Category Archives: Estefania Massons

Estimar

1 Reply

Una vida sense amor és incompleta, ja que ningú és capaç d’explicar el que un simple sentiment pot arribar a fer a la vida de les persones. Res se sap de l’amor fins que s’estima. Estimar és inevitable, t’ajuda a créixer i ajuda a que altres creixin. De vegades les tristeses tenen a veure amb les persones que se’n van i això fa mal. En aquests moments jurem no tornar a encapritxar-nos amb ningú més i des que coneixem a d’altres d’especials oblidem aquesta promesa que mai arribarem a complir. I així és com anem deixant petjades en el cor de les persones. I com aquestes, al seu moment, deixen petjades en el nostre. Quan algú se’n va plorem perquè el cor ens demana a crits aquestes llàgrimes, aquestes pataletes, per alleujar una mica el dolor que estem sentint. No obstant això, quan nosaltres ens n’anem, en algun racó del món, hi haurà algú que plorarà pel simple, però alhora complex fet que ell també ens van estimar.

Estefi

Per què?

1 Reply

Ens passem la vida fent-nos aquesta pregunta, davant de qualsevol situació que se’ns presenta, sigui bona o sigui dolenta,ens qüestionem les raons de la seva causa. Volem saber el perquè de les coses, per què ens succeeixen a nosaltres, per què d’aquesta manera, per què en aquest moment … és una necessitat de l’ésser humà el saber la causa i conseqüència de tot el que ens envolta. És simplement una forma més de perdre el temps. No sabem conformar-nos amb que alguna cosa succeeixi perquè sí i punt, preferim donar-li voltes al tema, menjar-nos el cap, buscar tres peus al gat … com vulgueu anomenar-ho. Som incapaços de viure seguint el ritme natural de la vida, que ja bastants pedres té en el camí com per a posar nosaltres unes poques més amb les nostres ratllades mentals …

Per què? I per què no?

El temps

1 Reply

El temps, una incògnita que ni el més llest ni el més ric han pogut controlar i que només pot anar en sentit positiu, és a dir, no pot fer marxa enrere.

Es multiplica per cinc la seva velocitat de pas quan volem que passi lent o quan estem en un bon moment, i es divideix quan passa tot el contrari, ens sembla una eternitat… Per tant el podem qualificar com una cosa difícil de controlar.

Sense adonar-nos, l’increment de temps augmenta constantment, la qual cosa fa que tot lo demés canviï, com amistats, amors, fins i tot la coneguda personalitat, etc. Apareix gent a la teva vida, en dos dies se’n van o potser es queden, segons el tipus de persona. Tot depèn de tot, cada factor influeix i apareixen noves incògnites per resoldre, tot es va complicant.

Tot s’acaba, és com un cicle on el qual hi vas passant repetitivament, moments feliços, tristos i d’altres entre mig. Ningú pot decidir això, el que toca, toca. Avui toca amb uns, demà amb altres, amb uns millor amb altres pitjor però tot canviarà, és norma. I només valorem quan perdem alguna cosa.

La vida t’ensenya moltes coses dia a dia, és l’únic que cal entendre.

Estefi

De la nit al dia

1 Reply

El dia 31 de desembre, la meva mare anava conduint cap a Mataró i va entrar en un revolt, plovia, i el cotxe va patinar tot girant fins que va topar contra el guarda rails. Llavors va començar a anar endarrere totalment fora de control i va envair el carril contrari amb tanta mala sort que venia un cotxe de cara i la va envestir i la va llençar deu metres més enllà.

Per un moment va sentir que allà s’acabava tot. Però no va ser així. Miraculosament va sortir il·lesa després d’un impacte fortíssim. Ningú dels que van veure l’accident no s’ho podia creure. Al cap d’un moment van arribar els mossos i van agafar el control de la situació: ordenar el trànsit, avisar les grues, preguntar si algú s’havia fet mal.

Amb aquesta experiència he entès que en un instant ens pot canviar la vida com de la nit al dia.

Estefi

Aprendre a decidir

1 Reply

Ja fa temps que ho estic pensant. Però que és el que vull de debò? De què vull treballar? A què em vull dedicar?

Aquest any hem hagut d’escollir quin itinerari volíem fer, per començar a enfocar més les nostres vides en el que volem estudiar. Però i si no ho tens clar, què has de fer? Jo vaig escollir l’itinerari humanístic-social, ja que les lletres m’agradaven. Però com que no estava segura, vaig demanar consell als meus pares. Ells hem van dir que havia d’escollir el que més m’agradés, que a tot arreu hi hauria alguna assignatura que no m’agradaria. Però no em va servir de gaire el que em van dir perquè no sabia què volia. Llavors vaig demanar l’opinió dels meus pares i la meva mare em va dir que ella faria el humanístic, ja que a ella li agraden les lletres. EL meu pare em va dir tot el contrari, que ell escolliria el científic, ja que a ell li agraden els números. Tot això encara em va confondre més. Llavors preguntant a professors i a amics, em van dir que el científic era el que tenia més sortides i que si més endavant volia fer el batxillerat científic i ara continuava amb el 4rt humanístic hauria perdut aquest any.

Al final, vaig demanar que em canviessin al científic, ja que tampoc em desagradava.

Crec que som massa joves per decidir ja el nostre futur, i més jo que sóc bastant indecisa i encara no sé el que vull, però si no, quan ho hauríem de fer?

Estefi