Podem mostrar aquesta imatge als nostres alumnes i preguntar, què necessitem per aprendre? Evidentment, la majoria sap què és una bombeta, paper reciclat i fulles d’un arbre que cauen a la tardor, però tambè hi han un grup que no ha vist mai a l’aula una pissarra de guix perquè durant tota la seva primera etapa educativa ja han tingut contacte amb les noves tecnologies i per ells a l’aula es necessita una pissara digital.
Per donar resposta a les noves necessitats educatives en la societat digital, cal que el professorat aprofiti tot el potencial que ofereixen les noves tecnologies per tal de fomentar la col·laboració i oferir estratègies per compartir el coneixement entre l’alumnat.
Les presentacions multimèdia permeten projectar els continguts que ens interessa inserir en un determinat procés d’ensenyament i aprenentatge, i si es disposa del sistema tecnològic adequat, fan possible una total interactivitat a través de la projecció en qualsevol mitjà (PDI, tabletes, ordinadors,..) entre els continguts, el professorat i l’alumnat.
Però per construir el coneixement i aportar-li plena significació, les presentacions multimèdia han de reunir un seguit de requisits que les facin més reeixides.
El psicòleg Richard E. Mayer professor de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara (UCSB – EUA), va coordinar un equip d’investigadors que després d’exhaustius estudis van desenvolupar una teoria cognitiva dels aprenentatges multimèdia tenint present que els humans processem la informació separadament a través de dos canals diferents: per una banda la informació visual, per l’altra la sonora; que tenim una capacitat de processament simultani limitada per a cada canal i que, l’aprenentatge interactiu, que pretengui aprofitar les intel•ligències múltiples, suposa estar amatent a la informació que rebem, seleccionar-la, i organitzar-la en representacions mentals que acaben integrades amb d’altres processades d’antuvi.
Amb independència dels models didàctics, tot procés d’ensenyament i aprenentatge evoluciona més satisfactòriament si la interrelació entre els continguts d’aprenentatge, els seus facilitadors (generalment el professorat) i l’alumnat, és plenament dinàmica. En una societat amb un impacte tan notable dels mitjans audiovisuals, les TIC esdevenen clau en el procés de construcció de significats. Però és sabut que aquesta construcció precisa d’ajuts a l’alumnat per a l’establiment de relacions i connexions entre les seves experiències i coneixements previs i els continguts d’aprenentatge, amb la finalitat d’atribuir de veritable sentit als sabers històricament construïts i culturalment organitzats.
Les TIC en general aporten una potencialitat educativa que es pot sintetitzar en aquests sis àmbits: 
En paral•lel, el treball cooperatiu a l’aula, fonamental per a la potenciació del desenvolupament de les intel•ligències múltiples, té en les PDI un instrument d’un valor inqüestionable per a l’ajuda mútua entre iguals.
El treball cooperatiu consisteix en treballar junts per aconseguir unes fites comunes. En una situació cooperativa, l’alumnat malda en l’obtenció d’uns resultats que siguin no només de benefici individual sinó per a totes les persones que integren el grup.
En la dinàmica cooperativa, la interdependència positiva és bàsica. Entendrem que la interdependència és positiva quan les persones del grup són conscients que els resultats de cadascú depenen dels resultats individuals. O tothom se’n surt o ningú no se’n surt. No hi ha cap altra estructura de treball a l’aula més inclusora i que potenciï més els valors de l’esforç i la responsabilitat.
Multimedia learning de Richard E. Mayer
Les intel·ligències múltiples a l’aula de Núria Alart i Guasch
Per saber-ne més
Pujolàs Maset, Pere (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.
