Arxiu mensual: gener de 2015

Les vendes del comerç augmenten el 2014 per primer cop en set anys

 

L’increment al llarg de l’any va ser de l’1,4% i destaca el creixement interanual del desembre, del 7,4%

Clients en una botiga de Girona Foto: JOAN SABATER.

Les vendes del comerç minorista van augmentar al llarg del 2014 per primer cop des del 2007. Concretament, els botiguers van registrar un increment de l’1,4%, mentre que en els últims set anys les vendes havien disminuït (fins arribar al decreixement màxim del -6,2% del 2011) o bé s’havien quedat planes (com va ser el cas del 2010). Aquesta bona xifra del tancament del 2014 és superior a la mitjana espanyola, del 0,9%, i ve impulsada per un bon desembre en què les vendes van augmentar un 7,4% interanual, segons informa l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Al conjunt de l’Estat, el creixement interanual de les vendes dels comerciants al desembre va ser del 5,4%.

Catalunya crea ocupació per segon any consecutiu

El 2014 es tanca amb 49.300 llocs de treball més i 83.000 desocupats menys
La taxa d’atur se situa en el 19,9%
Preocupen els joves i les persones que fa més d’un any que busquen feina

L’economia catalana va aconseguir generar l’any passat més de 49.000 llocs de treball i després de sis anys en caiguda lliure ja encadena dos exercicis de creació d’ocupació. Al conjunt de l’Estat, la millora no havia arribat encara al mercat laboral i no va ser fins al 2014 que va poder sumar ocupats per primera vegada des de la crisi, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa publicades ahir per l’INE.

Tot i el repunt de l’atur del quart trimestre, Catalunya va acomiadar l’any amb 83.000 aturats menys, de manera que la taxa d’atur s’ha situat en el 19,9%. El desembre del 2013 la xifra s’enfilava per sobre del 22%. Pels sindicats no es pot parlar de recuperació perquè les xifres continuen sent molt altes i l’ocupació és molt precària, però el govern les va rebre amb “moderat optimisme”. Els 49.300 llocs de treball que l’economia catalana ha sumat han permès tancar l’exercici amb més de tres milions d’ocupats, una xifra que no se superava des de fa tres anys.

Pel que fa a l’atur i les 756.500 persones sense feina –gairebé un 10% menys que el 2013–, és el primer cop des del 2010 que es tanca un any per sota del 20%. Tot i les bones notícies, cal destacar que l’evolució entre els mesos d’octubre i desembre no va ser tan bona si la comparem amb la del trimestre anterior, ja que es van registrat 30.500 desocupats més, cosa que significa un augment del 4%, segons l’EPA.

Pel secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, l’enquesta del quart trimestre mostra un canvi de tendència, tot i que admet que les xifres són “insuficients” i que hi ha dos col·lectius que continuen patint amb especial virulència la crisi laboral: els aturats de llarga durada (més de la meitat del total de desocupats de Catalunya) i els joves.

En taxa interanual, l’atur va baixar en tots els sectors, però destaca sobretot el descens registrat en la indústria i en la construcció. Aregio va destacar ahir que “el sector de la indústria és on més ha pujat l’ocupació, amb 32.000 persones més respecte al 2013”, molt per sobre de l’increment de 14.900 ocupats en els serveis.

Per sota dels 700.000

De cara a aquest any, el govern espera poder situar-se per sota dels 700.000 aturats, tot i que per aconseguir-ho s’han de consolidar els brots verds que es visualitzen. Al conjunt de l’Estat, hi ha 477.900 desocupats menys que fa un any, cosa que situa la taxa en el 23,7%. Per primer cop des de fa sis anys, a més, s’ha creat ocupació: l’any passat es van generar 433.900 llocs de treball. Pel ministre d’Economia, Luis de Guindos, les dades demostren que “s’ha aconseguit girar la truita”.

 LES FRASES
Les xifres són bones però han de millorar, sobretot per als joves
i els desocupats de llarga durada
Joan Aregio
SECRETARI D’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT
No serà recuperació mentre es mantingui l’atur tan alt i l’ocupació segueixi sent precària
Cristina Faciaben
SECRETÀRIA DE SOCIOECONOMIA DE CCOO
Cal més flexibilitat, perquè les empreses puguin crear llocs de treball de forma sostinguda
Joan Rosell
PRESIDENT DE LA CEOE

Así va a ser tu nómina desde el 1 de enero con el nuevo IRPF

La rebaja del IRPF estatal impactará ya en las retenciones de la nómina de enero. La reducción global del Impuesto sobre la Renta será de una media del 12,5% en 2015 y 2016 –del 7,1% ya en 2015–, lo que supone 6.091 millones, 3.420 millones en 2015 y de 2.671 millones el ejercicio siguiente. Estas medidas se acompañan de incentivos a familias y al mecenazgo y de rebajas de retenciones a autónomos.

La rebaja del IRPF es la medida estrella de la reforma fiscal, que entra en vigor el 1 de enero. Hacienda quiere que los 20 millones de contribuyentes noten un alivio en sus bolsillos en la nómina de enero de 2015, año electoral. La reducción global del Impuesto sobre la Renta será de una media del 12,5% en 2015 y 2016 –del 7,1% ya en 2015–, lo que supone 6.091 millones, 3.420 millones en 2015 y de 2.671 millones el ejercicio siguiente. Sin embargo, el incremento de la actividad derivada de las medidas normativas generará más ingresos y así el coste neto será de 4.520 millones.

Que estas previsiones se cumplan depende de que las comunidades implementen la rebaja en la tarifa autonómica. Son once las regiones del régimen común que van a bajar el IRPF en 2015 y no todas se adaptan completamente a la reforma estatal. Si contamos la verdadera acción en el IRPF de las comunidades autónomas para 2015, según el cálculo que ha realizado este diario, la rebaja media será el año que viene del 6,9%, por debajo de lo que ha previsto el Fisco. Sin embargo, el cambio autonómico no lo percibirán los contribuyentes en 2015, ya que sólo se notan las medidas que toman las comunidades a la hora de hacer la declaración, que tendrá lugar en la primavera de 2016. Los ciudadanos sí verán en cambio la rebaja estatal ya en las retenciones desde enero, con una media de 30 euros.

El Real Decreto que modifica el Reglamento del IRPF en materia de pagos a cuenta y deducciones por familia numerosa, que entra en vigor el 1 de enero, se aplicará ya en las retenciones e impuestos negativos de este mes. Así, el primer tramo, con un tipo del 20%, se aplicará hasta los 12.450 euros y, entre este importe y 20.200 euros, se aplicará el 25%. Para las rentas de entre 20.200 y 35.200 euros, el tipo bajará al 31% el año que viene, mientras que en las rentas de entre 35.200 y 60.000 euros, la tarifa bajará al 39% en 2015. Las rentas que superan los 60.000 euros tributarán a partir de 2015 al 47%.

El cálculo de las retenciones se realiza dividiendo lo que se paga de cuota entre los ingresos brutos. Un sueldo bruto de 34.000 tendrá un neto (descontando Seguridad Social y gastos, deducción lineal que ahora sustituye a la de rendimientos del trabajo) de 30.000. Aplicada la cuota a pagar y dividida entre el bruto, se obtiene una retención del 18,13%. A este cálculo le faltaría añadir los mínimos personal y familiar, que se incrementan.

Cristóbal Montoro ha subrayado la parte «social» de la reforma fiscal, que proporcionará a las familias 732 millones de euros en 2015. Unas 750.000 familias podrán beneficiarse de estos nuevos incentivos, por los que podrán recibir 1.200 euros por cada una de las circunstancias a las que dé derecho a una deducción y que podrán cobrarse mensualmente y por adelantado a razón de 100 euros. Las nuevas figuras se aplican a quienes tengan a su cargo hijos dependientes con discapacidad superior al 33%; ascendientes dependientes con una discapacidad mayor al 33%, familia numerosa con tres hijos, o con dos hijos, uno de ellos con discapacidad. También en el caso de la adopción, para familia numerosa con cinco hijos; con cuatro hijos, al menos tres por parto o adopción múltiple, o cuatro hijos y unos ingresos no superiores al 75% del Iprem.

Estas deducciones tendrán como límite para cada una de ellas las cotizaciones y cuotas a la Seguridad Social y mutualidades de carácter alternativo devengadas en cada periodo impositivo con posterioridad al momento en que se cumplan tales requisitos. Estos contribuyentes podrán solicitar a partir de enero su abono anticipado, que recibirán mediante transferencia bancaria mensual. Las deducciones, que pueden acumularse sin límites, se incluirán en la declaración anual de IRPF del 2015, a presentar en la primavera de 2016.

La rebaja media del IRPF alcanza el 23,5% entre 2015 y 2016 para las rentas inferiores a 24.000 euros, ya que 1,6 millones de contribuyentes dejarán de tributar. Quienes tienen unos rendimientos íntegros del trabajo de 12.000 euros se benefician de una bajada de su tipo medio del 100%, ya que en 2016 no pagarán el impuesto. Y quienes ingresaban hasta 11.140 euros ya no tenían la obligación de declararlo.

Además, el número de tramos se reduce de siete a cinco; el tipo mínimo pasa del 24,75% al 20% en 2015.

Según se incrementan las rentas, el porcentaje de diferencia a favor del contribuyente entre 2011 y 2016 se reduce.

Quienes ingresan 100.000 euros tendrán un tipo medio de un 0,47% más alto en 2016 que en 2011, y los que obtengan 150.000 euros, un 1,67% más elevado. Este efecto se debe a que el marginal máximo será del 47% en 2015 y del 45% en 2016 a partir de ingresos de 60.000 euros, con lo que empieza a operar para ingresos más bajos, dado que en 2011 quienes tenían este nivel de ingresos tributaban con un tipo marginal del 43%.

La rebaja de tipos se compensa en parte con la nueva tributación del despido y la eliminación de deducciones, como la de los rendimientos del trabajo para rentas superiores a los 14.400 euros, que se sustituye por una nueva deducción de gastos lineal con un tope de 2.000 euros al año. El cambio implica que los contribuyentes afectados sufrirán una pérdida de 600 euros, ya que este incentivo ascendía a 2.600 euros al año.

En lo que respecta a los autónomos, las retenciones bajarán del 21% al 19% en 2015 y al 18% en 2016. Quienes tengan rentas inferiores a 15.000 euros tienen una retención del 15% desde julio. De todos modos, la factura de numerosas pymes y autónomos puede ser más abultada en 2015, dado que el Gobierno ha eliminado de los Presupuestos la reducción del rendimiento neto en IRPF e Impuesto sobre Sociedades si tenían ingresos inferiores a 5 millones de euros y menos de 25 trabajadores si mantenían empleo.

Otra medida en el IRPF que afecta a la vivienda y a otros elementos patrimoniales es la supresión de los coeficientes de abatimiento para ventas superiores a 400.000 euros.

La reforma fiscal incluye un impulso a las actividades de mecenazgo. La deducción por donativos en el IRPF se eleva del 25% al 30%. El porcentaje sube en otros 5 puntos si se mantiene durante tres años. Para ampliar la participación social en estas actividades, se fija, en dos fases, una deducción del 75% para donativos inferiores a 150 euros.

http://www.expansion.com/2014/12/31/economia/1420044100.html?cid=SIN8901

Les federacions de cooperatives s’aplegaran sota un únic paraigua el 2015

Les de treball, ensenyament i habitatge poden tancar la integració aquest trimestre. El sector busca tenir una veu i una representació comunes

La integració no suposarà que ens difuminem, perquè hi haurà espais sectorials
L’objectiu és tenir una veu comuna que faci de representació i ‘lobby’ del sector
 El cooperativisme pren una ànima col·lectiva i transformadora. Interessa a tothom
 Bufen vents de fusió per a les cooperatives catalanes. Aquestes societats estan en un moment d’inflexió. La crisi les ha afectat, en més o menys mesura. A la vegada, en els darrers anys, han sortit nombroses iniciatives noves amb aquesta forma jurídica. A això s’uneix la tramitació de la llei de cooperatives, que actualment està en discussió al Parlament. En definitiva, un moment d’ebullició al sector.

I, enmig d’aquest moment, ha sorgit, des de les mateixes federacions de cooperatives, un corrent que proposa la integració d’aquestes en una estructura més àmplia que representi i esdevingui la veu comuna de tot el cooperativisme català. És un procés que s’està coent des de l’any passat i que pot estar enllestit aquest 2015.

En realitat, la nova superestructura representativa de les cooperatives catalanes no aplegarà totes les federacions, ja que les agràries han deixat clar que no en formaran part, almenys a curt termini. “Aquesta federació té unes característiques especials. La seva organització, culturalment, s’allunya de les nostres, i el procés d’incorporació seria molt complicat”, assegura el president de la Federació de Cooperatives de Treball, Perfecto Alonso.

Entre les altres, la integració es farà per fases. La més imminent serà la de les federacions de treball, habitatge i ensenyament. Les negociacions entre aquestes estan en un estadi avançat. Alonso argumenta que, entre les tres, hi ha més sintonia. “Compartim model i objectius, i creiem que podem exercir la representació de manera conjunta i que la singularitat es pot expressar sectorialment”, declara.

Aquesta primera fase de la integració podria estar tancada abans del març. Josep Maria López, president de la Federació de Cooperatives de Coneixement, explica que el seu consell rector tancarà tots els punts que s’han discutit en les negociacions amb les altres dues federacions en uns 10 o 15 dies. Després es traslladarà a l’assemblea, que haurà de ratificar la decisió. Entre tot, segons diu, es pot trigar entre un mes i mig i dos mesos.

López destaca que la integració no suposarà que les federacions més petites es difuminin. En aquest sentit, assegura que s’ha pactat que, en la nova estructura comuna, hi hagi espais per a la representació sectorial.

Segons Alonso, la intenció és que l’assemblea, en la qual hi haurà representades totes les cooperatives, esculli directament el consell rector. En aquest es reservaria un lloc també per a representants de cadascun dels sectors: treball, iniciativa social, habitatge i ensenyament. En resum, l’òrgan tindria una part de representació política escollida directament per l’assembla, i una part de representació sectorial nomenada per cadascun dels tres membres.

El que no és clar encara és la fórmula per integrar-se, és a dir, si es liquidaran les tres federacions i se’n crearà una de nova o s’integraran les tres en una de sola. “És un dels elements que s’hauran de discutir quan tothom accepti que ho vol fer. Llavors vindrà un debat i aquest serà un dels temes importants”, diu Alonso.

Segona fase.

Després de la primera integració, s’encararà l’acord amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris. “Les diferents federacions han culminat de manera positiva el debat sobre els aspectes més generalistes de la integració”, afirma el seu president, Quim Sicilia. “Ara entrem en la part del procés on encarem les parts més operatives i també les que tenen a veure amb les emocions”, afegeix.Sicilia compara el procés que estan vivint les federacions de cooperatives en el seu camí cap a la integració amb una parella: “En qualsevol intent d’aparellar-se, es pot optar per diferents alternatives. Es pot tirar pel dret -i crec que les federacions de treball, ensenyament i habitatge han decidit fer-ho així-, però altres necessitem cert temps de festeig previ per anar harmonitzant amb ells el dibuix final.”

Segons diu, la federació que presideix no vol entorpir el camí que han emprès les altres ni modificar la velocitat que han decidit imprimir al procés, però vol fer-lo amb tranquil·litat i sabent que “cada pas que fem forma part d’un nou projecte comú i comunitari”.

En la mateixa línia, Alonso reconeix que la integració de la federació de consum requerirà més discussió i debat. I avança que es constituirà una taula en la qual es debatrà el model de federació i altres aspectes previs a la fusió.

Pel que fa a la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes, encara no està clara la seva posició. Sembla que també hi podria participar, tot i que, segons les que serien les seves companyes de viatge, està enmig d’un procés de reflexió interna.

Finalitat.

L’objectiu de tot plegat és que el cooperativisme català tingui una sola veu, que existeixi una estructura que pugui fer un paper de representació i de lobby quan un tema els afecti de manera transversal. Això sí, totes estan d’acord que també hi ha d’haver espais de representació sectorial i que cada sectorial serà representant del cooperativisme en el seu sector.“Multiplica els valors tant socials com polítics, genera nous compromisos i projectes, i el cooperativisme pren ànima col·lectiva i transformadora”, diu Sicilia, referint-se a la integració. “I això ens interessa a tots”, conclou.

Darrera actualització ( Dilluns, 19 de gener del 2015 09:43 )

Torraspapel de Sant Joan les Fonts externalitza la manipulació i la logística

L’empresa que assumeix aquestes tasques manté el lloc de treball i les condicions laborals dels afectats
Poden arribar a ser un centenar

Torraspapel ha viscut diversos episodis de conflictes laborals que han provocat mobilitzacions com la de 2011.Foto: J.C.

Torraspapel SA ha decidit externalitzar a partir del febrer els serveis relacionats amb els processos d’acabats de la producció i activitats logístiques i expedicions de la fàbrica de Sant Joan les Fonts a la societat CTC Externalització, especialitzada en manipulació i logística amb seus a Madrid i Barcelona. Només mantindrà en la seva nòmina els treballadors de la producció de paper. Aquesta decisió afecta un centenar de treballadors dels cinc torns de treball d’aquestes àrees.

CTC mantindrà tots els llocs de treball i a la mateixa fàbrica de Sant Joan les Fonts. Tal com preveu l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, es tracta d’una subrogació i, per això, els treballadors que passin a formar part de CTC continuaran amb les mateixes condicions de Torraspapel. Per tant, es mantindran salaris i antiguitats als treballadors i condicions laborals pactades en el conveni vigent de pasta, paper i cartró. Aquesta externalització comporta, però, la reducció del comitè de Torraspapel de Sant Joan a cinc treballadors. L’empresa externa té el seu propi comitè.

L’àrea dels acabats de la producció inclou els processos de tall de bobines, de repàs i triatge, d’empaquetat, d’embalatge de bobines, de guillotinat, de gofrat i neteja de màquines i espais de treball. Quant a la logística i les expedicions, preveu el procés de logística interna (subministrament, evacuació…), el subministrament, la retirada de residus, la neteja i altres activitats i la gestió del magatzem de productes acabats.

Segons fonts del comitè, l’empresa ha al·legat que l’externalització dels serveis d’acabats, logística i expedició forma part del procés de reducció de les pèrdues que té el grup i que ha inclòs el tancament de la fàbrica de Sarrià l’octubre passat. Les mateixes fonts han informat que l’empresa els ha dit que, ara per ara, no té previst externalitzar serveis en cap altre dels centres de treball que té, però que tampoc no ho ha descartat de manera rotunda.

Preus negatius per a estona

L’IPC acomiada el 2014 amb un descens d’un 0,7% a Catalunya
Tanca en vermell per primer cop en la seva història

IPC desembre 2014 Foto: EL PUNT AVUI.

Hi ha qui alerta del perill de deflació –els sindicats la veuen a prop o asseguren que ja hi som–, però la majoria de veus assenyalen que l’actual conjuntura té molt a veure amb la caiguda del cru, així que no es pot témer ara com ara una caiguda generalitzada i persistent de preus. De fet, la inflació subjacent, la que exclou els aliments frescos i els productes energètics, va augmentar al mes de desembre una dècima, i va quedar congelada en el zero per cent.

Visions contraposades

Segons el secretari d’estat d’Economia, Íñigo Fernández de la Mesa, no es pot parlar de deflació perquè l’evolució de l’IPC es deu al cru i no va acompanyada d’una caiguda de l’activitat i el consum. Els sindicats, en canvi, alerten que les xifres amaguen la cruesa de la crisi i demostren que “el consum de les llars no es recupera” per culpa de l’atur, la precarietat laboral i les retallades salarials. L’executiu preveu que l’IPC es mantingui en taxes negatives durant tot l’any, encara que la caiguda s’anirà reduint a partir del segon semestre, una previsió que va en la línia d’analistes i associacions empresarials.

La baixada més important de l’IPC s’ha donat en el camp dels transports, que va caure gairebé un 6% a Catalunya en taxa interanual. Tot i que en el transport públic urbà, on els preus es fixen al començament de l’any, no es nota la millora, sí que hi ha un gran canvi en el transport personal, marcat per l’evolució diària de la gasolina. Aquest és el camp que més es va abaratir el 2014, al costat de les comunicacions (amb un descens d’un 5,7%) i aliments específics com ara el sucre, els llegums i les patates.

Destaca, en canvi, l’alça de preus en el sector de l’ensenyament (1,4%), tot i que també van pujar en l’hostaleria i la restauració (0,9%) i lleugerament en roba i calçat, habitatge, i menjar i begudes no alcohòliques. La inflació baixa a totes les demarcacions però, mentre la caiguda supera l’1% a Tarragona, Girona i Lleida, la intensitat és molt menor a Barcelona (0,4%).

Més enllà de les diferències entre zones i productes i serveis, els sindicats alertaven ahir que l’abaratiment és menor en els productes de primera necessitat com és el cas del menjar i la roba. Segons els càlculs de la UGT, l’IPC d’un mileurista se situa en el 0,2% negatiu, cinc dècimes per sobre de l’oficial, perquè dedica més part de la seva renda a productes bàsics.

Unes xifres històriques

El 2014 és el primer any que l’IPC tanca en negatiu en tota la sèrie històrica de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), iniciada el 1961. Fins ara, la taxa més baixa registrada a Catalunya era la del 2013, quan la inflació va tancar en el 0,2%. Al conjunt de l’Estat espanyol també es va comptabilitzar llavors el que fins aquest desembre era el menor avenç de l’IPC, d’un 0,3%. Per arribar al màxim repunt històric, en canvi, ens hem de remuntar al 1977, quan els preus es van anotar una pujada superior al 26%.

La caiguda interanual de preus del mes de desembre a Catalunya és la més baixa registrada al conjunt de l’Estat (juntament amb el -0,7% que també s’anota el País Basc). A l’altra banda del rànquing, destaca el descens de preus de Castella-la Manxa (1,5%) i de Múrcia (1,3%).

Perill o possible avantatge?

CCOO

Lluny de celebrar que el tiquet de la compra sigui una mica més digerible, els sindicats exigeixen pujades de sou i polítiques d’estímul perquè, segons ells, la caiguda de l’IPC demostra la gravetat de la persistent crisi econòmica. Per CCOO, reflecteix l’autèntic panorama, “marcat per la caiguda del consum intern i la pèrdua de poder  adquisitiu”.

UGT

En la mateixa línia, el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, assegurava ahir que es tracta d’una xifra “molt greu i negativa, de la qual no es pot treure res positiu” perquè evidencia que “l’economia espanyola està enfonsada”.

Pimec

La patronal, en canvi, celebrava la notícia. Per Pimec, que “no detecta cap de les conseqüències negatives” relacionades amb la deflació, la caiguda dels preus i la reducció de l’IRPF ajudaran a “augmentar el consum i, per tant, la demanda interna, cosa que revertirà en la creació de llocs de treball”.

CEOE

La CEOE, per la seva banda, recorda que l’Estat espanyol acumula setze mesos consecutius amb una inflació per sota de la mitjana de la Unió Europea, així que és més competitiu respecte als seus socis comunitaris. La patronal pronostica pel 2015 una caiguda de preus d’un 0,5% de mitjana.

Cepime

Per la Confederació Espanyola de la Petita i la Mitjana Empresa, seguir contenint els costos (laborals, financers, energètics i fiscals) és bàsic per aconseguir que aquest avantatge competitiu sigui “més efectiu”.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de gener del 2015 02:00 )

Publicat a

Les nòmines noten un petit canvi de rumb

El sou dels treballadors puja per primer cop des del 2010, segons un estudi d’EADA i la consultora ICSA
Les retribucions dels directius també canvien de tendència i baixen lleugerament de tres anys en augment Comerç i turisme, on pitjor es paga.

.
En dos anys,els directius de la banca han passat a cobrar 4.500 euros anuals més

És evident que encara queda molt camí per arribar al punt de partida, però la caiguda en picat del sou dels treballadors podria haver començat a frenar-se. Almenys és el que es desprèn de l’estudi fet públic ahir per l’escola de negocis EADA i la consultora ICSA, que durant quatre anys seguits ha parlat de salaris a la baixa i en l’última edició detecta un lleu canvi de rumb. Després de gairebé un lustre de descensos més o menys pronunciats, la remuneració mitjana dels treballadors del conjunt de l’Estat va pujar el 2014 un 2%, fins a 21.757 euros bruts anuals. A Catalunya l’alça va ser menor, d’un 1%, tot i que el salari continua estant per sobre de la mitjana, en 22.773 euros. En canvi, el sou dels directius, que pujava amb impuls des del 2010 i evidenciava que la crisi no afecta tothom de la mateixa manera, va baixar l’any passat prop d’un 2%.

Pels autors de l’estudi, el canvi de tendència del sou dels treballadors hauria arribat per quedar-se. “No esperem grans alegries salarials aquest any però sí un comportament similar, ja que, tot i que la xifra d’atur segueix sent alta, hi ha dades positives, com ara els afiliats a la Seguretat Social”, preveu el professor d’EADA Jordi Costa. De tota manera, encara falta per recuperar el poder adquisitiu perdut. Si tenim en compte la inflació, els treballadors han perdut un 2% en els últims set anys. Els directius, en canvi, han guanyat un 1,6% de poder adquisitiu. Més matisos: la tímida recuperació que apunta l’estudi d’ICSA i EADA no ha beneficiat tots els empleats de la mateixa manera. Les butxaques dels que partien de sous més baixos i dels que treballen en els sectors més precaris continuen tan buides com abans, o molt més. Els treballadors del comerç i el turisme són els més mal retribuïts: 17.000 euros anuals, la xifra més baixa dels del 2008. “Des del 2009, aquest col·lectiu ha vist minvar els seus ingressos en més de 2.000 euros, fet que suposa una pèrdua de l’11%”, va recordar ahir el president d’ICSA i director de l’estudi, Ernesto Poveda. Tal com recorda el coautor de l’informe Jordi Costa, “es tracta dels dos sectors que tradicionalment han tingut els sous més baixos, ja que hi ha molta rotació i cal poca formació per accedir-hi”. El professor d’EADA reflexiona que “no estar motivat amb el sistema retributiu” no només és negatiu per al treballador mateix sinó també per a l’empresa i les seves vendes.

Els més ben pagats

A l’altra banda de l’escala laboral hi ha els directius de la banca, que no només tornen a ser els més ben pagats sinó que han arribat a xifres rècord: gairebé 81.000 euros a l’any (en 24 mesos han passat a cobrar 4.500 euros més). “Van ser penalitzats en el seu moment, però la tendència natural de sous alts torna a emergir”, resumeix Costa.

El mercat no només està cada cop més polaritzat per aquestes grans diferències entre els caps i la base, sinó perquè està desapareixent el perfil professional que feia de frontissa, els càrrecs intermedis. En els últims set anys no tan sols han perdut gairebé un 8% de poder adquisitiu sinó que el seu protagonisme s’ha anat “diluint” perquè les seves responsabilitats i funcions les han assumit els seus caps o fins i tot els seus subordinats.

Pels autors de l’estudi, la reforma laboral ha estat positiva perquè ha permès rebaixar sous a canvi d’evitar acomiadaments, però cal anar molt més enllà i plantejar sistemes retributius “intel·ligents” i flexibles que vinculin el sou a variables com ara l’assoliment de determinats objectius o les competències de cada treballador. I parlen també dels incentius “emocionals”, com ara facilitats per conciliar la vida laboral i la familiar o per fer carrera professional.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/812951-les-nomines-noten-un-petit-canvi-de-rumb.html

Publicat a