Category Archives: Mohamed el Hmimdi

El drama del treball infantil

Leave a reply

Es considera explotació infantil quan el treball és inadequat, és a dir, quan l’edat dels nens és massa menor se’ls exigeix massa hores treballant, aquestes situacions es troben en vides de nens quan aquests viuen al carrer amb males condicions, quan se’ls impedeix l’accés a l’escolarització, quan han de assumir massa responsabilitat o quan se’ls impedeix que aconsegueixin un desenvolupament social i psicològic…

Malauradament aquesta situació es ve practicant des de fa molts anys, de fet existeix molts casos d’explotació infantil arreu del món, majoritàriament si parlem de països del tercer món.

Els nens d’aquests països més pobres no tenen les mateixes oportunitats d’aprendre, etc., que els dels països desenvolupats. La seva explotació els afecta a gran mesura socialment; en començar a treballar tan petits les seves oportunitats de tenir bona salut (per exemple als 30 anys) serà escassa o nul·la, ja que els treballs als que són sotmesos són molt durs per la seva edat i d’aquesta manera arriben a tenir problemes de salut des de ben joves, i més tenint en compte que la sanitat en aquests països és escassa, és a dir, no hi ha metges ni mètodes per a salvar aquestes persones.

Està clar que la situació d’aquests menors no s’arreglarà per si sola, és aquí on els estats i les potències mundials han d’intervenir amb projectes i subvencions per tal de millorar la situació social d’aquests nens. I fins i tot els habitants d’aquests països desenvolupats haurien de donar més ajudes perquè tinguin millor alimentació, sanitat …, però com que moltes persones pensen que aquestes ajudes no arriben, no es molesten a col·laborar.

És mol trist que en ple segle XXI hi hagi tanta injustícia arreu del món, m’imagino que aquest problema no es pot resoldre completament ja que malauradament és una realitat social. Però si més no, per contrast, existeixen fonts d’ajuda humanitàries que és dediquen a pal·liar tots aquests problemes.

Mohamed El hmimdi

Un matí qualsevol

1 Reply

Sona el despertador i d’un cop amb la mà el tiro al terra,obro els ulls i de seguida els torno a tancar, no suporto el típic molest raig de llum que entra per la finestra. Al veure el terra sembrat de centenars de peces minúscules, em sorprenc del fràgils que arriben a ser aquests aparells. En qualsevol cas es tractava d’un despertador i la seva funció de despertar ja l’havia complert, en el manual no especificava que no fos capaç de resistir un impacte contra el terra produït pel cop amb la mà d’un humà (especialment si el dia que et desperta és un dilluns). En posar un dels dos peus a terra sento una punxada: l’agulla de les hores se m’ha clavat al taló. Em fico a la dutxa cagant-me en tothom i en les coses que, encara no se per què, crec que hauria de fer.

Surto cap a l’institut amb deu minuts de retard (o més), ja que he hagut de fregar el terra de la cuina dos cops, tantes com torrades amb melmelada he pretès menjar. Agafo la motxilla…i el cony d’ulleres on les vaig deixar?, un corrent d’aire fred em recorda que les tinc al meu calaix al costat de la finestra. Pel camí m’entretinc escoltant música, l’única manera que em permet no pensar en que avui es dilluns i que encara tinc per endavant una llarga setmana.

Una vegada a classe, la imatge de cada matí, veig moure la boca al professor, en canvi jo estic als núvols, immers en els meus pensaments…

Mohamed

Benefici per a pocs, injustícia per a molts

1 Reply

Moltes persones pensarien que en arribar la jubilació podrien fer tot allò que no han fet en els anys anteriors i que es passarien la resta de la seva vida amb tranquil·litat, sense l’estrès que pot produir el treball. Però malauradament no per tots és igual.

Inclús avui dia moltes persones desitjarien evitar la jubilació, per ells el fet de jubilar-se els comporta molts problemes; no només perquè s’hauran de passar el dia sense fer res sinó que rebran menys diners dels que podrien obtenir treballant.

Molts dels jubilats reben un sou molt just com per cobrir totes aquelles despeses que cauen a sobre d’ells, a més sempre et trobaràs la típica família que encara porta els seus fills a casa, i evidentment això dificulta el seu ritme de vida.

D’altra banda, no és just que després de dedicar tota la seva vida al servei de l’estat,se’ls tracti d’aquesta manera. Hauríem de reaccionar i entre tots-trobar solucions, per tal d’ajudar-los.

En fi, entre tots i al llarg dels anys espero que aquesta situació millori, una situació en la que els pobres vells jubilats a sobre d’haver d’aguantar el pes dels seus propis anys, es veuen involucrats en una etapa que els pertoca.

Mohamed

Atura’t a pensar…

1 Reply

Noto que moltes persones encara no han après res d’aquesta vida, segurament pensaven que tenia unes bases compactes, i uns fonaments prou clars, que ho feien tot més fàcil, però ara no és així, les amistats ja no són les que eren.. algunes s’han ensorrat, pensaments i reflexions d’alguna manera, ja no són el que eren i no aconsegueixen veure-ho tot amb els mateixos ulls .. però realment tot això no sé si és fruit del que ells mateixos han anat escampant durant aquests anys o que potser existeix la aquests canvis siguin originaris per part de la gent que els envolta dia a dia.

La qüestió és qui o què ens ha fet canviar… llavors a qui farem responsable dels canvis en la nostra vida? És clar que, si els hem fet, al final això és una decisió que hem pres nosaltres i és cosa nostra decidir una cosa o altra, és un no parar de decisions per part nostra.

La veritat és que la vida canvia a mesura que van passant el anys.

Què hem estat fent en realitat tots aquests anys? Hem estat amb qui volem? Hem fet tot allò que ens vam proposar un dia? Un munt de qüestions per tal que un, es pari a pensar i descobreixi què o qui ens ha fet canviar.

Mohamed

Obligació o negoci?

1 Reply
SGAE (societat general d’autors i editors). Fins aquí perfecte, qualsevol que sentís aquest nom es faria la idea de que aquesta companyia té com a objectiu vetllar la protecció de les persones introduïdes en el món de la música, una definició que sona bé i tot. Però el que la gent mai no s’hauria imaginat és que la SGAE farà el possible i de qualsevol manera per fer que aquestes proteccions es compleixin al peu de la lletra.

Aquest matí mentre fullejava un diari em vaig trobar amb aquest titular :

“La SGAE se lleva el 10% de lo obtenido para salvar a un niño con síndrome de Alexander”. En acabar l’article exposat vaig pensar: “que cabrons” que són aquesta de gent.

L’article esmentava que aquesta companyia li havia arrencat obligatòriament a la família del noi uns 5.000 euros dels 50.000 recaptats al “show” que va representar David Bisbal (que aquest no va cobrar cap euro) per el concert benèfic i que, per tant, es contribuirien per curar el noi d’una malaltia única entre un milió de persones. I tot pel simple fet de que el cantant s’hagi presentat amb tota la seva bona fe a salvar la vida d’un noi. És clar que, per la SGAE representava la violació dels drets de l’autor.

LLavors és quan de veritat vaig comprovar l’altra cara d’aquesta companyia, i no em vaig poder resistir a descobrir nous casos d’aquesta societat. Seguia impressionat amb la varietat d’articles i critiques que la gent expressava sobre la SGAE, des de que s’han de pagar quotes per escoltar la ràdio o la música d’ambient a les perruqueries fins al més absurd dels casos on es deia que si t’enxampaven xiulant una cançó et multaven, fa riure sí, però es cert.

Companyies com aquestes no crec que hagin d’influir en les famílies o en la resta de la societat en general, es més em fa la impressió que aquesta gent busca més el negoci que una altra cosa. Tampoc dic que la seva feina sigui innecessària, però que aquesta feina sempre es realitzi al marge de la societat.

Mohamed El hmimdi

Societat i educació

1 Reply

Molta gent considera que l’acció educativa és responsabilitat de la família. No n’estic d’acord totalment, és veritat que una bona educació és fruit dels conceptes que els pares representen, però per altra banda la societat en què vivim té un paper considerablement important.

Hi trobem una relació perversa entre societat i l’educació, on coincidirem amb un seguit de bones intencions però pocs mitjans per posar-les en pràctica.

La societat i l’educació sempre han tingut factors importants en comú, de positius i de negatius. Una persona pot tindre una gran capacitat mental , pot ser responsable o organitzada, però sempre ha de tindre uns factors que l’influeixin de manera positiva, aquests factors com podrien ser els hàbitats de la persona, influències amistoses o familiars, temes econòmics, etc, són relativament positius es podria dir llavors, que el noi/a tindria unes condicions molt òptimes per poder desenvolupar els seus coneixements i comportaments dins de la seva societat i en la seva vida en general.

Però si pel contrari s’introdueix en una societat amb valors que influeixin en la seva manera de viure, en els seus estudis, etc.., de manera negativa diríem llavors que tindrà una dificultat al afrontar la seva vida de manera correcta.

En fi, la societat juga un paper molt important, en aquesta comparació hi podem veure clarament que el resultat d’introduir-se en una dinàmica d’estudis i de treball continuu et proporciona una vida més correcta, mentre que introduir-se en una societat conflictiva sense valors educatius, l’únic que et farà és que et trobis amb una vida amb més dificultats.

Mohamed