Com hem explicat abans a l’apartat d’història, el col·lectiu LGBT ha sigut discriminat al llarg del temps i s’ha legislat lleis en contra d’aquest. Però avui dia quines són les lleis i la discriminació que afecten a les persones LGBT?
Les lleis que afecten a persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals varien molt segons el país, desde el reconeixement legal del matrimoni homosexual fins al càstig de pena de mort per activitat romàntica/sexual entre persones del mateix sexe. Per altre banda tot i estar legislats encara hi ha països que socialment no estan ben vistes les persones del col·lectiu i continua havent discriminació, tot i això durant els últims anys ha hagut una evolució visible sobretot a Occident.
Les principals lleis actuals al món que estan a favor dels drets que afecten a persones gais, lesbianes, transexuals, bisexuals…etc són:
- La despenalització de l’homosexualitat
- El reconeixement de les relacions del mateix sexe com el matrimoni o unió civil
- Permetre l’adopció a parelles del mateix sexe
- Reconèixer el model de família homoparental
- Lleis contra la discriminació a persones LGBT en el àmbit laboral, atenció sanitària, dret a la vivenda o dret als béns o serveis
- Lleis contra l’assetjament escolar
- Prohibir les teràpies de conversió
- Dret a emigrar per a parelles del mateix sexe
- Lleis contra els drets d’odi i/o discursos d’odi
- Igualtat en l’edat de consentiment sexual
- Accés igualitari a les tècniques de reproducció assistida
- Reconeixement de l’autodeterminació del gènere de persones transgènere
- Accés a la cirurgia de reassignació de sexe i teràpia hormonal
- Reconeixement legal i adaptació en documents del gènere assignat a persones transexuals
- Permetre a persones LGBT servir a les forces armades
- Permetre a persones que mantenen relacions sexuals amb persones del mateix sexe poder donar sang
Actualment hi ha 29 països que reconeixen el matrimoni homosexual, la majoria són d’Amèrica i Europa com ara als Estats Units, Argentina, Irlanda, Portugal, Costa Rica, Suècia o Espanya entre d’altres. Per altre banda encara queden 68 països amb lleis que penalitzen els actes sexuals entre adults del mateix sexe i en 12 hi ha pena de mort per ser homosexual com a l’Iràn, l’Aràbia Saudí, Mauritània o Yemen.
A Espanya, les lleis LGBT s’han anat adaptant segons el període històric. Un canvi important en la concepció de l’homosexualiat va ser l’influència de l’ideologia cristiana que va reduir la sexualitat de l’ésser humà a un acte destinat a la procreació, això va fer que desaparegués aquella àmplia acceptació que hi havia en l’antiga Roma i a contrapartida es comencessin a aplicar lleis en contra de les persones homosexuals. Aquesta visió negativa cap a aquesta condició sexual va perpetuar fins al segle XX. Un dels primers cossos legals on es considera ilegal l’homosexualitat masculina a Europa és el Liber Iudiciorum que va ser promulgat al segle VII.
Liber Iudiciorum
Aquest cos de lleis va ser escrit pel rei Recesvint cap a l’any 654 durant l’assentament del poble visigot a la Península Ibèrica, en el document es castigava la sodomia amb la castració i el desterrament ja que era considerada un crim sexual no natural.
Els Pecats Nefands
A l’Edat Mitjana, amb l’establiment de la Santa Inquisició (segle XV) es va dictar una llista de delictes entre els quals, alguns estaven relacionats amb les relacions de mateix sexe.
Els Pecats Nefands eren pecats de caràcter sexual i eren considerats els pitjors delictes que es podía cometre segons la Santa Inquisició, entre aquests es trobava la bestialitat, les relacions entre mateixos sexes i les relacions entre sexes oposats contra natura.
La majoria de persones que van ser jutjades per sodomia van ser homes i adolescents i el càstig era la castració o ser cremat a la foguera.
Amb l’auge fascista a l’Europa del segle XX, l’homosexualitat havia tornat a considerar-se un delicte. A Espanya, en plena dictadura franquista, van sorgir diverses lleis en contra d’aquesta:
“Ley de Vagos y Maleantes”
La “Ley de Vagos y Maleantes” va ser aprovada al 1933 i va ser derogada al 1970, no sancionava delictes sinó que tractava comportaments que es consideraven immorals on s’incloïen vagabunds, proxenetes o toxicòmans amb mesures d’allunyament i control. Al 1954 es va modificar aquesta llei per afegir als homosexuals, principalment eren internats en establiments de treball, colònies agrícoles o en institucions especials amb absoluta separació dels demés.
“Ley de Vagos y Maleantes”
“Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social” i la llei d’escàndol públic
La “Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social” va ser aprovada al 1970 com a substitució de la “Ley de Vagos y Maleantes” i principalment empresonava a qualsevol persona que mostrés senyals homoafectives, les penes podien ser des d’una multa fins a cinc anys de presó, i també podien ser internats centres psiquiàtrics per rehabilitar-se. La presó on eren enviats els homosexuals passius es trobava a Badajoz i la presó que eren enviats els actius a Huelva.
Aquesta llei, al costat de la d’escàndol públic, va ser utilitzada per reprimir als homosexuals fins que entre 1975-1976, amb la mort de Franco, no es van considerar perillosos socials i al 1979 es van eliminar diversos articles de la llei, entre ells els actes homosexuals.
A partir d’aquí el col·lectiu es va centrar en intentar eliminar alguns articles de la llei d’escàndol públic fins que al 1983 ho va aconseguir i posteriorment es va derogar al 1989, la “Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social” no es va derogar definitivament fins al 1995. La llei es deia que era de rehabilitació social perquè s’enfocava en tractar i curar als homosexuals per aconseguir que el “pacient” es rehabilités a la societat, així que les aquests eren internats a centres psiquiàtrics per reconduir la seva orientació sexual.
Als centres psiquiàtrics on s’internaven a aquestes persones s’utilitzaven les teràpies d’aversió les quals eren tractaments que consistien en exposar al pacient a estímuls i conseqüentment a descàrregues elèctriques, l’objectiu era que s’associés l’estímul amb la sensació desagradable i volgués acabar amb el comportament “indesitjat”.
Cartell de la Coordinadora de Col·lectius d’Alliberament Gay (CCAG) en 1979
Presó d’homosexuals passius de Badajoz de l’època franquista
Enllaç video: https://www.youtube.com/watch?v=yQ_0LV_SVFE
https://www.youtube.com/watch?v=mi9ThFZV_gk https://www.youtube.com/watch?v=EdYv8wP0yVY&list=PLokjbnX1owzpgRvx2TBxwGAxTpIaYp8Cn
Despenalització i matrimoni homosexual a Espanya
Al 1978 es va despenalitzar l’homosexualitat a Espanya però no va ser fins al 1989 que es va derogar definitivament la persecució del col·lectiu degut a la llei d’escàndol públic, aquesta va ser utilitzada per reprimir a homosexuals i transexuals. El 2 de juliol de 2005 es va legalitzar el matrimoni homosexual a Espanya, entre 2007 i 2008 van augmentar el nombre denuncies d’atacs violents a conseqüència de la polèmica de la nova llei.
Manifestació en contra del matrimoni homosexual recolzada pel PP
Discriminació i homofòbia a Espanya
Espanya és un dels països més progressistes del món i el tercer en legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe però avui dia continúa havent homofòbia a la societat.
La discriminació a Espanya és especialment greu contra els homosexuals estrangers venen sobretot de Llatinoamèrica ja que es suma la xenofòbia i el racisme. A les escoles i instituts el risc de suicidi augmenta degut a l’assetjament escolar, ademés un estudi de la associació “COLEGAS” mostra que el 81% de estudiants d’Andalusia pensen que si algún company fós lesbiana, gay o transexual seria discriminat.
També en els medis de comunicació l’homofòbia es pot trobar en cadenes de televisió, radio o diaris digitals com Intereconomía TV, COPE o La Razón els quals han sigut acusats d’homòfobs en múltiples ocasions degut al seu contingut conservador.
A la política les associacions LGBT consideren que gran part de l’homofòbia a Espanya prové principalment de partits de dreta com el Partit Popular el qual va votar en contra del matrimoni homosexual.
Un altre partit de dretes és el partit de Vox, el qual també ha sigut considerat homòfob degut a diferents propostes del seu programa electoral com el PIN Parental el qual seria un control dels tutors legals per escollir els continguts educatius que poden rebre els seus fills, aquí entrarien els de caràcter LGBT o els relacionats amb la diversitat sexual.
Hi ha un concepte anomenat “homofòbia liberal” el qual es va implantar a la societat cap al 1980 que consisteix en un tipus d’homofòbia que accepta l’homosexualitat mentre es mantingui amagada i sense cridar l’atenció com podria ser a través de manifestacions o expressions públiques, aquest tipus de discriminació és bastant habitual a Espanya.
Tweet de 2013 del responsable nacional de premsa de VOX
Enllaç video: https://www.youtube.com/watch?v=f5v8TIPYe28