha ara”.

Per als que estan treballant, les organitzacions sindicals van demanar que es posi fi a les retallades i la congelació salarial i que comencin a millorar els ingressos dels treballadors. Tampoc van faltar fortes crítiques al TTIP -el tractat de lliure comerç que estan negociant la Unió Europea i els Estats Units-, que va ser qualificat d’obscurantista per Joan Carles Gallego, mentre que Camil Ros va dir que provocarà deslocalització d’empreses.

Aldarulls a la tarda

Al vespre unes 800 persones van participar en la manifestació alternativa, convocada per formacions com la CUP, Arran, Endavant o la COS, i es van produir alguns incidents, sobretot al Portal de l’Àngel, on alguns dels participants van fer pintades i van trencar aparadors. La manifestació es va fer sota un important desplegament policial. Segons fonts dels Mossos no es van produir incidents remarcables.