De la revista “Educación 2.0” he pogut extreure aquest article que penso que és important comentar ja que tracta sobre el treball de racons en el primer cicle de primària.
L’article esmenta que podem classificar els racons en 3 tipus:
- Racons de treball
- Racons individuals
- Racons col·lectius o tallers
I em pregunto, els racons individuals i els racons col·lectius no són de treball? Amb aquesta classificació penso que podem deduir que l’article parteix del treball de racons com una estratègia a utilitzar amb aquell alumnat que ja ha finalitzat les seves tasques. De fet, es ratifica aquest pensament més endavant quan esmenta que haver acabat i corregir els deures és una condició per assistir al treball de racons.
És evident que la filosofia de treball per racons que planteja aquest article no parteix d’una visió inclusiva ja que només aquell alumnat ràpid i autònom podrà gaudir del treball per racons. És per aquest motiu que és tan important documentar-nos sobre l’escola inclusiva i el treball per racons de manera paral·lela, de fet aquest últim com una de les moltes estratègies per treballar l’escola inclusiva.
A més, també exposa que els racons col·lectius es forma amb grups d’alumnes de característiques semblants, anant en contra dels grups heterogenis, i que són una proposta metodològica que ajuda a alternar el treball individual organitzat amb el treball individual lliure, quan la programació del treball per racons ha d’estar molt planificada pel professorat.
Per no repetir referents teòrics ja esmentats a la fase 1, contesto a l’article de la revista “Educación 2.0” amb un altre article de la Isabel Montoro, experta en aquest tema, en el qual resumeix clarament la filosofia del treball per racons a partir del concepte d’escola inclusiva.
Hola David,
Em sembla molt interessant el treball per racons. En ocasions a les escoles es dóna un salt massa gran entre les metodologies emprades a l’etapa d’educació infantil vers a les de cicle inicial. En l’escola on treballo ho he estat observant curs rera curs i les experiències a cicle incial amb racons han donat sempre bons resultats en l’aprenentatge de la lectoescritptura dels alumnes.
El treball per racons possibilita les adapacions generals dins les aules i per tant, a partir d’uns mateixos objectius i contignuts cada alumne pot treballar dins el nivell de complexitat que se senti més còmode. No hem d’oblidar que cada alumne té un ritme d’aprenentatge diferent.
Fins una altra!
M’alegra que trobis interessant el projecte per racons.
És cert que sovint hi ha un canvi massa significatiu entre la metodologia emprada a educació infantil i a cicle inicial. Jo estic observant que en aquesta escola la metodologia és força semblant. I no puc estar més d’acord en què aquesta metodologia atent tots els ritmes d’aprenentatges possibles a partir dels mateixos objectius. Ara bé, pel que estic observant al cicle inicial, penso que falten mans (i cames) per tirar endavant de manera coherent aquest projecte, partint que és molt interessant i que recolzo la proposta del treball per racons. Per tant, la meva feina està sent bàsicament d’observar i llençar idees i propostes per facilitar tot el treball i obtenir-ne el màxim resultat.
A més, cal esmentar que en el primer curs de cicle inicial es treballa molt el procés de la lecto-escriptura (lògicament a finals del segon cicle d’infantil també) i mirant els mestres m’adono que no es pot atendre a tots els/les alumnes com ho necessitarien. Per tant, a continuar esbrinant estratègies per aprofitar tots els recursos i aconseguir aquesta escola inclusiva tan necessària avui dia.