El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà. 

Quan se’n puja una pujada ja s’autra a mig camí,
dóna temps al maquinista d’anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d’anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no va de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.