Category Archives: Neu

Nevada a Vilassar de Dalt

Encara recordó aquell 2 de febrer com si hagés passat ahir.

Al matí, en llevar-me, vaig aixacar la persiana i al mirar per la finestra em vaig quedar parada. No m’ho podía creure, estava nevant!

Vaig baixar a baix a arreglar-me i a agafar la càmera de fotogràfies, i ràpidament me’n vaig anar cap a l’institut. Al arribar es veien totes les finestres plenes de gent mirant com nevava. Però el millor moment del dia va ser a l’hora del pati ja que queia amb més intensitat que per el matí i molts alumnes estaven fent-se fotos amb la neu.

A les dotze el cap d’estudis ens va dir que es suspenien les classes de la tarda i que per el mati mirèssim el temps i la web de l’institut per saber si es faríen les classes de l’endemà o no.

A les dues vaig anar cap a casa a dinar i desprès a la muntanya .Hi havíen unes vistes molt maques amb la neu; ja es trobava a faltar un dia d’aquests.

Carla

França

Durant el passat Nadal, vaig estar passant uns dies de vacances a França amb la meva familia on vaig quedar meravellat per les dimensions d’aquelles gegantines muntanyes nevades. Sobre el cim nevat d’aquestes, es podia apreciar una fusió de la muntanya amb els espectaculars núvols que les envoltaven, donant així la sensació d’unió entre el color mig gris, mig blanquinós del cel.

En el trajecte cap a un petit poble, es podia observar els arbres plens de flocs de neu i d’una naturalesa blanca, amb d’aigua cristal·litzada als marges de la muntanya.

A mesura que ens dirigíem a l’hotel, en mirar per la finestra del cotxe, es podia apreciar un gran nombre de cases plenes d’ornaments de Nadal amb les teulades de pissarra negra banyats en neu blanquinosa. Al costat d’aquelles cases vaig veure un grandiós riu congelat i al costat d’ell hi havia un nombrós ramat d’ovelles.

Un cop vam arribar destí, vaig sortir del cotxe amb el propòsit d’entrar en aquell hotel però abans de poder arribar a la porta em vaig fixar que tot el terra estava ple de neu verge.

Pol

Neva a Vilassar de Dalt!

Estava sopant, i mirant la televisió, llavors van fer el temps. L’home del temps va dir que pel Maresme faria fred i nevaria. En aquells moments em vaig posar molt content.

Al matí següent, quan em vaig llevar, vaig obrir les finestres ràpidament per saber si el que havia dit l’home del temps era veritat o no. I estava nevant. Em vaig alegrar molt, perquè ja feia temps que no nevava a Vilassar de Dalt, un dos anys em sembla.

Quan vaig anar cap a d’institut va començar a nevar més i em vaig imaginar moltes coses, com per exemple que cancel·larien les classes i no aniríem durant tot el dia, però no va ser així ja que nevava poc i no era difícil arribar a l’institut amb cotxe, però el servei d’autobús escolar no estava disponible. Quan vaig sortir al pati, vaig veure que la neu queia cada cop més lentament i nevava menys. La neu no es quedava al terra, sinó que es desfeia ràpidament, a diferència de la de fa dos anys que va ser una nevada espectacular, tots els carrers nevats, el parc de Can Rafart tot blanc i s’havien suspès les classes. Quan estàvem fent classes, va venir la directora a l’aula i ens va dir que per la tarda no hi haurien classes.

Més tard va deixar de nevar, però a mi no m’importava, perquè jo estava al sofà, tapat amb la manta, amb la llar de foc encesa i mirant la televisió.

Quim

Neva a Vilassar

El dijous passat va nevar a Vilassar de Dalt i tot i que semblava que nevava prou com per què es formés una capa de neu al terra, es desfeia només tocar-lo. Em va agradar ja que aquí gairebé mai neva, de fet, des de l’ultim cop que va nevar en feien dos anys. Més tard ens van dir que podriem sortir a les 14h però jo vaig marxar abans perquè la gent ja estava marxant cap a casa seva i faltaven professors.

Va ser un bon dia ja que ens van deixar sortir abans d’hora, tot i que crec que no feia falta perquè la neu no va cuallar i no impedia que es poguéssin fer les classes, encara que no em queixaré ja que preferia quedar-me a casa.

Adrià

Un dia molt divertit

Fa uns quants dies, va nevar d’una manera molt intensa i durant quasi tot el dia no va parar. Això ja havia passat fa dos anys però la nevada d’aquest any ha sigut diferent, ja que, a causa de la pluja del dia anterior, la neu no va cuallar.

Em vaig estar quasi totes les hores de classe mirant per la finestra com queia la neu recordant-me de la ultima vegada que havia anat a esquiar.
A la hora del pati podies observar a un munt de nens principalment nens de primer, jugant amb la neu rient i pasant-s’ho d’allò més bé, llàstima que encara quedaven tres hores mes de classes això em desagradava perquè volia anar a la muntanya a jugar amb la neu, en lloc de fer classes.

Després de les classes uns amics i jo vam decidir pujar a la muntanya concretament a la Creu de Sant Mateu, ja que des del poble es veia que estava tota nevada i ho volíem aprofitar per poder jugar amb la neu que s’hi i hagués quedat. Desprès de estar dues hores caminant i tirant boles de neu vam decidir fer el viatge de tornada cap a casa però de la millor manera possible, baixant pel mig del bosc corrent amb risc de relliscar amb una pedra i fer-nos mal, però no ens importava.

Aquell dia va ser un dia perfecte ja que no vaig parar de divertir-me ni riure, i és que quan vaig a esquiar, o quan veig que neva, estic més feliç i de més bon humor i fa que m’oblidi de tots els meus problemes.

Sergi Rubio

Neu

El 02/02/2012 va nevar a Vilassar de Dalt mentre érem a classe.

Feia molt de temps que no nevava aquí i penso que, per a un cop que neva, ens podrien haver deixat sortir, així podríem haver pogut disfrutar de la neu, que no és un fenòmen molt comú. Tot i això, a la classe no hi érem tots i els que quedàvem ens vam quedar indignats i amb les ganes de sortir. En canvi, aquells que han sortit han tingut sort i han gaudit del dia. En conclusió, encara que per la tarda no hi han hagut classe, penso que ens podrien haver deixat sortir també pel matí.

David

Un día blanco

Hoy, después de dos años, vuelve a caer nieve, pero no esa nieve que cae i se deshace que no sirve para nada, nieva de una manera intensa, con ganas de quedarse, de seguir en el suelo durante unos días.

Hace dos años Vilassar de Dalt sufrió una de las nevadas más fuertes desde hace años, quedó todo lleno de nieve, una capa gruesa de nieve. Ahora, dos años después parece que la nieve intenta volver con ganas, parece que podremos volver a tirarnos bolas de nieve, sacar el trineo y tirarte por la calle como niños pequeños.

Cada vez que veo nevar me quedo mirando igual que un bobo como cae la nieve, y me hace pensar en todo. En el momento en que me quedo mirando como cae me relajo y me quedo “empanado”.

Estoy escribiendo el escrito mientras nieva, y solo pienso en las ganas que tengo esta tarde de salir a la montaña, mirar por todos lados como está de todo bañado en blanco y jugar con mis amigos por todos sitios con la nieve.

Víctor