Durant la fase 1 també he estat revisant la documentació del centre per observar quins indicadors podem trobar per relacionar-los amb el projecte de racons. Així que el document marc en el qual podem trobar aquestes consideracions és en el PEC. Aquest està actualment en període d’elaboració, però he pogut revisar els trets d’identitat de l’escola, els mapa de continguts conceptuals mínims del currículum i el Pla d’Acollida.

TRETS D’IDENTITAT

ELS VALORS DEMOCRÀTICS, EL PLURALISME I L’ACONFESSIONALITAT

En aquest apartat es comenta que cal respectar la diversitat en totes les seves vessants, així com potenciar la riquesa multicultural, la cohesió i la inclusió social. Aquests són conceptes que ajudaran a desenvolupar un treball d’escola inclusiva.

L’EDUCACIÓ COM  UN PROCÉS INTEGRAL I COEDUCADOR

Cal destacar d’aquest apartat el fet de promoure actuacions que millorin la qualitat educativa i l’educació integral. Alhora, es comenta literalment que es potenciaran “metodologies i organitzacions obertes als canvis i en constants desenvolupament”.  Fet que deixa oberta la porta per a què el professorat pugui innovar i adaptar-se als canvis de la nova societat, aprofitant les noves tecnologies i metodologies que determina el Departament.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El més important d’aquest apartat és que es pretén desenvolupar “una educació que sigui vàlida per a tot l’alumnat, sense distinció de les seves capacitats, ètnies…”. A més, deixa molt clar que “s’adoptaran les mesures organitzatives necessàries per garantir els drets educatius de tot l’alumnat”. Aquest apartat deixa entreveure que s’ha de viure la diversitat com un aspecte positiu a partir d’una educació solidària, respectuosa i tolerant. Tots ells aspectes necessaris per desenvolupar un bon projecte de racons.

MAPA DE CONTINGUTS

El mapa de continguts és un document que pretén establir aquells continguts mínims que cal assolir a cada nivell de l’escola. Observo que és un bon punt de partida des d’on el professorat del cicle inicial pot desenvolupar els diferents racons ja que  tindran present què han d’assolir els/les alumnes, tot donant coherència i línia pedagògica al centre.

Els blocs de l’àmbit lingüístic que desenvolupa el mapa de continguts són els següents:

–          Expressió i comprensió oral.

–          Expressió escrita (cal·ligrafia, ortografia, gramàtica i tipologia textual)

–          Lectura i comprensió

–          Lèxic

El centre no disposa de proves d’avaluació interna, així que el projecte de racons haurà de preveure uns indicadors d’avaluació molt clars per assegurar que tot l’alumnat assoleix els mínims acordats.

PLA D’ACOLLIDA

Analitzant el Pla d’Acollida pretenc recollir millor quina visió té el centre sobre l’escola inclusiva. És un document molt ampli ja que atén l’acollida de l’alumnat de P3, d’incorporació tardana i nouvinguts, el pas de la primària a la secundària, el professorat de nova incorporació i l’alumnat en pràctiques de l’escola formadora.

Centrant-nos sobretot en l’atenció que rep l’alumnat, podem observar que es garanteix en tot moment una recepció càlida i atenta tant de la família com del propi alumne. I aquest, des que arriba a l’escola fins que passen les primeres setmanes i està integrat a l’aula. El document exposa clarament quins passos cal seguir en cada moment i dóna moltes suggerències i activitats que es poden fer a l’aula per rebre correctament a l’alumne/a.

Una vegada analitzats tots aquests documents, penso que el plantejament que realitza l’escola en el marc pedagògic i metodològic envers l’atenció a la diversitat és prou bona per poder realitzar el projecte d’escola inclusiva al cicle inicial en coherència amb el Projecte Educatiu del Centre. Amb tot, com esmentava anteriorment, aquest PEC està incomplert i procés de creació, així que penso que encara manquen més elements curriculars, metodològics i organitzatius per assegurar que tot l’alumnat del centre participi de la mateixa manera.

Tal com explicava en l’apartat “descripció del tema del projecte” de la PAC1, la intervenció del pràcticum I es realitzarà tenint en compte moltes de les tasques dels psicopedagogs dels serveis educatius de l’EAP.  Així, una de les funcions de la fase 1 ha estat documentar-me normativament de les funcions dels psicopedagogs.

El document més gobal que he revisat és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 131.2.g) com la norma institucional bàsica de competències professionals el qual estableix que correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els Serveus Educatius. Aquesta consideració ens duu a revisar el decret 155/1994 de 28 de juny pel qual es regulen els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament i el decret 180/2005 de 30 d’agost de modificació de l’anterior decret, en els quals podrem trobar el paper del psicopedagog.

Podem destacar que aquests dos decrets han estat creats per potenciar el dret a l’educació per a tothom, que estableix que per assolir una escolarització de qualitat per a tothom i donar al professorat el suport necessari per al desenvolupament de l’activitat docent s’han de crear uns Serveis Educatius encarregats de desenvolupar funcions de col·laboració, assessorament i suport en relació amb aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió social.

Anomena els següents Serveis Educatius:

• Centres de Recursos Pedagògics (CRP)
• Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP)
• Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)
• Centren de Recursos educatius per a diversos tipus de disminucions.
• Camps d’Aprenentatge (CdA)
• Equips de suport i assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social. (ELICS)

Centrant-nos més en l’EAP podem destacar, de manera resumida, les següents consideracions:

Article 6

Els EAPS donen suport psicopedagògic als centres docents amb una intervenció que requereix actuació directa en els centres i s’adreça als òrgans directius i de coordinació dels centres, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal de col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions i per als que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge.

Article 8

Destaquem aquelles funcions que estableix l’article 8 i que estan relacionades amb el projecte del pràcticum:

a)      Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis específics.

c)      Assessorament als equips docents sobre els projectes curriculars dels centres educatius pel que fa a aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat.

d) Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional.

En aquest sentit, podem observar que les tasques que haig de desenvolupar com alumne de pràctiques estan molt relacionades amb les tasques dels psicopedagogs de l’EAP, i es procurarà desenvolupar-les d’acord amb els decrets esmentats anteriorment.

Durant les primeres setmanes de setembre vaig estar realitzant tota la tasca de recerca de fonamentació teòrica i la documentació de l’escola. A més, també vaig realitzar algunes sessions amb la meva tutora per preparar l’ordre del dia de la primera reunió amb el cicle inicial. D’aquesta manera, dimarts 21 de setembre de 2010 iniciava el treball pràctic entrant al cicle inicial com alumne en pràctiques de psicopedagogia.

Ordre del dia

• Resum del projecte
• Tasques a realitzar en el pràcticum I
• Anàlisi d’un cas
• Distribució horària

Primer de tot vaig fer un petit resum explicant en què consistiria el projecte del pràcticum, ressaltant que seria un assessorament i acompanyament per engegar el treball de racons de llengua catalana al cicle inicial. Això voldria dir assessorar-los teòrica, metodològica i curricularment  durant el procés d’instauració dels racons, i preveure la continuïtat d’aquest en acabar el període de pràctiques.

Partint d’aquest breu resum vaig argumentar que les meves tasques serien revisar la documentació general del centre i aquella que anessin elaborant com a docents, traspassar al cicle aspectes teòrics i metodològics del treball per racons, reflexionar sobre l’avaluació de l’alumnat, exposar criteris i estratègies de millora, realitzar l’avaluació psicopedagògica d’un alumne… tot això a partir de reunions amb el professorat dins l’espai de cicle i observacions a les quatre aules del cicle inicial. Per tant, partint d’un model d’intervenció de programa per a la prevenció i un model de consulta per a l’assessorament.

Pel que fa a aquesta avaluació psicopedagògica, vaig comentar que havíem pensat realitzar amb la meva tutora l’avaluació psicopedagògica d’un alumne de 2n. Aquest alumne venia amb dictamen d’un altre centre per canvi de domicili i, tot i que ja s’havien realitzat les actuacions pertinents per part de la CAD de l’escola, crèiem interessant poder fer un seguiment i una avaluació de la seva acollida durant el primer trimestre. El motiu era que en el centre s’iniciava una nova metodologia en l’àmbit de llengua, el treball per racons, i volíem saber com s’hi adaptaria aquest alumne. A més, passava de tenir 20 hores de vetlladora en l’antiga escola a tenir-ne 12h. En aquest sentit vèiem necessària aquesta observació, però encara mancaria parlar amb la família i demanar l’autorització pertinent.

L’últim aspecte que calia deixar clar era la distribució horària ja que, segons el projecte, calia realitzar 4 sessions d’observació a l’aula i una reunió amb el professorat del cicle per setmana. En aquest moment ja vaig començar a notar les relacions professionals que s’estableixen entre psicopedagogs i mestres, deixant clar que la meva tasca seria orientar i assessorar el projecte de racons sempre respectant les seves conviccions, les seves maneres de treballar i les seves decisions sent un treball totalment col·laboratiu. Ja que el fet de reunir-nos setmanalment era vist com una tasca més a les que ja realitzen.

En aquesta proposo:

• Plantejar la continuïtat del projecte tant a nivell de cicle com d’escola.