La diversitat sexual segons les èpoques

Per entendre millor l’evolució el col·lectiu LGBT vam decidir investigar sobre la seva història. Primerament a l’edat antiga, hem triat parlar de Grècia i Roma perquè és on hi havia més llibertat d’expressió LGBT, continuant hem volgut explicar com l’expansió i l’evolució del cristianisme va afectar el col·lectiu negativament, en tercer lloc a l’edat moderna, ens hem volgut centrar en les conseqüències que va produir la religió cristiana i la inquisició al col·lectiu i per finalitzar a l’edat contemporània hem escollit els fets més importants que han suposat una evolució en el col·lectiu, com els disturbis de Stonewall, l’era de la sida…

Edat antiga

Els primers registres d’homosexualitat de la història provenen de Grècia on estava ben vista la pederàstia masculina homosexual, el més comú era que un erastés (home gran) s’unís a un eromenos  (nen) i no que dos homes adults tinguessin pràctiques homosexuals. La pederàstia solia ser de la classe alta (aristocràcia). No estaven ben vistes les relacions sexuals entre homes de la mateixa edat.

                                                                                                               

A Grècia, també era molt habitual l’homosexualitat en els exèrcits. principalment a la tropa sagrada tebana, tot i que havia moltes més, aquesta activitat es practicava per refermar els llaços i l’esperit de companyerisme. Aquestes unions es reflecteixen en la Ilíada en la relació entre Aquil·les i Patrocle, la seva relació era estímul tant de la valentia com de la moral.

Hi ha molta menys quantitat de registres lèsbics però és evident que també els hi havia, per exemple Safo és considerada la primera dona bisexual, va tenir relacions amb dones i amb homes. Això es demostra en els seus escrits on hi ha moltes referències a les seves relacions lesbicas amb les seves deixebles a les que lloava tant pel seu intel·lecte com pel seu físic. La seva obra més coneguda és “Oda a Afrodita”.

                                                                                                

A Roma l’homosexualitat socialment va tenir moltes variacions al llarg del temps. A la República hi havia la lex Scantinia que era considerada com una mala conducta o conducta desviada dels grecs; a la primera meitat de l’imperi pasa a ser un comportament molt acceptat fins al punt d’arribar a practicar-la els mateixos emperadors.

Durant l’època de l’imperi Romà es van produir molts matrimonis entre homes, així com per exemple Neró que es va casar successivament amb tres homes.

A mitjans de l’època imperial l’acceptació social de l’homosexualitat va tornar a declinar i es va acabar prohibint completament la seva pràctica al començament de l’època cristiana.

La societat romana no negava però tampoc afirmava que hagués lesbianisme ja que quedava a la vida privada. Ovidi nega la possibilitat que el lesbianisme existís però al segle  I dC hi ha referències de la seva existència, hi ha cites en contra d’aquestes pràctiques fins al punt d’arribar a assassinar dones per aquest motiu.

S’han trobat proves que durant l’imperi existís el lesbianisme. Sarpias va redactar a Egipte un encanteri d’amor per conquerir a una altra dona anomenada Herias, el que significa que en llocs amb influència grega fora de Roma no estava mal vist.

La moralitat respecte a l’homosexualitat va anar canviant, quan va començar la República la pederàstia era reprovada encara que cap a mitjans d’aquesta ja va ser acceptada, sempre que el passiu fos o un esclau o un estranger.

Encara que normalment eren molt acceptats els àmbits privats homosexuals, Juli Cèsar va tenir una relació amb el rei de Macedònia., Filipo II.

Edat mitjana segles V-XV

Després de la caiguda de l’imperi romà d’occident, l’expansió a Europa del cristianisme va canviar el concepte de moral a la societat. La nova interpretació de San Agustín sobre la “Biblia” decreta que la sodomia, és a dir les relacions homosexuals, eran un crim i pecat, a partir d’aquest moment es comença a estructurar el pensament homofòbic del cristianisme. Tot i això no hi ha cap registre a l’antic testament on Jesús condemni l’homosexualitat.

La nova visió sobre les conductes homosexuals van desencadenar en fortes persecucions per tota Europa, encara que durant l’alta Edat mitjana, les pràctiques homosexuals als convents i monestirs eren relativament tolerades. També durant aquest període van portar-se a terme en diferents esglésies d’Europa les “adelphopoiesis”, aquestes eren rituals d’enllaç entre homes cristians del mateix sexe jurant-se al igual que el matrimoni, viure junts, cuidar-se en l’enfermetat, etc… podem considerar que són els primers matrimonis homosexuals.

Al segle XII, l’església condemna i reprimeix durament l’homosexualitat, fins i tot el papa Gregorio VII manar cremar totes les obres de Safo a Roma i Constantinoble. Un segle més tard el papa Gregori XII, decreta que els monjos sodomites siguin excomulgats,  va donar inici a la inquisició i persecució dels homosexuals a Italia primerament i més tard a la resta d’Europa, amb l’arribada del papa Innocenci IV la Inquisició va tenir autorització per torturar-los.

En aquest mateix segle les monarquies agafen poder i més autoritat fomentant una visió teocèntrica (déu com a centre de l’univers). També Sant Tomàs d’Aquino declara que la sexualitat només pot tenir fins reproductius, i per tant la sodomia era una cosa contra natura i contra déu enfortint  el discurs homofòbic i les seves persecucions.

A finals del segle XV a Florencia es va fundar una organització destinada a la persecució dels sodomites “Ufficiali di Notte” en els següents 70 anys aquesta organització va processar al voltant de deu mil homes, dos mil dels quals només van ser condemnats a pagar multes simbòliques. En aquest mateix segle Leonardo Da Vinci va ser condemnat per sodomia però va ser absolt per la falta de proves.

Edat Moderna segles XV-XVIII

La visió homofòbica que va originar-se a l’edat mitjana va continuar vigent durant segles.

Durant el segle XVI, l’emperador Carles V va prohibir tota pràctica homosexual mitjançant les seves lleis establertes al “Constitutio Criminalis Carolina”. 

A Florencia un grup de joves anomenats “giovani gaudenti” van protestar exigint l’absolució de tots aquells condemnats per sodomia, fet que es va aconseguir amb el cop d’estat per part de la familia Medici. Aquest acte documentat es podria considerar com una de les primeres manifestacions homosexuals a l’història.

En canvi a Anglaterra el rei Enrique VIII va aprovar la llei “Buggery Act 1533”, la qual  condemnava qualsevol acte sexual antinatural a la força i la confiscació dels seus béns. Aquesta llei es va estendre també a les colònies que Anglaterra posseïa en aquell moment, a les colònies a Amèrica també trobem matances dels conquistadors acusant de sodomia als nadius per portar roba de dona i realitzar tasques de feina considerades per la dona. Un segle més tard les colònies a Nord Amèrica van crear les seves lleis contra la sodomia.

Durant aquesta època les cases de bruixa i els enjudiciaments contra les dones, que segons la inquisició practicaven rituals amb el diable, van fer que moltes dones siguesin acusades no nomès per això, sinó també de sodomía, ja que aquestes dones mantenien relacions sexuals les unes amb les altres.  

Al segle XVIII amb el nou moviment de la il·lustració les persecucions van baixar en intensitat, aquest fet fomenta la revolució francesa la qual proclama la igualtat entre persones. A conseqüència d’aquest fet l’homosexualitat al igual que la bruixeria deixa de ser un crim al 1791. 

El moviment il·lustrat donava gran importancia a la raó i el coneixement fent així que els científics tinguin gran interès per la medicina. Per aquest motiu la medicina s’interessa per l’estudi de l’homosexualitat, a partir d’aquest moment ser homosexual es considerada una enfermetat i es inclosa en els tractats de medicina. Al ser una enfermetat inventen mètodes per tractar-la i teràpies de reconversió com electroshock, un tractament psiquiàtric en el qual s’indueixen convulsions utilitzant l’electricitat o la lobotomia.

Edat contemporània

Als Estats Units el més significatiu ha estat els Judicis de Stonewall, durant els anys seixanta les autoritats de Nova York mostraven la seva intolerància prohibint la llicència per vendre alcohol als bars on solien anar els homosexuals, com en aquests bars es solia vendre alcohol igualment els donaven una excusa als policies per anar i fer batudes. Solien posar a les persones contra la paret i els escorcollaven, els homes que vestien com les dones els hi tocaven els genitals per saber si el seu sexe corresponia o no a les seves vestimentes. Un dia les persones del bar en Stonewall van decidir manifestar-se i començar una baralla al veure que detenien a dos homes, a la baralla se li anava unint gent que passava pel carrer. Les persones del bar van començar a guanyar als policies fins al punt que es van haver de refugiar al bar, quan els policies per fi van sortir van arrestar dues persones, però els homosexuals ja havien guanyat. Es va decidir proclamar el 28 de juny el dia que va succeir la baralla com un dia de manifestacions per a tothom,  així va sorgir el dia de l’orgull.

A Europa, l’URSS va començar a fer persecucions contra els centenars de milers de persones, van ser internades en gulags per ser homosexuals d’on la majoria no van tornar ja que van ser sotmeses a una gran brutalitat. 

La causa va ser la degeneració, ja que pensaven que l’homosexualitat era una decadència burgesa tant física com moral, a part de ser antinatural també pensaven que anava en contra del que era socialista i havien de erradicar-ho.

Al 1934, a l’article 121  del codi penal de l’URSS es va introduir el següent:

“1.- La relació sexual d’un home amb un altre home (sodomia) es penalitzarà amb la privació de llibertat per un període de fins a 5 anys.

2.- Sodomía agreujants. Si s’apliqués violència física, amenaces, es practiqués amb un menor o abusés de la superioritat amb algú dependent es penarà amb privació de llibertat de fins a 8 anys.”

Van implantar moltes legislacions similars en els països com la Xina o la Orbita Soviètica. Van usar l’homosexualitat com una base política per acusar i així acabar amb els seus contrincants.

El moviment homòfil sorgit després de la Segona Guerra Mundial va ser utilitzat per ressaltar l’amor en comptes del sexe. Amb aquest moviment es buscava aconseguir que l’homosexualitat fos acceptada i que encara que en l’àmbit personal fossin diferents als heterosexuals, la gent homosexual era de fiar i eren normals. En aquest moment, es van formar diverses organitzacions homófilas per Europa i Amèrica.

L’era de la sida va començar el 5 de juny de 1981, al Centre per a la Prevenció i Control de Malalties nord-americà. Van fer una conferència de premsa a Los Angeles on es va descriure cinc casos de pneumònia i sarcoma de Kaposi, en la majoria dels pacients eren homes homosexuals sexualment actius i es va començar a cridar sida. Hi va haver diverses teories, una de les que tenia més suport va ser que la sida era un virus que s’evidenciava en les taques roses, gràcies a tres homes de Los Angeles al 1983 que havien tingut parelles sexuals en comú, es va poder investigar el seu tractament i origen. El tipus de sida més conegut és el VIH o «virus d’immunodeficiència en simis».

Al principi els homosexuals van ser culpats d’aquesta malaltia i es deia que era un càstig diví per a la “malaltia dels homosexuals”. El VIH va tenir molta repercussió en la comunitat LGBT, per una banda pels prejudicis que es van crear i per l’altre perquè els supervivents homosexuals van haver de veure com els seus amics morien per culpa d’aquesta malaltia.

 El 17 de maig de 1990 la OMS va votar de forma unànime i va treure l’homosexualitat de les desviacions sexuals. Des d’aquest moment les persones homosexuals ja no poden ser discriminades de malalts mentals pel fet de ser homosexuals.

El moviment LGBT porta treballant i lluitant per aconseguir els seus drets des de finals del segle XIX , la Declaració Universal de Drets Humans va posar aquesta reivindicació:

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. “

Per un cop, a Europa i Amèrica, l’homosexualitat va deixar de ser un delicte (tot i que als EUA el Tribunal Suprem es va encarregar d’acabar amb la sodomia que havia en 2003).

Després d’això, a finals de segle XX i principis de segle XXI es va començar a lluitar per la legalització del matrimoni igualitari. El primer estat del món en legalitzar va ser Països baixos al 2001.  Espanya no ho va aconseguir fins a 2005.

Cristina Ortiz és coneguda pel seu nom artístic “La Veneno”. Ella va ser una coneguda  cantant, actriu, model, ex prostituta, colaboradora de programas del cor i una gran vedette espanyola.

La Veneno és una icona LGBT espanyola molt important ja que va ser una de las primeres dones transexuals en visibilitzar el col·lectiu trans.

Desde molt petita, la Cristina tenia molt clar que era una dona, ella mateixa va  declarar que va patir abusos per part de familiars i  de veïns del poble per la seva identitat sexual.

Al 1990, va començar a portar roba de dona d’amagat i a treballar en una discoteca realitzant actuacions. Allà va conèixer i establir una profunda amistat amb l’estrella transgènere Paca La Piraña.

Va aparèixer per primera vegada a la televisió al 1991, encara sent Jose Antonio, com a concursant del programa Vivan los novios de Telecinco on va guanyar un viatge a Tailàndia.

La transició de gènere va començar el 1992 quan va tornar del viatge i es va establir a Madrid. Al mateix temps, va començar a exercir la prostitució al Parc de l’Oest i al passeig del Pintor Rosales. Inicialment, es va anomenar Tania però aviat va optar per canviar-se el nom per Cristina per commemorar a una prostituta morta. El sobrenom de La Veneno el va crear Paca La Piraña després que Cristina es barallés amb una de les seves parelles.

Després que Cristina fos denunciada pel seu xicot, la companya d’assegurances del seu apartament, Andrea Petruzzelli, va participar en una estafa. La Veneno va ser acusada d’haver incendiat voluntàriament la casa per cobrar les primes de l’assegurança i va ser jutjada i condemnada a tres anys de presó. Va ingressar al mòdul masculí de la presó de Madrid VI-Aranjuez als 39 anys a l’abril del 2003 fins al 2006. Com va confessar més tard, el seu temps a la presó va ser el capítol més dur de la seva vida i l’abús que va patir li va comportar conseqüències tant físiques com mentals.

La Cristina a l’any 2016 va publicar les seves memòries on narrava que havia tingut relacions sexuals amb gent molt important del país com ara futbolistes, polítics …etc

El 9 de novembre d’aquest mateix any la Cristina va morir, quan l’ambulància va arribar a la casa, estava semi-inconscient en molt mal estat i amb el cos ple de blaus. Es diu que va ser assassinada ja que dies abans va anar al programa de “Sálvame Deluxe” i va dir que havia estat amenaçada de mort.

L’ajuntament de Madrid va col·locar una placa en el seu honor al Parc de l’Oest, el lloc on s’havia prostituït i havia sigut feliç.

Els Javis, l’any 2020, van fer pel canal A3player una serie homenatge sobre la seva vida on Daniella Santiago, La Jedet i Isabel Torres” van donar vida al personatge.

Enllaços videos: https://www.youtube.com/watch?v=hRBnELOeUuo&t=404s

https://www.youtube.com/watch?v=CIIsri68MM4