Personalment penso que els racons de treball són molt viables avui dia per realitzar uns aprenentatges del tot significatius. L’objectiu pretén ser que l’alumnat treballi de manera més autònoma i tenint una atenció mes individualitzada. Però tota aquesta tasca és fa més difícil amb l’increment del nombre d’alumnes per classe i la seva diversitat. A més, s’afegeix la dificultat que  els mestres tenen per observar totes les situacions de l’aula i avaluar-ne els aprenentatges. Ara bé, hem de ser conscients que sempre serà qualitativament millor atendre la diversitat d’aula des dels racons de treball que des de la pràctica magistral tot i que, en contrapartida, serà més fàcil gestionar les activitats d’una classe magistral que d’un treball per racons. Doncs la pregunta que ens hem de fer és: prioritzem la gestió d’aula o l’atenció a la diversitat?

En aquest sentit, penso que l’escola ha prioritzat una organització que facilita la presència de dos mestres a l’aula aconseguint la resposta a les meves dues inquietuds: gestionar l’aula i atendre la diversitat de manera simultània.