Durant aquesta fase vam realitzar tres reunions no estructurades amb el professorat de cicle inicial per establir de manera conjunta els acords.

Una vegada ja conegut quin era l’objectiu del meu pràcticum, vam tornar a reestructurar les sessions horàries. A finals de juny ja havíem previst amb la meva tutora un possible horari per realitzar el pràcticum, que vam haver de modificar a principis de setembre i que hem hagut de modificar de nou durant el mes d’octubre. A més, les mestres de cicle inicial van proposar que seria interessant assegurar que observés totes les aules del cicle per igual, fet que em va donar una gran alegria ja que demostrava que estaven molt interessades en desenvolupar el treball per racons i que no els hi importava “obrir-me les seves aules” (us recomano llegir l’entrada “dos mestres a l’aula?”)

Per altra banda, també vaig considerar oportú deixar molt clar que les meves tasques consistirien en observar a l’aula, reflexionar sobre els processos i assessorar al professorat. En cap cas hi hauria una observació activa dins l’aula. Amb la meva tutora vam creure interessant remarcar-ho d’aquesta manera perquè el fet de treballar amb les meves pròpies companyes podria ocasionar que es confonguessin les meves tasques. Amb tot, haig d’aclarir que per part de les mestres de cicle inicial mai hi hagut, de moment, cap conflicte en aquest sentit, i crec que també és molt important agrair l’esforç que estan fent ja que faciliten el desenvolupament de les pràctiques.

Després d’aquesta fase més dirigida per mi i la meva tutora, vam retornar al procés de debat i d’acords. En aquest cas vam tractar el tema de quins aspectes hauria d’observar i, per tant, valorar. Era important utilitzar el concepte valorar, i no avaluar, ja que vaig poder observar en les enquestes que hi havia força inexperiència en el treball per racons. Per tant, no m’interessava que les mestres es sentissin avaluades en tot moment.

Vam acordar conjuntament quins aspectes hauria d’observar ja que considero que els mestres havien de conèixer i intervenir en l’objecte d’estudi. Vam decidir els següents aspectes:

• La pràctica docent del professorat pel que fa a la gestió dels diferents grups d’aula i al procés d’avaluació.
• El material didàctic que s’havia elaborat.
• L’autonomia de l’alumnat.
• La graduació d’activitats entre 1r i 2n.
• La formació dels grups d’alumnes.

Amb tot, vam deixar aquest apartat obert per poder incidir en qualsevol altre aspecte que, sota el meu criteri, pensés que fos interessant destacar.

Per últim, també vam acordar que realitzaríem algunes reunions de cicle (veure fase nº4) de manera paral·lela a la fase d’observació per tal d’anar comentant aquells aspectes interessants i poder aportar idees de millora durant el mateix procés.

En una de les  reunions inicials vaig facilitar una enquesta anònima a tot el professorat del cicle  amb la finalitat d’observar quina era la seva experiència professional i opinió personal envers el treball per racons i l’escola inclusiva. Aquesta enquesta es va realitzar durant la primera fase de la meva intervenció, però està inclosa en la segona fase del blog ja que va ser el meu punt de partida per crear els primers acords amb el cicle.

L’enquesta està dissenyada segons el model “abans i després” ja que m’agradaria tornar a facilitar-la en finalitzar el pràcticum, i observar quina evolució s’ha produït durant el meu assessorament.

Primer de tot vaig dissenyar l’enquesta pensant en quina informació volia extreure d’aquesta entrevista, decidint amb la meva tutora que seria una enquesta primària pel fet que m’interessava recollir unes dades molt concretes. A més, l’enquesta té la peculiaritat que la mostra és el 100% de la població ja que va ser realitzada per tot el professorat del cicle inicial.

Vaig elaborar divuit preguntes amb resposta tancada perquè no es pogués escriure cap comentari, però amb vàries opcions per poder escollir. Aquestes eren graduades en poc, a vegades, bastant i molt. La dificultat que vaig trobar és que mesurar l’opinió d’unes persones a través de l’enquesta em suposava molta dificultat ja que podrien manipular les respostes segons els seus interessos. Per aquest motiu vaig dissenyar una enquesta amb més d’una pregunta de la mateixa temàtica però exposada de manera diferent, evitant així l’atzar o la modificació de la conducta. Finalment esmentar que la mesura variable de l’enquesta és l’interval ja que podré calcular els percentatges de les respostes.

Per altra banda, una altra dificultat que va sorgir en aquell moment va ser quan els mestres van preguntar si havien de respondre d’acord amb la seva opinió personal o d’acord amb la manera de treballar que tenien actualment. Vaig respondre que m’agradaria saber l’opinió personal de cadascú per saber des de quin punt iniciàvem el treball per racons, però aquesta qüestió em va fer reflexionar aspectes que recullo en l’etiqueta de reflexions.

La primera conclusió que podem extreure d’aquesta enquesta és que cap mestre mostra molt poca predisposició davant el projecte de racons. A partir d’aquí, hi ha altres conclusions que m’agradaria destacar i que es van fer arribar al cicle de la mateixa manera.

En general observem que més de la meitat del cicle inicial (66.99%) estan predispostats a realitzar aquest canvi metodològic i acceptar tot allò que implica aquesta tasca. En canvi, hi ha un 33’3% del professorat que no té clar realitzar aquest canvi metodològic tant per la feina que implica pels mestres com per la gestió d’aula que s’hagi de realitzar. Per tant, tot i que penso que és viable continuar amb aquest projecte, tot l’equip de cicle i, especialment la coordinadora de cicle inicial, haurà de tenir molt present aquests resultats. Així, penso que serà necessari motivar al mestres de cicle i organitzar les màximes sessions de reunió possibles per facilitar la coordinació i evitar l’angoixa d’aquests professionals més reticents.

Una altra data més significatives és que el 83.33% del professorat mostra bona predisposició per treballar l’àmbit lingüístic sense llibre de text a l’aula i crear racons a partir dels interessos dels alumnes. Tot i que és cert que no hi ha cap mestre rotundament en contra de prescindir dels llibres de text, caldrà tenir present que un 16.66% no té clar la gestió de l’aula sense aquesta ajuda didàctica.

Finalment, destacar que un 66.66% estan a favor de realitzar un canvi metodològic mentre que un 33.33% de mestres dubten. Amb tot, de nou no hi ha cap mestre que estigui totalment en contra d’anar modificant la metodologia emprada. Per tant, la meva recomanació al cicle és que realitzin aquest canvi metodològic de manera progressiva i en aquells aspectes o àrees que se sentin capaces, no sent el moment encara d’extrapolar aquest projecte a l’àrea de matemàtiques.

En aquesta fase  proposo:

• Prendre els primers acords amb el professorat del cicle inicial.