Category Archives: Estudis

Tocar? O fer playback?

A l’orquestra de corda, el director ena ha repartit les noves partitures de la temporada. Les miro i penso: Cada cop són més difícils.
L’any passat érem tres violoncel·listes: La Júlia en Martí i jo; la Júlia en sap molt, en Martí que és el principiant i jo que ja fa uns quants anys que hi toco. Als concerts que fèiem abans, jo em podia recolzar en la Júlia i ella amb mi, del tercer cel·lo ni rastre…, més aviat semblava que fes playback. Actualment la Júlia no pot venir pels estudis i ens hem quedat el principiant i jo. Ara hauré d’estudiar el doble, ja que si em perdo no em podré refiar del tercer cel·lo com ho feia de la Júlia. Us imagineu una orquestra on tothom fes veure que toca i no sonés ni una nota?

Pol

Present decisiu

Sóc a 4rt de l’ESO. Tot el que aprengui aquest curs i les notes que tregui seran la base que tindré per anar a batxillerat. Això significa que aquest any m’hauria d’esforçar més que mai en estudiar i treure bones notes, però també penso que és l’últim any que tinc per divertir-me i passar-m’ho bé abans d’anar a batxillerat; ja que quan hi vagi, m’hauré de posar a estudiar molt més seriosament. Estic segur que faré un batxillerat científic. Vull treure molt bona nota a la selectivitat, simplement per poder escollir sense problemes el que finalment decideixi ser de gran.

La veritat és que encara no sé què vull fer. Tinc un dilema entre fer el que trobo més emocionant, que són els esports, o estudiar el que més m’interessa, que vindria a ser medicina, genètica o alguna altra branca de ciències vinculada a l’estudi de la vida. És un dilema difícil ja que no sé si prefereixo fer el que més m’agrada (la meva passió) o fer el que em diu la raó (cosa que també m’agradaria molt fer).

Als esports, tot i que és el que més m’agrada, no els hi veig gaires sortides més que acabar fent de professor d’Educació Física o dirigint alguna instal·lació esportiva. No m’agradaria fer cap d’aquestes feines perquè penso que puc aprofitar la meva vida fent alguna cosa més útil. En canvi la carrera de medicina veig que té més sortides i més possibilitats. I què hi ha més útil que salvar vides?

Quan em pregunten que vull ser de gran, jo responc: Metge… Cirurgià… perquè és el que més aviat em penso que acabarà essent la meva vida. Però la veritat és que no tinc gens clar com acabarà tot aquest assumpte, fins i tot podria acabar estudiant empresarials !

Enric

No vull pensar en el futur sinó viure el present.

Hi ha una pregunta que sempre m’ha costat respondre: Que vols fer quan siguis gran?

Des de petita tenia una idea clara, ser professora de guarderia. M’agradaven molt els nens, havia fet de cangur als meus cosins en diverses ocasions i sempre havia pensat que això era al que em volia dedicar realment. No tenia cap dubte, estava decidida.

Quan va néixer el meu germà petit, la meva opinió va començar a canviar i em vaig adonar que potser no era el que se’m donava millor.

Ara és el temps de prendre una decisió, i sincerament, no sé què fer. Encara no tinc clar si faré batxillerat, mòduls o bé em posaré a treballar en acabar l’ESO, tot depèn de com vagi 4rt. Sempre m’ha costat estudiar i encara no sé si estic preparada per fer Batxillerat.
En tot cas, de moment, prefereixo no pensar en el futur, sinó viure el present.

Carla

Un nou curs

Ha començat el curs i l’he començat amb ganes d’estudiar i aprovar-lo. No m’agradaria repetir un cop més, ni malgastar un altre any de la meva vida. De moment sembla que em va bé i espero que segueixi així.
El primer tercer que vaig fer, me’l vaig prendre com a broma, no feia res, i a final de curs quan em van dir que havia de repetir em vaig quedar parat. Mai pensava que repetiria. L’any següent havia de posar-me les piles.
I això vaig fer, l’any seguent ho vaig aprovar tot, no amb excel·lents ni notables, però amb notes que per a mi eren bastant bones. I estava orgullós de mi mateix, era el primer any que no em quedava cap asignatura pendent a final de curs. Per a algunes persones és fàcil aprovar-ho tot, però a mi em costa molt concentrar-me, em distrec amb qualsevol tonteria i aixó em dificulta l’estudi.
D’aquí unes setmanes tenim un examen de física, estic segur que m’anira bé, perquè m’esforçaré i aprovaré, però no només en aquest examen sinó en tots, perquè estic convençut de que em treuré el quart d’ESO a la primera.
Alex

Comencen les classes

Acaba de començar el curs i ja tinc ganes de que arribin les vacances. Quan quedaven pocs dies per tornar a l’institut pensava que no em costaria gaire acostumar-m’hi, però m’està costant més del que em pensava. Pels matins em fa molta mandra llevar-me i per la nit anar a dormir, de vegades em desconcentro durant les classes i no estic atent al que diu el professor. Tot i així m’estic esforçant molt fent els deures i estudiant les lliçons que ens han donat a classe.

Segurament a molta gent li passa el mateix que a mi, de totes maneres espero acostumar-me ràpid a les classes i treure bones notes ja que el curs passat no em vaig esforçar tant com hagués volgut.

Adrià

 

Un nou camí

Ha arribat el dia. El dia de deixar tot un estiu enrere. Un estiu en el qual no han faltat moments de diversió. Tampoc moments feliços i no tant feliços. Però, en definitiva, ha estat un estiu molt entretingut en el que els dies han passat volant.

Tard o d’hora havia d’arribar el dia de començar. Un curs d’aquells interminables que durant el període de vacances desitges que mai arribi. En aquest cas, quart d’ESO. Un curs decisiu en el qual m’he de posar les piles i seguir-lo en tot moment.

Suposo que esperava que fos molt més difícil. M’he adonat que no serà així. Després d’uns dies de treball he arribat a la conclusió que simplement aquest curs tindrà una mica més de dificultat. No tant com la que m’esperava.

En tot això, crec, que m’ho acabaré agafant com una rutina més del dia a dia. Una d’aquelles rutines en les quals s’acaben convertint en monotonia. Posant-me en el pitjor dels casos, es clar.

Personalment, crec que el millor és esperar que passi una mica de temps i adonar-me’n que simplement era una manera de veure-ho molt negativa.

Laura Alarcón

Només començar…

Portem dues setmanes d’institut i ja estic nerviós. Les primeres hores arribo molt cansat i les últimes no em concentro gens, i això em preocupa ja que, des de petit, sempre m’ha costat molt centrar-me a les classes.

Si el curs passat ja em va costar aprovar bé, no em vull ni imaginar com serà aquest any. I es què l’any passat, em passava les classes “empanat”, pensant en les meves coses, sense fer cas al professor, i tampoc no estudiava gaire.

Abans de començar el curs, em vaig plantejar canviar els hàbits: Havia pensat apuntar tot el que es digués a classe, atendre i estudiar molt més, però no he millorat gaire. Espero que, a la llarga, atengui més a classe i millori els meus hàbits d’estudi.

Uriel.

S’ha acabat

Per fi s’han acabat tots els exàmens, ara només tocarà anar a les recuperacions, si és que hi he d’anar, espero que no, ja que així no hauré de patir per si he suspès o he aprovat l’assignatura a la qual m’he hagut de presentar. Ara, el que s’ha de fer es aprofitar i passar-ho bé durant tot l’estiu, ja que, quan tornem, la majoria de quart d’ESO, farà batxillerat, i aquí si que ens hem d’esforçar al màxim, ja que, el que facis a partir d’ara, quedarà per sempre, i marcarà el teu camí a l’hora de buscar treball, la universitat, o sigui, aquestes notes que treguis a batxillerat, quedaran per la resta de la teva vida.

Tothom em diu que l’ ESO, és per preparar-te per al batxillerat, no només per la part de la matèria, sinó també per l’hàbit d’estudi, i això em fa força ràbia, ja que jo aquest hàbit no el tinc, però l’intentaré agafar, per poder treure molt bones notes en el batxillerat.

Què faig jo ara parlant de l’any que ve, si ara he de parlar de les vacances, que per fi han arribat, com les passaré…doncs mireu, jo les vacances espero anar a Londres amb en David Garcia, ja que les nostres mares estan mirant de posar-nos junts, a quina part de Londres anar, si anem a casa d’alguna família o a una residència per a estudiants… espero poder-hi anar, aprendre una mica més l’anglès i passar-m’ho molt bé, això sobretot, passar-s’ho bé.

És que, quan acabes un curs, i ho has aprovat tot, et sents molt feliç, i sobretot, et sents content d’haver-t’he esforçat durant aquest per poder aprofitar d’unes bones vacances i no estar pensant en que n’has de recuperar alguna pel setembre i, si no t’has esforçat i has de repetir de curs, almenys jo, em sentiria molt malament, perquè no he aprofitat res, i hauré de fer el mateix que has fet aquell mateix any l’any següent, i jo em penso que això és de gent que no l’importa el seu futur professional.
Molt bones vacances a tots!!!

Sergi

Tercer trimestre!!!

 Ja sabem que aquest tercer trimestre és el més curt que hi ha, amb més dies festius i també el viatge de final de curs, per tant, hem de considerar un últim esforç amb totes les assignatures, ja que aquest trimestre és decisiu per a tots, perquè és el final d’una etapa molt important, que tothom desitja finalitzar-la per poder accedir a un batxillerat o un mòdul i fer realment el que ens interessi.

Molta gent a aquestes altures del curs ja no s’ha preocupar en aprovar o en anar a recuperacions finals, però pels que ens interessa i hem d’anar, tenim una setmana per estudiar las recuperacions, però el que jo no entenc es per què hem d’estar a l’institut, quan en molts casos podem aprofitar a estudiar amb una professora o algun amic o amiga que ens ajudi i així no perdre el temps estudiant a l’institut sense que ningú m’ajudi i sense entendre la meitat de les coses.

Sergi

L’atur

És dur que després de 30 anys treballant a la mateixa fàbrica et diguin que tanca l’empresa i tu et quedes sense feina. Si no tens uns estudis, perquè vas començara a treballar als 17 i mai has hagut de fer un currículum, és difícil tornar a trobar feina.

Et trobes en una situació nova i estranya que en dos anys s’acabarà, l’atur. Això és el que li va passar a la meva mare, va veure que no tenia possibilitat que l’agafessin a qualsevol feina. Les hores passaven i no sabia què fer, el dia se li feia molt llarg, ja que estava acostumada a treballar vuit hores diàries. Per fer alguna cosa de profit, va plantejar-se fer un grau mitjà. Després d’un llarg anys d’estudi ha aprovat amb molt bona nota, era estrany veure a la meva mare estudiant les mateixes coses que jo.

Personalment, estic molt orgullosa d’ella, per què d’aquesta manera ha pogut tenir més coneixements i per a mi és un exemple de superació, perquè encara que hi hagi una pedra en el camí , et pots aixecar i aconseguir el que vols. Tot i que tingui més de 40 anys ara que té l’ESO vol continuar estudiant. Vol seguir la seva formació i s’ha apuntat a altres cursos. Ara por escollir a fer el que li agrada i poder pensar en ella mateixa.

Adriana