Vida dels autors LGBT

A continuació trobem una recopilació de nou artistes LGBT, hem escollit aquests autors basant-nos en:

-Autors que veritablement van ser del col·lectiu LGBT i per saber-ho ens hem basat en fonts històriques com ara cartes d’amor, judicis/registres penals o perquè ells mateixos van expressar la seva orientació obertament.

-Autors que amb les seves obres van reinvindicar la seva sexualitat influint a la seva època o posteriorment a la societat.

Miguel Ángel

Miguel Ángel, va néixer el 6 de març de 1475 a Caprese, i va morir el 18 de febrer de 1564 a Roma. És conegut per ser un escultor, pintor i arquitecte italià del renaixement, és un artista històric molt important per les seves obres i escultures i va tenir mecenes molt importants entre els quals destaquen la família Medici i diferents papes. 

A més Miguel Ángel va ser el primer personatge històric a qui li van escriure i  publicar dos biografies, la primera a 1550 anomenada Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori, de Giorgio Vasari i la segona publicada el 1553 anomenada Vita de Michelangelo Buonarroti per Ascanio Condivi.

Va destacar en totes les arts en què va treballar, la seva major característica era el perfeccionisme del qual va dir que era el seu art preferit. Sobre tot es va dedicar a l’escultura i a la pintura i una curiositat és que sota la coacció del papa Juli II, va pintar a aquest a la Capella Sixtina.

L’artista va mantenir una atracció molt forta pel cos masculí. Les seves obres eren una clara evidència d’aquesta conducta, a més que pintava a les dones amb qualitats físiques masculines, com podia ser plasmar-les amb molta musculatura.

No va ser fins al 2010, a l’exposició Michelangelo ‘s Dream, on la curadora Stephanie buck va dir que l’artista havia practicat l’homosexualitat durant la seva vida. Va basar la seva afirmació a partir d’uns dibuixos i uns escrits de Miguel Ángel que li dedicava a Tommaso Cavalieri. A més de Tommaso, hi ha evidències de que l’artista havia mantingut relacions amb altres quatre nois però cap d’aquestes relacions va durar tant ni va ser tan intensa com la que va mantenir amb Cavalieri ja que tots dos tenien molt en comú, com ara l’amor per poesia i l’art. Cavalieri es representat en el seu quadre: El Judici Final.

Simeó Solomo

Simeó va ser un pintor prerafaelita anglès, va néixer el 9 d’octubre de 1840 a Londres. 

Simeó va ingressar a l’Acadèmia d’art Carey’s el 1852. Com a estudiant de la Royal Academy, on va ser acceptat el 1856, va conèixer prerafaelistes tan importants com Gabriel Rossetti i va exposar per primera vegada el 1858. Durant la seva carrera va estar en contacte amb altres intel·lectuals homosexuals coetanis com Oscar Wilde o el poeta i aristòcrata Count Eric Stanislaus Stenbock, que també va ser el seu mecenes.

Simeon era homosexual i va viure obertament la seva sexualitat en una època en què no era acceptada. Salomó va ser únic entre els pintors coetanis, ja que sovint representava joves decaiguts o lànguids com les figures d’Eros de Love in Autumn (1866) i Love Dreaming by the Sea. (1871). En retrospectiva, és evident que aquestes obres representen l’intent de Salomó d’explorar la seva pròpia identitat homosexual durant una època a l’Anglaterra victoriana on la passió entre homes era un delicte i només es podia expressar en un llenguatge codificat. Certament, no va ser només en aquestes obres que Salomó estava explorant temes d’homosexualitat, ja que anteriorment a la seva vida altres obres suggereixen aquesta finalitat. Aquests inclouen el tema de la bisexualitat en el dibuix La núvia, el nuvi i l’amor trist (1865), joves religiosos a Two Acolytes Censing (1863) i Safo i Erinna a un jardí de metilene (1864).

El 1873 la seva carrera va ser bruscament interrompuda en ser arrestat en un servei públic a Londres amb George Roberts, un home de seixanta anys. Tots dos van ser acusats de conducta indecent i d’intent de sodomia. Va ser sentenciat a divuit mesos de treballs forçats a la presó, però posteriorment la pena li va ser reduïda sota vigilància policial. Finalment va marxar a França, però va tornar a ser arrestat el 1874 i condemnat a tres mesos de presó. 

Aquests fets van anar ressentint la seva carrera artística degut  al rebuig dels seus clients. Tot això el va conduir a l’alcoholisme que va ser el causant de la seva mort el 1905, a l’edat de 75 anys.

 

Henry Scott Tuke

Henry Scott Tuke va néixer el 12 de juny de 1858 a York (Regne Unit) i va morir el 13 de

març de 1929 a Falmouth. Va ser un fotògraf i pintor britànic que a les seves obres li agradava representar joves despullats o amb roba en contacte amb la naturalesa, degut al erotisme de les seves obres s’ha arribat a dir que es mostra una certa pedofilia tot i que Henry Scott es considerat un del pioners de la cultura gay.

A 1874 la seva familia es va traslladar a Londres a Slade School of Art, a 1880  després de graduar-se va viatjar un breu temps a Florencia per estudiar pintura. Una mica més tard, a 1881  va viure a París on va estudiar amb Paul Lorena y va conèixer a Oscar Wilde entre altres poetes i escriptors homosexuals. Dos anys després  regresa a Gran Bretanya establint-se a Newlyn, Cornwall. Aquí s’uneix a una petita colònia d’artistes on aconsegueix acabar, un any després, la seva primera obra titulada “Summertime”. 

A 1885 s’instal·la a Falmouth, Cornualles, zona on havia passat gran part de la seva infancia. Després de enamorar-se de l’encant de la costa no tarda en guanyar-se una reputació a 1889 per plasmar l’heroisme masculí a l’obra titulada “Tots a les bombes de mà”. A partir d’aquí les seves obres es van començar a exposar a la Royal Academy on a 1914 va ser nomenat membre de l’institució.

La seva obra més famosa és “August Blue” (Agost Blau)  on representa perfectament l’estil “plein air” o a l’aire lliure de les seves obres.

En alguna de les seves obres apareixen elements marítims com ara vaixells o ports però la majoria són retrats i paisatges amb joves realitzant activitats a l’aire lliure, capbussant-se en el mar o remant sota un ambient mediterrani.

Va tenir críticas desde el primer moment però abans i després de la Primera Guerra Mundial el pintor tenia una gran quantitat d’admiradors, la majoria homosexuals. Va ser conegut com el pintor de la juventut perquè es considerava que expresava de forma visual les inquietuds de la nova època.

Tamara de Lempicka

Tamara de Lempicka va ser una pintora polaca nascuda a principis del segle XX, concretament el 1898 a  Polonia. 

La seva biografia va ser falsejada per ella mateixa. Degut a l’origen jueu del seu pare, va haver de mentir sobre els seus orígens per poder sortir d’Europa al 1939.

Sabem que odiava el comunisme, ja que la revolució va destrossar la seva còmoda vida aristocràtica de festes a la Rússia prerevolucionària, quan va estudiar art a Petrograd. 

Emigrada a París sorgeixen signes de feblesa econòmica i Tamara es veu obligada a pintar. En pocs anys, la seva peculiar tècnica i elegant estil, a més dels contactes, la converteixen en la pintora de moda. Tota la burgesia i la noblesa volen un dels seus retrats i Tamara es converteix en una extraordinària retratista. Aviat es pot tornar a permetre portar una vida luxosa sense preocupacions. En aquesta etapa es forma la llegenda de Tamara de Lempicka, una dona bonica i moderna, amant de l’hedonisme, les festes, les orgies, la cocaïna i la bisexualitat. Una vida decadent que va servir d’inspiració per a la majoria dels seus quadres, que retrataven en gran part, la vida banal del París de l’alta burgesia.  Per aquella època, va iniciar una relació amb Ira Perrot, una veïna rica que el faria de model i esdevindria la seva amant més constant.

A l’inici de 1923 va conèixer l’escriptora Natalie Barneyy va entrar a formar part del seu conegut cercle sàfic. Freqüentava els salons dels divendres a La rue Jacob, on va retratar gairebé totes les seves protagonistes i va coincidir amb les figures del món artístic i literari més destacades de l’època.  Algunes de les seves models també van ser les seves amants: la protagonista del quadre La bella Rafaela, la duquessa de la Salle i la cantant Suzy Solidor, que regentava La Boite de Nuit, únic “bar d’ambient” del París de l’època. 

En esclatar la II Guerra, es marxa als Estats Units, on segueix tenint èxit, potser més com a baronessa que com a pintora, ja que l’èxit de l’art-decó disminueix. Al final de la seva vida i després de la mort del seu segon marit, es va traslladar a Cuernavaca, Mèxic, on va morir el 18 de març de 1980.

Es percep a la seva obra un amor per Ingres, però també reb una gran influència de Boticelli i el Manierisme en general. El nu i el retrat en són els principals gèneres, homes elegantment vestits, o bé dones etèries, amb les teles dels seus vestits flotant. Es va voler veure també certs trets propis del cubisme a la seva obra, i per descomptat l’artista va tenir contacte amb el moviment, adoptant certa geometrització en algunes de les seves obres. De fet, l’eclecticisme, l’ús de diferents estils per crear una composició, és potser el més característic de la seva obra.

 

Jeanne Mammen

Jeanne Mammen va néixer a Berlín però va créixer a Paris com a filla d’un comerciant, en 1916 sense diners va tornar a Berlín, va començar com a dissenyadora de moda obtenint així certa fama a través dels seus dibuixos.

En la seva primera exposició realitzada el 1930 va aconseguir molts aplaudiments de la crítica ja que els seus dibuixos havien aixecat molta admiració, una de les seves millors obres és “Les cançons de Bilitis” un homenatge a l’amor lèsbic dels poema de Pierre Louÿs.

Amb l’arribada dels nazis, la seva carrera es va veure finalitzada, encara que sobre 1945 va començar a dibuixar art abstracte.

Encara que fins a 1971 per les seves exposicions d’art a Hamburg no va ser redescoberta, però la seva veritable renaixement va ser el 1990 on moltes galeries i museus van introduir les seves obres. 

Paul Cadmus

Paul Cadmus va néixer el 17 de desembre de 1904 a Nova York (Estats Units) i va morir el 12 de desembre de 1999 a Connecticut.

Amb 15 anys va deixar l’escola per assistir a la Academia Nacional de Disseny durant 6 anys, amb 20 anys es va convertir en membre de la Societat de Gravadors de Brooklyn i a 1928 es va inscriure a la Lliga d’Estudiants d’Arts mentres treballava com a ilustrador d’una agència publicitària.

Entre 1931 i 1933 va viatjar amb el seu amic i amant Jared French per tota Europa fins que van retornar als Estats Units per pintar grans murals en espais públics per al projecte del New Deal: Federal Art Project. Va ser conegut pel seu estil Tremp a l’ou en les seves obres on apareixen interaccions socials en entorns urbans, principalment es coneix per representar a la marina de Nova York.

  L’artista és conegut per fer diversos dibuixos on destaquen figures masculines, a l’hora  destaca l’erotisme i la crítica social per crear un estil anomenat realisme màgic. Al 1934 va tenir una controvèrsia relacionada amb l’obra anomenada “The Fleet’s In” (Ha arribat la flota!), aquesta pintura incloïa a mariners de pretensió homosexual degut a l’exageració erótica dels pantalons ajustats la qual cosa no va agradar a la marina perquè deia que era una representació vergonyosa.

Va ser classificat pel Sindicat d’Artistes de Rússia entre els millors artistes del Món del ùltims quatre segles.

 

Frida Kahlo

Frida Kahlo va néixer  el 6 de juliol de 1907 a Mèxic, va ser una important pintora revolucionaria coneguda com un icon pop mexicà, gràcies a les seves obres tractant el seu patiment i dolor. També es coneguda com un referent LGBT, ja que es va declarar bisexual i va mantenir relacions amb dues dones.

A la seva infància Frida va enfermar de poliomielitis, degut a aixió va haver d’estar 13 mesos reposant a la cama. Aquesta enfermetat va afectar al seu sistema nerviós, especialment a les seves cames les quals queden greument deformades. Això no va ser un impediment i Frida des de petita ja mostra una gran capacitat de superació.

Al 1925 un accident en tranvia ocasiona diverses fractures en el seu cos, un altre cop Frida es veu obligada a estar en repòs una llarga temporada. El seu pare li regala una caixa de pintures i pinzells,  en aquest moment comença la passió de Frida per la pintura i també com a via d’escap que l’ajudaria psicològicament a portar els dolors de la seva enfermetat.  Per a Frida la pintura no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per explorar la realitat i mostrar una sèrie de sensacions.  Aquest repòs la indueix a investigar la pròpia persona, el cos i la identitat. Un dispositiu de miralls col·locat sobre el llit permet començar la seva famosíssima sèrie d’autoretrats, realitzats al llarg de tota la vida. En principi, les obres mostren el retrat auster d’una dona de mirada intensa; amb el temps, els autoretrats reflectirien també emocions descarnades, patiments, passions i desitjos. 

Al llarg de la seva vida, l’exploració de la identitat pròpia va ser una constant a l’obra de Frida Kahlo. A més dels autoretrats, el tema més habitual en la seva trajectòria, la pintora va reflectir també la seva ascendència familiar i els seus amics, parelles i amics. En tots es combinen els colors potents i primaris, característics de la cultura plàstica i estètica de Mèxic, amb l’expressió de les seves emocions a través de metàfores visuals: collarets d’espines, animals, sang, llàgrimes, cotilles…

Anys més tard coneix al pintor Diego Rivera, qui seria l’amor de la seva vida i amb qui mantindrà una relació plena de passió, gelosia i infidelitats. La relació

de Frida i Diego passa per innombrables alts i baixos a causa de les infidelitats de Diego, a les quals l’artista decideix respondre amb les seves pròpies aventures. Es divorcien el 1939 per tornar a casar-se el 1940, aquesta vegada amb el compromís de mantenir vides sexuals obertes.

El 1950 la seva salut empitjora, a causa d’una intervenció a la columna que li causa importants problemes; el 1954 l’artista intenta suïcidar-se dues vegades, incapaç de continuar aguantant el dolor. Aquell mateix any, Frida Kahlo mor als 47 anys.

 

Yannis Tsarouchis

Yannis Tsarouchis va néixer el 13 de gener de 1910 a el Pireu (Grècia) i va morir el 20 de juliol de 1989 a Atenes. És considerat un dels màxims exponents de la pintura contemporània grega, va néixer en una família benestant i als sis anys va demostrar el seu talent ja que realitzava pintures i  dissenyava disfresses.

Amb 17 anys es va traslladar amb la seva família a Atenes on va entrar a l’Escola de Belles Arts de l’Universitat Tècnica d’Atenes gràcies a l’èxit d’una petita mostre coral de 1929, a 1935 emprèn un viatge per recòrrer ciutats i nodrir-se de obres del Renaixement i l’Impressionisme.

Al 1938 realitza la primera exposició individual i als ‘40 participa a la Segona Guerra Mundial, fet que va despertar els seu interès per començar a pintar soldats i mariners grecs en obres amb escenaris foscos de bars o cases. Els personatges es trobaven despullats i vulnerables mentre ballen, llegeixen o juguen a les cartes.

Degut a les seves obres se’l va considerar antipatriota  i moltes de les seves exposicions van ser censurades. Cap als ‘50 va ser una persona reconeguda a París, Londres i Nova York però degut a la seva persecució va mudar-se a París a 1967 on va actualitzar el seu estil en una serie de nus masculins amb ales de papallona. A la dècada de 1970 va pintar  diferents obres de caràcter renacentista i barroc, de fet al 1977 va fer una representació de Les Troianes de Eurípides.

A 1981 va obrir la Fundació Yannis Tsarouchis i un any després el Museu de Yannis Tsarouchis per passar els ùltims anys de la seva vida projectant i estudiant el seu treball.

Fabian Chaires

Chaires és originari de Mèxic, concretament de Chiapas té 34 anys i és un artista plàstic.

Les seves obres, se centren principalment en reinterpretar la masculinitat i en temàtiques LGBT amb alguns estereotips com és el “Mascle mexicà” col·locant en situacions LGBT pròpies de les drag queen.

Chairez va pintar un quadre trencant els estereotips del mascle mexicà posant-lleig, fort i formal, però en posis delicades, i amb colors representant la bandera LGBT, així ho fa en la seva obra anomenada “revolució” on es veia un home a qual distingia com Zapata, però amb poses suggerents, caball i talons.

Chairez va passar a ser un pintor i heroi revolucionari, però aquesta revolució va fer que alguns pagesos entressin al palau de belles arts perquè traguessin aquest quadre, cosa que mai va ser i el quadre segueix exposat.