Category Archives: Gerard Valera

Últim any d’ESO

La veritat és que sembla ahir mateix quan els professors ens van acomiadar de l’escola i ens van dir que ja ens fèiem grans, aquell any érem els més grans i ens sentíem segurs, les classes eren fàcils, les hores passaven ràpid, els dies volaven… Però com sempre tot acaba, i efectivament sense adonar-nos ja ens vam trobar en aquell lloc tan imponent: L’INSTITUT, el primer dia va ser per recordar, érem els més petits i tot ens semblava gran, jo en particular no em sentia gaire segur, sobretot perquè tothom m’havia dit que hi hauria un gran canvi de l’escola a l’institut i això m’espantava molt. Tot i això l’any va passar molt bé.

“el primer dia va ser per recordar, érem els més petits i tot ens semblava gran, jo en particular no em sentia gaire segur”

I al cap de tres anys aquí ens trobem, en el final de la ESO, els anys han passat volant i ara ja estem acabant 4t i a punt de començar el batxillerat!! Ha sigut un bon curs, tranquil, entretingut i personalment un curs amb moltes experiències de tot tipus… Tanmateix també ha sigut un curs per començar a pensar en el futur, cosa que no m’ha agradat gaire, crec que encara som molt joves per pensar en què volem ser de grans i a molts de nosaltres ens costa trobar la nostra vocació.

Ah! i ja em descuidava! La millor part d’estar al final d’aquest curs és el viatge que es fa. Nosaltres hem triat Berlín, jo vaig votar-ho per tant estic content d’anar-hi. El viatge serà per descansar de l’Institut, i sobretot per passar-s’ho molt bé amb tots els amics. El que farem allà serà visitar molts museus, i aprendre molt de la història d’una ciutat molt especial com Berlín. En definitiva ha sigut un any esplèndid i amb moltes experiències!!

Gerard

Últim any de campus

Ja fa uns 5 anys que cada estiu vaig de “campus”, unes colònies que organitza la Generalitat a diferents llocs de Catalunya i fins i tot de les illes Balears. Sempre hi vaig amb amics, i aquest any, com no, també. Abans de que s’acabi el curs sempre ens envien una carta amb la destinació que ens toca, i si no recordo malament la d’aquest any és a prop de Tarragona.

Les estades poden variar segons el que vulguis, però nosaltres sempre triem el mateix: o bàsquet o les “multiesportives” (diferents esports). La de Tarragona serà de diferents esports ja que molts companys estan esgotats a causa de la llarga temporada de bàsquet.

Per a tots serà un campus especial ja que és l’últim que podrem fer per culpa de l’edat. Seran uns nou dies de passar-s’ho molt bé i gaudir amb els amics. Però també ho seran per deixar-se estar de pares i de no aguantar totes les ordres que ens donen.

Així que crec que la idea dels campus està molt bé, i espero trobar entitats amb les que poder anar de campus l’any que ve.

Gerard

Un dia de Vacances a Salou

Cada agost la meva família i jo anem de vacances a un càmping de Salou, per a mi sempre han sigut les meves vacances de cada estiu i la veritat no les canviaria per res del món. Des de ben petit que hi vaig i cada any tinc ganes de tornar-hi, ja que allà tinc amics de tot el país. Des de Burgos fins a al país Basc.

Aquest càmping està valorat com el millor d’Europa i això es nota per la quantitat de gent que hi ha de tot el món i per la varietat d’activitats que s’hi poden fer, disposa de tres piscines, pistes de tennis, futbol, bàsquet, restaurant, minigolf, supermercats i fins i tot cinema. En definitiva en els meus vint o trenta dies d’estada no surto del càmping per a res.

Amb els meus amics cada dia fem més o menys el mateix, primer anem a una de les piscines, després anem a fer una volta amb bicicleta, al cap d’una estona anem a jugar al que sigui i finalment tornem a dinar. A la tarda repetim les activitats fins que es fa fosc.

La millor part ve a la nit ja que més d’un dia ens preparem un entrepà i anem a l’amfiteatre a gaudir de l’espectacle fins que és mitja nit. Finalment el dia s’acaba i me’n vaig a dormir per recuperar forces per l’endemà.

Gerard

El partit de bàsquet

Tot va començar com qualsevol altre dissabte, em vaig llevar amb problemes, vaig baixar a esmorzar, em vaig rentar la cara i vaig sortir sobre les 10:00 a buscar el cotxe, cada juguem un partit de lliga i aquest cop ens tocava anar a Vic. Després d’una hora de viatge vam arribar al camp, era un camp molt gran , hi havia moltes grades de diferents colors. A tots sens veia cansats, la veritat és un pal anar fins a Vic a jugar.

El partit va començar amb retràs. Al cap de 10 min d’haver fet una roda d’entrades i escalfat una mica l’àrbitre va donar el xiulet inicial, les tres primeres parts les vam dominar, gairebé tot el temps anàvem per sobre del marcador de l’equip local encara que no estiguéssim jugant molt bé. Però al final l’equip local ens va remuntar i ens va empatar amb un triple, la cosa no pintava gairebé estàvem molt cansats, el partit s’havia acabat però la taula s’havia descomptat amb el temps…

A la pròrroga ens van guanyar, va ser mala sort, però després d’aquell partit vam anar tots a dinar a Vic i ens ho vàrem passar d’allò més bé, jo vaig agafar un barret de palla i m’el vaig possar al cap, la derrota no ens va afectar per res i vam dinar molt bé i al arribar a vilassar vam sortir fins que es va fer de nit.

Gerard

L’època de l’esquí

Fa aproximadament 3 anys que esquio, la veritat és que el primer dia no m’agradava gens, perquè no em sortia res, queia en la pista de principiants i veia com nens de 4 anys m’avançaven àgil i fàcilment. Així que a l’hora de portar els esquís al peu ja m’arrepentia de haver fet cas al Sergi i haver anat amb tots ells d’esquiada.

La sort va ser que el pare d’en Sergi me’n va ensenyar, i al final del dia ja li començava a agafar la pràctica. Tot aquell dia em va deixar fet pols. Al dia següent vaig progressar molt. I al final va ser un dels millors caps de setmana que he passat.

Aquestes esquiades les hem anat repetint i al no tenir por he pogut gaudir molt, encara que m’hagi caigut més d’una vegada i alguna de bastant perillosa, sobretot en la pista més forta, la negra.

Per això el que temo és que l’escalfament global del que tothom parla acabi amb aquesta època de l’any que tant m’agrada i haguem de deixar de practicar aquest esport tan impressionant.

Gerard

Vacances de Nadal

Per a mi les vacances de Nadal van començar el dia de l’excursió a la muntanya, m’ho vaig passar molt bé. Vam sortir de bon mati amb poques ganes. Però la cosa cada cop anava cap a millor ja que vam portar una pilota i un bon esmorzar. El dia va passar volant i no ens vam adonar que ja haviem tornat i ja ens havien donat les notes.

Al cap de tres dies ja va arribar Nadal, a mi em van donar els regals de reis per poder-los disfrutar més, i después tota la família ens vam reunir a casa de la meva àvia. Allà ens vam inflar de torronos i vam jugar molt amb els cosins petits que estaven trasbalsats en veure que el tió els donava regals. Després de tot aquest dia vaig quedar amb els amics i vam acabar de passar la nit.

Al dia de Sant Esteve vaig anar a casa dels tiets i vam menjar un altre vegada fins a rebentar, més tard els meus pares em van portar a casa d’un amic i vaig estar-hi fins tard.

Al dia de cap d’any teniem plans però els vam haver de cancelar i al final ens vam quedar a sopar a casa d’en Sergi. I després vam sortir fins molt tard a celebrar l’any nou.

El dia de reis em van portar una mica de roba ja que des de fa temps ho faig per Nadal, però a la tarda vaig anar a casa la tieta a buscar més regals i també a donar-ne. Així que espero tenir un any tant bo com aquest!

Gerard

Port Aventura

Des de ben petit he anat a Port Aventura que per a mí és el parc d’atraccions més bo de tot Europa. Aquest està compost per quatre seccions: L’oest, la Xina la Polinesia i la Mediterrania. Amb atraccions molt espectaculars.

Com anava dient, porto anant a Port Aventura des de molt petit, concretament desde els 3 anys. Fins fa uns 2 o 3 anys hi devia anar uns 7 cops a l’any com a mínim ja que n’era soci. Per a mí era un lloc enorme on m’ho passava molt bé perquè cada cop que hi anava era més alt i podia pujar a més llocs i a atraccions més fortes com el “Dragon Kan”. I es per això que cada vegada hi anava amb més ganes.

Però arriba un moment que cansa, principalment cansa pel fet de que t’ho coneixes tot i molt o pel fet de que no posen noves atraccions gairebé mai, però també cansa pel trajecte que has de fer per tot el recinte. I es per això que com molta altra gent vaig parar de renovar el carnet de soci, i vaig deixar d’anar-hi.

Tanmateix s’ha de reconèixer que Port Aventura és un dels millors parcs d’atraccions ja que he estat en altres a Alemanya i ha França i cap d’ells té atraccions com les que pots trobar a Port Aventura.

Així que crec que si no hi heu anat moltes vegades, és una de les millors destinacions per passar un bon dia que conec a Catalunya, sobretot si aneu amb nens.

Gerard

Veritats i mentides

La veritat és un tema difícil de tractar. La veritat es que aquest tema se m’ha acudit pensant en la pel·lícula de Truman. Nosaltres entenem que quan algú menteix no és de fiar, no és una bona persona. En canvi quan es diu la veritat es pot fer més mal que mentint. O sigui que és millor dir-li a una mare que el seu fill ha mort dignament (suposant que és una mentida), o que ha mort per traïdor. Jo crec que la primera opció es la més adequada.

Al que vull arribar és que les mentides no s’han de dir per salvar-te d’algun mal moment, sinó que s’han de fer servir per ajudar a la gent, per no fer patir. Però la veritat és que jo menteixo més per salvar-me a mi. Tant si es en el per què he arribat tard a casa, si he suspès algun examen o si he recollit la casa…

A la història d’en Truman es dóna a entendre que tota la seva vida és una mentida i ell esta lluitant constantment per saber la veritat. La nostra societat es beneficia molt més de la mentida que de la veritat. Això es veu en la política, marketing, comerç… Gràcies a la nostra capacitat per creure’ns les mentides, els polítics poden fer la seva feina, els comerciants la seva… És a dir ara mateix no sé què seriem sense mentides.

Gerard

El cinema actual i les seves deficiències.

El dissabte passat, amb uns companys de bàsquet, vam anar al cinema a veure la nova pel·lícula d’en Rowan Sebastian Atkinson, així, us semblara un actor qualsevol però també es conegut com Mr.Been. La comèdia va durar unes dues hores, i jo la resumiria com una “parodia” de James Bond (007).

Però anem al tema del que vull parlar, la qualitat del cinema actual.
M’explico:
Abans cap als anys 70 i 80 es feien unes pel·lícules que encara ara, són reconegudes per la seva qualitat com: “La guerra de les galàxies”, “El planeta dels simis”, “Alien el vuitè passatger”…
Ara en canvi, ja no sabem que més fer. Si és cert que de tant en tant es treuen pel·lícules bones, com la d’Avatar. Però el que crec, és que no ens hauríem de fixar tant en els efectes especials i treure idees noves per fer un guió més coherent. Així que o el cinema millora o jo no pago 7 euros que val una entrada per acabar veient una pel·lícula que no valgui la pena. Aquí deixo el tema per debatre.

Gerard