La identitat

Actualment entenem al ser humà des de tres vessants principals:

Cognitiva: pensaments i raonaments lògics d’es d’on deriva la faceta que ens distingeix dels altres animals; el llenguatge que ens permet la comunicació verbal.

Emocional: tots els pensaments estan tenyits d’emocions, els quals cal diferenciar dels sentiments (per ex: podem estimar a la parella profundament i sentir una forta sensació d’enuig a la vegada). Diverses corrents de la psicologia de les emocions debaten encara avui dia entre què són primer, si els pensaments o les emocions.

Biològica: el cos que ens permet manifestar comportaments.

Es pot dir que cadascú pensa, sent i actua d’una forma particular, és a dir, la percepció de la realitat és subjectiva.

Els processos d’identificació en el ser humà es donen de maneres complexes, des de que naixem fins que forgem la nostra pròpia identitat com a individus. El nen quan neix pren els elements de referència més propers (els pares) per a incorporar-los i transformar-los en propis. En definitiva, aquests processos d’identificació es segueixen donant al llarg de tots la vida a través de l’entorn més proper als inicis vitals, i més endavant amb la identificació amb els grups. Una cultura, una societat, un grup influeixen en les identitats de les persones que n’hi formen part.

Perspectiva psico-social de la identitat

A la nostra vida quotidiana estem constantment sentint, processant informació i interactuant. És en aquestes interaccions socials, on els processos de categorització social apareixen

“La teoria de la Identitat Social de Tajfel”, ens permet entendre  gran part d’aquests processos d’identificació i desidentificació.

Aquesta teoria engloba tres processos:

Comparació

 

Categorització Social

 

Identificació

Aquests actuen conjuntament. Els tres processos fan referència a com percebem a les altres persones i a nosaltres mateixos, prenent com a base d’aquesta percepció la pertinença de les persones als grups. Per exemple, el fet de ser heterosexuals ens pot portar a establir una diferenciació en altres aspectes, que no tenen res a veure amb el comportament sexual, respecte d’aquelles persones que practiquin la homosexualitat:

        

Per tant, podem afirmar que no actuem, ni ens relacionem amb la gent per el que realment són en essència, sinó per com les percebem, representem i interpretem.

Aquestes percepcions i representacions dels altres estan fortament modulades i afectades pel sentiment de pertinença dels individus a determinats grups. La categoria grupal, doncs, proporciona una identitat o posició social i, al mateix temps funciona com a prisma de lectura i percepció de la realitat social que ens envolta. Per exemple, actualment es valora la pell bronzejada, però anys enrera era diferent, doncs la gent de les classes altes no treballaven de sol a sol al camp. Va ser a partir de la industrialització que les classes treballadores laboraven en llocs tancats i per tant la percepció social del sol a la pell es va invertir.

En aquesta percepció de l’altre sempre hi ha implícit un procés de comparació social, establert a partir d’un patró o criteri que actuarà de guia de la comparació. El tipus de comparació que farem, en un primer moment, dependrà en gran part del procés de socialització, però amb el temps hi podem intervenir i substituir uns aprenentatges per uns altres.

D’altra banda, la comparació social és fortament dependent del procés de categorització social, el qual fa referència “al conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l’entorn en termes de categories: grups de pertinença, d’objectes i d’esdeveniments, en tant que són considerats equivalents per a l’acció, les intencions o les actituds d’un individu”.

Aquest procés de categorització social comporta uns efectes específics que són l’accentuació il·lusòria de semblança entre les persones que formen part d’una mateixa categoria, per exemple, la creació exagerada de diferències entre persones pertanyent a categories diferents, és a dir, entre un home i una dona qualsevol, o entre un europeu i un xinès també qualsevol. Perquè sinó veiem a tots els xinesos iguals? O ells a nosaltres?

A part del valor instrumental que té la categorització, en el sentit de que ens ajuda a organitzar tota aquella realitat que ens entra per els sentits, cal tenir en compte el seu valor ideològic, és a dir, la  capacitat d’agrupar a persones sota paràmetres de pensament dominants o minoritaris. Per una banda això comporta un cert control social i uniformitat, i per una altra permet a la gent que s’identifica amb un grup, el sentiment de pertinença i la identitat social.

La valoració de nosaltres mateixos depèn del punt de comparació que fem. Escollirem de comparar-nos amb aquelles categories que ens permetin sortir afavorits de la comparació, i diferenciar-nos en termes d’identitat social, buscant el que Tajfel anomena una distintivitat social positiva.

Amb aquest procés de comparació social establim diferenciacions del tipus nosaltres versus ells, l’endogrup versus l’exogrup. La conseqüència d’aquesta divisió és l’etnocentrisme, és a dir, el favoritisme cap al propi grup grup i el menyspreu, la discriminació i, eventualment, l’agressió cap al grup contrari. Així doncs, la funció de les categories socials és la de legitimar la dominació i d’obstaculitzar la solidaritat entre posicions socials diferents.

Sembla que com més s’extrema la polaritat entre les categories en termes de nosaltres versus ells, més es dissol l’àmbit del sentit comú en el qual podrien trobar-se els diferents grups que hi ha en una societat amb vista a negociar la convivència i el futur. En moments de conflictes socials aguditzats és quan més s’accentua aquesta discriminació, la qual cosa condueix a mirar-se qualsevol circumstància i fenomen des de la perspectiva de la identificació o l’oposició amb el propi grup.

Bronferbrenner parla de l’efecte mirall, el qual es dóna quan dos grups contraposats tendeixen a percebre’s amb les mateixes característiques, encara que invertides: descobreixen en sí les mateixes característiques positives, i en l’altre, les mateixes característiques negatives.

Tanmateix, el prejudici favorable cap al propi grup ve mediatitzat per un procés de valoració social d’aquest. És l’exemple del treballador que admira al seu cap per tenir un estatus i reconeixement social més alt, o el de la dona que adopta rols masculins pel fet que en el seu entorn es valoren més positivament.

Prejudicis i discriminació

En siguem conscients o no i en tant que actors socials, en la nostra vida quotidiana interpretem les interaccions i situacions socials utilitzant categories socials. Aquestes ens permeten preveure i avançar-nos a les accions dels altres i, al mateix temps, ajustar-nos-hi, però aquest procés molts cops és independent de les accions que l’altre porta a terme de forma efectiva.

Tanmateix, no totes les categories socials funcionen de la mateixa manera, algunes són més utilitzades i més visibles a nivell social que d’altres. Sobretot aquelles que fan referència a grups minoritaris o sense poder: dona, negre, homosexual, nen, musulmà, etc; a diferència de home, blanc, heterosexual, adult, cristià.

El prejudici s’entén com una actitud (generalment negativa) cap a determinades persones, que està originada pel fet que pertanyen a determinades categories socials i no pas a les seves característiques o actuacions individuals.

Amb relació a la noció de prejudici hi ha el concepte d’estereotip. L’estereotip, podríem dir que està format pel conjunt de creences socials que estan socialment associades a una categoria grupal, les quals provoquen prejudicis i els justifiquen.

Així, doncs, l’acció d’estereotipar constitueix un procés de percepció, significació i representació de les altres persones i de la realitat que funciona de forma rígida i que està orientat, o bé que compleix la funció de mantenir els valors socials dominants; que emergeix de l’existència de determinades relacions de poder i desigualtats socials i que les manté.

En definitiva, l’existència d’estereotips pot considerar-se com la conseqüència directa dels processos de categorització social, al mateix temps que els prejudicis apareixen com la conseqüència d’aquesta percepció estereotipada de la realitat. Així, doncs, els tres processos estan estretament lligats.

D’altra banda, la percepció de les persones que fem per mitjà de l’estereotip funciona de tal manera que no resulta gens fàcil destruir aquestes representacions que distorsionen la realitat. Ans al contrari, hi ha una forta tendència a mantenir-les. El fet d’utilitzar l’estereotip com a referent d’interpretació ens portarà a fixar-nos només en les accions de la persona que siguin coherents amb el nostre estereotip i a desestimar aquelles informacions que són poc coherents amb ell. Amb aquest procés d’anàlisi selectiva, els estereotips s’autoconfirmen contínuament, són persistents, i per tant, difícils de canviar, malgrat que tinguem davant nostre informacions objectives i contradictòries que podrien desdir-los.

En conclusió, el prejudici i l’estereotip són filtres mentals que ens ajuden a reconèixer la realitat i a funcionar en ella, però si no els fem conscients i flexibles podem caure en el “tancament de mires”, i no donar oportunitats a persones que no coneixem i les classifiquem en qualsevol categoria de connotacions negatives.