Category Archives: Aida Puigmal

Les il·lusions

Jo crec que les il·lusions són com el motor que ens fa aconseguir coses, que ens dona les ganes per lluitar per quelcom, si una cosa no t’il·lusiona difícilment t’esforçaràs per aconseguir-la, en canvi si tens il·lusió segur que t’esforçaràs al màxim per poder aconseguir la teva meta,

El que t’il·lusiona no sempre és material, també pot ser emocional, tornar a veure algú que fa temps que no veus et pot fer mes il·lusió segurament que aconseguir un capritxos que pots pagar amb diners.

“són com el motor que ens fa aconseguir coses: si una cosa no t’il·lusiona difícilment t’esforçaràs per aconseguir-la”

A mi ara el que mes il·lusió em fa és fer el viatge de fi de curs per poder estar cinc dies amb els meus companys i que arribin les vacances d’estiu, tot i que quan hagi passat un mes tindre una nova il·lusió: tornar al institut, per retrobar-me amb els companys i començar el nou curs.

Aida

Els fills de Hitler

L’altre dia a TV3 van passar un documental titulat els fills de Hitler. En aquest documental sortien nets, fills, nebots i familiars propers dels principals assassins nazis com: Himmler, Frank, Göring, Hess… aquests explicaven la seva vida portant aquets cognoms, una dona amb avantpassats nazis va marxar a viure a Estats Units i un cop allà es va posar el cognom del seu marit, després es van divorciar i ella va preferir quedar-se amb el cognom del seu exmarit, que no amb el cognom de un nazi. Uns altres germans van decidir esterilitzar-se perquè no seguis mes el cognom.

“tots ells es preguntaven: com podem viure amb el pes dels crims dels nostres avantpassats?”

Un altra dona bastant gran explicava que quan era jove, més o menys de la nostra edat, li preguntava a la seva mare sobre la feina del seu pare, ja que ella ja començava a adonar-se’n del que feia el seu pare. La mare no responia les preguntes de la seva filla, perquè no es veia amb cor de explicar-li que el seu pare matava persones, la filla li insistia cada dia fins que al final la mare cada cop que li preguntava sobre la feina del pare la pegava i d’aquesta manera la filla va deixar de preguntar-li sobre la feina del seu pare.

Tots ells es sentien avergonyits del que havien fet els seus avantpassats nazis, i tots ells es preguntaven: com podem viure amb el pes dels crims dels nostres avantpassats?

Aida

La meva família

Jo sóc la petita de tres germans, i com que els meus pares van esperar a tenir-me, ens portem bastants anys: disset i dotze. Els meus germans són diferents als de les meves companyes: la majoria són més petits que elles, i molts cops s’estan barallant. Els meus, en canvi, tot i que també ens barallem de vegades com tots els germans, em fan molts regals: em porten de vacances amb ells, a esquiar, a sopar… però fa gairebé un any el meu germà gran em va fer el millor regal del mon, en Pol, el meu nebot.

En Pol es un nen dolç, divertit i guapíssim, el que més m’agrada és quan esta plorant i em tira els braços perquè l’agafi i jo li faig alguna tonteria i comença riure d’una manera que m’encanta. Ara ja no és el nen que nomes dormia, menjava i plorava, ara comença a dir hola, aplaudir, caminar bastant bé, i a repetir tot el que fas, jo m’ho passo genial amb ell i cada dia que el veus fa coses noves cada cop més divertides i difícils.

Aida

Rebaixes!

A mi m’encanten les rebaixes. De fet m’encanta comprar i quan compres en èpoques de rebaixes estàs convençut de que fas un gran negoci, perquè compres coses a meitat de preu o amb grans descomptes, però si ens posem a pensar que les botigues esperen guanyar molts diners amb les rebaixes i venen els productes amb el 50% o fins i tot el 70 % de descompte, no seria preferible que venguessin més barat tota la temporada, en lloc de carregar tant el producte, i potser vendrien més durant tot l’any?

Amb això vull dir que si un botiguer guanya diners venent un producte al 70%, imagineu la quantitat de diners que guanyava quan el producte no estava rebaixat.

Aida

M’alegro de no ser major d’edat!

Us deu semblar estrany que no vulgui ser major d’edat, però després de veure aquests últims dies les campanyes electorals penso que tindria un gran problema si hagués de votar en aquestes eleccions. Fins ara només ens explicaven que el país anava malament i que s’havien de fer retallades. Però comença la campanya electoral i sembla que tots tinguin una vareta màgica per arreglar el país, durant aquests dies de campanya tots els mitjans de comunicació van plens d’anuncis i vídeos dels diferents partits, que només es dediquen a criticar-se els uns als altres enlloc de explicar el que faran ells.

Avui a les notícies he vist que la diputada Francisca Pol ha hagut de dimitir per penjar una fotografia trucada al “facebook” de la ministra Carme Chacón, aquesta és una de tantes mostres de la falta de confiança que ens demostren els polítics.

El que més em preocupa és que aquests polítics tenen el nostre futur a les seves mans, ja que si no fan bé la seva feina no sé quina mena de futur ens pot esperar a nosaltres.
El que sí que tinc molt clar és que sempre faré servir el meu dret a vot, ja que va costar molt aconseguir-lo, i espero que quan aquest dia arribi els polítics estiguin a un nivell superior a l’actual i es preocupin més dels problemes dels ciutadans.

Aida

La meva passió

Bé, us voldria parlar de la meva passió, que és el patinatge i estava pensant no fer-ho perquè hi ha varies persones que ja ho han fet, però no se m’acut cap tema del que pugi parlar millor que de patinatge, fa molts anys que vaig començar, vuit, més de la meitat de la meva vida i és un esport en el que m´ho passo genial i que no m’he plantejat mai deixar.

El patinatge no és un esport massa conegut, tot i que a Catalunya tenim campions d’Europa i del món en diferents categories, però com sempre si no hi ha pilotes, motos o cotxes ja no se’n parla a cap mitjà.

Possiblement quan la gent ens veu a pista no sap l’esforç que implica poder aguantar els 3 o 4 minuts en els que has de competir i arribar als últims segons amb forces per poder fer els últims salts i piruetes que t’exigeixen, us asseguro que al darrere hi ha moltes hores no solament de entrenament amb patins sinó també moltes hores de córrer, abdominals i saltar a la corda.

Per acabar, espero poder continuar gaudint d’aquest esport durant molt de temps i poder continuar compaginar estudis i entrenament com fins ara.

Aida