JOC DELS SONS
El joc consisteix en intentar endevinar quin interval es produeix en el següent audio!!!
PRÀCTICA 5 : ENTRENAMENT AUDITIU
Leave a reply
PRÀCTICA 4 : TREBALLAR LA MÚSICA AMB UNA WEBQUEST
RECULL I ANÀLISI DE WEBQUESTS DE MÚSICA
1-WQ LA GOTA D’AIGUA
WQ interdisciplinar i cooperativa, utilitzant la teoria de les Intel·ligències Múltiples de H. Gardner, per als alumnes del cicle superior de primària i primer cicle de secundària. L’objectiu és que l’alumnat accedeixi al món de la música mitjançant la melodia.
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/chopin.htm
2-WQ UNA NIT A L’ÒPERA
WQ per a tercer d’ESO sobre el món de l’òpera.
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/boheme.htm
3-ELS PROTAGONISTES DE LA FESTA MAJOR
WebQuest per a cicle mitjà i superior sobre la música i la cultura popular catalana.
( es treballa la cobla, castellers, grallers.etc)
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/festamajor.htm
4-VIATJANT AMB GERSHWIN
Viatjant amb Gershwin és una WebQuest multidisciplinària, per a segon cicle de l’ESO i per al Batxillerat, que ens acosta a la música, a la vida i als problemes de la població de color que va viure una enorme crisi a l’Amèrica del Nord.
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/gershwin.htm
ANÀLISI DE LA WQ “LA GOTA D’AIGUA”
Després de revisar la WQ, en faré l’anàlisi que sen’s demana:
Aspectes de disseny i TIC: claredat de la tipografia escollida i els grafismes, facilitat de navegació, interactivitat, accessibilitat i agilitat del servidor, visualització en diferents navegadors…
Disseny: Les imatges i grafismes escollits són molt indicats per la webquest, ja que solen ser imatges d’aigua, piano, claus de sol,etc. He revisat la WQ amb dos navegadors diferents: Mozilla i Explorer. En els dos cassos l’he pogut realitzar bé.
Continguts: adequació a determinats nivells d’ensenyament, actualització, interès del plantejament inicial, claredat en l’assignació i definició de tasques…
Els continguts treballats en la WQ són els que s’indiquen
CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS
1. Treball en petit grup cooperatiu.
2. Reflexió sobre la melodia i els continguts treballats.
3. Aplicació de les eines i recursos necessaris per a dur a terme les activitats.
4. Elaboració d’una presentació en Power Point.
5. Confecció del portafoli de l’alumne.
CONTINGUTS DE FETS, CONCEPTES I FETS CONCEPTUALS.
-El preludi nº15, op. 28 de F. Chopin.
-El cicle de l’aigua.
– Les emocions i sentiments.
CONTINGUTS D’ACTITUDS, VALORS I NORMES.
1. Interès per l’audició proposada: preludi nº15, op. 28 de F. Chopin.
2. Col·laboració dels companys de treball cooperatiu.
3. Respecte per les opinions sentiment i emocions dels companys/es.
4. Ajuda mútua i treball en equip per arribar a un objectiu.
Després de revisar els continguts , crec que potser alguns seran bastant dificultosos pel alumnes de cicle superior de primària, com potser realitzar una presentació amb un Power Point. La indicació inicial de la WQ és per alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Jo fins i tot la plantejaria a segon cicle d’ESO.
Estructura comuna de les webquests, els apartats: valoració sobre la idoneïtat i la comprensió de l’activitat que s’espera que faci l’alumnat.
Les parts en què està estructurada són les comunes a totes les WQ. Queden prou clares en el menú lateral dret. Hi ha alguns aspectes, que sota el meu put de vista, no queda gaire clar què es demana.Aquests aspectes són:
1- On diu:
“PROCÉS
1.- Heu de fer grups de quatre.
2- Escolta la melodia i l’instrument que sona, de la gota d’aigua de F. Chopin.
3.- Ompliu el qüestionari entre tots els del grup. QÜESTIONARI INICIAL.
4.- Entre tots fareu les següents activitats:”
No queda clar a quin qüestionari inicial es refereix.
2-L’activitat 3 s’hauria d’explicar més a fons. Potser es podria adjuntar la plantilla per fer la graella.
“Activitat 3: Investigadors: Classifiqueu els consells en una graella explicativa els consells per estalviar aigua.Adjuntar al PowerPoint LA GRAELLA.”
Opinió de l’alumnat.
No puc fer una valoració d’aquest apartat ja que no he utilitzat aquesta WQ encara amb alumnes. De fet el curs passat, en el meu centre vam fer el crèdit de síntesi sobre l’aigua i vaig estar a punt d’utilitzar-la, però finalment em vaig decidir per preparar altres activitats.
Facilitat d’aplicació en diversos grups i cursos.
Crec que és una WQ que es pot realitzar com he dit abans en els cursos recomanats ( CS primària i 1r cicle de secundària) i també es podria fer a segon cicle, potser caldria modificat alguna activitat o ampliar-la una mica.
Valoració global, suggeriments de canvi o millora, adaptacions possibles…
M’agrada aquesta WQ ja que des de l’àrea de música es treballen moltes altres capacitats i intel.ligències. A partir d’un tema central, “LA GOTA D’AIGUA”, es desenvolupen unes activitats que permetran despertar les diferents intel·ligències dels alumnes.Citaré totes la que l’autora ha considerat que es treballen i que jo hi estic totalment d’acord.
Les intel·ligències treballades són:
-La intel·ligència Lingüística: escrivint un conte sobre un dia de pluja la biografia de F.Chopin i l’instrument que sona.
-La intel·ligència Lògico-matemàtica: classificant els consells de l’estalvi de l’aigua.
-La intel·ligència Naturalista: explicant el cicle de l’aigua.
-La intel·ligència Musical: pensant i escrivint una lletra per a la melodia de la cançó i acompanyaments instrumental.
-La intel·ligència Cinètico-corporal: preparant una petita dansa i/o amb expressió corporal de la melodia.
-La intel·ligència Espacio-visual: elaborant una maqueta sobre el cicle de l’aigua.
-La intel·ligència Intrapersonal: fent un recull d’embarbussaments, endevinalles i acudits sobre l’aigua i/o la pluja.
-La intel·ligència Intrapersonal: explicant individualment quins sentiments i emocions tenen un dia de pluja.
Utilitzaran l’aprenentatge participatiu, l’entrenament personal, diferents llenguatge que ajudin a expressar sentiments personals, sensacions, emocions, defectes, il·lusions, records, vivències, etc; que ajuden a treballar les habilitats socials.
Les activitats es podran expressar en qualsevol llenguatge, a més a més de l’oral i escrit; el llenguatge plàstic, musical o corporal; per a poder aconseguir els objectius.
L’objectiu final és que l’alumnat accedeixi a la música clàssica a través d’una melodia.I a partir d’aquesta treballar molts aspectes relacionats amb l’aigua.
PRÀCTICA 3 : AUTOFORMACIÓ EN LLENGUATGE MUSICAL AMB Q.V.
La pràctica consisteix en realitzar el següent quadern virtual:
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=21
PRÀCTICA 2 : ANÀLISI I LES MUD
Fitxa de Treball: El Piano
Des del portal de l’edu365 accedeix a la secció dedicada a l’ESO i escull l’apartat de Música, Activitats curriculars: http://www.edu365.cat
Tria El piano i espera que es carregui. Clic a la fletxa inferior vermella per començar.
Selecciona les diferents parts per poder-les visualitzar millor i passa a la següent pantalla on podràs escoltar la diferència entre un instrument polifònic i un melòdic. A continuació hi ha una breu explicació del motiu pel qual l’instrument pot interpretar varies notes alhora.
Una vegada hagis arribat al final de l’apartat teòric i informatiu, clica al botó superior dret, on diu practica 
i podràs interpretar unes cançons amb un piano virtual.
Després fes clic al botó avalua’t 
i resol les activitats que se’t proposen.
Després d’haver avaluat els teus coneixements i d’haver-hi practicat respon les següents qüestions, imprimeix-les i lliura-les al professor/a:
1.-Quines parts té un piano?
2.- Cita dos instruments melòdics i dos de polifònics:
3. Per quin motiu el piano pot tocar diversos sons alhora?
4.- Quines lletres del teclat de l’ordinador utilitzem per tocar les notes naturals de l’escala?
5.- I quins números per les notes alterades?
6.- Quina de les cançons resulta més difícil d’interpretar? Per quin motiu?
PRÀCTICA 1 : ANÀLISI DE FORMES
Les meves quatres aportacions de pàgines on es treballa l’anàlisi són dos activitats JClic i dos quaderns virtuals.
1-JClic L’òpera
Projecte d’activitats sobre l’òpera. El projecte consta de dues parts una dedicada a la història de l’òpera i l’altra a la realització d’activitats.
Al llarg de les activitats es troben audicions d’una durada de 20 segons aproximadament i es destaquen bàsicament cinc autors: Monteverdi, Mozart, Verdi, Wagner i Puccini
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3358
2-JClic Activitats de música per a primària i ESO
Cinc paquets d’activitats que utilitzen els recursos sonors del Windows (so digital i MIDI) per treballar diferents aspectes del currículum de música: “Llenguatge musical”, 2Formes musicals”, “Pràctica instrumental”, “Els instruments de l’orquestra” i “La música en la història”.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1373
3-QV. Els Estils Musicals: de l’Edat Mitjana al Barroc
Aquest Quadern Virtual repassa els Estils Musicals (formes, instruments, autors i audicions) des de l’Edat Mitjana fins al Barroc, que potser és la música menys coneguda.
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=163
4-QV. Petita música nocturna.
Mini unitat didàctica sobre la coneguda obra de Mozart. Trobareu la mud original a la secció de música de secundària del portal de l’edu365.com.
PRÀCTICA 5 : DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES
En aquesta pràctica realitzem quatre entrades diferents a un diccionari .
Alteració:
Una alteració és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama. Les alteracions existents són tres: sostingut, bemoll i becaire. També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s’utilitzen més freqüentment en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions.
- Doble sostingut: puja l’entonació de la nota escrita en un to
- Sostingut: puja l’entonació de la nota escrita en un semitò
- Becaire: anul·la l’efecte del sostingut o bemoll; la nota s’interpretarà tal qual està escrita
- Bemoll: baixa l’entonació en un semitó
- Doble bemoll: baixa l’entonació de la nota escrita en un to
Tots els accidents ordenats cromàticament
Les alteracions es posen davant la nota que s’ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s’anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident és un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a través d’un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L’alteració s’ha d’escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s’alterarà aquella nota sino també totes les notes del compàs del mateix tipus.
Generalment també s’alteren les notes del mateix nom d’altres octaves, però el més freqüent és que a l’esquerra d’aquestes notes s’escrigui una alteració de seguretat entre parèntesi. Les alteracions permanents, és a dir, que s’executen al llarg de tota una peça se situen al principi de la partitura, just després de la clau.
Clau:
| Signe gràfic que defineix les notes escrites al pentagrama. Les claus més usuals són la de sol i fa en quarta. | ||
 |
||
| La clau de sol en 2a ens indica que la nota que està a la segona línia es diu sol. Aquesta clau s’utilitza per a llegir les notes en registre agut.
La clau de fa en 4a ens indica que la nota que està en la 4a línia es diu fa. Aquesta clau s’utilitza per a llegir les notes en registre greu. La nota do3 la podem llegir en clau de sol o en clau de fa. La diferècia està en que en clau de sol s’escriu per sota del pentagrama i en clau de fa s’escriu per sobre del pentagrama. |
||
 |
||
FUGA:
l’Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach segons un manuscrit autògraf. Fuga, en música, és un tipus de composició de contrapunt i també de semipunt i, a la vegada, una tècnica de composició polifònica per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus. Tal com suggereix el nom, en tractar-se d’una tècnica i una textura contrapuntística en la qual una veu fa sentir allò que uns moments abans ha fet sentir una altra, l’efecte resultant és que s’imiten, i/o que unes veus fugen de les altres. Malgrat el fet que la fuga escolàstica estigui tan ben determinada, no hi ha acord entre els teòrics a l’hora d’establir si la fuga és més una forma musical o bé una textura musical. La versió petita de la fuga rep el nom de fughetta EstructuraLa fuga presenta, normalment, una estructura monotemàtica. Aquest tema (el “subjecte”) és pres per totes les veus de l’obra, fent-lo modular. Després que el tema va sonar en totes les veus, hi ha un episodi de desenvolupament, on el compositor fa servir tota una serie de procediments contrapuntístics més o menys establert, i, finalment, el tema torna a ser exposat. Edat mitjanaEl terme era àmpliament emprat per anomenar qualsevol treball d’estil canònic; en el Renaixement, arriba a denotar treballs específics d’imitació. Segle XVIIEl terme fuga ha descrit el que es coneix com el procediment més complet i desenvolupat d’imitació del contrapunt. Una fuga obri amb un tema principal, el subjecte, que llavors sona successivament en cadascuna de les veus en imitació; quan cada veu ha entrat l’exposició s’ha completat; normalment després segueix un passatge de connexió, o episodi, desenvolupat per material que ja s’ha escoltat; més entrades del subjecte s’escolten alternades en claus relatives. Episodis i entrades son alternats fins a l’entrada final del subjecte, punt en què la música ha tornat a la clau o tònica del principi, al qual sovint segueix el material que tanca o coda. En aquest sentit, la fuga és un estil de composició, més que una estructura fixa. Encara que hi ha certes pràctiques establertes, en l’escriptura de l’exposició, per exemple, els compositors s’acosten a l’estil en molts graus de llibertat i individualitat. BarrocLa forma evolucionà durant el dissetè segle de diversos tipus de composicions de contrapunt, com capritxos, canzonas i fantasies. En el mitjà i tardà barroc, els compositors com Dietrich Buxtehude (1637-1707) i Johann Pachelbel (1653-1706) contribuïren notòriament al desenvolupament de la fuga, i la forma va atènyer la màxima maduresa en els treballs de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Amb el declivi de sofisticats estils contrapuntístics a la fi del Barroc, la popularitat de la fuga minvà, eventualment donant pas a altres gèneres en què predominaven textures menys polifòniques i estructures més tancades com en el cas de la sonata. Des del clacisime cap a l’actualitatMalgrat tot, compositors des del 1750 fins al dia d’avui escriuen i estudien la fuga amb diversos propòsits. Apareix en els treballs de Mozart (kirie Eleison) o a la fi del Missa Solemnis de Beethoven, i molts compositors com Anton Reicha (1770-1836) i Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) van escriure cicles de fugues; així com també es poden trobar fugues com moviments de sonates, entre altres. En la música popularDurant el segle XX diversos músics populars es van fer servir d’aquest procediment compositiu en les seves obres, amb més o menys llibertat. És coneguda la Fuga y misterio del bandoneonista argentí Ástor Piazzolla, així com també les execucions de peçes de Bach per virtuosos de la guitarra elèctrica del món del Heavy Metal. PARTITURA:Una partitura és l’escriptura musical completa d’una obra. En una partitura es troben representades les diferents veus que d’una obra mitjançant els pentagrames. Els diferents sons de la música son representats a base de notes que tenen una diferent durada i altura. En les obres orquestrals se li diu a la partitura com al text general que utilitza exclusivament el director d’orquestra, en aquestes partitures es troba tota la música que sonarà i també es troba la particel·la, que és cada una de les partitures individuals de cada músic. Estructura de la partituraLa partitura consta d’un pentagrama, sobre el qual s’ubiquen els components musicals de l’obra escrita en la partitura: les notes i figures, les alteracions, l’armadura de clau, la indicació de temps, les lligadures entre notes, etc. |
PRÀCTICA 4: MÚSICA I SOCIETAT
| Nom participant | Quants alumnes tens procedents de l’Àfrica? | Quants alumnes tens procedents d’Amèrica? | Quants alumnes tens procedents d’Àsia? | Quants alumnes tens procedents d’Europa? |
| Esther Badell | 18 | 6 | 4 | 5 |
PRÀCTICA 3 : FORMES MUSICALS
FITXA DE TREBALL: FUGA
Ves a http://www.edu365.cat/eso/faqs/musica/fuga.htm
1. Llegeix la definició i escolta la fuga proposada.
2. Respon les següents qüestions:
El segle en que es va desenvolupar .
Quin instrument l’interpreta?.
Les formes de les que deriva.
Cita un compositor important de fugues.
3.Consulta l’article de la Gran Enciclopèdia Catalana i digues tres aspectes que trobis interessants sobre aquesta forma musical.
4. Cita dues fugues diferents a l’escoltada. Posa l’enllaç corresponent.
PRÀCTICA 2 : LECTURA MUSICAL
Les MUD ” L’edifici de les notes” i ” les notes a l’espai” les he utilitzat amb alumnes d¡aula d’acollida.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/edifici/index.htm
M’han anat molt bé, ja que permet la seva realització sense gaires indicacions. Són ideals per alumnes que no entene gaire la llengua encara.
He trobat molt interessant el material que sen’s proposa a l’apartat informació complementària ( el primer enllaç). No el coneixia i el penso utilitzar aviat amb els alumnes de 1r i 2n que segueixen el projecte 1X1.
A part de tot això, penso que una bona manera de practicar lectura és interpretant amb instruments. Per aquest motiu els alumnes de 1r i 2n toquen la flauta i intruments idiòfons de so determinat.
PRÀCTICA 1 : RITME I COMPÀS
Per treballar el ritme i els instruments de percussió.
He triat aquest video, ja que apart de treballar el ritme es dónen algunts apunts històrics dels instruments. També pel fet de poder fer ritme amb qualsevol cosa que inicialment no és un instrument. Això en el meu cas em va molt bé ,ja que juntament amb l’àrea de tecnologia i comité ambiental del centre fem un treball de construcció d’instruments amb materials reutilitzats.
Per treballar l’accentuació del compàs.