El tracte que tenen unes persones amb altres depèn de molts factors. De l’edat, de la relació entre elles, del sexe…Però, tot i així, sempre es basa en el mateix. Pots tractar una persona amablement, amb rudesa, amb superioritat, amb afecte… Jo avui vull parlar de l’egoisme, una altra manera de tractar a algú.
Hi ha persones que únicament pensen en si mateixes. No ens enganyem, tothom ha pensat més d’una vegada en el que li convé abans que en els altres. En realitat és natural, no esta bé, però no ho podem evitar i qui ho nega s’enganya. El problema és quan només es pensa en el millor per a tu, i no en els altres.
“Sé que aquest regal li agradaria, però no li faig per que no m’agrada a mi.” “Ara em necessita, però a mi no em ve de gust ajudar.” “Ho fa millor que jo, però per enveja faré tot perquè li surti malament.” Aquests pensaments són comuns, i no únicament en adolescents, sinó també en adults, a vegades, inclús en nens petits.
Però també hi ha gent que pensa en els altres, que es preocupa per tu i per tothom, persones bones i amables que t’alegren i et fan voler ser com ells pel senzill fet de ser desinteressats en tot.
Marina