DIES D’ADAPTACIÓ

Per començar us volem agrair aquest gran esforç que heu fet les famílies per adaptar-vos als torns-horaris d’aquests primers dies.

Sabem que aquest és un temps molt preuat i, gràcies a això, les vostres filles i fills ens han anat coneixent poc a poc i s’han anat trobant a gust en aquest nou espai.

De fet, perquè les famílies pogueu preveure una durada aproximada, parlem dels “15 dies de l’adaptació” però aquest procés esdevé el nostre objectiu prioritari tot aquest primer trimestre.

Els vostres infants han fet i continuen fent molta feina i cal tenir-ho en compte, doncs no és gens fàcil.

Molts han hagut d’aprendre a separar-se de vosaltres per primera vegada, aprendre a quedar-se en un lloc desconegut  amb adults que no coneixen. Compartir aquest adult amb altres company@s, conèixer tots els familiars que van entrant i sortint de l’aula, aprendre rutines diferents a les de casa, en nous espais que de mica en mica els anem presentant, com ara el menjador, el dormitori, el pati, etc.

Cada infant és diferent i per tant cadascú fa la seva adaptació, ni millor, ni pitjor. Les educadores els acompanyem en aquest procés respectant el temps que necessiten i la manera de fer-ho.

Mentre uns accepten una falda on consolar-se o una petita carícia, d’altres prefereixen quedar-se al costat de la porta cridant o plorant. Hi ha qui vol exclusivitat, uns altres decideixen posar-se a dormir, o rebutgen el menjar. Alguns es mostren neguitosos, tristos o fins i tot agressius…

Uns prefereixen estar a l’exterior i a d’altres els dóna més seguretat no bellugar-se d’un raconet de l’aula.

I potser és el cas del vostre fill o filla que, malgrat us expliquem que el veiem content a l’escola, en el moment del comiat necessita plorar. No vol dir que aquí estigui malament, sino que possiblement us està dient que preferiria estar amb vosaltres. Fins i tot els adults, en ocasions ploraríem  perquè voldríem fer una altra cosa, oi?

El que és ben cert és que van passant els dies i les mirades van canviant. Tot@s ens anem coneixent més i ens anem  relaxant i això també ajuda als infants. L’adaptació no només és dels petits, l’adaptació la fem tots, també els grans.

I cada vegada anem compartint més estones de calma i tranquil·litat, mirades d’entesa i complicitat, amb somriures i també riallades.

L’activitat de l’infant es va centrant en les seves descobertes, el seu objectiu és FER!

Que tinguem un bon curs!!!

Núria Serra

(Clicar la imatge per veure més fotografies)