La crisi d’una manera o altra ens està afectant a tots, ja siguin rics o pobres. Les famílies treballadores que depenien dels seus sous per viure, que ja anaven justes de diners, ara pateixen veritables problemes econòmics; alguns dels rics han deixat de ser-ho i altres segueixen amb un bon estatus de vida, malgrat que a un nivell més baix. Això d’alguna manera ens afecta als fills de les famílies, ja que si abans et donaven cinc euros però anar a fer una volta, ara potser te’n donen tres.
Aquest també pot ser el motiu pel qual els joves deixen els estudis abans dels divuit anys perquè, com que els pares no els donen diners ells decideixen posar-se a treballar, però com que no tenen estudis, si troben una feina serà una feina mal pagada, probablement no superarà els 600 euros al mes, un sou que no és suficient per a molts joves. A més, tot això té els seus inconvenients, com per exemple, que els joves s’acostumin a la feina i al sou que els estan pagant i es conformin amb les condicions.
Des de el meu punt de vista, tota aquesta qüestió és un gran problema, però en realitat, tampoc en sé la solució, perquè penso que és un com un peix que es mossega la cua i que no hi ha una sortida fàcil.
Sara