L’objectiu essencial d’aquest projecte, més enllà del propi assessorament, és potenciar experiències inclusives en les aules de cicle inicial a partir del treball per racons, aclarint que els racons només són una de les moltes estratègies que tenen les escoles per aconseguir una educació inclusiva. Ara bé, l’objectiu que penso que hauríem d’aconseguir amb aquest assessorament no és només aconseguir experiències inclusives a les aules de cicle inicial sinó modificar de manera progressiva la cultura educativa del professorat. Aquest, probablement, serà el gran repte. Citant Marchesi i Martin (1998), <<la cultura d’escola està formada per creences i conviccions bàsiques del professorat en relació als processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquest canvi és clau per a què els centres puguin respondre a les necessitats de les noves societats>>.
Encara podríem concretar més el concepte esmentant els trets distintius que exposa Pujolàs ( 2003)
– L’objectiu d’una educació inclusiva és que l’escola contribueixi a adquirir, fins al màxim de les possibilitats de cadascú, totes les habilitats tècniques i socials que són necessàries per ser, viure i conviure.
– L’escola inclusiva mesura l’èxit- la seva eficàcia, la seva qualitat- per la capacitat d’afegir alguna cosa al que sabien i al que eren els alumnes en entrar-hi, fins al màxim de les seves capacitats i possibilitats.
– L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment, per trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe que li permetin atendre junts alumnes diferents, sense que cap en surti perjudicat, encara que no “vulguin” o no “puguin” aprendre.
– Una escola inclusiva es preocupa d’organitzar l’heterogeneïtat perquè sigui profitosa, educativament parlant, per a tothom, més que no pas d’homogeneïtzar l’escola, tot negant o anul·lant la diversitat
De moment, el professorat del cicle inicial s’està esforçant per a què tots els nens i nenes aprenguin i desenvolupin les seves capacitats al màxim, siguin quines siguin les condicions de partida, i perquè van intuir que aquest model podria ajudar-los a sentir-se més acompanyants i motivats en aquest procés. Paral·lelament, cal esmentar també que estan desenvolupant un altra projecte inclusiu en l’àrea de matemàtiques.
El cicle inicial ha elaborat un horari de reforç molt complex en el qual hi hauran dos mestres a l’aula sempre que hi hagi treball per racons en llengua catalana. Aquesta nova metodologia afectarà de la següent manera:
1) A nivell d’aula:
Es presentarà un canvi metodològic molt evident pel fet que hi hauran dues mestres a l’aula afectant a les dinàmiques habituals, tant per l’alumnat com per les pròpies mestres.
Serà essencial la planificació conjunta i cooperativa entre el professorat.
Ens ajudarà a prevenir i detectar les dificultats, donar suport als alumnes i realitzar les avaluacions.
2) A nivell escolar:
Tot l’alumnat se sentirà pertícep del grup ja que no es “delegarà” cap alumne a l’especialista d’ed. especial.
S’afavorirà l’autonomia dels alumnes.
Es podrà tenir un millor coneixement de tot l’alumnat.
3) A nivell d’institució:
Es potenciarà l’aprenentatge entre iguals.
Es potenciarà la interacció i el suport entre mestres. Serà positiu tenir suport per resoldre els problemes conjuntament.
Afavorirà la innovació i la millora de la qualitat educativa.
Aquests tipus d’entrades al blog són més adequades per elaborar la memòria final de pràctiques, no creus? Un diari de les pràctiques no hauria d’estar més lligat a aquestes? És a dir, no seria més coherent que el concepte d’escola inclusiva estigui en aquest context -el blog- relacionat amb el que succeeix actualment al centre de pràctiques o al projecte que estàs intentant tirar endavant?
Per exemple, dius: “De moment, el professorat del cicle inicial s’està esforçant per a què tots els nens i nenes aprenguin i desenvolupin les seves capacitats al màxim, siguin quines siguin les condicions de partida”, bé i com ho fa això l’equip docent?
Finalment, totalment d’acord amb la part final: la justificació de la utilització de la metodologia.
Sí, la veritat és que utilitzaré molta de la documentació teòrica cercada per fer la memòria del pràcticum. A més, potser aquest és l’enllaç més teòric, i alhora general, que he afegit en el bloc ja que tracta dels inicis de l’escola inclusiva. Però vaig pensar que seria interessant parlar dels inicis ja que en el fons aquest projecte intenta desenvolupar una de les moltes estratègies que té el professorat per aconseguir una educació inclusiva. Aprofitaré aquesta nova pàgina que he creat (informacions complementàries) per afegir-hi aquesta part més teòrica.
Per tant, només deixaré en aquesta entrada la justificació de la metodologia.
Per altra banda, abordaré tot el tema de les actuacions d’aula en l’apartat FASE nº3, tant pel que fa al meu rol d’observador, el paper dels docents i les activitats de l’alumnat.