Experiència i resultat final

• Reinterpretació “El judici final”

Amb el resultat final de la fotografia he volgut traslladar la sensació de comoditat i benestar d’estar donant afecte a la teva parella en públic sense por de les opinions externes.

Per interpretar aquesta obra va decidir trucar a dos amics que eren parella per veure la seva complementació a l’hora de fer la foto, ells van acceptar i vam anar a Plaça Catalunya.

Decidim anar a un lloc on circula molta gent, ja que al quadre original hi ha molta gent de fons, així que decidim anar al centre de Barcelona “Plaça Catalunya”, però un cop arribem, ens trobem amb un inconvenient, aquell dia no hi havia gaire gent.

Al principi, vam decidir canviar la localització de la foto i anar a un altre lloc més concorregut com “la Rambla”, però vam decidir avortar aquesta opció quan vam veure que era impossible a causa de tot el trànsit de persones que hi havia.

Després vam donar una vista general de la plaça i vam decidir anar a la part alta, perquè es veiés la poca gent que hi havia, i ens vam adonar que el fons, amb els coloms, la poca gent i l’edifici feia que els models principals destacaven més.

Un cop a la part alta vam fer proves per veure on quedava millor la foto, ens vam col·locar entre dues estàtues i el Manu es va posar sobre la tanca per semblar més alt i que quedés aquesta contraposició d’altures.

Una vegada els models van saber com col·locar-se per a la foto ens vam trobar amb el segon inconvenient i era que estàvem contra llum i no es veia bé la foto encara que amb alguns filtres ho vam aconseguir arreglar i ens va agradar el resultat.

La meva experiència amb aquesta fotografia va ser molt bona, ja que vaig sentir aquesta compenetració i benestar de la parella, i en veure el resultat notar que allò que volia plasmar, s’havia aconseguit plasmar, em va agradar molt.

Models: Joel (@joeelfernaandez) i Manu (@manugxc)

 

• Reinterpretació “Safo i Erina en un jardí de metilene”

Amb el resultat final de la fotografia he volgut traslladar l’essència del quadre original a l’actualitat.

Al quadre original trobem a les dues dones assegudes en un jardí, al reinterpretar-ho vaig plantejar-me dues opcions diferents:

La primera era fer la fotografia al parc de la Ciutadella, concretament a la font per obtenir-ne un fons noucentista o fer les fotos al parc del Laberint d’Horta per utilitzar un fons neoclàssic similar al del quadre.  

La segona era pensar més enllà de la imitació i fer una reinterpretació a l’actualitat.

Vaig pensar que seria molt més interessant fer la segona opció i per tant havia d’identificar  els elements claus, un d’ells el gest d’afecte de les dues dones i l’altre l’entorn i vestuari.

Al traslladar-ho a l’actualitat estava clar que el vestuari hauria de ser modern i si ens fixem bé les dones desde l’antiguitat sempre se’ls imposava la roba femenina i els vestits, per trencar amb aquest estereotip que plasmava el quadre vam decidir vestir-nos amb pantalons. 

Amb la localització de la foto vaig pensar en que abans uns dels llocs de reunió de les persones eren els jardins com es mostra al quadre, encanvi a l’actualitat els joves ens solem reunir als parcs o places i una de les places a Barcelona on es reuneix molta joventut LGBT és la del MACBA (museu d’art contemporani de Barcelona), admès podria aprofitar el fons dels edificis del museu per mostrar la modernitat dels temps actuals.

Per fer la foto vaig demanar-li a la meva millor amiga amb la qual tinc molta complicitat que surtis amb mí a la fotografia, vam asseure’ns en un dels murs de la plaça i vam fer la foto. Aquesta ens mostra un moment d’estimació entre dues persones i plasma molt bé com dues persones del col·lectiu es mostren afecte en públic. Els colors del fons al ser neutres no destaquen molt a la fotografia, en canvi el vestuari de les models dona el toc de color, la model de l’esquerra al estar vestida de negre fa que destaqui els colors de la jaqueta de la model dreta fent que ens fixem en ella donant protagonisme al petó que li està fent.

Vaig editar la foto fent algunes correccions de color i retallant-la per enquadrar al mitj de la imatge les dues models. 

La meva experiència fent aquesta fotografia va ser bona, en aquell moment no hi havia molta gent però tot i així hi havien persones mirant-nos amb curiositat. Vaig passar-ho bé i em va sorprendre el resultat final, ja que no sabia si la idea que havia pensat ho plasmaria.

Models: Estela (@_estelamg_) i Marta.

 

• Reinterpretació “Calor del migdia“

Amb aquesta reinterpretació volia transmetre aquesta etapa de l’adolescència d’exploració de la sexualitat, de buscar l’aferrament o la intimitat amb un altre persona i sobretot de trobar-se amb mateix.

Per fer la foto van participar el Javi i un amic seu que es va oferir, vam anar a la platja de La Barceloneta per poder ambientar-nos millor en l’ambient mediterrani de l’obra original, també vam buscar un espigó perquè s’identifiquessin les roques escarpades. 

Un inconvenient que vam tenir per fer la foto és que aquell dia feia molt vent, per tant molt onatge, ademés de que estava una mica ennuvolat i doncs preocupava no captar del tot la llum d’un clima calorós. Al final amb l’edició vaig aconseguir una millor claredat del paisatge i els colors que més van destacar van ser els de la sorra, el mar i el cel. 

Respecte a la posició dels models vam provar varies però al final vam decidir que el Javi que representa al noi assegut es posicionés amb les cames mirant al seu amic estirat. Això és perquè tot i no ser el format exacte del quadre, creiem que per al tipus de fotografia era la millor forma de no tapar les roques del fons. 

Al principi la idea era que els models es vestissin amb un banyador i sense camiseta però tenint en compte que feia fred finalment la vam fer amb roba normal de carrer,  per altre banda això també va contribuir a que la roba moderna li donés a la reinterpretació un aire més renovat i actual.

Vam escollir aquesta sobretot perquè els dos estaven somrient i creiem que recordava a l’enamorament immadur de la juventud o adolescencia.

L’experiència amb la fotografia va ser bastant positiva ja que el model invitat va col·laborar satisfactòriament i després d’anar provant diferents angles vaig aconseguir bastant bé la idea que volia transmetre. Encara que amb el clima els dos van haver de posicionar-se una mica allunyats de l’aigua perquè la marea estava bastant alta i les onades arribaven ben lluny.

En conclusió amb el resultat final de la reinterpretació vam aconseguir fotografiar les emocions que voliem plasmar com la sensació d’intimitat o desig dels dos individus gràcies al plà de la imatge i l’expressió de les seves cares.

Models: Yoel (@yoelgxrcia) i Javi (@_javiiigr_)

 

• Reinterpretació “Dansa de dues dones“

Amb el resultat final de la fotografia he volgut traslladar aquest sentiment d’amor per part de les dues dones a més d’aquesta tranquil·litat i comoditat d’estar juntes en públic.

Al principi per a les models d’aquest quadre tenia pensat en dues amigues que eren parella perquè es veiés la seva compenetració, però una estava malalta el dia que vam fer les fotos i no va poder venir, llavors no sabia ben bé què fer.

Aquella mateixa tarda havia quedat amb uns amics per menjar tipus pícnic al parc de la Ciutadella a Barcelona, ​​i van venir les dues models, i vaig veure la gran compenetració que tenien, ja que són grans amigues, els vaig preguntar si voldrien ser els meus models, i van acceptar.

Un cop solucionat el problema que models emprar per a la foto, teníem el problema que no sabíem a quin bar/restaurant fer la fotografia, però ens recordem que a Urgell hi ha un bar d’ambient i decidim anar-hi a fer la fotografia.

Un cop acabem de dinar vam anar al bar “The Moon” a fer la foto.

Quan vam arribar, el bar estava ple de gent i no vam poder fer la fotografia, així que vam decidir anar al bany del bar.

Un cop al bany, les dues models, es van col·locar com a la foto original i vam fer proves des de diferents angles, encara que al final la millor foto va ser aquesta.

La meva experiència amb aquesta fotografia va ser molt dispar, al principi vaig sentir estrès i aclaparament en adonar-me que la meva model estava malalta i no tenia model per a la foto, encara que una vegada vam fer la foto em va agradar molt, fins i tot una noia en veure que estàvem fent la foto, es va acostar i em va preguntar.

Models: Ite (@itesarati) i Nadia (@nadiafendez)

 

• Reinterpretació “Dones”

Amb aquesta fotografia he volgut transmetre una sèrie de sensacions, com la delicadesa, tendresa i tranquil·litat que evoca el quadre original.

Per aconseguir-ho vaig demanar-li a la meva millor amiga, amb la qual tinc molta estimació i confiança, que m’ajudes amb aquesta reinterpretació i surtis amb mi a la fotografia.

Com havíem fet prèviament la reinterpretació del quadre de Simeon Solomon, vam aprofitar la localització i vam utilitzar una de les parets blanques que hi havia al voltant. D’aquesta manera en emprar una paret blanca i el vestuari de colors neutres com el negre, fa que la mirada de l’espectador se centri en la figura de les dues models donant protagonisme a la seva posició. Les dues mirades són despreocupades i no estan fixades en cap punt, al rostre de les models també s’aprecia la tranquil·litat que senten en estar en companyia de l’altre. He volgut mantenir com al quadre els tons vermells als llavis i galtes de les dues models, aquests donen un toc de color a la fotografia conjuntament el contrast de colors dels dos cabells. 

Per acabar d’arribar al resultat final de la fotografia vaig fer unes correccions de colors i vaig afegir una vinyeta negra que emmarqués tota la foto i s’apreciés un ambient més íntim.

La meva experiència fent aquesta fotografia va fer que sentis diferents emocions, al principi estava molt nerviosa no sabia com quedaria la foto, en haver-la fet en un espai públic, molta gent es quedava parada mirant-nos i això va fer que ens costes més fer la fotografia, ja que sentíem molta vergonya, admès quan vaig plantejar-me com serien les meves fotografies no tenia pensat sortir-ne jo, però per una sèrie de problemes havia de deixar de banda els meus complexos i sortir a modelar a la foto.

En conclusió després de veure la foto i editar-la em va agradar molt el resultat final i com havia plasmat aquestes sensacions, també em sentia molt satisfeta a l’haver aconseguit superar un repte personal al atrevir-me a sortir a la fotografia, ja que soc una persona a la qual li costa molt fer-se fotos i sobretot fotografies en les quals es veu la meva cara en un primer pla.

Models: Estela (@_estelamg_) i Marta.

 

• Reinterpretació “Jerry“

Amb aquesta fotografia he volgut transmetre principalment el missatge de crítica social i la representació d’un escenari íntim i sensual.

El model que participa és el meu germà a qui li vaig proposar, al principi ell tenia dubtes perquè a l’obra original el personatge apareix sense camiseta i li feia vergonya però al ser una reinterpretació no calia que fos igual. Sobretot el vaig escollir perquè és actor i ja havia treballat abans en sessions professionals de fotografia així que vaig pensar que seria un bon model a l’hora de posar. També perquè el personatge de Jared French era ros amb els ulls blaus a l’igual que ell.

El lloc va ser a casa meva i vam fer-la al llit de matrimoni dels meus pares perquè era més gran i teniem més espai per provar posicions.

Un inconvenient que vam tenir vas ser que ens va costar una mica aconseguir que la fotografia quedés de forma natural i que a l’hora el model es col·loqués amb una posició semblant a la del quadre ja que en aquest, el personatge es troba recolzat sobre un coixí que es disimula perfectament amb la resta de llençols del llit però en el nostre cas el coixí era d’un color que ressaltava una mica. Vaig escollir aquesta foto perquè em va semblar que era la que millor posició tenia del cap, ademés de la mirada d’intimitat.

Vaig editar-la una mica perquè tan sols es veiés el llit i no més part de l’habitació, també per obtenir la calidesa i els tons grocs i taronges de l’obra. Respecte a la lluminositat vam tenir la sort de que aquell dia entrava un raig de sol per la finestra que iluminava el llit i vam aprofitar-lo.

Vam fer servir una camiseta blanca per al meu germà perquè amb el color blanc no es veia tanta diferencia que si no portés res. Tot i ser un quadre que és difícil de reinterpretar degut al seu format, els detalls com l’arracada o els tatuatges fan notar que el temps es troba ubicat a l’actualitat.

Per llançar un missatge de crítica social vam decidir substituir el llibre d’Ulisses per “Spinfluence”, un llibre amb il·lustracions que recull un seguit d’estratègies de manipulació que utilitzen els medis de comunicació o la publicitat contra la població. Ens va semblar que aquest llibre seria una bona opció per a la foto perquè les “Fake News” és un tema bastant actual que pot ser polèmic, així que ens va semblar bé utilitzar això per fer una al·legoria de l’homosexualitat o de segons quins tabús de la diversitat sexual.

L’experiència va ser satisfactòria ja que com que el model era el meu germà ja teniem confiança i doncs al estar acostumat a fer-se fotografies va saber com posar i aprofitar la llum perquè quedés bé.

En conclusió quan vaig fer la fotografia vaig quedar bastant satisfet perquè crec que el resultat final va transmetre els punts més importants com ara la crítica a la societat a través d’un element polèmic o actual i l’acolliment de la figura a través de la mirada dirigida a l’espectador.

Model: Abel (@ivolroach)

 

• Reinterpretació “Dos homes amb ales de papallona i sabates negres“

Amb aquesta reinterpretació he volgut transmetre l’atractiu del gènere masculí i l’exploració que va més enllà de les figuracions heteronormatives.

A la foto van participar dos amics del Javi dels quals un és el mateix que va fer de model a l’obra de “Calor del Migdia”, ademés va fer-se en el mateix lloc que aquest, a la platja de La Barceloneta. Concretament els models es van col·locar a sobre d’unes roques del espigó ja que a l’obra original els personatges es troben a sobre de dos núvols així que vam creure que situar-los en un lloc elevat podria ser el més adient.

Un inconvenient que vam tenir va ser que aquell dia ademés de fer vent hi havia força gent a la platja i no paraven de passar persones per darrere però vam aconseguir fer una on no apareguéssin masses.

Quan vaig editar la foto vaig afegir les ales de papallona als models i vaig posar un filtre que iluminés el cel, principalment aquesta és la fotografia definitiva perquè em va agradar molt el raig de sol natural que es filtre en el model que està de peu, també perquè la posició dels dos em va semblar molt fidel a l’obra.

Tot i que no van sense camiseta o en roba interior, tenint en compte que feia fred, els dos anaven vestits amb camiseta i dessuadora blanca de manera que es dissimula més aquest fet. Tant el tipus de roba com el collar que porta el model dret fan veure que la imatge és bastant actual.

La mirada dels dos queda molt ben representada ja que recull aquest pensament de llibertat que apareix a l’espectador quan veu el quadre.

La experiència a l’igual que amb la reinterpretació de “Calor del Migdia” va ser positiva perquè els  amics del Javi van saber col·locar-se perfectament, ademés al moment d’editar-la el resultat va ser satisfactori al veure com quedaven les ales. Encara que em va costar una mica escollir el tipus d’ales que quedaven millor i un fons que iluminés tot el paisatge.

En conclusió amb el resultat final vam aconseguir fer veure aquesta actitud de tranquilitat mentre s’exposen com realment són sense importar l’opinió de la societat i tot això a través de l’al·legoria que hi ha entre les ales de papallona i l’homosexualitat.

Models: Yoel (@yoelgxrcia) i Dani (@_daanidiazz)

 

• Reinterpretació “Les dues Fridas”

Amb el resultat final de la fotografia he volgut transmetre el sentiment de dolor i patiment que senten les persones LGTB quan pateixen una divisió en elles mateixes i amaguen els seus sentiments.

Al reinterpretar el quadre em vaig trobar amb molts inconvenients, ja que el quadre és molt simbòlic per transmetre allò que l’artista vol utilitza elements i colors. Per tant, havia de pensar molt bé com transmetre la idea principal (la dualitat de l’ésser i l’oposició de les energies que es complementen) reinterpretant-ho en l’actualitat.

La primera idea que vaig pensar era en una persona mirant-se al mirall i que la persona reflectida fos completament oposada a ella. Vaig fer les fotos i les vaig editar, però el resultat final no transmetia cap emoció ni plasmava la idea original.

Així doncs vaig pensar en com podia reinterpretar-la, vaig demanar-li a la meva millor amiga si podia sortir ella com a model. Les dues vam quedar a la meva casa i estava pensant en com podia fer-ho, en estar parlant-ho conjuntament una estona, ens vam adonar que en l’actualitat una de les sèries LGBT que millor representen aquesta dualitat en els adolescents és Euphoria, on es mostren diferents personatges que amaguen els seus sentiments i estan dividits entre allò que senten i com la societat concep com haurien de ser.Vaig decidir fer una reinterpretació allunyant-me del quadre original captant la idea clau, basant-me en l’estètica d’Euphoria. Em va semblar una bona idea, ja que aquesta sèrie la majoria dels adolescents l’hem vist i era una manera diferent de fer el quadre.

A la sèrie destaquen els maquillatges amb molta purpurina i els colors neons, per tant, vaig decidir fer la foto en un primer pla en vertical utilitzant un projector amb colors roses i liles com a la sèrie. A la foto veiem que destaca l’expressió de la model i com el raig de color blanc mostra com se sent internament fent ús de llàgrimes de purpurina inspirada en un dels maquillatges de la sèrie.

El resultat final plasma la idea principal i es veu a la model amb una expressió seria i distant. El raig de llum blanca fa que ens fixem en el seu ull donant protagonisme a les emocions i com se sent per dins i el que està amagant a la societat.

En conclusió ha sigut un quadre molt difícil de reinterpretar, però crec que he aconseguit transmetre aquestes emocions amb la fotografia a través dels elements que he escollit.

Model: Estela (@_estelamg_)

• Reinterpretació “Masculinitat Rosa”

Amb el resultat final de la fotografia he volgut traslladar aquesta sensació de tristesa i nostàlgia d’una persona que ha patit i pateix atacs homofòbics i com ho passa malament per això.

Aquesta foto no tenia ben clara la idea de com representar-la, al principi vam anar al Teatre Poliorama a la Rambla de Barcelona, ​​ja que volíem que es veiés el teatre de fons i el model representant allò que el quadre representa davant, perquè el model semblés un artista, això ho vam fer amb un altre model, però no ens va acabar de convèncer el resultat.

Aquesta primera foto no ens va acabar de convèncer, ja que no acabava de transmetre allò que el quadre original transmet.

Aquell mateix dia, però a la tarda vaig anar a dinar amb el meu amic (el model actual) a la ciutadella, i em vaig adonar que era perfecte per a la representació del quadre així que li vaig demanar que si podia fer la foto, al que ell va acceptar.

Al principi no m’acaba de convèncer el resultat, perquè faltava alguna cosa, però el meu amic em va posar un filtre de la xarxa social “Instagram” el qual posava les llàgrimes negres com si fos rímel, i vam fer les fotos i em van encantar.

La meva experiència amb aquesta fotografia va ser   molt bona, ja que és una de les meves fotografies favorites de la feina i fer-la em va agradar molt, encara que al principi quan vaig fer la primera foto no em va acabar d’agradar però després sí.

Model: Adri  (@byaadri)