Un any més a l’Espurna volem fer ressó els drets dels infants que encara avui no es garanteixen arreu del món. La societat es pot definir de moltes maneres, una d’elles és la manera com tracta a la seva infància. Tenim molt per fer i és la nostra responsabilitat fer-ho. Us deixem un poema de Joanna Raspall per reflectir el nostre sentiment.
Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fòra casa teva, i diries “sí”en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera, més bona, potser,més dolenta.
tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’una altra mena.
Duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya.
O aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres o només crostons secs de pa negre.
Podries… podries… Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes
i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.