Analisis obres i influències

Després de cercar les obres pictogràfiques dels autors, vam escollir obres que fossin una reivindicació explícita o implícita del col·lectiu LGBT, les hem analitzat per poder fer una reinterpretació més profunda al següent apartat.

El judici final, Miguel Ángel

• Descripció formal:

Per tal de fer els murals de “El judici final”, Miquel Àngel va destruir els murals que Perugino havia fet abans.

La composició gira al voltant de la imatge de Crist, envoltat de cossos nus. En un fons compacte i unificat hi ha una barreja de cel i infern, la resurrecció dels elegits i la condemna de pecadors, àngels i dimonis, tot en una visió terrorífica composta per unes quatre-centes persones. La part inferior representa la salvació i la convicció.

En aquest fragment de l’obra, podem veure com els models protagonistes, són dos homes donant-se afecte al judici final (l’últim moment de les seves vides) amb una expressió de pau, mentre que al fons es pot apreciar les altres persones donant-se afecte, corrent i alterades per ser el judici final.

Tots dos homes són rossos, un va sense samarreta mentre que l’altre porta una toga vermella.

La concepció de l’artista del mural és tradicional, però alhora innovadora, gràcies a la distribució dinàmica de figures de nus ascendents i descendents i a la disposició d’instruments apassionats. A més, descompon les personalitats tradicionals dels apòstols i màrtirs, que s’ordenen jeràrquicament a les obres clàssiques. Minimitzant els atributs d’aquests personatges es poden identificar Crist, Maria, Pere, Pau, Joan Baptista, Andreu, Llorenç, Bartomeu, Caterina, Simó, Blass i Sebastià.

• Temàtica:

Aquest fragment pertany al quadre “El judici final”, representa una escena entre una parella homosexual fent-se una abraçada (símbol d’amor) a l’últim moment de les seves vides.

En aquest quadre, destaca sobretot els dos personatges centrals donant-se afecte, mentre de fons es veuen més parelles, però cap destaca en especial, a més el fet que es donin afecte en públic és molt important, ja que és un quadre que es troba a la capella Sixtina.

• Model i influències:

“El judici final de Miguel Ángel” està inspirat pel passatge bíblic de “l’Evangeli de Sant Mateu”, el quadre representa:

Segons l’escatologia cristiana, el dia del judici, després de la segona vinguda i la resurrecció física de Jesucrist, tota la humanitat serà jutjada segons les seves accions. Els versos del Nou Testament que descriuen aquell moment inclouen Mateu (vegeu 24 i 25), l’Evangeli de Marc.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

L’obra del Judici Final (1537-1541) està situada a Itàlia, a la Capella Sixtina de la ciutat del Vaticà. El quadre representa l’Apocalipsi de Sant Joan el qual s’allunya de les altres representacions d’aquest episodi de la Bíblia, ja que aquestes seguien el patró de plasmar el cel, la terra i l’infern a través de capes horitzontals. Aquesta nova representació utilitza un espai gran amb agrupacions de diverses figures despullades amb característiques individuals i separats uns dels altres amb l’objectiu de caracteritzar el buit de l’eternitat. Jesucrist és la figura central que separa als justos dels pecadors, a l’esquerra es troben els que ascendeixen al cel i a la dreta els que descendeixen als inferns. Concretament la part en la qual ens fixem trobem tres parelles d’homes abraçant-se i besant-se. Una de les interpretacions que té la pintura és que la seva obsessió de representar l’anatomia masculina es devia a la seva homosexualitat.

Aquesta obra està situada en un mural catòlic, per tant a l’època les seves idees es consideraven atrevides per la gran quantitat de cossos nus i figures bizarres i abstractes. L’església va demanar tapar tots els genitals amb túniques i roba interior.

Safó i Erine en un jardí de metilene, Simeon Solomon

• Descripció formal

Al quadre, les línies compositives formen un triangle, per la posició de les dues dones assegudes i recolzades una sobre l’altre. Predominen les línies corbes als vestits i posicions de les dones de la mateixa manera que a la vegetació, en canvi, les línies rectes predominen als elements constructius com el mur al fons del quadre, el banc en el qual es troben assegudes i la columna al costat dret del quadre.

El focus principal del quadre es troba en els caps de les dues dones i a l’acció que fa la dona de l’esquerre. Cromàticament al quadre destaquen els colors verds i terrosos com el groc o ocre i el color vermell terra empleat en el vestit de la dona esquerra. El pintor il·lumina el quadre amb els colors blancs i no s’aprecia cap ombra al quadre utilitzant una llum homogènia i tampoc s’aprecia un focus lumínic visible. Les figures de les dones tenen volum, aconseguit mitjançant els plecs de les seves vestidures que aporten una sensació de voluminositat.

• Temàtica:

Al quadre es representa una escena lèsbica en la qual s’estan donant un petó, les dues són poetesses clàsiques greges, destaca al quadre la figura de Safó.

El cert és que Safo és la primera dona de qui es té constància que mantingués relacions amb altres dones, encara que també les tingués amb homes. L’impacte que van tenir aquestes relacions homosexuals van fer que la paraula lesbiana/lesbianisme sorgís de la llar de la poeta, Lesbos. Els versos de la poetessa es caracteritzen per ser apassionats i deixar constància de la seva atracció i relació amb altres dones. Un fragment conegut de la seva obra és el poema Adéu a Atthis, dedicada a una de les alumnes amb què tenia relacions.

• Models i influències:  

La presentació de Salomó al poeta i crític Algernon Charles Swinburne va influir a les sevesobres. L’amor de Swinburne pel classicisme i l’eròtica seria molt influent a les seves pintures i sobre tot a Safó i Erine.

També trobem influències dels pintors prerafaelites de la mateixa manera que el classicisme, a partir d’aquest punt de la carrera de Salomó, el classicisme es va convertir en un estil dominant per a ell. Seguint l’exemple d’altres artistes com Frederic Leighton, Edward Poynter i Albert Moore.

• Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

“Safo i Erina en un jardí de Mitilene”, va ser un quadre pintat el 1864 per Simeon Solomon. Al quadre es troben representades la poeta Safo i la poeta Erina en una actitud sensual i delicada.

A l’època aquest quadre no va rebre tantes crítiques, ja que la dona és considerada com un objecte sexual i tenen major llibertat a ser representades en aptituds lèsbiques. Però el autor no va representar aquesta escena amb aquest objectiu, sinó que va voler representar aquesta escena com a propia exploració personal de la seva sexualitat reflectida en dones, tot i que la societat va donar-li un altre significat completament contrari.

De totes maneres aquesta imatge ha sigut un símbol del lesbianisme, ja que representa a les dues poetesses fent-se un petó i entre elles Safó, considerada una poetessa clàssica lesbiana, és el quadre més famós de Simeó a l’actualitat.

Calor del migdia

• Descripció formal:

El quadre plasma l’escena de dos joves descansant sota el sol en una badia amagada. Les figures mostren una actitud relaxada davant la vida dins d’un paisatge il·luminat, blau per l’aigua del mar i amb roques escarpades. La obra dóna pas a l’imaginació i a qüestionar-se sobre la relació que hi ha entre els dos adolescents els quals s’estan mirant-se fixament als ulls. Això reforça aquesta tensió sexual implícita sota un entorn  natural i romàntic. El jove de l’esquerra està completament estirat al terra i vestit tan sols amb un pantaló, el de la dreta està assegut amb les cames estirades i nu del tot. Els cossos es veuen frescos i realistes i els retrats rígids destaquen de la pintura acadèmica. Cromàticament es caracteritza per tenir  colors vius i es capta molt bé la llum natural per apreciar millor als models el qual es típic de l’impressionisme. Les gruixudes pinzellades recolzen el joc lleuger de la pintura i indica una millor connexió emocional de l’artista. Destaca el clar homenatge a la bellesa masculina dels joves efebs grecs.

• Temàtica:

A les primeres pintures de Tuke pintava nus masculins en contextos mitològics però desde 1980 va a començar a pintar a nens i joves locals pescant, navegant o jugant. A les seves obres va utilitzar uns colors més frescos i atrevits, com es pot veure a Calor del migdia les seves obres no són explícitament sexuals ja que no arriben a veure’s els genitals però sempre va tenir aquesta fixació amb representar cossos masculins banyant-se al mar, costum que va mantenir sempre.

• Model i influències:

Henry Scott Tuke com molts altres artistes homosexuals de 1881, va dedicar la seva vida a buscar l’afecte propi i l’autosatisfacció. En la recerca de la seva identitat, artistes com Oscar Wilde o John Sargent van intentar plasmar l’erotisme a través de l’art en un període on s’anomenava “uranians” a les persones homosexuals.

Les seves obres van passar desapercebudes fins que a 1970, la nova generació d’artistes homosexuals van recollir-les i les van convertir en una figura de culte gay.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

Calor del migdia és una de les obres de Henry Scott que van ser criticades degut als temes homoeròtics que mostrava, la pintura va ser encarregada per un client habitual que demanava una versió sense pantalons del jove que es troba cap per avall. La nova versió es va publicar en agost de 1933.

El quadre és ambigu ja que es pot interpretar com una escena innocent de dos amics prenent el sol o com una escena plena de suggeriments sexuals. Tot i així avui dia es considera que la relació dels dos joves és molt més íntima que una amistat arribant fins i tot a lo físic. L’obra va ser tant criticada pels més conservadors, que preguntaven perquè no centrava el seu art en un tema més acceptable, com venerada per les noves generacions de joves homosexuals. 

Artistes més moderns com el cantant Elton Jhon és un entusiasta col·leccionista de les obres de Henry Scott Tuke qui va donar al 2008 onze de les seves obres a una exposició de Falmouth.

Dansa de dues dones, Jeanne Mammen

• Descripció formal:

La pintura es un ball on les protagonistes on té a les protagonistes en primer pla, les protagonistes són dues dones, una d’elles, més alta que l’altra, amb els cabells taronja i curt, vesteix un mico color verd i no se li veu la cara, mentre que la segona model, és més baixa que la primera, té els cabells negres amb serrell i mitja cabellera, i va vestida amb un mico taronja, està diferència de l’anterior si se’l veu una mica la cara i té trets asiàtics,  les dues models estan agafades de les mans i estan ballant, amb una expressió de calma.

La gent del fons són tot parelles heterosexuals, on la gamma de colors de tots és verd fosc mentre que les models protagonistes, tenen colors més vius per a així destacar més.

• Temàtica:

Mammen era una dona lesbiana, que es caracteritza per pintar quadres que expressés els seus sentiments. La temàtica dels quadres de Mammen gairebé sempre és pintar parelles de dones LGBT.

En aquesta ocasió ha pintat dues dones en un ball o festa, a causa dels adorns el fons, la gent agafada com si estiguessin ballant… on totes les parelles són heterosexuals, menys les models protagonistes on pels colors clarament destaquen elles.

• Models i influències

Mammen pren molta influència de les parelles lèsbiques per pintar els seus quadres, segurament a causa de la seva orientació sexual.

Els seus quadres han servit d’inspiració per a més artistes del mateix gènere, i perquè moltes dones “surtin de l’armari” lliurement.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

Jeanne Mammen va ser una dona obertament lesbiana, el qual no era molt normal per l’època, a més les seves obres han sigut una clara reivindicació de la seva sexualitat

El seu quadre és una clara representació del seu lesbianisme, i que no cal tindre por de mostrar l’amor a la teva parella en públic, amb les dues noies ballen en un ball on totes les altres parelles són heterosexuals, i aquest a més és del fi de l’obra.

Noies, Tamara de Lempicka

 · Descripció formal

Al quadre les figures ocupen un primer pla sense deixar molt espai per a elements externs, la pintora vol donar més importància a les figures femenines per aquest motiu tan sols trobem elements com la tela i els gratacels situats al fons del quadre. Les posicions en què es troben les dones són contorsionades i fa un gran ús de les línies corbes i rebutja el realisme de les figures fent-les geomètriques. El quadre dona sensació de profunditat a causa dels gratacels del fons.

Utilitza colors brillants com el vermell, els colors rossos dels cabells de les dones i el color blau equilibrant cromàticament l’escena utilitzant el mateix color per als gratacels situats al final de l’obra, substituint els idíl·lics jardins del renaixement. A la pintura es pot apreciar una llum provinent d’un focus lumínic a l’esquerra fora del quadre que crea clarobscurs amb diferents ombres donant sensació de voluminositat a les figures. El punt central de l’obra són les dues dones recolzades l’una sobre l’altre, les expressions d’aquestes són trenqui-les i adormides.

• Temàtica

Al quadre es mostren dues dones  en una actitud intima lèsbica, la dona de la dreta és un autorretrat de Tamara de Lempicka i la dona de l’esquerra és una de les seves amants de París. Les seves amantes eren models per als seus quadres i mantia relacions amb elles quan anaven al seu estudi. El tema principal és aquesta trobada íntima entre dues dones.

• Model i influències

L’obra de Tamara de Lempicka es centra fonamentalment en retrats femenins. Les seves dones són etèries, les vestidures flotants i els dits llargs. No són dones estilitzades, són més aviat corpulentes, influenciada clarament per Botticelli. Els seus quadres combinen un estil escultòric clàssic i influències del cubisme. També veiem  l’influència de l’art decó, estil que emplea a totes les seves obres.  D’altra banda, la seva tècnica pictòrica, de traç definit i colors brillants, neix del seu propi concepte de l’art, influït per dos dels seus mestres: André Lhote i Maurice Denis.

Com ha afectat a l’actualitat la reivindicació de l’obra

Les seves obres han sigut una clara reivindicació de la seva sexualitat i una característica en comú és les seves pintures són els llavis vermells que doten de sensualitat les seves escenes. També les postures de les dones fan que la sensualitat inundi les peces. Són imatges gairebé escandaloses per a l’època en què es van fer.

Anys després de la seva mort, la seva obra s’ha tornat molt reconeguda, especialment entre les celebritats. Inclouen Jack Nichoklson, Barbara Streisand i Madona que va incloure la seva pintura als vídeos musicals de Vogue en el qual a l’inici es mostren diferents quadres de la pintora de la mateixa manera que a Open Your Heart i Express Yourself. 

Aquest fet és gràcies a la visió de “dona moderna” que ens ha deixat a través de les seves obres mostrant-se com una dona empoderada que no tenia por a amagar la seva sexualitat i defensora de l’amor lliure.

Jerry, Paul Cadmus

•  Descripció formal:

Cadmus pinta una figura masculina seminua i estirada a un llit de forma temptadora. Es troba recolzant el cap amb el braç dret i amb el braç esquerra ensenya el llibre d’Ulisses de James Joyce. Jared observa a l’espectador amb una mirada sincera i entranyable que suggereix un erotisme subliminal que ens fa pensar en la connexió entre el creador i el model. L’art eròtic contribueix a l’imaginació ademés de provocar i seduir degut al misteri de la obra, tota aquesta intimitat i profunditat emocional resulta ser inusual per

 l’estil caricaturesc del pintor. Paul Cadmus va crear un estil nou i personal anomenat Realisme màgic i aquesta obra el reflexa perfectament ja que aquest moment càlid i fugaç on l’home mira amb una mirada d’amor correspost pot ser real però, també a l’hora, se sent màgic.

• Temàtica:

L’obra és representada per l’amant i model del pintor, Jared French. El va conèixer a la ciutat de Nova York i van mantenir una relació amorosa i d’amistat que va durar fins a la fi de les seves vides, inclús quan Jared es va casar al 1937. Va pintar-lo a Mallorca mentre viatjava amb ell a través d’Europa per estudiar. Principalment el tema de l’obra és la representació de l’homoerotisme implícit o indirecte, també ho és el clar missatge simbòlic del llibre el qual fa al·lusió a la censura de l’homosexualitat al segle XX amb la censura del llibre Ulisses que estava prohibit per contingut sexual.

• Model i influències:

Les principals influències de Cadmus van ser Piero della Francesca, Andrea Mantegna i Peter Paul Rubens els quals li van inspirar la seva tècnica, també va basar el seu estil en  artistes com Signorelli o Mantegna que són reconeguts per plasmar cossos masculins del Renaixement italià. Va continuar servint de model per a altres artistes com Robert Mapplethorpe i David Hockney, que van ser més directes amb la seva orientació sexual.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

 “Jerry” representa la primera obra en moviment cap a les tècniques i estil pels quals Paul Cadmus és més conegut, és un retrat íntim del pintor i model Jared French. Es considerada pel pintor com la primera pintura madura que va crear com a artista, ademés tot i no tenir missatges directes de crítica social o de sàtira és important el llibre que està llegint Jared.  Aquest llibre  és Ulisses de James Joyce, era un text que estava prohibit als Estats Units ja que es considerava que tenia contingut pornogràfic, aquest fet s’asocia avui dia amb que a l’època que vivia Paul Cadmus l’homosexualitat explícita estava censurada a l’art del segle XX i per tant l’element del llibre és un gest de complicitat cap a la censura d’aquesta. A l’igual que Ulisses, el quadre va ser controversial pel missatge de fons.

Avui dia l’obra és un bon exemple de reivindicació LGBT degut a la intimitat del retracte ja que ni tan sols a les fotografies es plasmava així a les persones.

Les dues Fridas, Frida Kahlo

• Descripció formal

El primer que veiem en aquest quadre és un doble autoretrat, on les dues Fridas estan assegudes sobre un banc de fusta amb palla, es pot veure per sobre de la roba el cor, el qual està connectat amb el de la segona Frida mitjançant una artèria, alhora es troben unides perquè estan agafades de les mans.

Cada Frida està vestida d’una manera diferent, es diu que una representa la Frida Europea i l’altra la Frida mexicana; l’europea mostra a la mà dreta unes tisores, el seu vestit blanc està tacat de sang, el seu cor no està complet; mentre que la Frida mexicana té a la mà dreta un mini retrat de Diego Rivera, i el seu cor està complert. La primera impressió que ens dóna aquesta obra és la dualitat d’una dona, és la doble visió que Frida té sobre ella mateixa, que per una banda es troba forta i enamorada i per l’altra té el cor completament trencat.  Aquesta Frida es fa veure el dolor i el patiment que això li causa ja que el seu vestit blanc està tacat de sang.

Es pot analitzar que Frida Kahlo a través de l’obra va voler dir o més aviat expressar el dolor profund que sentia a causa del final d’una relació complicada plena de problemes i ferides emocionals; per això en una Frida el cor està destruït, completament trencat, això demostra que una part d’ella es va morir, perquè se la va emportar el seu ex marit deixant-la a la deriva en un món ple de patiment que ella intenta tallar amb les tisores que porta  a la mà dreta, però no ho aconsegueix ja que el seu vestit blanc es veu tacat per la sang que cau de la vena que està connectada amb el cor trencat, això simbolitza que ara és una dona tacada perquè està divorciada, cosa que per aquella època era una cosa molt estranya i la gent solia jutjar molt les dones que passaven per això. D’altra banda es veu una persona que una vegada va estar enamorada, amb el cor fort, gran i bategant a gran velocitat, ella té a la mà dreta un mini retrat del seu ésser estimat, aquesta vestida amb el vestit favorit del seu marit i totes dues estan unides a través d’una vena que  connecta els cors, això representa la unió entre el present i el passat.

Aquesta obra està fortament marcada per la línia, especialment pel que fa a les dues figures humanes, les quals tenen terminació dibuixística; no obstant això no abandona el color ja que l’utilitza per marcar la diferència entre totes dues: una vestida de blanc demostra la seva part europea, així com el que espera la societat d’ella i la que aquesta vestida més acolorida és la Frida mexicana, i és la roba que portava per donar gust al seu marit núvols. El fons està marcat pel color, especialment pels no colors ja que és com un cel ple de nous en tons blancs, negres i grisos i el terra és de color terra.

Les figures tenen volum, no són planes, juga amb l’ús de la llum per donar a notar la textura i volum tant de la roba com del cel i el terra, els cors apareixen com a figures planes sobre posades sobre el pit de cadascuna, fent notar com si es pogués veure a través de la pell.

Frida Kahlo opta per l’ús de la perspectiva lineal, posant el punt de fuga a la unió de les mans de les dues Fridas, d’aquesta manera el centre de l’obra és l’ambivalència que pot tenir una persona, en aquest cas ella mateixa, però que alhora aquestes dues parts tan diferents es troben profundament unides. Tot està col·locat de manera molt específica perquè es centri l’atenció de l’espectador a la unió, les tisores, els braços, el mini retrat de Diego Rivera, els cossos de les dues Fridas estan lleument inclinats, estan apuntant cap a les mans, cap al centre de l’obra. El gran contrast que es dóna entre el cel tancat i tempestuós amb els colors càlids i terrossos fa notar la dualitat que existeix entre el cel i la terra, la vida i la morta, aquesta ultima es veu millor reflectida als cors, ja que l’un es troba en perfecte estat bategant i l’altre està completament trencat completament trencat. El tema de la dualitat és present en tots els aspectes de la composició de “dues Fridas”.

• Temàtica

Frida Kahlo va pintar un autoretrat anomenat “les dues Fridas”, amb motiu d’assimilar el seu recent divorci, es diu que és l’expressió dels seus sentiments ja que ella sempre feia servir les seves obres com a mitjà d’expressar la seva interioritat així com per alliberar les seves tensions i sentiments.

Aquest va ser el primer autoretrat que va fer a gran escala, es pot deduir que ho va fer d’aquesta mida simbolitzant el gran buit que sentia al seu interior i aconsegueix expressar no només en l’emotivitat i força dramàtica de l’obra sinó que també ho va fer a través de l’ús d’un gran espai. 

• Models i influències

La seva obra és influïda per l’obra de Diego Rivera, ja que adopta l’ús de zones de color àmplies i senzilles.

Com ha afectat a l’actualitat la reivindicació de l’obra?

La seva actitud moderna cap a la sexualitat i la seva capacitat d’explorar-la obertament a la seva vida i obra van enfortir el seu estatus d’icona entre els artistes de la comunitat LGBT. Les seves idees sobre la sexualitat es van integrar al seu art, l’obra de “Les dues Fridas” pintada el 1939, representa el dolor després de la separació amb el seu marit Diego, tot i això és una obra simbòlica amb diverses interpretacions. Es mostra la dualitat, és a dir, la presència de dues naturaleses dins d’un ésser és recurrent en les obres de Frida Kahlo. La dualitat de l’ésser i l’oposició de les energies que es complementen és representada a través de les dues Fridas amb els cors exposats però units per artèries, venes i sang. Interpretant-se també com el dolor que les persones LGBT pateixen en ser discriminades i la dualitat de l’ésser de sotmetre’s al normatiu amagant la seva orientació i per altra banda mostrar-se tal com ets trencant amb el establert i estimar lliurement.

 Dos homes amb ales de papallona i sabates negres, Yannis Tsarouchis

• Descripció formal:

El quadre mostra un retracte de dues  figures masculines en roba interior. Hi ha un jove ajupit a l’esquerra amb sabates o mitjons negres i els calçotets roses i l’altre es troba a la dreta de peu, amb l’esquena recta, calçat igual i amb el calçotets de color blanc. Tots dos personatges tenen dues ales de papallona monarca.

Es troben a sobre d’uns petits núvols grisos amb un fons de capvespre. Els colors són taronja, negre, rosa, blanc, groc, ocre i gris, la cromatització és càlida. Els colors que més destaquen són el blanc, el rosa i el negre de la roba interior perquè l’espectador es fixi en els personatges centrals, la llum s’intenta captar a  través del color groc del cel.

• Temàtica:

L’autor va anar actualitzant els seus estils i temes al llarg de la seva carrera, cap a la década dels ‘60 comença a pintar a nois joves amb ales de papallona on resalta l’atractiu sexual del gènere i a la vegada avui  dia es percep com una alegoria de l’homosexualitat.

• Models i influències:

Va ser influit pels grans impresionistes francesos i va combinar elements de l’escultura helenística i la pintura de ceràmica de l’art bizantí. Ademés, artistes com El Greco van ser un clau referent postbizantí per a la seva pintura.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

 Avui dia es considera que l’obra és una projecció de les figuracions heteronormatives de gènere, l’exploració de la transformació i un símbol de la comunitat Queer. Es resalta la tensió entre l’atractiu sensual del gènere masculí i el disfraç de papallona com una alegoria clàssica. Un altre quadre amb aquest element característic és “Policia militar arrestant l’esperit” en el qual es pot veure com el pintor va voler plasmar els tabús dels homes militars  que va experimentar a la guerra. Aquest estil va destacar per la relació entre l’estètica dels uniformes militars de la guerra i les fantasíes fetichistes així que la moda de pintar diferents figures amb ales de papallona va ser estrictement censurada.

Masculinitat Rosa, Fabián Cháirez

• Descripció formal

Fabián Cháirez amb la seva pintura volia representar com el model acabava de morir assassinat per ser homosexual.

El fons és un fons amb ales com si fos un àngel el que simbolitza la seva mort, el model té una expressió trista i apagada, a més a la cara té llàgrimes negres el que és rímel i només porta de roba un tutú, tot això simbolitza que ho han assassinat pel fet de vestir així i ser homosexual, a més està fumant un cigar.

• Temàtica

La temàtica de les obres de Cháirez representen com l’home mexicà està efeminat, per ajudar a eradicar l’homofòbia en un lloc on està tan normalitzat.

Aquesta obra representa la mort d’una persona homosexual a les mans d’una altra persona pel fet de ser homosexual i pel fet de com es vesteix, maquilla…

• Models i influències

Fabián Cháirez s’ha inspirat molt pels rols de la societat a l’hora de feminitzar els seus models i ha aconseguit canviar la mentalitat de moltes persones amb les seves obres.

Els seus quadres tenen influència de la seva orientació sexual, ja que Cháirez és homosexual.

Com ha afectat en l’actualitat la reivindicació de l’obra?

La temàtica de l’obra, gira entorn de la feminització de el cos masculí, sortint dels estereotips de gènere.

És una figura pintada de forma tradicional, amb un estil neoclàssic, amb tints simbolistes i art noveau (Es refereixen a la intenció de crear un art nou, jove, lliure i modern. Una vegada més, com en tots els esports, trenca l’anterior i té present una idea clara: “El futur ha començat”).

L’autor és mexicà, i pinta a l’estil d’home mexicà, charros, lluitadors … d’una forma efeminada.

Aquest quadre ajuda a expandir la diversitat sexual en un lloc on està tan endarrerida com mexico.