1) Pel que fa a la socialització

Amb l’organització que es duu a terme en l’espai de racons es trenquen els grups d’amics estandars i es creen relacions amb altres companys de l’aula. A més, es poden modificar els alumnes líders negatius i potenciar-ne els positius.

2) Pel que fa a la sistematització.

Els racons tenen coherència i és més fàcil per l’alumnat interioritzar-los sempre i quan siguin aprenentatges significatius.

3) Pel que fa a la Motivació

L’alumnat està molt més motivat i receptiu que en altres activitats amb metodologia tradicional. Cal aprofitar-ho i partir sobretot dels seus coneixements previs.

4) Pel que fa a l’avaluació

És més senzill pel mestre observar el procés dels alumnes perquè estan treballant en grups reduïts. D’aquesta manera també es podrà observar més fàcilment l’actitud dels alumes sense la presència directa del mestre. La presència de dos mestres a l’aula facilita aquesta tasca.

.

Des d’una visió inclusiva, el treball per racons és una estratègia pedagògica que pretén aconseguir la participació activa de l’alumne en la construcció dels seus coneixements, no pas com un espai en el qual només hi té accés l’alumnat que finalitza les seves tasques i l’aprofita per ampliar continguts o, fins i tot, “passar el temps”.

Per a què tots els aspectes pedagògics esmentats anteriorment es puguin dur a terme cal seguir aquests criteris:

• És necessari reservar unes sessions determinades dins l’horari lectiu. Aquestes sessions s’hauran de realitzar amb dos mestres a l’aula.

• Els diferents racons han d’estar ben planificats i programats. Cal elaborar un material que parteixi dels coneixements previs dels alumnes i que sigui variat, fet que produirà que sovint el material s’hagi de personalitzar. Cal preveure com realitzar l’avaluació de l’alumnat i cada mestre/a ha de tenir el seu propi registre.

• Els mestres han d’avançar i anticipar les coneixements suficients per a què l’alumnat pugui realitzar els racons de manera autònoma. Aquestes estratègies i recursos s’han de facilitar en uns espai que no sigui el de racons.

• Els mestres han d’intervenir directament en aquelles racons amb certa complexitat. Cal ser conscients que també s’ha de fomentar l’autonomia dels alumnes.

• Tots els/les alumnes han de passar per tots els racons i assegurar que tots ells assoleixen els continguts mínims detallats en el currículum de l’escola. Alhora, cal valorar els procediments que els/les alumnes utilitzen per resoldre problemes i el tipus d’interacció que mantenen entre ells.

• Els/les nens/es han de treballar en petits grups heterogenis (3 o 4 persones). És important que l’alumnat també vagi canviant de grup i que aquests no siguin tancats. El professorat ha de procurar que les tasques impliquin tant treball cooperatiu com individual.

• Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons, i actuar en conseqüència.

TEORIES DE LES QUALS PARTEIX EL TREBALL PER RACONS

Tota la metodologia que hi ha darrere del treball per racons respon als principis generals de l’orientació cognoscitiva de la psicologia, la qual argumenta que el desenvolupament cognitiu és producte de la interacció entre l’individu i el seu ambient.  Des d’aquesta perspectiva, el contacte de l’alumne amb les situacions de classe es presenta com una interacció en la qual l’alumnat no és un mer receptor d’estímuls (educació tradicional) sinó que és un iniciador d’accions del procés d’ensenyament-aprenentatge.

D’aquesta perspectiva podem extreure la filosofia d’escola activa, sobretot en allò que fa referència a l’aprenentatge per l’experiència, que ens du a parlar de tres models d’aprenentatge amb els quals es base el treball per racons: l’aprenentatge per descobriment, l’aprenentatge per recolzament i l’aprenentatge significatiu per percepció.

L’aprenentatge per descobriment

És un tipus d’aprenentatge pel qual només el que és rebut i construït per l’alumne, i no aportat pel mestres, és un aprenentatge real. Brunner (1969), un dels escriptors destacats d’aquesta teoria, exposa que aquest mètode <<ajuda al nen a aprendre les variants en la solució de problemes i transformar la informació per usar-la millor, l’ajuda a aprendre a com avançar en la mateixa tasca d’aprendre>>. A la vegada, Wittrock (1974) assenyala que <<és intrínsicament motivador i constitueix la seva pròpia recompensa en ensenyar-li a resoldre problemes, comportar-se de manera inductiva i científica, transcendir les dades… ajudant a l’estudiant a convertir-se en persona madura>>.

Podem observar que aquesta teoria ens mostra una actitud oberta i de descobriment que converteix a l’alumne en el protagonista de la tasca educativa i, alhora, a l’adult en acompanyant.

L’aprenentatge per recolzament

És un tipus d’aprenentatge en el qual s’ha de tenir present tres nivells de desenvolupament.

1.- El nivell de desenvolupament potencial: el que un alumne pot arribar a fer, però que de moment no és capaç d’aconseguir sense l’ajuda de l’adult.

2.- Nivell de desenvolupament real: el que és capaç de fer de manera autònoma i sense cap ajuda.

2.- Zona de desenvolupament proper: és el procés de passar d’un nivell a un altre en el qual és molt important l’ajuda de l’adult. Aquest té la tasca de facilitar el pas del nivell potencial al nivell real.

Cal destacar que aquesta teoria exposa que el motor d’aprenentatge és l’adult. En aquest sentit, Brunner (1976) formula el concepte “andamiaje” argumentant que les intervencions tutorials de l’adult han de ser una relació inversa amb el nivell de competència de les tasques dels alumnes. El mestre només ofereix ajuda ja que el motor de l’aprenentatge continua sent l’alumne.

L’aprenentatge significatiu per percepció

L’autor més important d’aquest aprenentatge és Ausubel (1968) qui opina que l’aprenentatge és significatiu que l’alumne el relaciona amb els seus coneixements previs. Aquesta teoria dóna molta importància al llenguatge verbal com a eina de comunicació, i potencia en els actituds crítiques, presentar unitats unificadores abans que conceptes perifèrics, considerar el nivell de desenvolupament de l’alumne, realitzar definicions precises, fer destacar similituds entre conceptes, expressar-se amb les seves pròpies paraules… (Ausubel 1970)

Combinació d’aprenentatges per realitzar el treball per racons

De cada model podem obtenir les següents idees per desenvolupar un treball per racons partint de l’escola inclusiva.

1.Aprenentatge per descobriment

– El nen ha de buscar respostes per si mateix, amb l’ajuda de la interacció dels seus companys i de l’adult.

– Iniciació a la investigació per descobrir interessos i potenciar l’autonomia.

– No posa límit als aprenentatges dels infants ja que deixa desenvolupar l’aprenentatge fins a on sigui capaç d’arribar.

2. Aprenentatge per recolzament (a partir de les idees de Brunner)

– L’adult ha d’ajudar a l’alumne en el pas del nivell de desenvolupament potencial al nivell real. El/la mestre/a només és una ajuda ja que l’alumne ha de continuar sent el motor de l’aprenentatge.

3. Aprenentatge significatiu

– El mestre ha d’adequar els coneixements a l’estructura organitzativa des alumnes deixant clar que la nostra tasca parteix de l’acció de l’alumne i relacionat amb els seus coneixements previs.

– El mestre també ha d’adequar el material a les característiques dels alumnes i al seu context social ja que facilita la seva assimilació significativa.

L’objectiu essencial d’aquest projecte, més enllà del propi assessorament, és potenciar experiències inclusives en les aules de cicle inicial a partir del treball per racons, aclarint que els racons només són una de les moltes estratègies que tenen les escoles per aconseguir una educació inclusiva. Ara bé, l’objectiu que penso que hauríem d’aconseguir amb aquest assessorament no és només aconseguir experiències inclusives a les aules de cicle inicial sinó modificar de manera progressiva la cultura educativa del professorat. Aquest, probablement, serà el gran repte. Citant Marchesi i Martin (1998), <<la cultura d’escola està formada per creences i conviccions bàsiques del professorat en relació als processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquest canvi és clau per a què els centres puguin respondre a les necessitats de les noves societats>>.

Encara podríem concretar més el concepte esmentant els trets distintius que exposa Pujolàs ( 2003)

– L’objectiu d’una educació inclusiva és que l’escola contribueixi a adquirir, fins al màxim de les possibilitats de cadascú, totes les habilitats tècniques i socials que són necessàries per ser, viure i conviure.

– L’escola inclusiva mesura l’èxit- la seva eficàcia, la seva qualitat- per la capacitat d’afegir alguna cosa al que sabien i al que eren els alumnes en entrar-hi, fins al màxim de les seves capacitats i possibilitats.

– L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment, per trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe que li permetin atendre junts alumnes diferents, sense que cap en surti perjudicat, encara que no “vulguin” o no “puguin” aprendre.

– Una escola inclusiva es preocupa d’organitzar l’heterogeneïtat perquè sigui profitosa, educativament parlant, per a tothom, més que no pas d’homogeneïtzar l’escola, tot negant o anul·lant la diversitat

De moment, el professorat del cicle inicial s’està esforçant per a què tots els nens i nenes aprenguin i desenvolupin les seves capacitats al màxim, siguin quines siguin les condicions de partida, i perquè van intuir que aquest model podria ajudar-los a sentir-se més acompanyants i motivats en aquest procés. Paral·lelament, cal esmentar també que estan desenvolupant un altra projecte inclusiu en l’àrea de matemàtiques.

El cicle inicial ha elaborat un horari de reforç molt complex en el qual hi hauran dos mestres a l’aula sempre que hi hagi treball per racons en llengua catalana. Aquesta nova metodologia afectarà de la següent manera:

1) A nivell d’aula:

Es presentarà un canvi metodològic molt evident pel fet que hi hauran dues mestres a l’aula afectant a les dinàmiques habituals, tant per l’alumnat com per les pròpies mestres.

Serà essencial la planificació conjunta i cooperativa entre el professorat.

Ens ajudarà a prevenir i detectar les dificultats, donar suport als alumnes i realitzar les avaluacions.

2) A nivell escolar:

Tot l’alumnat se sentirà pertícep del grup ja que no es “delegarà” cap alumne a l’especialista d’ed. especial.

S’afavorirà l’autonomia dels alumnes.

Es podrà tenir un millor coneixement de tot l’alumnat.

3) A nivell d’institució:

Es potenciarà l’aprenentatge entre iguals.

Es potenciarà la interacció i el suport entre mestres. Serà positiu tenir suport per resoldre els problemes conjuntament.

Afavorirà la innovació i la millora de la qualitat educativa.

Durant la fase 1 també he estat revisant la documentació del centre per observar quins indicadors podem trobar per relacionar-los amb el projecte de racons. Així que el document marc en el qual podem trobar aquestes consideracions és en el PEC. Aquest està actualment en període d’elaboració, però he pogut revisar els trets d’identitat de l’escola, els mapa de continguts conceptuals mínims del currículum i el Pla d’Acollida.

TRETS D’IDENTITAT

ELS VALORS DEMOCRÀTICS, EL PLURALISME I L’ACONFESSIONALITAT

En aquest apartat es comenta que cal respectar la diversitat en totes les seves vessants, així com potenciar la riquesa multicultural, la cohesió i la inclusió social. Aquests són conceptes que ajudaran a desenvolupar un treball d’escola inclusiva.

L’EDUCACIÓ COM  UN PROCÉS INTEGRAL I COEDUCADOR

Cal destacar d’aquest apartat el fet de promoure actuacions que millorin la qualitat educativa i l’educació integral. Alhora, es comenta literalment que es potenciaran “metodologies i organitzacions obertes als canvis i en constants desenvolupament”.  Fet que deixa oberta la porta per a què el professorat pugui innovar i adaptar-se als canvis de la nova societat, aprofitant les noves tecnologies i metodologies que determina el Departament.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El més important d’aquest apartat és que es pretén desenvolupar “una educació que sigui vàlida per a tot l’alumnat, sense distinció de les seves capacitats, ètnies…”. A més, deixa molt clar que “s’adoptaran les mesures organitzatives necessàries per garantir els drets educatius de tot l’alumnat”. Aquest apartat deixa entreveure que s’ha de viure la diversitat com un aspecte positiu a partir d’una educació solidària, respectuosa i tolerant. Tots ells aspectes necessaris per desenvolupar un bon projecte de racons.

MAPA DE CONTINGUTS

El mapa de continguts és un document que pretén establir aquells continguts mínims que cal assolir a cada nivell de l’escola. Observo que és un bon punt de partida des d’on el professorat del cicle inicial pot desenvolupar els diferents racons ja que  tindran present què han d’assolir els/les alumnes, tot donant coherència i línia pedagògica al centre.

Els blocs de l’àmbit lingüístic que desenvolupa el mapa de continguts són els següents:

–          Expressió i comprensió oral.

–          Expressió escrita (cal·ligrafia, ortografia, gramàtica i tipologia textual)

–          Lectura i comprensió

–          Lèxic

El centre no disposa de proves d’avaluació interna, així que el projecte de racons haurà de preveure uns indicadors d’avaluació molt clars per assegurar que tot l’alumnat assoleix els mínims acordats.

PLA D’ACOLLIDA

Analitzant el Pla d’Acollida pretenc recollir millor quina visió té el centre sobre l’escola inclusiva. És un document molt ampli ja que atén l’acollida de l’alumnat de P3, d’incorporació tardana i nouvinguts, el pas de la primària a la secundària, el professorat de nova incorporació i l’alumnat en pràctiques de l’escola formadora.

Centrant-nos sobretot en l’atenció que rep l’alumnat, podem observar que es garanteix en tot moment una recepció càlida i atenta tant de la família com del propi alumne. I aquest, des que arriba a l’escola fins que passen les primeres setmanes i està integrat a l’aula. El document exposa clarament quins passos cal seguir en cada moment i dóna moltes suggerències i activitats que es poden fer a l’aula per rebre correctament a l’alumne/a.

Una vegada analitzats tots aquests documents, penso que el plantejament que realitza l’escola en el marc pedagògic i metodològic envers l’atenció a la diversitat és prou bona per poder realitzar el projecte d’escola inclusiva al cicle inicial en coherència amb el Projecte Educatiu del Centre. Amb tot, com esmentava anteriorment, aquest PEC està incomplert i procés de creació, així que penso que encara manquen més elements curriculars, metodològics i organitzatius per assegurar que tot l’alumnat del centre participi de la mateixa manera.

Tal com explicava en l’apartat “descripció del tema del projecte” de la PAC1, la intervenció del pràcticum I es realitzarà tenint en compte moltes de les tasques dels psicopedagogs dels serveis educatius de l’EAP.  Així, una de les funcions de la fase 1 ha estat documentar-me normativament de les funcions dels psicopedagogs.

El document més gobal que he revisat és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 131.2.g) com la norma institucional bàsica de competències professionals el qual estableix que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els Serveus Educatius. Aquesta consideració ens duu a revisar el decret 155/1994 de 28 de juny pel qual es regulen els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament i el decret 180/2005 de 30 d’agost de modificació de l’anterior decret, en els quals podrem trobar el paper del psicopedagog.

Podem destacar que aquests dos decrets han estat creats per potenciar el dret a l’educació per a tothom, que estableix que per assolir una escolarització de qualitat per a tothom i donar al professorat el suport necessari per al desenvolupament de l’activitat docent s’han de crear uns Serveis Educatius encarregats de desenvolupar funcions de col·laboració, assessorament i suport en relació amb aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió social.

Anomena els següents Serveis Educatius:

• Centres de Recursos Pedagògics (CRP)
• Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP)
• Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)
• Centren de Recursos educatius per a diversos tipus de disminucions.
• Camps d’Aprenentatge (CdA)
• Equips de suport i assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social. (ELICS)

Centrant-nos més en l’EAP podem destacar, de manera resumida, les següents consideracions:

Article 6

Els EAPS donen suport psicopedagògic als centres docents amb una intervenció que requereix actuació directa en els centres i s’adreça als òrgans directius i de coordinació dels centres, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal de col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions i per als que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge.

Article 8

Destaquem aquelles funcions que estableix l’article 8 i que estan relacionades amb el projecte del pràcticum:

a)      Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis específics.

c)      Assessorament als equips docents sobre els projectes curriculars dels centres educatius pel que fa a aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat.

d) Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional.

En aquest sentit, podem observar que les tasques que haig de desenvolupar com alumne de pràctiques estan molt relacionades amb les tasques dels psicopedagogs de l’EAP, i es procurarà desenvolupar-les d’acord amb els decrets esmentats anteriorment.

Durant les primeres setmanes de setembre vaig estar realitzant tota la tasca de recerca de fonamentació teòrica i la documentació de l’escola. A més, també vaig realitzar algunes sessions amb la meva tutora per preparar l’ordre del dia de la primera reunió amb el cicle inicial. D’aquesta manera, dimarts 21 de setembre de 2010 iniciava el treball pràctic entrant al cicle inicial com alumne en pràctiques de psicopedagogia.

Ordre del dia

• Resum del projecte
• Tasques a realitzar en el pràcticum I
• Anàlisi d’un cas
• Distribució horària

Primer de tot vaig fer un petit resum explicant en què consistiria el projecte del pràcticum, ressaltant que seria un assessorament i acompanyament per engegar el treball de racons de llengua catalana al cicle inicial. Això voldria dir assessorar-los teòrica, metodològica i curricularment  durant el procés d’instauració dels racons, i preveure la continuïtat d’aquest en acabar el període de pràctiques.

Partint d’aquest breu resum vaig argumentar que les meves tasques serien revisar la documentació general del centre i aquella que anessin elaborant com a docents, traspassar al cicle aspectes teòrics i metodològics del treball per racons, reflexionar sobre l’avaluació de l’alumnat, exposar criteris i estratègies de millora, realitzar l’avaluació psicopedagògica d’un alumne… tot això a partir de reunions amb el professorat dins l’espai de cicle i observacions a les quatre aules del cicle inicial. Per tant, partint d’un model d’intervenció de programa per a la prevenció i un model de consulta per a l’assessorament.

Pel que fa a aquesta avaluació psicopedagògica, vaig comentar que havíem pensat realitzar amb la meva tutora l’avaluació psicopedagògica d’un alumne de 2n. Aquest alumne venia amb dictamen d’un altre centre per canvi de domicili i, tot i que ja s’havien realitzat les actuacions pertinents per part de la CAD de l’escola, crèiem interessant poder fer un seguiment i una avaluació de la seva acollida durant el primer trimestre. El motiu era que en el centre s’iniciava una nova metodologia en l’àmbit de llengua, el treball per racons, i volíem saber com s’hi adaptaria aquest alumne. A més, passava de tenir 20 hores de vetlladora en l’antiga escola a tenir-ne 12h. En aquest sentit vèiem necessària aquesta observació, però encara mancaria parlar amb la família i demanar l’autorització pertinent.

L’últim aspecte que calia deixar clar era la distribució horària ja que, segons el projecte, calia realitzar 4 sessions d’observació a l’aula i una reunió amb el professorat del cicle per setmana. En aquest moment ja vaig començar a notar les relacions professionals que s’estableixen entre psicopedagogs i mestres, deixant clar que la meva tasca seria orientar i assessorar el projecte de racons sempre respectant les seves conviccions, les seves maneres de treballar i les seves decisions sent un treball totalment col·laboratiu. Ja que el fet de reunir-nos setmanalment era vist com una tasca més a les que ja realitzen.

En aquesta fase proposo:

• Conèixer i analitzar el context del centre.

  Acordar els objectius finals del projecte per realitzar la PAC1.