Com comentava en l’anterior entrada, situació excepcional del pràcticum, penso que m’he sentit molt beneficiat pel fet de conèixer els companys i la manera de fer de l’escola. Imagino que deu ser complicat arribar a una escola i iniciar les tasques de psicopedagog tenint poca relació amb els companys. Ho comento perquè jo, tenint el privilegi de conèixer el context, ja he començat a observar que les relacions que s’estableixen entre psicopedagogs i mestres són diferents a les que s’estableixen entre els propis mestres.
A vegades es fa difícil que els mestres entenguin el rol que els psicopedagogs han de desenvolupar. Aquests últims han de mantenir una certa distància del col·lectiu de mestres per poder desenvolupar les seves tasques però, alhora, han de ser suficientment propers per generar confiança i evitar que el professorat se senti jutjat; tot un conjunt d’actituds amb un llindar poc delimitat. A més, sovint es compliquen les actuacions perquè a les escoles és complicat coordinar totes les accions de manera tranquil·la i organitzada per la manca de temps.
Penso que la solució de tots aquests problemes passa per informar en tot moment, de manera clara, de totes les accions que es realitzen al centre i de quines tasques ha de desenvolupar cadascú en relació a elles. I alhora, utilitzar l’ajuda dels companys i realitzar intervencions col·laboratives, amb comprensió, diplomàcia i diàleg, tot valorant les feines que els professors realitzen diàriament. En aquest sentit, penso que els psicopedagogs que hagin accedit al títol a partir de la diplomatura de Mestres (qualsevol especialitat) i que tinguin experiència en aquest àmbit, tenen un bagatge molt important per desenvolupar les seves tasques acotant-se a les necessitats reals i les dinàmiques d’una escola. Per altra banda, crec que l’actuació de l’Equip Directiu i els professionals d’ed. especial de l’escola seran bàsics per realitzar una bona acollida i establir les relacions òptimes amb el professorat.
Amb tot, haig de dir que jo m’he sentit molt acollit a l’escola i que tothom està fent el possible per a què les meves pràctiques es desenvolupin correctament. Tot i que començo a veure la necessitat de realitzar el pràcticum II fora del centre en el qual treballo per experimentar en primera persona totes les idees que he esmentat anteriorment.
De moment tot funciona molt bé. I més endavant realitzaré altres reflexions per poder valorar tot el procés de treball.
Totalment d’acord amb tu.
A la meva escola a vegades crec que els mestres no entenen quina és la funció del psicopedagog. Sovint els docents l’únic que busquen és “solucions” però prenen una postura distanciada de l’actuació. És a dir, jo tinc aquest problema amb l’alumne X i vull una solució que no em requereixi feina, ni implicació. Potser no és una postura habitual, però sí que l’he observat en alguns dels meus companys de feina, sobretot quan fan referència a la tasca que duu a terme l’EAP a la nostra escola. Sort tenim que l’equip psicopedagògic de l’escola està compost per molt bons professionals que assessoren i ofereixen suport en tot moment.
És cert que alguns mestres només busquen una etiqueta o “quatre receptes” de l’observació del psicopedagog, però estic observant que cada vegada aquesta situació succeeix menys. Per altra banda, també hem de ser conscients que nosaltres, com a psicopedagogs, també hem de fer arribar aquesta filosofia del model col•laboratiu als mestres, i preveure els factors que puguin dificultar aquesta situació. I de ben segur que tots nosaltres serem capaços i capaces de fer-ho amb la formació que estem rebent.