Ens agrada molt aquest poema.

La Marina juga al sol

amb la closca d’un cargol.

S’ha volgut tombar d’esquena

i troba un cranc a l’arena.

El cranc és petit,

li puja pel dit,

li passa pel nas,

li baixa pel braç.

El cranc s’ha espantat

i ja s’ha amagat.