UN CUCUT CANTA ENTRE EL FULLATGE;
UN CUCUT, A DINS EL BOSC OMBRIU.
ÉS UN OCELL MANDRA QUE NO ES FA NI EL NIU
I VA A PONDRE ELS OUS ALLÀ ON EL COR LI DIU.
A L’HIVERN DEIXES AQUESTS BOSCOS,
I ESPERAM AMB GOIG EL TEU RETORN,
PERQUÈ QUAN SOLFEIGES ÉS QUE JA FA BO,
TON CANT ANUNCIA EL TEMPS DE LA CALOR.