Durant les sessions que he tingut amb el grup d’aquest alumne he observat els següents aspectes:
- Hàbits de salut
- Emocions
- Conductes
- Progrés escolar
- Context familiar
A més, he pogut observar l’alumne setmanalment amb una sessió acompanyat per la vetlladora i una altra sense, fet que m’ha permès extreure’n molta informació. Aquestes conclusions quedaran reflectides més concretament en la memòria del pràcticum, podent-me centrar ara en com han afectat els racons de treball als aprenentatges de l’alumne.
Amb tot, fent un breu resum i per a què tothom es pugui situar, us comento que ens trobem davant un alumne amb un trastorn lleu de les conductes de relació social (mirada i expressió facial) i del llenguatge oral. A vegades inicia converses amb els adults o els companys però a través de paraules repetitives. També mostra conductes repetitives cap a la porta i el llum de l’aula, entre d’altres, i mostra un lleuger retard general dels aprenentatges. Amb tot, l’alumne no suposa cap perill ni per ell mateix ni pels seus companys, ni mostra conductes motores repetitives com l’aleteig de mans. L’alumne és molt respectat pels seus companys de classe, ja que sovint fa sorolls i altres actuacions que podrien distorsionar el ritme habitual d’una aula, però no succeeix així. Però, en canvi, podríem afirmar que no està integrat a l’aula ja que els companys no interaccionen amb ell. Per tant, aquest respecte que comentàvem anteriorment també es podria traduir en ignorància cap a ell.
Pel que fa al treball de racons he observat que és una metodologia que beneficia la integració i interacció de l’alumne autista amb la resta de companys.
Es pot potenciar la comunicació i el llenguatge facilitant estratègies de comunicació expressiva i funcional, i el treball per racons en grup reduït ens permet que l’alumne se senti més segur per posar a la pràctica totes aquestes estratègies. A més, l’alumne no ha de tenir unes activitats adaptades en la majoria de jocs en grup, fet que ajuda a la inclusió de l’alumne. En canvi, sí que estan adaptades la majoria de fitxes individuals que han de fer els alumnes després del treball en grup. Aquesta adaptació consisteix en què l’alumne treballi els mateixos continguts que la resta però a un nivell diferent.
Per altra banda, penso que els racons també milloren el treball de conducta que s’està realitzant amb aquest alumne ja que el fet d’intervenir dos mestres a l’aula permet que l’alumne tingui més suport. Aquest fet encara es veu més beneficiat quan la sessió es du a terme amb la vetlladora del centre. Amb tot, repeteixo que l’alumne no té cap conducta agressiva ni desafiant, però sí que inevitablement afecta a la dinàmica del grup-classe.