Arxiu mensual: desembre de 2015

Treballadors feliços, treballadors rendibles.

noticies araunaltrehorari2

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

+HUMANS

El futur de la nostra espècie

Aquestes festes de Nadal us recomano que visiteu aquesta exposició.

Cíborgs, superhumans i clons. Evolució o extinció? Què vol dir ser humà avui? Com serà l’ésser humà d’aquí a cent anys? El potencial tecnològic avança a tota velocitat, hem de continuar modificant el nostre cos, la nostra ment i la nostra vida quotidiana, o hi ha uns límits que no podem superar? La mostra explora els possibles camins de futur de la nostra espècie tenint en compte especialment les tecnologies emergents i el nostre context cultural i ètic.

«+Humans» s’endinsa en els límits del que significa ser un ésser humà: els límits del cos, els límits de l’espècie, els límits del que és socialment i èticament acceptable. Ens hem de millorar nosaltres mateixos, o hem d’intentar modificar els nostres descendents? Ens acostem a una singularitat d’una hibridació home-màquina, o perdem facultats a causa de la dependència sempre en augment respecte a les extensions tecnològiques del cos? És l’allargament de la longevitat humana una magnífica aspiració o una terrible amenaça per al planeta?

Aquesta exposició dóna continuïtat al projecte «Human +», presentat a la Science Gallery del Trinity College Dublin el 2011.  L’artista Cathrine Kramer n’és la seva comissària executiva i ha comptat amb la col·laboració de l’investigador Ricard Solé. La mostra ha estat realitzada amb l’assessorament de Juliana Adelman, Rachel Armstrong, Michael  John Gorman, Aoife McLysaght, Ross McManus, Richard ReillyI i Charles Spillane.

Amb obres d’una cinquantena d’artistes i amb propostes pioneres de recerca, +Humans explora els possibles camins de futur de la nostra espècie. Des de les tècniques de reproducció assistida i els experiments incipients en biologia sintètica fins a la possibilitat de perpetuar-nos a través de l’àmbit digital, les nostres vides estan condicionades i definides per una revolucionària confluència de nous camps científics i tecnològics.

Per crear el marc d’exploració, s’han ideat quatre temes generals: Capacitats augmentades, Trobar-se amb d’altres, Dissenyant l’entorn i La vida en els límits. Cada tema es representa per mitjà d’obres d’art, artefactes històrics, vídeos, investigacions científiques i productes comercials.

CCCB

La temporalitat en el turisme és un 50% més alta que a la UE

Un de cada tres empleats en el sector a Espanya té contracte eventual i un 60% dels  ocupats són dones

L’activitat turística es mou al ritme que marquen les estacions de l’any, amb forts pics de negoci i altres èpoques més fluixes. La demanda de treballadors en els sectors directament lligats a aquests negocis és de les que pateixen més aquests alts i baixos: Espanya és un dels països on els empleats noten més les fluctuacions en forma de precarietat laboral. Al mercat espanyol un de cada tres treballadors de les branques més lligades al turisme treballa amb un contracte temporal, un percentatge molt per sobre del 21% que pateixen aquesta situació en el conjunt de la UE, segons l’estadística de l’Eurostat amb dades del 2014.

Les xifres constaten que les activitats directament lligades al turisme -hostaleria, agències de viatges i turoperadors i línies aèries- no només concentren més índex d’eventualitat, sinó que també aglutinen més percentatge de feines a temps parcial que la mitjana de sectors de l’economia productiva.

Les comparacions amb la resta d’activitats (excloent-ne les financeres) ho diuen clar: la taxa de temporalitat a Espanya és del 24%, però puja al 31% si només s’agafen les feines en el sector turístic. Les diferències també es veuen en el conjunt de la UE, tot i que es mouen en xifres més baixes: un 14% de temporalitat global enfront del 21% que pateixen perfils com els de cambrer, agent de viatges o personal d’hotel.

Bretxa salarial femenina

Les dones són un blanc recurrent de la precarietat. Tant a Espanya com en el conjunt de la UE tenen una presència majoritària en aquests sectors. En el cas d’Espanya, el seu pes frega el 60%, pràcticament la mateixa dada que a la mitjana europea. La feminització del sector turístic contrasta amb la resta de sectors de l’economia, en què la presència de treballadores no arriba al 40% ni al mercat espanyol ni a la UE.

Justament que el pes de la dona sigui més important en sectors més precaritzats ajuda a explicar el perquè de les diferències salarials que persisteixen entre homes i dones al mercat de treball. La bretxa salarial és un fet global que recollia, aquesta mateixa setmana, un informe de les Nacions Unides que certifica que les treballadores no només fan més feines no remunerades (com les d’atenció a la llar), sinó que són majoria en feines remunerades de qualificació mitjana com els serveis i les tasques administratives d’oficina, mentre que els homes tenen més pes en arts, oficis, operacions de maquinària i càrrecs directius.

Les feines del sector turístic, en el cas d’Espanya però també en molts altres països, acostumen a concentrar-se a l’estiu i són una oportunitat per donar entrada al mercat laboral als treballadors més joves. En el conjunt de la UE, el percentatge de persones més joves de 25 anys ocupades en activitats turístiques és del 13%, molt per sobre del pes que tenen en el conjunt del mercat laboral, en què representen el 9%.

A Espanya, però, les oportunitats que ofereix el mercat laboral a aquests treballadors són força més baixes. Els treballadors joves representaven un 6% del total en el sector turístic el 2014 a Espanya, només un punt per sobre del seu pes en el total d’activitats productives, que era del 5%, de les més baixes dels països de la UE. A Alemanya, per exemple, els més joves de 25 anys ocupen el 10% de llocs de treball en el mercat laboral global (excloent-ne les finances) i són el 15% a les feines turístiques, segons l’Eurostat.

La precarietat juvenil i la falta d’expectatives laborals és un dels principals problemes que arrossega Espanya tot i enfilar la recuperació de l’ocupació. De moment, aquesta millora ha passat de llarg de les franges d’edat més joves. Un estudi de Manpower ho certificava fa dues setmanes: la creació de llocs de treball dels últims dos anys no s’ha notat encara en els més joves de 35 anys, un col·lectiu en què no ha crescut el nombre d’ocupats.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més precarietat a les feines lligades al turisme?

Els contractes temporals són majoria en els nous llocs de treball que es creen tant a Catalunya -on 9 de cada 10 dels signats al novembre eren eventuals- com a Espanya (8%). Els serveis, i dins d’aquests l’hostaleria i el comerç, són els principals aportadors a la nova contractació, i per això s’entén que concentrin bona part d’aquesta precarietat. L’economia terciaritzada tant espanyola com catalana comporta feines menys estables i amb sous més baixos i lligades a l’estacionalitat del turisme, mentre que la indústria té unes ràtios més baixes de temporalitat i uns sous mitjans més alts.

2. Quina temporalitat arrossega el sector en comparació amb els països de l’entorn?

Espanya té un mercat de treball més precaritzat en general. La taxa de temporalitat en el mercat laboral és del 24%, deu punts per sobre de la mitjana europea, però s’enfila encara més, fins al 31%, quan es tracta dels serveis que mou el turisme, com ara l’hostaleria, les agències de viatges i les aerolínies. Segons l’Eurostat, la temporalitat en aquestes activitats a Espanya és d’un 50% per sobre de la mitjana de la UE.

3. Qui pateix més aquesta precarietat laboral?

Les dones ocupen sis de cada deu llocs de treball en el sector serveis, tant a Espanya com en el conjunt de la UE. Aquesta feminització de les activitats lligades als serveis fa que les treballadores pateixin més casos de precarietat laboral, i això explica, en part, la bretxa salarial al mercat de treball perquè, normalment, són feines que estan més mal remunerades que les d’altres sectors en què els homes són majoria. Al mercat laboral espanyol un 60% dels llocs de treball dels serveis turístics els cobreixen dones, però el percentatge cau a només un 38% si s’amplia el radi a tots els sectors productius de l’economia. També s’ha de tenir en compte la baixa presència de dones en càrrecs directius, no només en els serveis sinó en el conjunt dels sectors. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, la bretxa salarial catalana és del 24%, però en la restauració i venda és la més alta de totes, per sobre del 36%.

24.000 turistes vindran a Barcelona amb Airbnb per Cap d’Any

La capital catalana és la cinquena ciutat del món amb més reserves d’aquesta plataforma.

La plataforma de lloguer d’habitacions i apartaments Airbnb continua pressionant per fer notar a les administracions catalanes que la seva presència a Barcelona ja s’ha consolidat i poder arribar així a un acord definitiu am la ciutat per operar completament de manera legal. Segons un informe sobre l’activitat que té previst assolir la plataforma durant la nit de Cap d’Any, Barcelona és la cinquena ciutat del món amb més reserves d’Airbnb, empatada amb Berlín i Tòquio i només per darrere de Nova York, París, Londres i Sydney.

En total, Airbnb ja té comptabilitzades 24.000 persones que s’allotjaran en algun dels apartaments o habitacions que la plataforma ofereix a la ciutat per a la nit del 31 de desembre a la capital catalana, una mica més de la meitat de les 47.000 persones que hi recorreran per passar-la a Nova York, una ciutat que quintuplica els habitants de tota la conurbació de la capital catalana. Airbnb té 17.000 anuncis a Barcelona. Pel que fa a la resta de ciutats del rànquing, Madrid també figura entre les deu primeres capitals europees, en novena posició, Perpinyà és una de les ciutats on més creix la demanda i Màlaga una de les destinacions preferides per als que aquesta multinacional nord-americana anomena seniors, és a dir persones de més de 60 anys. Durant el pic d’allotjaments del Mobile World Congress, Airbnb va estimar que cada amfitrió guanyaria de mitjana uns 54 euros per hoste i nit, i que en la majoria de casos els viatgers s’allotjaven unes cinc nits. Així doncs, utilitzant aquestes dades com a referència, els amfitrions catalans guanyarien uns sis milions aquest Cap d’Any.

Una activitat polèmica

De fet, si es consulta la disponibilitat d’apartaments per a aquesta data a Barcelona, la plataforma nord-americana ja avisa a l’usuari que només queden lliures un 13% del total d’allotjaments anunciats, un percentatge que ahir mateix disminuïa ràpidament. A la tarda, només hi havia 281 apartaments disponibles per a la nit del 31 de desembre, 34 habitacions compartides i unes 2.165 habitacions individuals, amb un preu mitjà d’uns 34 euros. Però les ofertes més cares poden arribar a superar els 3.000 euros la nit quan es tracta de iots o apartaments de luxe.

Amb tot, aquesta multinacional nord-americana valorada en uns 24.000 milions d’euros encara té assignatures pendents amb Barcelona. La companyia s’enfronta a una proposta de decret llei de la Generalitat de Catalunya que els considera més pròxims a una activitat professional que no pas a la del lloguer entre particulars. Tot i això, el mes passat la plataforma va anunciar que limitaria el nombre de pisos que podia anunciar un mateix anunciant, precisament per intentar treure’s de sobre l’etiqueta polèmica que l’acompanya i mirar d’acostar posicions amb les administracions, tant la municipal com la catalana.

Algunes associacions de veïns es queixen que la saturació de l’oferta fa que pugin els preus del lloguer d’habitatge a la ciutat, que aquest any s’han encarit fins a un 10% en zones com Sant Martí o Ciutat Vella.

¿Sabes usar ‘WhatsApp’ para tratar asuntos profesionales?

whatsapp

Seguro que tienes un grupo de ‘WhatsApp’ con tus compañeros de trabajo. Puedes usar un tono informal, pero debes saber qué contenidos compartir y cómo responder según la urgencia de los mensajes.

Suena tu teléfono móvil. Es un mensaje de WhatsApp de ese amigo tuyo que está de viaje y te manda sus mejores fotos. De nuevo, otra notificación. Es uno de tus hijos que avisa de que esa noche llega tarde a casa. De buena o mala forma les contestas. Mostrarse un poco más simpático o borde no parece un gran problema. En ese momento vuelve a sonar el móvil, pero ahora es tu jefe el que escribe a través del grupo de WhatsApp del departamento. ¿Contestarías inmediatamente? ¿Serías de los escuetos o de los que daría una explicación detallada a lo que está preguntando?

Debes intervenir según el objetivo para el que se creó el grupo y no desvirtuar su uso

No es una situación extraña. Esta app se ha convertido en un canal de comunicación más en el entorno laboral, sobre todo, en circunstancias como el teletrabajo. La agilidad para transmitir información, la posibilidad de entablar conversaciones al mismo tiempo que se hacen otras actividades y hasta el desarrollo del sentimiento de pertenencia, al estar incluido en el grupo del WhatsApp del trabajo, son sus cualidades más apreciadas dentro de la oficina.

Comportamiento

Es normal que de vez en cuando chatees con un compañero con el que te llevas bien. A pesar de la buena relación que mantengas con él hay quien recomienda ser cauto, pero donde siempre hay que ser prudente es en esos nuevos foros en los que también están tus colegas de departamento. Debes tener cuidado en compartir el contenido adecuado, en no convertirte en el típico pesado que no calla o por el contrario ser un pasota que no presta atención a los mensajes y, en consecuencia, correr el riesgo de no enterarte de algún dato importante.

-Tipos. “Los grupos son reuniones asíncronas que facilitan la valoración de temas y admiten un lenguaje más informal. Pueden ser de varios tipos, desde por proyectos en los que están las personas asignadas a esa tarea hasta por ideas para consensuar aspectos de alguna actividad, pasando por los que se crean para hacer el seguimiento de algún evento”, comenta Guillem Recolons, socio de Soy- mimarca. Pero antes de intervenir, debes valorar cómo vas a actuar. “Mucha gente no es consciente de que estos grupos forman parte de su identidad digital. Lo más importante es que después de decidir si vas a ser o no parte activa en las conversaciones, participes según el objetivo para el que han sido creados”, asegura Rodrigo Miranda, director general de ISDI.

Si quieres abandonar una conversación, explica la razón para que no te etiqueten como desinteresado

-Contenido. En los grupos abiertos para una cita específica está claro el tipo de información que se debe transmitir. Ahí no hay opción para otros fines como publicitar un producto u otro asunto de interés. El dilema surge cuando se trata de aquellos de temática general que sirven para estar en contacto en cualquier momento. ¿Se admite cierta flexibilidad? ¿Se puede intercambiar información personal y de vez en cuando mandar algún chiste? “Dependerá del grado de aceptación de los integrantes. Por ejemplo, si es lunes por la mañana y alguien comenta los resultados de la jornada deportiva del fin de semana como algo puntual, no hay inconveniente”, explica Pablo Sammarco, director general de The Social Media Family. Una vez más, el límite se encuentra en el sentido común. También dependerá del rol que representes. Por ejemplo, como sucede en la vida real, actuarás de una forma u otra si en la conversación está el jefe. “El nivel de confianza es diferente. Por eso, hay que tener cuidado en no confundir los roles para no actuar de manera inapropiada”, señala Genoveva Vera, coach ejecutiva experta en liderazgo.

En este sentido, también señala la importancia de no tratar en este medio asuntos muy relevantes. No hay que olvidarse de que en estos casos la comunicación carece del lenguaje no verbal, tan importante para interpretar bien los mensajes y que no haya malentendidos.

-Lenguaje. El que lanza un beso y el que llora de la risa. Son los emoticonos que más emplean los españoles en sus conversaciones. Pero, ¿hasta qué punto estos iconos encajan en los temas del entorno laboral? Sirven para enfatizar las ideas o quitar hierro a algún asunto. Sin embargo, en estos momentos no conviene abusar de ellos. “En ocasiones se utilizan para manipular e incluso para tratar de engañar al resto enviando emoticonos que no se corresponden con nuestro estado de ánimo”, matiza Vera.

Tampoco abuses de los mensajes de audio. Muchas veces tu interlocutor no lo podrá escuchar en ese momento. Así que serán una barrera en la fluidez de la comunicación. Además, hay que escribir de una forma clara sin abreviar las palabras para no complicar la lectura.

Este medio es para facilitar el flujo de la información, no para hacerlo más difícil.

-Horario. Asegúrate de que contestas a una hora prudente y recuerda que si no es urgente, no hace falta que respondas inmediatamente. Es más, hay ocasiones en las que es mejor esperar un tiempo, sobre todo, cuando una respuesta puede tener efectos delicados.

-Salir del grupo. Seguro que en algún momento te has planteado abandonar una conversación. Si es así, no tengas miedo en explicar a tus compañeros tu decisión, para no correr el riesgo de que te juzguen y te etiqueten como un desinteresado.

Criterios

  • Se permite un tono más informal, pero no seas demasiado coloquial. La forma de hablar que emplees en ‘WhatsApp’ debe ser un reflejo de lo que se hace en la oficina. No abuses de los emoticonos, mensajes de audio e imágenes.
  • No critiques a ningún compañero, independientemente del cargo que ocupe. También conviene evitar temas que puedan herir sensibilidades como política, sexo o religión.
  • Cuida las horas a las que vas a contestar. Si lo haces fuera del horario de trabajo, corres el riesgo de alterar la vida privada del resto de integrantes. Así que tendrás que valorar la urgencia de tus mensajes para no interrumpir a nadie.
  • Envía información precisa. En este tipo de chats suele haber malentendidos al no interpretar bien los mensajes. Por eso, es mejor dejar los asuntos importantes para otros medios.
  • Avisa de que has recibidio el contenido y que lo has entendido. Asegúrate de que conoces el objetivo del grupo y trata temas que tengan que ver con ese asunto para no desviar las conversaciones.

Amazon compra sòl al Prat per fer un gran centre logístic

El magatzem tindrà 80.000 metres quadrats i serà un complex de referència del grup per al sud d’Europa

Crearà 2.000 llocs de treball directes i començarà a operar al llarg de l’any 2017

 

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon es va adjudicar ahir per 30 milions d’euros una parcel·la de 15 hectàrees al Prat de Llobregat, al polígon industrial Mas Blau II, on construirà un gran centre logístic de referència per al sud d’Europa. En aquests terrenys es poden edificar fins a 210.000 m² (en diferents nivells) de magatzems, oficines i altres zones de serveis per als treballadors.

Aquest nou centre logístic serà un dels més grans i tecnològicament avançats del continent i entrarà en funcionament el 2017. Per capacitat, ubicació i connectivitat, donarà servei habitualment a diversos punts de l’Estat i a mercats del sud d’Europa. A l’àrea metropolitana, a més, podrà garantir l’entrega de la mercaderia el mateix dia de la compra. Segons els càlculs prenent com a base centres similars, la instal·lació podria crear uns 2.000 llocs de treball directes.

El centre logístic del Prat s’afegirà als 29 que Amazon té repartits en set països d’Europa i tindrà una superfície per a activitats logístiques de 80.000 m², de manera que superarà l’únic que Amazon té actualment a la península Ibérica, situat a San Fernando de Henares (Madrid). Creat el 2012, no ha parat de créixer i recentment s’ha anunciat que duplicarà la mida de les instal·lacions i arribarà als 75.000 m². Aquesta ampliació generarà 1.000 llocs de treball en tres anys, que s’afegiran als 800 llocs fixos actuals. Per poder fer front a la campanya nadalenca, Amazon ha contractat 600 treballadors més.

Després de l’adjudicació dels terrenys del Prat, al costat de l’aeroport de Barcelona, Amazon disposa ara d’un termini d’un mes per signar unes arres, prèvies a la formalització definitiva de la compravenda, la qual està supeditada a l’aprovació de les llicències corresponents –inclouen la petició de l’empresa de construir fins a 19 metres d’alçària i que, a l’ús logístic, s’hi afegeixi el d’oficines i el comercial– i a les garanties de l’arribada de la línia 9 del metro al polígon de Mas Blau, que es preveu que sigui una realitat l’any que ve. La construcció del centre logístic està previst que comenci l’any vinent.

“Estem molt satisfets que l’Incasòl [després d’una licitació pública] ens hagi adjudicat un terreny al Prat de Llobregat per poder continuar expandint la nostra xarxa logística europea”, va assenyalar ahir la companyia a través d’un comunicat. En qualsevol cas, Amazon va subratllar que està fent la due diligence, una anàlisi econòmica i financera prèvia al tancament de l’operació, que espera anunciar a mitjan gener.

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va celebrar ahir aquesta “nova inversió estrangera d’una gran multinacional” i va qualificar de “radicalment fals” allò que “alguns han estat dient i repetint que la inversió estrangera fugia del país com a conseqüència del procés”. Per la seva banda, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, va mostrar la seva satisfacció pel treball dut a terme des del consistori i l’Incasòl durant els dos últims anys “fins a concretar una inversió molt important que representa una oportunitat per a la creació de llocs de treball”. Tejedor va destacar la situació geoestratègica del Prat com a factor clau que la companyia ha considerat per triar ubicació.

 LA XIFRA
30 milions d’euros pagarà Amazon per un sòl on es poden construir fins a 210.000 metres quadrats.

Naus immenses de caos ordenat on els robots guanyen terreny

 Punt AVUI 15-12-2015

Probablement només existeix un comerç on el darrer disc d’Adele, un intermitent de moto, una ampolla de detergent per al rentaplats i un rellotge de luxe puguin compartir prestatgeria. I que, en dies com ahir, el pic de vendes de tot l’any, pugui gestionar més de 125 comandes per minut. Es diu Amazon i la clau del seu èxit la té l’algoritme que regeix el seu sistema informàtic. La botiga d’Amazon a l’Estat, Amazon.es, ofereix un catàleg de més de 86 milions de productes a només un clic. La majoria es poden trobar al centre logístic de San Fernando de Henares, a Madrid, però quan es fa una compra el producte pot procedir de qualsevol dels 29 centres que la companyia té repartits per set països europeus. Bona part de la moda, per exemple, es guarda a Alemanya, perquè requereix unes condicions especials d’emmagatzematge. Amazon treballa en xarxa i el seu sistema informàtic té perfectament controlat on té cada mercaderia, encara que en els quilòmetres i quilòmetres de lleixes els objectes es distribueixen sense cap mena d’ordre aparent. Una consola Nintendo pot estar entre un orinal i una panificadora. Sembla absurd, però té un sentit: com que normalment es fan compres múltiples, val més tenir-ho tot barrejat i que l’ordinador localitzi les peces que es troben més pròximes que haver d’anar de punta a punta del magatzem per recollir-les, com podria passar si totes les unitats de cada producte es guardessin juntes. Això permet estalviar un temps que es tradueix en una entrega més ràpida al client, una de les prioritats de l’empresa. Quan es fa una comanda, la intel·ligència artificial decideix amb una velocitat de vertigen si s’envia de manera conjunta o separada, en funció dels centres des d’on es reparteixi o de les companyies de transport disponibles en cada zona. A causa, precisament, d’aquest control absolut, els seus centres logístics estan molt sistematitzats, optimitzats i mecanitzats per no requerir una gran massa de treballadors. Al Prat, Amazon muntarà un centre logístic de vuitena generació, més avançat i amb més capacitat de processament que el de Madrid. Caldrà veure, però, si hi incorporarà els robots que ha dissenyat la divisió Amazon Robotics i que a Europa només funcionen al centre de Polònia. En l’horitzó ja hi ha el següent pas, en fase de proves: el repartiment personalitzat mitjançant drones.