Aquest espectacle compta amb la participació de la Big Band de Granollers i és això el que us oferim, un concert per a Big Band. El quartet rítmic, la secció de vent i fins i tot una veu solista, un cor de gospel i un duet de ballarins de claqué!

L’espectacle, amb suport audiovisual, us convida a participar del que li agrada la Nora. Cantarem la seva cançó i acabarem fent una cercavila amb els músics.

1. als seus pares
2. a l’avi
3. al seu germà
4. als amics de la Big Band

1. els pares representen el swing i el claqué
2. l’avi la música gòspel
3. l’avia la música fúnebre de Nova Orleans
4. el germà el jazz modern.

Mapa mental

El Jazz neix a la ciutat de New Orleans a principis del segle XX. Aquesta ciutat situada al delta del riu Mississippi fou un indret on confluïen multitud de cultures, músiques i gent i d´aquesta barreja sorgeix aquest estil musical que ha influït tant en el decurs de la creació musical del segle XX.
Un element que caracteritza aquest tipus de música és el fet de comptar amb uns espais per la improvisació musical d´uns solistes.En els seus orígens, la música de jazz tenia unes característiques concretes i aquest jazz de principis de segle és el que anomenem com New Orleans. Aquest estil jazzístic es caracteritza per tenir una estructura musical força delimitada a nivell d´arranjament musical. L´estructura més comuna és la que es basa en la funcionalitat de cada instrument: melodia a càrrec de la corneta o trompeta, contracant i sosteniment ritmico-harmònic a càrrec del trombó, contrapunt assignat al clarinet i el piano, banjo i la bateria marquen la pulsació rítmica.
Entre els anys 30 i 40, sorgeix un nou estil musical dins del gènere del Jazz. Aquest va ser el Swing que va tenir un element orquestral propi de mà de les Big Bands que són formacions musicals d´una vintena de músics configurada per una secció rítmica (bateria, contrabaix, guitarra i piano) i una secció d´ instruments de vent (trompetes, trombons i saxos).
El Swing va aportar a la música de jazz l´arranjament musical ja que fou necessari degut a la quantitat de músics que havien de tocar plegats.
Les Big Bands, amb un ampli repertori de música de ball, eren presents en tots els aconteixements socials dels EEUU als anys 30 i 40.De fet, fou l´època on el jazz i la música negra es va donar a conèixer a tot el món . Aquest esclat va coincidir amb la implantació a gran escala de l´industria discogràfica. Hem de tenir present que la implantació de les Big Bands als EUA fou molt important. Avui dia, gairebé totes les escoles d´educació secundària dels EEUU, tenen la seva Big Band que participa en prestigiosos concursos amb d´altres escoles del seu estat i d´altres estats.
Les Big Bands de Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, Glenn Miller, Tommy Dorsey i Woody Sherman van ser de les més famoses.
Més endavant, sorgeix un altre estil anomenat Be-bop i que es desenvolupa bàsicament a Nova York. Els músics de les diferents orquestres de Swing es trobaven en els clubs de jazz en acabar el seu treball habitual. Cansats de tocar música de ball, de sentar-se en les files de les grans orquestres amb poques possibilitats de destacar buscaven nous llenguatges musicals i noves formes de comunicació dins del jazz. Fou en aquest ambient dels anys 40 a Nova York on varen néixer les jam sessions que eren trobades de músics on s´interpretaven temes sense un assaig previ. El Be-bop era un reflex del pensament de molts jazzmen de color que havien arribat a la maduresa musical durant l’ època del swing i suposava un trencament amb aquest estil.
Desprès, s´han anat succeint diferents estils com el cool , el Free, l´ elèctric o el Fussion. Tots ells amb característiques específiques que els fan diferents, tot i que en el fons, es basen en el mateix: Jazz.

Els instruments que sentirem:

VENT

Saxòfon

Trompeta

Trombó

Tuba

Percussió

Bateria

CORDA

Guitarra elèctrica

Cançó Nora i el Jazz

1a Estrofa