Category Archives: Internet

Internet, estem protegits?

1 Reply

Què és Internet? És una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant una sèrie de paràmetres informàtics, com el protocol d’Internet, que ens permeten comunicar-nos. Aquesta xarxa als seus inicis és va crear només per a un ús militar al Departament de Defensa dels Estats Units, després d’aquest ús va ser utilitzada per altres aspectes com a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, fins arribar a la seva cara comercial. L’ús actual és molt gran, és una xarxa a través de la qual molts joves de tot el món és comuniquen, la gent treballa, compra, juga … però tots aquests tenen un fi comercial, menys alguns usos com pot ser el de les pàgines .org. A més dins d’aquesta xarxa s’alberga una quantitat d’informació personal o no personal molt gran.

Estem protegits? Totes les persones que tenim Internet estem abocats sense poder-ho controlar a una sèrie de perills, com poden ser els virus i els troians, un malmet el nostre ordinador i l’altre ens roba informació. Veritablement, la forma d’evitar-ho no és tant com posar el millor antivirus i de més al nostre ordinador, sinó fixant-nos en què instal·lem i què ens descarreguem d’Internet. Ja que els antivirus només protegeixen dels virus que és coneixen si algú en fa un de nou, i nosaltres intentant descarregar-nos un film el col·loquem al nostre ordinador podríem dir que “l’hem cagat”. Així que ús recomano que vigileu amb el que feu a Internet, i penseu si és segur.

Raúl Gómez

“Ley Sinde”: el dilema

1 Reply

Ja fa bastants mesos que es parla de la famosa “Ley Sinde”, la llei que pretén acabar amb les webs de descàrregues il·legals. Però el que en realitat, es vol evitar, és que hi hagi pàgines web que guanyin diners penjant a la xarxa còpies pirata de pel·lícules, sèries de televisió, cançons o altres tipus d’arxius i no que els internautes no paguin per aquests arxius, cosa que de fet, -encara que pràcticament inevitable- també és un problema.

Jo comprenc que vulguin aturar-ho, però, personalment, no ho aprovo: és veritat que rodar una pel·lícula o gravar un disc val molts diners, i si no se’n venguessin còpies, ningú ho faria. Però la realitat és que els DVDs i els CDs no són l’única font d’ingressos, també hi ha les projeccions al cinema i els concerts, que suposen, si no la majoria, almenys una gran part dels beneficis que s’obtenen. I per si encara faltessin diners, sempre hi haurà algú que preferira comprar el disc a descarregar-lo d’Internet, per tant, continua sent un negoci rentable.

Respecte al problema de que hi hagi gent que guanyi diners aprofitant esforç aliè, lamentablement s’hi pot fer poc sense “tallar el rollo” als internautes, que no és la intenció, a part de que provocaria moltes queixes i protestes.

Així que aquest és el dilema: tancar totes les webs de descarregues il·legals, amb el qual tots els usuaris d’Internet estarien descontents; o no fer-ho i permetre que segueixi havent gent que guanyi diners aprofitant-se dels altres.

Cristian

Abús per internet

1 Reply

Últimament m’he adonat que vivim en una societat que s’aprofita bastant dels demés, i no només em refereixo a simples enganyifes quotidianes, sinó que hi ha persones que utilitzen fins i tot l’Internet per tal d’estafar veritablement les persones més innocents.

Un dia, tot fullejant el llibre d’informàtica, em vaig assabentar que programes com Telnet, que serveixen per connectar-se i treballar amb altres ordinadors remotament, són substituïts per programes que xifren les dades transmeses (dades bancàries, contrasenyes, etc.). Els afectats solen ser gent sense experiència en el món informàtic que, per exemple, poden haver obert un nou compte bancari, i al moment de sol·licitar les seves contrasenyes són estafats fàcilment.

Els programes com SSH, SFTP o HTTPS són els encarregats d’obtenir dades de les persones per tal de prendre’ls tots els diners, o en general beneficis, en qüestió de segons. Aquests programes fan servir mètodes com el fishing “pesca” per tal d’obtenir dades de forma fraudulenta, el pharming “descaminament” amb la intenció de canviar l’adreça IP d’un servidor per una altra, o també el spoofing “falsejament d’identitat” que suplanta la identitat d’algú per fer-ne un ús maliciós.

Aquests són alguns dels atacs de la xarxa que provoquen la pèrdua d’estalvis de moltes persones innocents, les quals sol·liciten les seves dades a aquests programes sense saber que estan sent víctimes d’aquests.

Crec que això s’hauria d’aturar d’alguna manera, perquè encara que hi hagin diferents mètodes per assegurar-se que ningú entri al nostre ordinador, hi ha persones (normalment la gent gran) que necessiten ajuda d’altres per tal d’evitar-ne el seu abús.

Sabent això, no et deixis enredar!

Xavier Cañellas Mestres

Comunicació a través d’una pantalla

1 Reply

Missatges de text, correus electrònics, xarxes socials… Elements cada vegada més presents en les nostres vides. Elements que estan substituint altres elements com les cartes o un de molt important, la comunicació cara a cara. Potser això passa perquè ens és més fàcil comunicar-nos escrivint que no pas parlant, no ho sé.

El exemple més clar per mi de que la comunicació oral cada vegada és menys utilitzada és el de les xarxes socials com Facebook. Actualment, és utilitzat per comunicar-nos amb els amics i per conèixer gent nova. Això està molt bé, però sovint ens oblidem de certs aspectes. A través de les xarxes socials coneixem gent nova però realment la coneixem tal com és? Crec que no. Mitjançant la forma d’expressar-se i d’escriure de la gent podem fer-nos una petita idea de com és, però mai saber el seu vertader caràcter i personalitat. La pantalla de l’ordinador amaga moltes coses. Els textos poden ser mal interpretats molt fàcilment i crear mal entesos innecessaris. A més, si no veiem la cara de la persona amb la qual ens estem comunicant no podem saber les seves intencions o les seves reaccions. Darrere la pantalla s’amaguen molts sentiments.

Amb tot això el que vull dir és que no es poden formar grans amistats a través d’una pantalla. Podem conèixer la faceta d’una persona però fins que no parlem amb ella en persona no la podrem conèixer realment. Tampoc vull dir que em de ser desconfiats, però sí tenir precaució per evitar possibles decepcions.

Laura