Arxiu mensual: març de 2016

Feminització rendible

Una enquesta d’EY revela que les companyies amb dones en l’alta direcció incrementen fins a sis punts el benefici net

Malgrat els avenços en l’equiparació en els llocs de decisió, només hi ha una paritat real en les empreses noruegues i islandeses

Catalunya, i encara més l’Estat, queda lluny dels territoris líders en aquest àmbit

El punt avui – 30-03-2016

Que el talent no té gènere és una veritat coneguda, i que el femení encara no és prou valorat en certs àmbits, on fins i tot pot ser discriminat descaradament, també és una realitat lamentable. Però el que fins ara no se sabia és que les empreses amb dones en llocs directius resulten més rendibles.

A Catalunya només hi ha un 17% de representació femenina en els consells d’administració. Concretament, que les companyies amb un 30% de dones en càrrecs d’alta responsabilitat poden incrementar fins a un punt percentual el seu marge net, i que la presència femenina en l’alta direcció dóna com a resultat un increment de fins a sis punts en el benefici net.

Tot plegat queda recollit en un estudi d’EY (sigla amb la qual es coneix actualment l’antiga Ernst & Young) que es titula Is gender diversity profitable? (És rendible la diversitat de gènere?), realitzat conjuntament amb el Peterson Institute for International Economics a partir d’una enquesta realitzada entre gairebé 22.000 empreses de 91 països.

Malgrat la confirmació de les dades que farien aconsellable la presència femenina amb responsabilitats de lideratge, un 60% de les firmes que hi han participat, és a dir, més de 13.000 companyies en termes absoluts, no tenen dones en els consells d’administració, aproximadament la meitat no tenen presència femenina en llocs executius i en menys del 5% de la mostra (945 empreses) una dona ha aconseguit ser-ne el que en termes anglosaxons es denomina CEO (chief executive officer), que seria equivalent a una consellera delegada o una presidenta executiva.

Eva Abans, sòcia directora d’EY a Catalunya i representant de la companyia en el Fòrum de Dones Conselleres, afirma que “un equip de lideratge més divers contribueix a fer que l’empresa obtingui millors resultats”. En aquest sentit, Eva Abans considera que Catalunya, i en general l’Estat espanyol, ha experimentat “avenços considerables” en els últims anys, però lamenta que la presència de la dona en els llocs directius de les empreses encara és “força residual”.

L’enquesta també revela que tan sols Noruega i Islàndia han fet realitat les quotes paritàries de forma correcta. Tots dos estats tenen la representació femenina més substancial de tots els països analitzats, que es concreta en un 40% i un 51%, respectivament, de dones en els consells d’administració.

Feina per fer

Altres llocs on s’estan fent els deures, segons el treball d’EY, són Itàlia, Finlàndia i França, amb una representació femenina en els consells de les seves corporacions del 33%, el 40% i del 20%, respectivament. Per sectors, el financer, el sanitari, el dels serveis públics i el de les telecomunicacions ofereixen percentatges més significatius de dones als despatxos decisius, mentre que els de les primeres matèries, la tecnologia, l’energia i els serveis industrials estan més masculinitzats pel que fa als seus executius clau.

L’estudi parla de l’Estat espanyol en conjunt, sense desglossar per territoris, però en qualsevol cas la quota femenina és molt baixa, del 14% en els consells d’administració i només un 3% disposen d’una dona com a consellera delegada.

Pel que fa a Catalunya, no fa gaires setmanes la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un estudi que reflecteix que hi ha encara molt recorregut en aquest àmbit. Es tracta de l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya corresponent al 2015. Segons l’indicador, el món empresarial és un dels que més troben a faltar la presència femenina. L’estudi analitza la presència de les dones tant en els càrrecs directius com en els llocs de tècnics científics i intel·lectuals i en els consells d’administració. El 2015 el nombre de dones que ocupaven llocs de direcció era un 45% inferior al d’homes, i aquesta bretxa s’ha mantingut en els últims deu anys, corresponents gairebé totalment al període de crisi. Això vol dir que hi ha hagut una “dècada perduda” en el camí cap a l’equitat entre homes i dones en aquest sentit. En el cas dels consells d’administració, el percentatge de dones és baixíssim, un 17%, si bé, segons l’estudi de la Cambra, ha avançat un xic respecte al 2015, en què només era d’un 4%, i queda per sobre del 14% de mitjana estatal que aporta l’anàlisi d’EY.

Curiosament, el nombre de dones en els llocs científics i intel·lectuals queda un 29% per sobre del d’homes, i el percentatge va a l’alça. Els responsables del treball català van concloure que la maternitat és encara la “gran llosa” que pesa sobre l’acceptació de la presència femenina en el món del treball, i molt especialment en els càrrecs d’alta responsabilitat. Entre les propostes que aporten els defensors de la igualtat hi ha la baixa paternal obligatòria i l’aplicació estricta de la llei d’igualtat d’oportunitats aprovada pel Parlament català, que, en paraules d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, durant la presentació de l’estudi, serà clau per assolir les quotes paritàries ideals. “Tal com està plantejada la societat, cada hora que una dona dedica als fills, als avis, a la llar és una hora que està perdent en la seva carrera professional, i per tant, en la seva capacitat econòmica i potencial social”, va reblar Mercadé.

37per cent és l’avantatge que les dones tenen respecte als homes en titulacions universitàries, tot i que aquest èxit no es reflecteix en el mercat laboral, i menys en els càrrecs directius.

La farmacèutica B. Braun invertirà 30 M€ per ampliar producció

La multinacional farmacèutica B. Braun, de capital familiar alemany, està a punt d’estrenar una planta de producció a Rubí, que ha costat 80 milions d’euros, i ja ha decidit una segona fase d’inversió per ampliar encara més la capacitat de producció de les noves instal·lacions abans fins i tot que s’hagin posat en marxa. La multinacional destinarà a partir d’aquest any 30 milions més a construir una segona línia de fabricació que funcionarà el 2018, segons ha avançat en una entrevista a l’ARA Jesús Donado, conseller delegat de B. Braun a Espanya.

La nova planta es dedicarà a la fabricació sobretot de sèrums i altres solucions que s’apliquen als pacients hospitalitzats per via intravenosa. Ja aquest any, l’entrada en funcionament augmentarà un 30% la producció actual i amb la segona línia anunciada hi haurà un increment addicional que convertirà la planta en la més gran d’Europa en aquest negoci, amb una capacitat per produir cada any 290 milions d’unitats, va afegir Donado. Actualment més del 60% de la fabricació s’exporta a altres països.

B. Braun té, en paral·lel, un segon projecte en marxa a Rubí. Es tracta d’un nou centre automatitzat de sutures quirúrgiques, que s’ubicarà a la nau que va comprar a l’empresa de material elèctric BJC, filial de Siemens, a finals de l’any passat. La nova planta de sutures està ubicada molt a prop de les instal·lacions de B. Braun, just a l’altra banda de la riera.

La companyia ja va triar Rubí per ubicar-hi el centre d’excel·lència mundial en sutures i tancament de ferides. Les instal·lacions concentren no només l’R+D, sinó tot el suport a les filials de B. Braun al món en tot el que té a veure amb aquesta branca de negoci.

Les antigues ‘tripes’ de Rubí

La història de B. Braun i de la seva família fundadora -els Knut- a Rubí es remunta a fa 60 anys amb la creació de l’empresa Material Clínico, que es dedicava a fer fil de sutura de ferides. Aquest tipus de fil absorbible s’elaborava amb tripa d’origen animal seca i per això, popularment, la gent anomenava la fàbrica les tripes. Avui té 2.500 treballadors a Catalunya (principalment a Rubí, però també al centre logístic de Santa Oliva) i suma quasi 3.000 empleats a tot l’Estat. La filial de la península Ibèrica confia a créixer un 5% aquest any i arribar a la facturació rècord de 500 milions. A més, la filial espanyola és hòlding de tot el negoci de B. Braun a l’Amèrica Llatina.

El reto de convertir a los usuarios en clientes

La página web debe guiar a la persona hasta la conversión

El reto de convertir a los usuarios en clientes

Una buena página web tiene que ser atractiva, accesible e intuitiva sea cual sea su finalidad. Cuando hablamos de plataformas de venta on line, hay que sumar un atributo imprescindible a estas características: nuestra página tiene que ser capaz de convertir a los usuarios en clientes, ya que el objetivo último es vender.

“Nos hemos centrado durante demasiado tiempo en atraer usuarios y muy poco en convencerlos de que se conviertan en nuestros clientes. Atraer sin convertir sirve de poco”, avisa David Boronat, profesor del Postgrado Online en Usabilidad, Diseño de Interacción y Experiencia de Usuario de la UPF Barcelona School of Management.

Boronat sostiene que la capacidad de conversión vendrá determinada por la seducción que se haga del usuario durante todo el proceso de navegación. “A una presencia online se le debe ya suponer a estas alturas que sea fácil de usar y navegar. Estamos en otro momento. No podemos conformarnos con tener una web usable. Ahora es el momento de convencer, persuadir y vender”, continúa.

En este sentido, considera superado el reto de la usabilidad e insiste en que no será ya suficiente con eliminar las barreras de navegación, dado que esta acción por si misma no garantiza la conversión.

“La persuabilidad es, por tanto, el siguiente paso en ese proceso de conversión. Debemos ser capaces de que nuestra página web sea capaz de guiar al usuario hacia el objetivo marcado: convertirlo en suscriptor, lead o cliente, basándonos para ello en argumentos racionales y factores emocionales. El acrónimo persuabilidad se compone de los términos persuasión y usabilidad”, afirma.

Boronat precisa que se debe entender dicha persuasión como “el proceso mediante el cual se guía a las personas a la adopción de una idea, actitud o acción a través de argumentos racionales y factores emocionales”. Se trata de una disciplina, pues, que “interioriza en uno todo los deseos y necesidades del internauta, el momentum en que se encuentra, la propuesta de valor de una web y la estrategia de marketing óptima que deberemos usar”. .

Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan

Las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana
Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan
Una empleada de una panadería (Lynne Sladky – AP)
 La Vanguardia

El sindicato CC.OO. ha denunciado este martes que debido a la recesión económica, unida a la destrucción de empleo y una mayor tasa de paro, se ha dado un “acusado descenso” de las horas extras que se han trabajado entre los años 2008 y 2015, sobre todo en las horas extraordinarias pagadas, que han caído a la mitad, mientras que las no pagadas ya suponen el 56% del total.

Las horas extraordinarias se han reducido durante la crisis más que el empleo y la mayor parte de ellas han pasado de estar pagadas a dejar de estarlo. Este análisis parte de una nueva interpretación del desglose de las horas extras entre pagadas y no pagadas que ofrece la Encuesta de Población Activa (EPA), siendo las horas extras pagadas aquellas en las que existe una compensación por su realización, ya sea en tiempo o en dinero, mientras que en las horas extras no pagadas el trabajador no recibe contraprestación por realizarlas.

Horas no pagadas
El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral”

El descenso detectado se concentra en las horas extras pagadas, que se han reducido a la mitad durante la recesión, mientras que las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana. Las horas extras pagadas han mostrado una evolución coyuntural, ligada al ciclo económico, mientras que las horas extras no pagadas mostraban un comportamiento más estructural y permanente, con un menor grado de fluctuación por la recesión económica. Durante el cuarto trimestre de 2015, hubo 728.000 asalariados que trabajaron horas extras (el 5% de la población asalariada), de los que la mitad (366.000 personas) realizaron 3,5 millones de horas extras no pagadas a la semana.

Explotación laboral

El estudio evidencia que apenas hay coincidencia de trabajadores asalariados que simultaneen horas extras pagadas y no pagadas: hay asalariados que trabajan horas extras pagadas y hay otros asalariados que además de su jornada se ven en la obligación de realizar horas extras no pagadas.

El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral, que sin embargo se aleja del perfil habitual de precariedad vinculado a una inserción laboral en peores condiciones”, y denuncia que “se han precarizado las condiciones de trabajo”.

Precariedad
El sector privado es el que principalmente abusa de las horas extraordinarias no pagadas, según CCOO, lo que fomenta una mayor precariedad

Según el estudio, el abuso de las horas extraordinarias no pagadas es una práctica que se concentra muy mayoritariamente en el sector privado y en las ramas de actividad de los servicios, entre asalariados masculinos, con contrato de trabajo indefinido y con jornada a tiempo completo, que desempeñan ocupaciones técnicas, profesionales y directivas.

Un terç dels empleats de la llar estan desprotegits a Espanya

La regularització impulsada el 2012 s’ha quedat a mig camí i perjudica especialment les dones

Un de cada tres empleats de la llar a Espanya està relegat a l’economia submergida i treballa sense cap mena de cobertura social, segons l’informe que l’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar ahir. El procés de regularització del treball domèstic que va emprendre el govern espanyol el 2012 va servir perquè creixés el nombre de persones cotitzants a la Seguretat Social. Si llavors només un 42% d’aquests treballadors estaven coberts, l’any passat ho estaven el 70%. I si el 2011 hi havia 250.000 afiliats a la Seguretat Social d’un total de quasi 700.000 persones ocupades a Espanya en aquestes feines, l’any passat la xifra era de quasi 425.000 cotitzants d’un total de 614.000 ocupats.

Veient l’informe, però, encara hi ha un 30% d’empleats de la llar que estan exclosos de cobertura i això fa que continuï sent una de les activitats econòmiques en què més impera la desprotecció, lamenten els sindicats. “Després d’un primer pic de nous afiliats, la xifra de regularitzacions s’ha estancat”, explica a l’ARA Antonia Ortega, que és la secretària del sector de la neteja i els serveis a les persones de la UGT de Catalunya. Encara hi ha molts treballadors, i especialment treballadores (que són majoria al sector), que treballen en negre o cotitzen per moltes menys hores de les que fan, assegura Ortega.

Tot i que l’informe no separa per comunitats autònomes, les dades oficials indiquen que el nombre d’empleats de la llar no ha augmentat de la mateixa manera a Catalunya que a la resta de l’Estat. En concret, les estadístiques de la Seguretat Social apunten que el creixement de regularitzats al Principat ha sigut de només el 22%, en passar de 56.700 persones ocupades en aquest sector a poc menys de 70.000. En canvi, l’increment a Espanya ha sigut del 50%, per sota de les estimacions de l’OIT, tot i que hi ha diferències metodològiques que ho expliquen.

Sense dret a l’atur

L’OIT critica que Espanya hagi deixat la feina a mitges i no hagi reconegut el dret dels treballadors de la llar a cobrar l’atur. La regularització del col·lectiu fa quatre anys va consistir a crear un sistema especial dins del règim general de la Seguretat Social com passa a la majoria de països de l’Europa Occidental. En el cas d’Espanya, el sistema especial els garanteix quasi totes les prestacions, però amb excepcions com la del dret a l’atur. Un empleat de la llar pot cobrar invalidesa i genera dret a prestació per jubilació, però està desprotegit davant la desocupació. Espanya encara ha de ratificar el conveni de l’OIT que estableix que s’han d’ampliar els drets dels treballadors fins a equiparar-los amb la resta.

La llei diu que és obligatori donar-se d’alta a la Seguretat Social quan es treballen, com a mínim, 60 hores al mes amb un mateix client. El problema és que molts cops aquests treballadors fan feina per a múltiples llars que, en teoria, s’haurien de coordinar perquè el treballador pogués regularitzar la feina i sortir de l’economia submergida. Això, i el fet que recaigui sota la responsabilitat de l’empleat i no de qui el contracta fer tots els tràmits amb la Seguretat Social, són esculls que, segons l’OIT, expliquen que tot i la regularització encara persisteixi un gruix important de desprotegits.

Amb aquest canvi de normativa, Espanya va aconseguir posar-se al nivell dels països del seu entorn en protecció dels empleats domèstics, com França. Un esglaó per sota se situen altres països desenvolupats però, amb diferència, el nombre de treballadors de la llar desprotegits més gran són a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. En molts països d’aquestes regions ni tan sols existeix la protecció als empleats de la llar.

I és precisament a l’Àsia on es concentra la part més important dels 67 milions d’empleats de la llar que hi ha a tot el món. D’aquests, 60 milions no tenen cap tipus de protecció, fet que eleva la precarietat al 90% d’aquests empleats a tot el món. I tot plegat genera una desigualtat de gènere, perquè el 80% de les persones que treballen en aquest sector -al voltant de 54 milions- són dones.

Israel se abre a los emprendedores españoles

 

Durante la primera jornada de la “Misión digital” del ICEX, Adigital y Red.es a Tel Aviv visitamos The Library, uno de los espacios de ‘coworking’ más emblemáticos de la capital de Israel.

En la biblioteca más conocida de Tel Aviv no hay estanterías repletas de libros ni estudiantes en silencio. De hecho, apenas hay libros… al menos de papel. Este lugar, situado en la que un día fuera la torre más alta de todo Oriente Medio, es desde 2011 un próspero espacio de coworking promovido por Global Tel Aviv, una unidad dependiente del Ayuntamiento de la ciudad.

En la actualidad, más de 100 emprendedores de 45 start up pueden pasar en The Library hasta seis meses. El coste: unos 70 euros por persona al mes (unos 300 ó 400 euros por empresa), un precio tres o cuatro veces inferior al de un alquiler rutinario en la capital israelí. Y una vez que abandonan este lugar, se benefician de un descuento de hasta el 50% en el IVA de su siguiente alquiler.

Hasta ahora, la estricta política de inmigración provocaba que la mayoría de incubadoras, aceleradoras y espacios de coworking fueran coto casi exclusivo de los emprendedores israelíes, pero esto podría cambiar próximamente, después de que el Gobierno aprobara hace pocos meses el llamado “Startup Visa”: un permiso de residencia de hasta un año para emprendedores de otros países. Por ahora, apenas se han expedido una veintena de estos nuevos visados, pero está previsto que un fuerte despliegue se produzca a lo largo de este año y el que viene.

“En las incubadoras de Silicon Valley, el 50% de la gente es extranjera. En las de Tel Aviv, el 90% es israelí. Eso va a cambiar”, opina Neta Gurber, head of Reseach and Rankings de Global Tel Aviv. “Todo el que traiga una buena idea, un proyecto tecnológico de ambición internacional, podrá encontrar oportunidades aquí”, asegura.

La asociación Adigital, junto con el ICEX y Red.es, han organizado esta semana en Tel Aviv una “Misión digital” con el objetivo de que una docena de emprendedores españoles conozcan y encuentren oportunidades de negocio en este país. Les informaremos de quiénes son esos emprendedores en un próximo artículo.

La cara B del ‘milagro israelí’

Israel es un oasis de innovación único en el mundo. En esta pequeña nación de 8 millones de habitantes se crean cada año más de 1.000 start up, la mayoría de ellas de alta tecnología, y de las que sobrevive aproximadamente la mitad (un ratio muy superior al de España, donde más de dos tercios de los negocios fracasan en su primer año de vida). Todas las grandes compañías tecnológicas del mundo, casi sin excepción, tienen en este país un centro de investigación y desarrollo. Por todo ello, el sector high-tech representa hoy el 40% de las exportaciones y emplea al 24% de la población activa.

Esta producción tecnológica atrae a su vez a inversores y fondos de capital riesgo, que sólo el año pasado invirtieron en start up israelíes más de 3.400 millones de euros.

Pero este boom de la tecnología y del capital riesgo ha traído consigo un aumento generalizado de los precios de la vivienda, en especial en la ciudad de Tel Aviv, que se sitúa ya en niveles muy similares a los de Silicon Valley… y subiendo. De ahí el atractivo de opciones low cost como la que ofrece The Library.

¿Qué puede ofrecer Israel a los emprendedores españoles?

Fundamentalmente, un ecosistema muy arraigado y con capacidades muy complementarias a las del emprendedor español medio.

“Levantar financiación o vender una compañía es bastante difícil en este país, pero no lo es tanto cerrar una alianza con una start up israelí”, especialmente para aquellas firmas españolas con tecnologías patentadas y/o con lazos en otros países europeos o de Latinoamérica, asegura José María Blasco, consejero económico de la Oficina Comercial de España en Israel.

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

La baixa maternal està entre les més curtes d’Europa i molt allunyada del permís mitjà a la UE

Diari de Girona – 14.03.2016

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

EP / MADRID La jornada de treball a Catalunya està regulada per l’Estatut dels Treballadors i estableix una jornada legal màxima no superior a 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual. Normalment, la jornada és de vuit hores diàries encara que per conveni col·lectiu es pot modificar el límit diari (establert en 9 hores) sempre que es respecti el temps de descans entre jornades.

Si la jornada continuada és superior a 6 hores s’ha d’establir un període mínim de 15 minuts de descans (segons l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors). S’hi regula que entre el final d’una jornada i el començament de la següent hauran de passar 12 hores. La jornada partida és l’opció més habitual i en ella s’estableix una interrupció al migdia d’una o més hores per menjar.

Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha experimentat un “augment progressiu” a Espanya, segueixen sent les dones “les que més assumeixen la cura familiar informal dels fills i familiars dependents”, segons recull l’informe ‘La Conciliació de la vida laboral i familiar en Espanya ‘publicat per l’ONG’ Save The Children ‘.

Segons les dades recollides l’any 2014 per l’Institut de la Dona dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de les 31.435 excedències per fills aquell any, un total de 29.554 van ser demanades per dones i només 1.881 van ser sol·licitades per homes.

L’Estatut dels Treballadors preveu un ús fraccionat d’excedències per cada fill fins que compleixi els 3 anys. És a dir, es pot demanar primer quatre mesos i després quatre més, segons la conveniència del treballador. Es pot anar prorrogant o es pot reincorporar-se al treball i després tornar a demanar-la.

Però al tractar-se d’un permís no retribuït “impedeix a moltes famílies fer ús d’ell o afavoreix que siguin les dones les que ho sol·liciten”

Espanya: 16 setmanes de baixa per maternitat

Actualment, el permís de maternitat a Espanya és de 16 setmanes (quatre mesos) i el de paternitat de 15 dies (2 setmanes). “La protecció durant l’embaràs i el període de lactància està justificada per raons de salut, però la conciliació afecta tant a dones com a homes, i ha de tenir en compte les necessitats i drets dels infants”, denuncia l’ONG, que demana ampliar el permís de maternitat a 24 setmanes.

La baixa maternal d’Espanya està entre les menors d’Europa i es troba molt allunyada del permís mig a la UE27 (28 setmanes). Després d’ella es troben Malta i Alemanya (14 setmanes), Finlàndia, Bèlgica i Eslovènia (15 setmanes).

També cal destacar que, a causa de la falta de facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar, es veu afectada la quantitat de fills que es desitjaria tenir. En el cas de tenir-los, 2 de cada 3 enquestats en l’informe de l’Institut de Política Familiar, demanen que la baixa de maternitat hauria de durar entre 5 mesos i un any, i només 1 de cada 10 pensa que hauria de ser d’entre 13 mesos i dos anys.

No obstant això, la solució demandada és que, quan es tenen fills petits, la millor opció, en la dona, és el treball a temps parcial o fins i tot no treballar. Una cosa que, segons l’Institut, dista molt de la realitat ja que 6 de cada 10 dones han tingut jornada completa quan els seus fills han estat menors, i tan sols 1 de cada 8 han tingut jornada a temps parcial (el 13%).

L’entitat denuncia que a Espanya existeix l’anomenat ‘mobbing maternal’, una “xacra” laboral que impedeix que moltes dones puguin tenir fills al perillar el seu lloc de treball.

Segons les dades del Baròmetre Cisneros (2009), el 18% de les treballadores embarassades pateix pressions per la seva empresa a causa de la seva maternitat, el 16% de les treballadores són assetjades per reclamar els drets que per maternitat els correspon i prop del 25% de les treballadores embarassades d’entre 18 i 25 anys acaben sent acomiadades (aquest última dada segons les xifres de la Fundació Padrina).

Conciliació cada vegada més defectuosa

Segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.

En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors a càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.

Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.

Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.

No obstant això, els espanyols gaudeixen de 30 dies de vacances, la major xifra registrada a Europa al costat de països com França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Finlàndia, entre d’altres, segons l’informe publicat el 2015 per ‘Vacation deprivation’ per Expedia.

Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària

Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (el 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.

D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

Suècia: jornada laboral de 6 hores

Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.

A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per a pares com per a mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.

Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.

No obstant això, els permisos parentals són obligatoris per a les dones i opcionals per als homes. Mentre el 100% de les dones assumeixen l’assegurança parental quan són mares durant 400 dies del permís, el 43% dels pares només els utilitzen durant 90 dies.

D’altra banda, si un pare no falta a la feina per la malaltia del seu fill, “els seus companys el miren malament”. A Suècia existeix l’anomenat ‘VAB’, dret que tenen els pares a tenir cura dels seus fills quan estan malalts i pot durar un màxim de 4 mesos per any.

La austera vida de Ingvar Kamprad, dueño de Ikea: yogures caducados y ropa de segunda mano

Este sueco de 90 años tiene 64.000 millones de euros en su cuenta corriente, pero asegura que su forma de actuar no tiene nada que ver con la tacañería sino con una filosofía de vida ecológica y sostenible

La austera vida de Ingvar Kamprad, dueño de Ikea: yogures caducados y ropa de segunda mano
Ingvar Kamprad, durante una conferencia en Lausanne en el 2013 (© Denis Balibouse / Reuters – Reuters)
 La Vanguardia

Ingvar Kamprad viste ropa de segunda mano adquirida en mercadillos, conduce un Volvo de 1993 y cuando entra en un supermercado compra la leche y los yogures que están a punto de ir a la basura porque van a caducar. Nadie diría sin embargo que este sueco, que el próximo 30 de marzo cumplirá 90 años, tiene en su cuenta corriente unos 64.000 millones de euros, gracias a la empresa que fundó en 1943, Ikea. Su forma de actuar no tiene nada que ver con la tacañería sino con una filosofía de vida ecológica y sostenible. Estos detalles y muchos más se desvelan en un documental sobre el empresario que pronto se estrenará en la televisión sueca.

Se trata de ser conscientes de los costes. Somos gente generosa, pero no queremos pagar más de lo necesario
Marcus Engman

Director global de diseño de Ikea

Marcus Engman. director global de diseño de Ikea, explica que el fundador de la empresa lleva años transmitiendo a sus empleados esta manera de actuar: “No creo que Kamprad actúe de esta manera por tacañería. Se trata de ser conscientes de los costes. Somos gente generosa, pero no queremos pagar más de lo necesario”.

Hasta hace dos años el multimillonario vivía en Lausanne, pero regresó a su Smalad natal, al sur de Suecia, porque en el 2011 enviudó. Muy cerca de allí está Älmhult, la localidad en la que Ikea tiene la sede central. Aunque hace años que la empresa la llevan sus cuatro hijos, Kamprad suele ir a pasear por el pueblo y los alrededores, donde es conocido por los 9.000 habitantes, ya que la mitad trabajan directa o indirectamente para él. A todos se les pide que sigan la máxima de su empresa: “malgastar recursos en un pecado mortal” y “uno de los mayores males de la humanidad”.

Fachada de un centro de Ikea
Fachada de un centro de Ikea (Llibert Teixidó)

Uno de los dependientes del supermercado donde Kamprad suele hacer la compra, buscando los productos que están a punto de caducar, explica: “Le parece intolerable que se tiren los alimentos y las cosas que todavía pueden tener un uso”. Por eso adquiere la ropa de segunda mano, conduce –aunque ya no suele hacerlo por su edad– un coche de más de 20 años, se lleva de los restaurantes los sobres de sal, pimienta y y azúcar y se hace él mismo los cuadernos reciclando folios escritos en una cara.

Además, viaja en clase turista y suele utilizar el transporte público. El documental explica también que un día unos guardias de seguridad le vetaron la entrada a una importante entrega de premios al verlo bajar de un autobús. Ya se sabe que las apariencias engañan.

Inditex gana 2.875 millones de euros en 2015 y aumenta un 15,4% el dividendo

Pablo Isla, presidente y CEO de Inditex.

Pablo Isla, presidente y CEO de Inditex.INDITEXEXPANSION

POR Expansión.com – 09/03/2016

El gigante textil aumentó sus ventas un 15,4% en comparación a las registradas un año antes. El Consejo de Administración propondrá un dividendo de 0,60 euros por acción.

Inditex ha hecho publicos sus resultados correspondientes al último ejercicio, que abarca desde el 1 de febrero de 2015 hasta el pasado 31 de enero. El gigante textil ha obtenido un beneficio neto de 2.875 millones de euros, una cifra un 15% superior a la registrada un año antes.

Durante el pasado ejercicio, la compañía fundada por Amancio Ortega facturó 20.900 millones de euros, un 15,4% más que en 2014. Zara sigue liderando las ventas del grupo, con un aumento del 17,5% con respecto a 2014, hasta los 13.628 millones de euros. Con mucha diferencia, le siguen Bershka (1.875 millones) y Massimo Dutti (1.498). La enseña que mayor crecimiento de ventas ha registrado, de un 21,5%, ha sido Zara Home, hasta los 666 millones de euros.

La compañía resalta la importancia de la expansión global de su modelo integrado de tiendas y venta online. El pasado septiembre, la venta online de Zara llegó a Taiwán, Hong Kong y Macao, mientras que, en diciembre, la web de Zara Home llegó a Australia. En total, la venta online de Inditex opera en 29 mercados.

Del conjunto de ventas (tanto online como en tienda física), España supone el 17,7% del total. Por su parte, el resto de Europa, el 44%; América, el 14,7%; y Asia y el resto del mundo, el 23,5%.

El Ebitda correspondiente al ejercicio 2015 ha aumentado un 15%, hasta 4.699 millones de euros, según ha informado la compañía en un hecho relevante remitido a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

La superficie total de ventas de los establecimientos de Inditex cerró 2015 con 4.086.904 metros cuadrados, un 8% más que en 2014. Más de la mitad de esta superficie corresponde a Zara (2.523.388 metros cuadrados), que ha aumentado un 7% su presencia. Zara Home también ha vivido el mayor aumento de superficie, de un 19%, hasta los 146.866 metros cuadrados.

Las aperturas netas en 2015 se situaron en 330, alcanzando al cierre del ejercicio un total de 7.013 tiendas en 88 mercados. En 2015 se han realizado aperturas en 56 mercados.

Además, el gigante gallego ha cerrado el ejercicio 2015 con 152.854 empleados en plantilla, frente a los 137.054 con los que cerró el pasado ejercicio, lo que supone un aumento de 15.800 trabajadores. Del total de nuevos empleados, 4.120 han sido contratados en España.

El Consejo de Administración ha informado de que propondrá a la Junta de Accionistas un aumento del dividendo del 15,4%, hasta los 0,60 euros por acción. En el ejercicio 2015 se han pagado en concepto de dividendo a los accionistas un total de 1.626 millones de euros.

El primer accionista del grupo (59,294% de la participación), Amancio Ortega, recibirá un dividendo de 1.108 millones de euros, en comparación a los 961 que recibió el año pasado. Su hija, Sandra Ortega (5,053% de la compañía), recibirá 94 millones de euros en dividendos.

Por su parte, los empleados del grupo recibirán un ‘bonus’ de 37,4 millones de euros en el mes de abril por su contribución al crecimiento de la compañía.

El informe anual de retribuciones de los Consejeros remitido a la CNMV informa de que Pablo Isla, que lleva ejerciendo formalmente como presidente de Inditex desde 2011, ha recibido una retribución de 12,17 millones de euros en 2015, frente a los 7,93 millones que percibió un año antes. De esta cifra, 3,25 millones corresponden al sueldo, 3,3 millones a la retribución variable a corto plazo, 5,52 millones a la retribución variable a largo plazo y 100.000 euros de remuneración fija.

La remuneración total del Consejo de Administración ascendió un 46,8% durante este ejercicio, hasta los 13,94 millones de euros.

Ejercicio 2016

En lo que llevamos de 2016, el total de ventas (tienda física y online) han aumentado un 15%. Las expectativas de cara a los próximos meses son muy altas debido al aumento de ventas en el periodo de la Semana Santa.

De cara al ejercicio 2016, Inditex espera entre 400 y 460 aperturas brutas y entre 100 y 120 absorciones de tiendas pequeñas. Del total de aperturas, el 70% ya están aseguradas contractualmente.

Durante este ejercicio, el gigante gallego espera aterrizar físicamente en cinco nuevos mercados: Vietnam, Nueva Zelanda, Paraguay, Aruba y Nicaragua; y tener disponible la venta online de todas sus enseñas en todos los países de Europa y Turquía.

Según informa la compañía, la cifra de inversiones ordinaria prevista para 2016 rondará los 1.500 millones de euros.

8 març dia de la dona treballadora

El rosa i el blau

Estimada filla (i, per extensió, estimades totes), aquest dimarts és el nostre dia, que és un dia dedicat a les causes que podrien anar millor. Per entendre’ns: no hi ha Dia Mundial de la Pizza, però sí que hi ha Dia Mundial de la Salut. Nosaltres som més com la salut. Se’ns troba a faltar quan no hi som, però quan hi som no sempre se’ns tracta bé.

Un any més, doncs, parlarem d’estereotips i repetirem que aquests estereotips es fomenten des del bressol, quan vestim les nenes de rosa i els nens de blau. A tu, filla, als vuit anys, no t’agrada gens el rosa. L’associes a la cursileria i la pelleringa. Però va haver-hi un temps, quan en tenies entre tres i cinc, que el rosa et tornava boja. Ton pare i jo mai vam influir en aquest sentit. Quan tenies mesos, et posàvem roba moderna que ens havien regalat; bodis on hi deia “ Rock and roll star” i tot això. Però quan vas aprendre a parlar demanaves vestits amb llacets i collarets. La roba més brillant i amb més farbalans de les botigues xineses era la que volies. Odiaves els pantalons, perquè deies que eren “de nen”. I tinc una teoria, sobre això: diria que dels tres als cinc anys els nens i les nenes físicament s’assemblen molt. Les tietes els confonen. “Què ets? Un nen o una nena, tu?” Potser en aquesta etapa les criatures demanen una distinció física acceptada per tothom. Ara, als vuit anys, ja fan cara de nens o de nenes, però, a més a més, com als grans, en general els ajuden els cabells. Les nenes, com les dones, solen dur cabells llargs. I aquesta distinció, per cert, s’accepta sense problemes. Sé que quan siguis gran no seràs cursi, però també espero que un dia, si vols, donis una nova oportunitat al rosa i al princesisme. Salta d’un cantó a l’altre si et ve de gust. Mira’m. Jo faig maratons amb samarreta, però també em poso talonarros i em pinto els llavis. Es tracta, filla, de voler-ho tot.